52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu 52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
n orquestra"; la Reina va quedar sorpresa ¡ em va dir, "no és orquestal" Vaig aclarir-li que estava acostumat a dir-ho en anglès i en català; d'aquí va venir el meu error de traducció al castellà. També recordo que em trobava a Florida en una convenció de solistes de flauta, en la qual hi havia Julius Baiker, solista d'aquest instrument a l'Orquestra Simfònica de Nova York, el més famós després de Jean Pierre Rampal. Eli havia conegut el meu pare i el meu avi, i naturalment, en algun moment va sortir el meu cognom, i Baiker, que el va recordar, es va adreçar a mi i em va dir, "i vostè qui és?" Li vaig dir, "jo sóc el nét". Fou una casualitat que ens trobéssim tots dos allà. Una altra anècdota és que estava a Florida Estáte estudiant i dirigint l'orquestra, i en un moment se m'atansa un company i em diu: "Saps que a la sala de sota hi ha un guitarrista que ha parlat de tu i que està tocant una obra teua?". No en sabia res. Era David Rusell, un gran guitarrista famós que ignorava que jo estava al pis de dalt. Entre els congregats allí es presentaren les obres i Rusell els va dir: "Us interpretaré una obra d'un compositor català que jo no conec però m'ha agradat tant que la programo perquè és una obra molt especial, espero conèixer-ne l'autor algun dia." Una persona d'aquella audiència va sortir i li va dir: "A aquest senyor de qui esteu parlant el podeu conèixer ara mateix, està assajant al pis de dalt." Que petit que és el món. -Parli'ns de les seues experiències com a compositor i de les principals obres. -Vaig començar fent algunes obres del que més coneixia, obres per a piano i per a flauta, i a poc a poc em vaig anar lliurant a aquesta magnífica comesa. Vaig fer un duet de flautes, ï'Opus 11, vaig fer una sardana, una obra per a trompa i piano, un quintet de vent, una obra per a flauta arpa i viola, etcètera. Fins que el mestre Albert Argudo em va dir, "per què no fas una obra per a orquestra de corda, que ho estrenarem?" La vaig fer, la vaig portar al premi de Joves Compositors de l'Orquestra Nacional d'Espanya i va guanyar el primer premi, acabava de fer 18 anys. Era el novembre del 1977 quan es va estrenar a Madrid; es titula Quatre peces per a corda. Aquest fou el primer reconeixement com a compositor fora de Barcelona. Per haver guanyat aquest premi i per ser tan jove, ja em situaven dins el panorama musical. Després d'aquest premi vaig seguir component i guanyant diversos premis més, dels quals podem destacar el de Joventuts Musicals, el Ciutat de Barcelona, el Jove d'Or, etcètera. -Podem dir que "Quatre peces per a corda" marca el seu camí com a compositor? -Sí, a més de la primera simfonia, Opus 25, una obra agosarada que vaig fer quan estava fent el servei militar, després de pensar que ja era el moment de fer una obra per a orquestra simfònica, vaig compondre la segona simfonia, de la qual em sento molt satisfet. El millor crític és un mateix. -Ara passem a la música popular del nostre país. La valorem justament? -Estic bastant content de veure que darrerament se la valora bastant més. S'estan fent uns programes per TV3 extraordinaris, principalment el programa Nydia, amb música catalana, sardanes, música per a cobla, etcètera. S'hi està donant un suport que no teníem abans. Actualment les cobles tenen un nivell molt superior al que tenien fa deu anys, s'imparteixen classes de flabiol, tibie i tenora al conservatori, l·lem de pensar que la cobla té unes possibilitats excepcionals pel que fa a la música popular, pocs països tenen un conjunt instrumental amb les possibilitats de la cobla, amb uns instruments tan agradables com ho poden ser la tenora, el tibie o el fiscorn, i que empastin tant bé. Hauríem de
Dirigint l'orquestra Ciutat de Barcelona. sentir-nos-en orgullosos i saber exportar aquest valor que tenim; em penso que no n'hem sabut prou, hem de fer més esforços dels que fem. També hem de tenir en compte que la música catalana no s'acaba amb la cobla, té un ventall molt més ampli, però no s'hi ha donat prou empenta. Tenim grans compositors que encara no han estat prou valorats a Catalunya, com Toldrà, Serra, Mompou, Lamote de Grignon, tan sols per anomenar-ne uns quants. -Parlem del disc que l'Orquestra Simfònica del Vallès ha publicat, referit a obres de Joaquim Serra. -Es tracta d'un compositor que encara no coneixem prou, hi ha ballets de Joaquim Serra que s'han perdut, no es troben ni s'ha tingut prou afany de recerca. Serra és un músic excepcional que va morir quan tan sols tenia 50 anys. L'Orquestra Simfònica del Vallès i jo hem tingut molt interès a recollir en un CD aquestes obres magnífiques, unes que va fer per a cobla i per a orquestra, unes altres que eren només per a orquestra i d'altres que eren tan sols per a cobla. El poema Puigsoliu fou originàriament per a cobla i jo n'he fet l'adaptació per a orquestra; és una obra que m'estimo molt i que és fàcil de programar, perquè dura 8 minuts. A més, veig possibilitats de portar-la als Estats Units perquè coneguin una mica la música catalana. Estem molt orgullosos d'haver fet un disc amb música d'un sol compositor, s'hauria de fer també amb Toldrà, Carreta, Ricard Lamote, etcètera. No sé per què no ha sortit aquesta música fora del país, és tan bona com Ravel, Falla o Debussy. Hem de pensar que Joaquim Serra va compondre les Impressions Camperoles quan tenia 27 anys, llavors vivia Ravel, era l'any 1927. -En l'àmbit familiar, la seua esposa i la seua filla deuen ser un potencial important en la carrera professional del mestre Salvador Brotons. -He tingut molta sort en aquest aspecte, atès que em vaig casar molt jove amb la Malissa i que el nostre matrimoni es manté molt unit. Això és molt important per a l'estabilitat emocional, ja que quan arribes a casa hi ha d'haver un bon ambient. I la dona t'ha d'estimar molt, t'ha de comprendre i ha de saber les teues necessitats de moments d'interiorització; ella també exerceix la musicoteràpia i ho entén. La nena, que es diu Clara, també m'ajuda; ja ha començat els estudis de violí, no de flauta com el seu pare. El violí és un instrument molt bonic i té més possibilitats en el camp professional. -Deixant de banda la família, digui'ns quins han estat els seus 33 ^-j-
- Page 1 and 2: ^'.^ WPW X msil Revista del Consell
- Page 3 and 4: Des de l'ou fins a les pomes Del pr
- Page 5 and 6: El "Beatus", un manuscrit de miniat
- Page 7 and 8: Em vaig inventar un sistema amb 1.5
- Page 9 and 10: pliant. També s'hi han interessat
- Page 11 and 12: Albert Salvadó Una companya per a
- Page 13 and 14: durant vint-i-cinc anys en el món
- Page 15 and 16: "La imaginació de l'infant" L'he f
- Page 17 and 18: ivm—= i • • ma litzar de mitj
- Page 19 and 20: Katmandú és un caos de carrers i
- Page 21 and 22: clinats vessants sobre la carretera
- Page 23 and 24: l|^^*S!*a^.., _^ Descens del Xixapa
- Page 25 and 26: Això no obstant... Capitalitat. At
- Page 27 and 28: d'Espot hi ha bones pistes per la C
- Page 29 and 30: tradició oposi una resistència co
- Page 31 and 32: Amb la present entrevista s'inicia
- Page 33: Tres generacions de flautistes. Van
- Page 37 and 38: Salvador Brotons amb la família. q
- Page 39 and 40: perquè el Parlament català les ha
- Page 41 and 42: Consell Cultural de les Valls d'Ane
- Page 43 and 44: FULLS DEL CONSELL L'agricultura a T
- Page 45 and 46: comarques. Desapareixerà del tot l
- Page 47 and 48: Pastures que desapareixen Les noves
- Page 49 and 50: Nombre de caps 5500 Evolució del c
- Page 51 and 52: • Documents i testimonis Explorad
- Page 53 and 54: Carnisseria Cal Boté de Rialp. veg
- Page 55 and 56: LO FORAT DE LA GUINEU El "Beatus'',
- Page 57 and 58: Fou un monjo que visqué durant el
- Page 59 and 60: del Mapamundi i de la Genealogia de
- Page 61 and 62: Marc Graneu LA T R A P A Per Marc
- Page 63 and 64: Bartlett en una llibreria, allò de
- Page 65 and 66: naçant-nos durant molt de temps de
- Page 67 and 68: No ho sé. El cert és que a final
- Page 69 and 70: és el fracàs. Parlar del que agra
- Page 71 and 72: Noarre. servacionista -que no conse
- Page 73 and 74: orda no era aïllada, sinó agrupad
- Page 75 and 76: ^ ' • . ;^^--. )t' S Á 1 - ^•'
- Page 77 and 78: moments a escriure unes notes sobre
- Page 79 and 80: El llenguatge no verbal (i) PHYSIOG
- Page 81 and 82: mes de signes i/o les competències
- Page 83 and 84: Umberto Eco. «Bandolino». Destino
Dirigint l'orquestra Ciutat <strong>de</strong> Barcelona.<br />
sentir-nos-en orgullosos i saber<br />
exportar aquest valor que tenim; em<br />
penso que no n'hem sabut prou,<br />
hem <strong>de</strong> fer més esforços <strong>de</strong>ls que<br />
fem. També hem <strong>de</strong> tenir en compte<br />
que la música catalana no s'acaba<br />
amb la cobla, té un ventall molt més<br />
ampli, però no s'hi ha donat prou<br />
empenta. Tenim grans compositors<br />
que encara no han estat prou valorats<br />
a Catalunya, com Toldrà, Serra,<br />
Mompou, Lamote <strong>de</strong> Grignon, tan<br />
sols per anomenar-ne uns quants.<br />
-Parlem <strong>de</strong>l disc que l'Orquestra<br />
Simfònica <strong>de</strong>l Vallès ha publicat,<br />
referit a obres <strong>de</strong> Joaquim Serra.<br />
-Es tracta d'un compositor que<br />
encara no coneixem prou, hi ha ballets<br />
<strong>de</strong> Joaquim Serra que s'han perdut,<br />
no es troben ni s'ha tingut prou<br />
afany <strong>de</strong> recerca. Serra és un músic<br />
excepcional que va morir quan tan<br />
sols tenia 50 anys. L'Orquestra Simfònica<br />
<strong>de</strong>l Vallès i jo hem tingut molt<br />
interès a recollir en un CD aquestes<br />
obres magnífiques, unes que va fer<br />
per a cobla i per a orquestra, unes<br />
altres que eren només per a orquestra<br />
i d'altres que eren tan sols per a<br />
cobla. El poema Puigsoliu fou originàriament<br />
per a cobla i jo n'he fet<br />
l'adaptació per a orquestra; és una<br />
obra que m'estimo molt i que és<br />
fàcil <strong>de</strong> programar, perquè dura 8<br />
minuts. A més, veig possibilitats <strong>de</strong><br />
portar-la als Estats Units perquè<br />
coneguin una mica la música catalana.<br />
Estem molt orgullosos d'haver<br />
fet un disc amb música d'un sol<br />
compositor, s'hauria <strong>de</strong> fer també<br />
amb Toldrà, Carreta, Ricard Lamote,<br />
etcètera. No sé per què no ha sortit<br />
aquesta música fora <strong>de</strong>l país, és tan<br />
bona com Ravel, Falla o Debussy.<br />
Hem <strong>de</strong> pensar que Joaquim Serra<br />
va compondre <strong>les</strong> Impressions<br />
Campero<strong>les</strong> quan tenia 27 anys, llavors<br />
vivia Ravel, era l'any 1927.<br />
-En l'àmbit familiar, la seua<br />
esposa i la seua filla <strong>de</strong>uen ser un<br />
potencial important en la carrera<br />
professional <strong>de</strong>l mestre Salvador<br />
Brotons.<br />
-He tingut molta sort en aquest<br />
aspecte, atès que em vaig casar molt<br />
jove amb la Malissa i que el nostre<br />
matrimoni es manté molt unit. Això<br />
és molt important per a l'estabilitat<br />
emocional, ja que quan arribes a<br />
casa hi ha d'haver un bon ambient. I<br />
la dona t'ha d'estimar molt, t'ha <strong>de</strong><br />
comprendre i ha <strong>de</strong> saber <strong>les</strong> teues<br />
necessitats <strong>de</strong> moments d'interiorització;<br />
ella també exerceix la musicoteràpia<br />
i ho entén. La nena, que<br />
es diu Clara, també m'ajuda; ja ha<br />
començat els estudis <strong>de</strong> violí, no <strong>de</strong><br />
flauta com el seu pare. El violí és un<br />
instrument molt bonic i té més possibilitats<br />
en el camp professional.<br />
-Deixant <strong>de</strong> banda la família,<br />
digui'ns quins han estat els seus<br />
33<br />
^-j-