52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

o-
4í7
El conseller Guardia entre Aracelii Vendrell i Assumpta Palau, directores generals de justícia, i
Ferran Relia, proposant l'entrevista.
generacions anteriors dei nostre
poble.
-Dèieu que Catalunya és un pafs
que fa del seu dret propi un signe
d'identitat, però quines són les competències
actuals en aquest camp?
-Les nostres competències en
matèria de dret civil són les que preveu
l'article 9.2 de l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya, en relació
amb l'article 149.1.8. de la Constitució:
la conservació, modificació
i desenvolupament del dret civil català.
Després del 1714, Catalunya
va perdre tot el seu dret públic, i només
restà el seu dret privat, això sí,
mancat de fonts i, per tant, de possible
renovació.
En un context així, aquest article
9.2 de l'Estatut ens permeté reprendre
la nostra producció jurídica i ferho,
no com un acte de conservació
d'una realitat etnográfica o d'història
del dret, sinó com una projecció
vers el futur d'un dret dinàmic, renovat,
conscient de la seua funció
d'instrument al servei de la convivència
d'un poble modern i en progrés.
Els més de vint anys de producció
jurídica impulsada per la
Generalitat de Catalunya són la
mostra fefaent d'aquest esforç transformador
en el nostre dret: després
d'anys i segles d'esmorteïment, el
nostre dret civil torna a ser foc viu.
-/ en aquesta situació, quina
funció pot tenir recordar drets territorials
com el del Pallars?
-En primer lloc, la ja esmentada
al principi: recuperar una part essencial
del nostre patrimoni cultural,
i concretament jurídic. Els antics
drets vigents en territoris catalans,
com els dels termes de Barcelona,
Tortosa, el Camp de Tarragona, el
Bisbat de Girona, la Vall d'Aran, la
Conca de Tremp o el mateix Pallars
Sobirà, d'acord amb l'article 2 de la
Compilació del Dret Civil de Catalunya,
són una riquesa que ha de
servir de base i fonament per al nostre
futur. En aquest sentit vull destacar
l'important paper d'estudiosos
com l'equip que ha elaborat el llibre,
tots ells coordinats pel Dr. Antoni
Vaquer: sense la participació de
la societat civil a través de tots els
seus agents aquest esforç en la preservació
del nostre patrimoni com a
poble no tindria sentit.
Però en segon lloc, en uns temps
com els presents, on la coexistència
de diferents realitats culturals cada
cop és un fet més present i evident,
el record d'aquesta pluralitat legislativa
a Catalunya ens ofereix un clar
missatge per al respecte a la diversitat
com a valor i el dret com a instrument
de convivència.
La convivència de diferents ordenaments
jurídics, a Catalunya, a
Espanya i a Europa, no ha de ser
percebuda com un factor de distorsió,
sinó com un instrument d'integració
a la nostra comunitat, al nostre
poble.
Els nous temps que hem de viure
ens demanen afermar les virtuts de
ciutadania que donen solidesa i cohesió
a una comunitat: arrelament a
la pròpia identitat, projecció vers el
nostre entorn, reivindicació i valoració
del dret com a instrument de
convivència.
Com ha dit un gran mestre que,
precisament, va ser registrador de
Sort -em refereixo evidentment a
Ramon Maria Roca i Sastre-, el dret
privat és una creació del poble; l'operador
jurídic és limita a descobrirlo
i a fer-lo aflorar en la seua realitat
institucional.