52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu 52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
30 el meu pare, als estius. Durant el curs del conservatori anava fent el piano, i la flauta, molt poc; així vaig anar compaginant els dos instruments. El meu pare volia que jo tingués una cultura musical com correspon a un membre d'una família de músics, encara, però, que no pensava que jo arribés a ser músic. -En el camp professional, quin és l'inici de Salvador Brotons^ -De molt jove. El meu pare era músic d'orquestra i, en veure que jo em desenvolupava bé amb la flauta, em feia tocar al seu costat en orquestres professionals quan es necessitava algun augment. Recordo que quan tenia 14 anys, a l'orquestra de la Creu Roja, de la qual ell formava part, es va posar malalt el segon flautista i ell em va dir, "vine, que el pots suplir tu". En aquell temps no hi havia orquestres per poder fer pràctiques, i eren molt necessàries, ni tan sols les que no eren orquestres professionals. Llavors vaig anar a l'orquestra Estela, que encara existeix, potser l'única que hi havia en aquell temps; fins i tot no n'hi havia als conservatoris, en canvi avui n'hi ha moltes. Tot just complir els 18 anys vaig tenir la sort de superar les oposicions per a la plaça de flauta solista de l'Orquestra del Liceu, un seriós repte per mi. Això em va estimular moltíssim. No hem d'oblidar que al Liceu en aquell temps, l'any 1977, es feien quatre o cinc òperes cada mes. -Salvador Brotons estava cridat a assolir totes les fites a què un músic pot aspirar Digui'ns quin ha estat el següent pas després de ser solista de flauta!' -Quan tenia 14 anys vaig decidir compondre, portar a la pràctica les meues inquietuds de feia bastant de temps, vaig fer algunes obres per a piano i des de llavors, l'any 1973, no he deixat de compondre una cosa o una altra. -Quan arriba a la direcció^. -En els anys vuitanta anava compaginant la flauta amb la composició. Però si es vol aprofundir en la composició, una manera molt bona és dirigint; aprens molt sobre les obres dels grans mestres, assimiles com posar en pràctica la música, com escriure de manera que es pu- Va nàixer per ser director d'orquestra. gui interpretar fàcilment i que vagi bé, és tot una conseqüència del complement que pot ser la direcció. En una ocasió el mestre Ros-Marbà em va dir: "Tu, que compons molt, has de tenir nocions de direcció d'orquestra, has de conèixer la música des d'aquest vessant", i tenia raó; em va convidar a rebre unes classes amb la seguretat que m'interessarien molt. A partir d'aquí em vaig adonar que seria un mitjà molt bo per tal de desenvolupar-me com a músic i tenir una educació musical completa. Llavors em vaig matricular al conservatori i vaig fer els tres cursos de composició, que vaig acabar l'any 1983. Fou un moment molt crític per mi, estava a l'Orquestra del Liceu i componia moltes obres, a més d'acabar la carrera de direcció d'orquestra; també en aquell any em vaig casar, era un any de reflexió i de decidir quin rumb havia de prendre. Amb la meua esposa vam pensar, què fem? Ens quedem aquí i vivim enterrats?, ja que en aquest país és molt fàcil bandejar la gent que val, o sortim d'aquí i emprenem una aventura per terres americanes per tal de cercar un millor futur com a director d'orquestra i compositor. Dit i fet. A l'agost del 1985 decidírem anar als Estats Units a estudiar, repetir els estudis i viure aquesta nova experiència. Això va ser decisiu per a la meua carrera professional, atès que vaig adquirir conceptes molt pràctics. No s'ha d'oblidar que allà hi ha mitjans suficients per tal d'adquirir uns coneixements complets. -Quina ha estat la primera orquestra que ha dirigit? -La primera orquestra fou la del Conservatori Municipal de Barcelona, els anys 1984-1985, abans d'anar als Estats Units, i en la qual vaig ser assistent durant dos anys. L'Orquestra de l'Estat de Florida fou una experiència extraordinària. Com a professional, vaig ser el director titular de l'orquestra de la Universitat de Pòrtland, on vaig estar-hi vuit anys, ensems que era professor de la mateixa universitat.
Tres generacions de flautistes. Van ser uns anys molt profitosos, ja que vaig adquirir una gran solidesa com a director d'orquestra i com a músic. -A partir d'aquí s'obre el gran ventall de possibilitats del mestre. -A Pòrtland mateix vaig dirigir tres orquestres més: la Jewish Comunity (una orquestra de la comunitat jueva) durant un any; després, en veure que en aquella orquestra no tenia gaire futur, vaig anar a l'orquestra Oregon Simfonietta durant un altre any, aquesta de bastant més nivell, i després a l'Orquestra de Vancouver, que dirigeixo actualment. Aquesta orquestra als seus inicis no disposava d'un pressupost gaire satisfactori, però avui és una gran orquestra, amb unes possibilitats econòmiques notablement superiors; fins i tot es fan càrrec dels viatges cada vegada que he d'anarhi. És important veure com funciona la música als Estats Units. Des de l'any 1997 sóc titular de l'Orquestra Simfònica del Vallès, i el pressupost ha augmentat molt poc amb els anys que fa que sóc aquí. Costa molt, s'ha de convèncer les institucions, et diuen que no tenen mitjans, que han de repartir el seu pressupost entre moltes peticions. En canvi als Estats Units és molt diferent, depèn de les persones que assisteixen als concerts. Ells són els qui subvencionen l'orquestra, no pas l'administració pública, encara, però, que l'administració hi collabora amb la reducció important d'impostos als particulars o empreses que ajuden les entitats culturals. Això fa que la iniciativa privada aculli les entitats a les quals vol ajudar, i naturalment són les que treballen més i que s'han ben guanyat un prestigi. Si una orquestra va endavant, les ajudes s'incrementen. -Coneixem molt bé la tasca que està fent des de fa cinc anys com a titular davant l'Orquestra Simfònica del Vallès, que li ha merescut ser la titular també del Palau de la Música Catalana. Ensems és el titular des de fa deu anys de l'Orquestra de Vancouver. Parli'ns de la seua experiència davant aquesta orquestra dels Estats Units. -Cal manifestar la importància que té el fet que es pugui mantenir un director més de deu anys com a titular davant d'una orquestra, aquí és molt difícil. -De tant viatjar entre Catalunya i Estats Units, deu tenir anècdotes per explicar. -Si és clar, d'anècdotes sempre n'hi ha, en tinc precisament una amb la nostra reina. Acabat d'arribar dels Estats Units, vaig rebre al palau de la Sarsuela, de mans de la reina, el premi Reina Sofia de composició. En el decurs de la conversa vaig dir, "aquesta és una composició per a 31
- Page 1 and 2: ^'.^ WPW X msil Revista del Consell
- Page 3 and 4: Des de l'ou fins a les pomes Del pr
- Page 5 and 6: El "Beatus", un manuscrit de miniat
- Page 7 and 8: Em vaig inventar un sistema amb 1.5
- Page 9 and 10: pliant. També s'hi han interessat
- Page 11 and 12: Albert Salvadó Una companya per a
- Page 13 and 14: durant vint-i-cinc anys en el món
- Page 15 and 16: "La imaginació de l'infant" L'he f
- Page 17 and 18: ivm—= i • • ma litzar de mitj
- Page 19 and 20: Katmandú és un caos de carrers i
- Page 21 and 22: clinats vessants sobre la carretera
- Page 23 and 24: l|^^*S!*a^.., _^ Descens del Xixapa
- Page 25 and 26: Això no obstant... Capitalitat. At
- Page 27 and 28: d'Espot hi ha bones pistes per la C
- Page 29 and 30: tradició oposi una resistència co
- Page 31: Amb la present entrevista s'inicia
- Page 35 and 36: Dirigint l'orquestra Ciutat de Barc
- Page 37 and 38: Salvador Brotons amb la família. q
- Page 39 and 40: perquè el Parlament català les ha
- Page 41 and 42: Consell Cultural de les Valls d'Ane
- Page 43 and 44: FULLS DEL CONSELL L'agricultura a T
- Page 45 and 46: comarques. Desapareixerà del tot l
- Page 47 and 48: Pastures que desapareixen Les noves
- Page 49 and 50: Nombre de caps 5500 Evolució del c
- Page 51 and 52: • Documents i testimonis Explorad
- Page 53 and 54: Carnisseria Cal Boté de Rialp. veg
- Page 55 and 56: LO FORAT DE LA GUINEU El "Beatus'',
- Page 57 and 58: Fou un monjo que visqué durant el
- Page 59 and 60: del Mapamundi i de la Genealogia de
- Page 61 and 62: Marc Graneu LA T R A P A Per Marc
- Page 63 and 64: Bartlett en una llibreria, allò de
- Page 65 and 66: naçant-nos durant molt de temps de
- Page 67 and 68: No ho sé. El cert és que a final
- Page 69 and 70: és el fracàs. Parlar del que agra
- Page 71 and 72: Noarre. servacionista -que no conse
- Page 73 and 74: orda no era aïllada, sinó agrupad
- Page 75 and 76: ^ ' • . ;^^--. )t' S Á 1 - ^•'
- Page 77 and 78: moments a escriure unes notes sobre
- Page 79 and 80: El llenguatge no verbal (i) PHYSIOG
- Page 81 and 82: mes de signes i/o les competències
Tres generacions <strong>de</strong> flautistes.<br />
Van ser uns anys molt profitosos, ja<br />
que vaig adquirir una gran soli<strong>de</strong>sa<br />
com a director d'orquestra i com a<br />
músic.<br />
-A partir d'aquí s'obre el gran<br />
ventall <strong>de</strong> possibilitats <strong>de</strong>l mestre.<br />
-A Pòrtland mateix vaig dirigir<br />
tres orquestres més: la Jewish Comunity<br />
(una orquestra <strong>de</strong> la comunitat<br />
jueva) durant un any; <strong>de</strong>sprés, en<br />
veure que en aquella orquestra no<br />
tenia gaire futur, vaig anar a l'orquestra<br />
Oregon Simfonietta durant<br />
un altre any, aquesta <strong>de</strong> bastant més<br />
nivell, i <strong>de</strong>sprés a l'Orquestra <strong>de</strong><br />
Vancouver, que dirigeixo actualment.<br />
Aquesta orquestra als seus inicis<br />
no disposava d'un pressupost<br />
gaire satisfactori, però avui és una<br />
gran orquestra, amb unes possibilitats<br />
econòmiques notablement superiors;<br />
fins i tot es fan càrrec <strong>de</strong>ls<br />
viatges cada vegada que he d'anarhi.<br />
És important veure com funciona<br />
la música als Estats Units. Des <strong>de</strong><br />
l'any 1997 sóc titular <strong>de</strong> l'Orquestra<br />
Simfònica <strong>de</strong>l Vallès, i el pressupost<br />
ha augmentat molt poc amb els<br />
anys que fa que sóc aquí. Costa<br />
molt, s'ha <strong>de</strong> convèncer <strong>les</strong> institucions,<br />
et diuen que no tenen mitjans,<br />
que han <strong>de</strong> repartir el seu pressupost<br />
entre moltes peticions. En<br />
canvi als Estats Units és molt diferent,<br />
<strong>de</strong>pèn <strong>de</strong> <strong>les</strong> persones que<br />
assisteixen als concerts. Ells són els<br />
qui subvencionen l'orquestra, no<br />
pas l'administració pública, encara,<br />
però, que l'administració hi collabora<br />
amb la reducció important<br />
d'impostos als particulars o empreses<br />
que aju<strong>de</strong>n <strong>les</strong> entitats culturals.<br />
Això fa que la iniciativa privada<br />
aculli <strong>les</strong> entitats a <strong>les</strong> quals<br />
vol ajudar, i naturalment són <strong>les</strong><br />
que treballen més i que s'han ben<br />
guanyat un prestigi. Si una orquestra<br />
va endavant, <strong>les</strong> aju<strong>de</strong>s s'incrementen.<br />
-Coneixem molt bé la tasca que<br />
està fent <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa cinc anys com a<br />
titular davant l'Orquestra Simfònica<br />
<strong>de</strong>l Vallès, que li ha merescut ser la<br />
titular també <strong>de</strong>l Palau <strong>de</strong> la Música<br />
Catalana. Ensems és el titular <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
fa <strong>de</strong>u anys <strong>de</strong> l'Orquestra <strong>de</strong> Vancouver.<br />
Parli'ns <strong>de</strong> la seua experiència<br />
davant aquesta orquestra <strong>de</strong>ls<br />
Estats Units.<br />
-Cal manifestar la importància<br />
que té el fet que es pugui mantenir<br />
un director més <strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys com a<br />
titular davant d'una orquestra, aquí<br />
és molt difícil.<br />
-De tant viatjar entre Catalunya i<br />
Estats Units, <strong>de</strong>u tenir anècdotes per<br />
explicar.<br />
-Si és clar, d'anècdotes sempre<br />
n'hi ha, en tinc precisament una<br />
amb la nostra reina. Acabat d'arribar<br />
<strong>de</strong>ls Estats Units, vaig rebre al palau<br />
<strong>de</strong> la Sarsuela, <strong>de</strong> mans <strong>de</strong> la reina,<br />
el premi Reina Sofia <strong>de</strong> composició.<br />
En el <strong>de</strong>curs <strong>de</strong> la conversa vaig dir,<br />
"aquesta és una composició per a<br />
31