52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

o-
Acte de presentació d"'EI dret privat del Pallars Sobirà", a l'Arxiu Comarcal de Sort.
tualment els fills i les filles. Perquè
aquesta possibilitat és útil per als joves
petits empresaris, obligats potser
a viatjar molt i, per tant, més exposats
a morir d'accident essent els
seus fills massa petits per poder decidir
quin d'ells tindrà les ganes i els
coneixements escaients per prendre
el timó de l'empresa. Encara, el legislador
català ha pensat que el recurs
als dos parents pot ser una bona
solució per evitar que els conflictes
que puguin sorgir en l'exercici de la
potestat sobre els seus fills i filles
menors d'edat no hagin de ser resolts
pel jutge, sinó que la solució es
pugui trobar dins de la mateixa família,
per mitjà, igualment, dels dos
parents.
Una altra institució originària
del Pirineu i ben documentada al
Pallars Sobirà és la dels donats. Es
tracta d'una institució consuetudinaria
que es practicava en les valls
altes del Pirineu i consistia en el lliurament
d'una persona i els seus béns
a una família per tal que aquesta l'acollís
com un membre més. Així es
garantia l'assistència en cas de necessitat.
Doncs bé, en l'actualitat, el
progressiu envelliment de la població
fa que, sobretot a les grans ciutats,
hi hagi un nombre important de
gent gran que viu sola, amb un estat
de salut de vegades precari, però
que per diverses raons no volen o
no poden ser ingressades en un centre
geriàtric especialitzat. Una de les
solucions que ha ideat el legislador
català per atendre aquest sector de
la població està remotament inspirada
en els donats: es tracta de l'acolliment
de la gent gran. Consisteix
en el pacte en virtut del qual els
acollidors es comprometen a tenir
cura de les persones grans que es
lliuren a la seua protecció i amb les
quals han de conviure, a canvi d'una
contraprestació econòmica, i
amb el deure de comportar-se mútuament
en condicions semblants a
les relacions que es produeixen en­
tre ascendents i descendents. La institució
està regulada ara en dues
lleis: la Llei 22/2000, de 29 de desembre,
d'acolliment de les persones
grans, i la Llei 11/2001, de 13 de
juliol, d'acolliment familiar per a
persones grans.
Una altra institució particularíssima
del Pallars Sobirà són les associacions
de propietaris de muntanyes
que es constitueixen a final del
segle XIX. Aquestes associacions, formades
pels veïns de les viles i dels
pobles, pretenien ser una resposta a
la legislació desamortitzadora espanyola,
que obligava a posar a la
venda els béns comunals. A través
de la constitució de societats que esdevenien
propietàries de les muntanyes,
els veïns aconseguien conservar
les pràctiques que, des d'antic,
havien determinat l'aprofitament
d'aquells béns. Això no obstant,
amb el temps les societats també
van generar els seus propis conflictes
interns; el cas més conegut és el
de la muntanya de Tor. Doncs bé, el
règim juridicocivil d'aquesta muntanya
i la validesa dels pactes constitutius
de la societat encara avui és
objecte de discussió. L'any 1997
l'Audiència Provincial de Lleida va
declarar la nul·litat d'alguns dels
pactes de la societat relacionats
amb l'aprofitament de la muntanya,
i en l'actualitat hom espera la resolució
final que doni al litigi el Tribunal
Suprem.
Segurament la visió que acabo
d'oferir del dret del Pallars Sobirà és
massa comprimida i no fa justícia a
la seua transcendència. Nogensmenys,
penso que és un petit tast
que ha de servir perquè tots els ciutadans
d'aquest país tinguem per
cert que el Pallars Sobirà és molt
més que els esports d'aventura, l'esquí
i els jocs d'atzar.