52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

34
compositors més admirats?
-Admiro molts compositors i em
costa molt distingir l'un de l'altre. A
mi m'ha impressionat molt tota la
història de la música, J. S. Bach,
amb una música molt ben escrita,
no hi sobra ni hi falta res; per algunes
obres de Mozart, no totes, sento
gran admiració i devoció; m'entusiasma
Beethoven, la seua força, l'energia,
la voluntat d'expressió i
d'impactar en l'audiència. I de més
cap aquí, Wagner, per la seua gran
majestuositat i força expressiva;
també m'agrada la instrumentació i
la riquesa tímbrica i emocional de
"< Txaikovski, i en contra de les perso-
~^ nes que creuen que és una música
.-^ barata, és una música molt ben feta i
._;. que arriba molt. És excel·lent la me-
1-^ lodia de Puccini, les seues òperes;
"^ també la fascinació i la força expressiva
de Xostakòvitx, etcètera.
-Com a directors d'orquestra,
quins posaríem al capdavant?
-M'agrada molt Leonard Bernstein,
un gran director i compositor,
una persona a la qual admiro molt;
no l'he volgut imitar mai, hi ha persones
que diuen que m'assemblo
molt a Bernstein, però jo sempre he
volgut ser Salvador Brotons. Pel fet
d'estar tant de temps als Estats Units
s'adquireix un estil diferent; també
m'agrada Zubin Mehta, la seua elegància
dirigint i el concepte que té
de les obres; també Ricardo Muti,
Carles Cleiber, etcètera. No tinc un
mite en especial, de tots els directors
pots aprendre molt.
-Què ens diu de la música culta
moderna que es fa avui?
-Ho veig genèricament bastant
bé, hi ha molta energia, molts compositors,
molta producció, hi ha idees,
i ganes de compondre i llibertat
d'acció. Estem en un moment obert
a tota mena de tendències i d'estèti­
ques, no com en els anys setanta i
vuitanta, que estàvem marcats per
l'avantguarda, per la cosa nova, fent
experiments, coses molt estranyes.
Quan un compositor volia compondre
una mica tonal, s'estiraven els
cabells. Aquesta situació ja s'ha superat
i ens trobem en un panorama
més obert, ningú no et dirà "això no
ho has de fer", ens trobem en un
moment molt positiu. També hi ha
un aspecte de dispersió, en molts
corrents diferents; podem trobar
compositors que són plenament
contemporanis i que escrivint tenen
ments completament oposades, no
hi ha un camí concret, com podia
ser el romanticisme, l'impressionisme
francès, el nacionalisme rus, etcètera.
Llavors es podien posar etiquetes,
avui se'n busquen i no se'n
Rebent de mans de la reina el premi Reina Sofia de composició.
troben, hi ha molta individualització.
Això pot ser negatiu perquè
l'audiència ho vol globalitzar tot
com a música contemporània i
quan es programen compositors que
no són els clàssics de sempre no ho
volen sentir, perquè creuen que és
música abstracta i difícil d'entendre.
Però d'altra banda és positiu perquè
hi ha molta diversitat, amb la qual
cosa es pot distingir la música que
pot interessar de la que no.
-Això ens pot portar a una desorientació
del públic, que no sàpiga
concretament on és. Podria passar
que algunes obres mediocres entressin
d'esquitllada en aquest context
tan complex, atès que no es té res
gaire clar?
-Es cert, però ara el públic adopta
una posició de precaució. Abans,