52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

perquè el Parlament català les hagi
estès a tots els ciutadans de Catalunya.
Així, he tingut l'oportunitat i
l'honor de coordinar un llibre dedicat
al dret del Pallars Sobirà des d'aquesta
perspectiva actual, que acaba
de ser publicat per la conselleria
de Justícia de la Generalitat de
Catalunya i que porta per títol, precisament.
El dret privat del Pallars
Sobirà, de la presentació del qual es
feia ressò el darrer número d'aquesta
mateixa revista.
La més coneguda de les institucions
pallareses, i l'aplicació de la
qual s'ha generalitzat a tot el Principat,
és l'encàrrec fiduciari als dos
parents més propers perquè elegeixin
l'hereu del testador d'entre els
seus fills i filles. Aquesta és una institució
que, certament, hem pogut
documentar a altres zones del Pirineu
i del Prepirineu, en particular a
la Ribagorça. No obstant això, és al
Pallars on millor va cristal·litzar i on
els notaris millor la van saber reflectir
en les seues escriptures. Els seus
avantatges per a una zona com el
Pallars, amb una economia tradicionalment
agrària, eren evidents: el
testador, en la circumstància que els
seus fills i filles eren encara petits i
no sabia, en conseqüència, quin
d'ells voldria continuar i estaria
millor preparat per conduir la casa,
podia atorgar testament i encomanar
l'elecció de l'hereu d'entre els seus
fills als dos parents més propers,
amb la confiança que aquests escollirien
el fill o filla més ¡doni. Hom
pot replicar que aquesta figura no
s'adiu als temps actuals, en què les
explotacions agràries s'organitzen
de manera distinta i poca gent jove
vol romandre-hi. Res més lluny de la
veritat. Per demostrar-ho, el millor és
anar lluny de casa nostra. A Alemanya,
aquesta figura no està per-
Alguns dels autors del llibre, Esther Arroyo, Antoni Vaquer (coordinador), Jaume Ribalta i Santiago
Espiau.
mesa al seu codi civil. Això no obs­
tant, els tribunals han flexibilitzat la
lletra de la llei a fi de permetre que el
testador pugui encarregar a algú al­
tre l'elecció de l'hereu d'entre un
grup determinat de persones, habi-