52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu 52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
30 LA MOSQUERA Per Antoni Vaquer i Aloy Professor titular de Dret Civil (lidL) El dret privat del Pallars Sobirà Catalunya, a més d'una llengua, té un dret civil propi. El dret civil català és gairebé tan mil·lenari com el mateix país. El nucli originari dels Usatges de Barcelona, un dels cossos legals més antics d'Europa, se situa a mitjan segle xi. Però, a més d'un dret de caràcter general per a tot Catalunya, les principals expressions del qual són la Compilació del Dret Civil de Catalunya, el Codi de Successions i el Codi de Família, a banda d'un bon grapat de lleis especials que regulen institucions més concretes, al Principat també existeixen drets civils peculiars d'algunes comarques. L'article 2 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya enumera aquests territoris: les ciutats de Barcelona i Tortosa i els seus termes, el Camp de Tarragona, el Bisbat de Girona, la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp, a les quals se'n podrien afegir d'altres no esmentades en aquest article 2 però sí en d'altres preceptes, com ara el Solsonès o el Moianès. No ha d'estranyar que el Pallars Sobirà tingui un dret privat especial. A les seues característiques geogràfiques i orogràfiques cal afegir la dada transcendental del comtat de Pallars. El comtat de Pallars va ser el darrer dels comtats catalans que fou absorbit per la casa de Barcelona, cosa que no va succeir fins al final del segle xv, quan era comte de Barcelona Ferran el Catòlic. Era lògic que els comtes de Pallars dictessin lleis i normes per als seus súbdits, i existeix a l'abast una bona col·leció d'algunes d'aquestes normes, l'edició que Ferran Valls i Taberner va fer dels Privilegis de la Vall d'Aneu i la Vallferrera. No obstant això, el dret del Pallars Sobirà no ha de ser contemplat simplement com un fet històric, passat en qualsevol cas i només d'interès per als historiadors. Ben al contrari, el dret privat pallares continua essent una realitat viva, capaç d'articular institucions que han merescut l'atenció dels juristes i que han estat considerades prou vàlides
perquè el Parlament català les hagi estès a tots els ciutadans de Catalunya. Així, he tingut l'oportunitat i l'honor de coordinar un llibre dedicat al dret del Pallars Sobirà des d'aquesta perspectiva actual, que acaba de ser publicat per la conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya i que porta per títol, precisament. El dret privat del Pallars Sobirà, de la presentació del qual es feia ressò el darrer número d'aquesta mateixa revista. La més coneguda de les institucions pallareses, i l'aplicació de la qual s'ha generalitzat a tot el Principat, és l'encàrrec fiduciari als dos parents més propers perquè elegeixin l'hereu del testador d'entre els seus fills i filles. Aquesta és una institució que, certament, hem pogut documentar a altres zones del Pirineu i del Prepirineu, en particular a la Ribagorça. No obstant això, és al Pallars on millor va cristal·litzar i on els notaris millor la van saber reflectir en les seues escriptures. Els seus avantatges per a una zona com el Pallars, amb una economia tradicionalment agrària, eren evidents: el testador, en la circumstància que els seus fills i filles eren encara petits i no sabia, en conseqüència, quin d'ells voldria continuar i estaria millor preparat per conduir la casa, podia atorgar testament i encomanar l'elecció de l'hereu d'entre els seus fills als dos parents més propers, amb la confiança que aquests escollirien el fill o filla més ¡doni. Hom pot replicar que aquesta figura no s'adiu als temps actuals, en què les explotacions agràries s'organitzen de manera distinta i poca gent jove vol romandre-hi. Res més lluny de la veritat. Per demostrar-ho, el millor és anar lluny de casa nostra. A Alemanya, aquesta figura no està per- Alguns dels autors del llibre, Esther Arroyo, Antoni Vaquer (coordinador), Jaume Ribalta i Santiago Espiau. mesa al seu codi civil. Això no obs tant, els tribunals han flexibilitzat la lletra de la llei a fi de permetre que el testador pugui encarregar a algú al tre l'elecció de l'hereu d'entre un grup determinat de persones, habi-
- Page 1 and 2: ^'.^ WPW X msil Revista del Consell
- Page 3 and 4: Des de l'ou fins a les pomes Del pr
- Page 5 and 6: El "Beatus", un manuscrit de miniat
- Page 7 and 8: Em vaig inventar un sistema amb 1.5
- Page 9 and 10: pliant. També s'hi han interessat
- Page 11 and 12: Albert Salvadó Una companya per a
- Page 13 and 14: durant vint-i-cinc anys en el món
- Page 15 and 16: "La imaginació de l'infant" L'he f
- Page 17 and 18: ivm—= i • • ma litzar de mitj
- Page 19 and 20: Katmandú és un caos de carrers i
- Page 21 and 22: clinats vessants sobre la carretera
- Page 23 and 24: l|^^*S!*a^.., _^ Descens del Xixapa
- Page 25 and 26: Això no obstant... Capitalitat. At
- Page 27 and 28: d'Espot hi ha bones pistes per la C
- Page 29 and 30: tradició oposi una resistència co
- Page 31 and 32: Amb la present entrevista s'inicia
- Page 33 and 34: Tres generacions de flautistes. Van
- Page 35 and 36: Dirigint l'orquestra Ciutat de Barc
- Page 37: Salvador Brotons amb la família. q
- Page 41 and 42: Consell Cultural de les Valls d'Ane
- Page 43 and 44: FULLS DEL CONSELL L'agricultura a T
- Page 45 and 46: comarques. Desapareixerà del tot l
- Page 47 and 48: Pastures que desapareixen Les noves
- Page 49 and 50: Nombre de caps 5500 Evolució del c
- Page 51 and 52: • Documents i testimonis Explorad
- Page 53 and 54: Carnisseria Cal Boté de Rialp. veg
- Page 55 and 56: LO FORAT DE LA GUINEU El "Beatus'',
- Page 57 and 58: Fou un monjo que visqué durant el
- Page 59 and 60: del Mapamundi i de la Genealogia de
- Page 61 and 62: Marc Graneu LA T R A P A Per Marc
- Page 63 and 64: Bartlett en una llibreria, allò de
- Page 65 and 66: naçant-nos durant molt de temps de
- Page 67 and 68: No ho sé. El cert és que a final
- Page 69 and 70: és el fracàs. Parlar del que agra
- Page 71 and 72: Noarre. servacionista -que no conse
- Page 73 and 74: orda no era aïllada, sinó agrupad
- Page 75 and 76: ^ ' • . ;^^--. )t' S Á 1 - ^•'
- Page 77 and 78: moments a escriure unes notes sobre
- Page 79 and 80: El llenguatge no verbal (i) PHYSIOG
- Page 81 and 82: mes de signes i/o les competències
- Page 83 and 84: Umberto Eco. «Bandolino». Destino
- Page 85 and 86: V E N T DE PORT Pirineus de Verdagu
- Page 87 and 88: hivernada aplec; / ramades té que
perquè el Parlament català <strong>les</strong> hagi<br />
estès a tots els ciutadans <strong>de</strong> Catalunya.<br />
Així, he tingut l'oportunitat i<br />
l'honor <strong>de</strong> coordinar un llibre <strong>de</strong>dicat<br />
al dret <strong>de</strong>l Pallars Sobirà <strong>de</strong>s d'aquesta<br />
perspectiva actual, que acaba<br />
<strong>de</strong> ser publicat per la conselleria<br />
<strong>de</strong> Justícia <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong><br />
Catalunya i que porta per títol, precisament.<br />
El dret privat <strong>de</strong>l Pallars<br />
Sobirà, <strong>de</strong> la presentació <strong>de</strong>l qual es<br />
feia ressò el darrer número d'aquesta<br />
mateixa revista.<br />
La més coneguda <strong>de</strong> <strong>les</strong> institucions<br />
pallareses, i l'aplicació <strong>de</strong> la<br />
qual s'ha generalitzat a tot el Principat,<br />
és l'encàrrec fiduciari als dos<br />
parents més propers perquè elegeixin<br />
l'hereu <strong>de</strong>l testador d'entre els<br />
seus fills i fil<strong>les</strong>. Aquesta és una institució<br />
que, certament, hem pogut<br />
documentar a altres zones <strong>de</strong>l Pirineu<br />
i <strong>de</strong>l Prepirineu, en particular a<br />
la Ribagorça. No obstant això, és al<br />
Pallars on millor va cristal·litzar i on<br />
els notaris millor la van saber reflectir<br />
en <strong>les</strong> seues escriptures. Els seus<br />
avantatges per a una zona com el<br />
Pallars, amb una economia tradicionalment<br />
agrària, eren evi<strong>de</strong>nts: el<br />
testador, en la circumstància que els<br />
seus fills i fil<strong>les</strong> eren encara petits i<br />
no sabia, en conseqüència, quin<br />
d'ells voldria continuar i estaria<br />
millor preparat per conduir la casa,<br />
podia atorgar testament i encomanar<br />
l'elecció <strong>de</strong> l'hereu d'entre els seus<br />
fills als dos parents més propers,<br />
amb la confiança que aquests escollirien<br />
el fill o filla més ¡doni. Hom<br />
pot replicar que aquesta figura no<br />
s'adiu als temps actuals, en què <strong>les</strong><br />
explotacions agràries s'organitzen<br />
<strong>de</strong> manera distinta i poca gent jove<br />
vol romandre-hi. Res més lluny <strong>de</strong> la<br />
veritat. Per <strong>de</strong>mostrar-ho, el millor és<br />
anar lluny <strong>de</strong> casa nostra. A Alemanya,<br />
aquesta figura no està per-<br />
Alguns <strong>de</strong>ls autors <strong>de</strong>l llibre, Esther Arroyo, Antoni Vaquer (coordinador), Jaume Ribalta i Santiago<br />
Espiau.<br />
mesa al seu codi civil. Això no obs<br />
tant, els tribunals han flexibilitzat la<br />
lletra <strong>de</strong> la llei a fi <strong>de</strong> permetre que el<br />
testador pugui encarregar a algú al<br />
tre l'elecció <strong>de</strong> l'hereu d'entre un<br />
grup <strong>de</strong>terminat <strong>de</strong> persones, habi-