52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

More documents

Recommendations

Info

28 coeducació. La segona va més enllà de la coexistència de nois i noies i aposta per oferir una igualtat d'oportunitats per a tothom, ja que la simple relació dels dos sexes no és garantia suficient d'igualtat. Per tal de potenciar una educació amb les característiques assenyalades fins ara, cal trobar un ambient on nois i noies es desenvolupin amb naturalitat, puguin relacionar-se amb els companys sense estar marcats per uns prejudicis socials i, en definitiva, puguin conèixer altres situacions a les marcades per la societat. Aquest conjunt de característiques es troben des de fa temps a les associacions educatives (l'escoltisme i l'esplai), que basen la seua activitat en la transmissió de valors com la solidaritat, la responsabilitat i el compromís. Així doncs, omplen un buit molt important en la realitat actual, on cada cop es veuen més mancances en aquest sentit. El potencial educatiu d'aquestes associacions està garantit per un marc teòric profund i estructurat, una metodologia adequada a cada grup d'edat i una formació continuada dels educadors i educadores. L'escoltisme (escoltisme i guiatge, segons el context) és un moviment estès arreu del món, el més nombrós i important dels infantils i juvenils. L'escoltisme i el guiatge han estat determinants en el desenvolupament de molts infants i joves des de la seua fundació, fa gairebé 100 anys. Cal destacar el paper que han jugat, en especial el guiatge, en la millora de la situació de les dones, sobretot als països en què hi ha fortes discriminacions per motiu de sexe, on han aportat una educació d'autoestima i fortalesa a les noies i una sensibilització d'ambdós sexes sobre la realitat de cada un. Si s'estimula tot el seu potencial, aquests moviments poden ser decisius a la societat occidental per diversos motius. En primer lloc, l'escoltisme concep l'educació com un procés de formació integral i activa de l'infant en què, mitjançant el mètode escolta, s'estimula i potencia la realització equilibrada de tots els aspectes de la persona -físic, intel·lectual, espiritual, social i caractereològic- La finalitat és donar a l'infant tantes oportunitats com sigui possible per desenvolupar les seues aptituds i tenir vivències a través de les quals cerqui i trobi les pròpies opcions de definició de la seua personalitat i de participació social. En segon lloc, el caràcter voluntari de les activitats realitzades als agrupaments escoltes -tothom que participa a l'escoltisme ho fa adherint-s'hi de manera voluntària- fa que els nois i noies, així com el conjunt de caps o educadors, tinguin una motivació elevada i una participació oberta que permeten als infants i joves enriquir-se de manera divertida i activa, ja que la receptivitat és molt més gran. A més, un dels pilars metodològics és la pedagogia de l'acció, per la qual l'infant o jove és el principal protagonista de les activitats. El noi o noia aprèn fent, és a dir, a través de l'experiència i la convivència. Finalment, l'escoltisme potencia un marc convivencial excepcional. El seu mètode es basa en unes etapes educatives en què les vivències en grups d'edat permeten una socialització de l'infant molt enriquidora. Els nois i noies comparteixen experiències úniques amb companys de la seua edat i amb adults, i es genera una complicitat que no sol donar-se en altres entorns. LJns campaments en l'entorn natural, un projecte per al poble on vius o la participació en una activitat internacional són exemples d'activitats amb un grau de convivència molt intens. Tot aquest conjunt de característiques -educació integral, voluntarietat, pedagogia de l'acció, marc de convivència- fan de moviments com l'escoltisme una gran plataforma per educar nois i noies. En el cas concret de l'opció coeducativa, a més, es poden experimentar noves vivències i relacions, que permeten desenvolupar uns rols diferents als de l'àmbit escolar, la família, el carrer... Així, l'infant o jove pot adoptar papers que en un altre entorn no adoptaria, sense que això li suposi cap inconvenient. D'aquesta manera, l'escoltisme aporta millores a la societat, ja que no viu d'esquena a la realitat, sinó que té voluntat constructora. No pretén inventar una societat paral·lela, sinó que busca canviar les situacions de desafavoriment aportant les idees que creu interessants. La coeducació pot ser l'eina que cal al nostre entorn perquè deixin de donar-se discriminacions per motiu de sexe, però també per construir una societat futura amb unes noves relacions entre dona i home. Així doncs, cal que les polítiques educatives potenciïn aquest marc socialitzador que treballa els valors amb infants i joves, i que és l'associacionisme educatiu, ja que podria contribuir de manera determinant a la construcció d'un món més just. •Marta Rosàs i Cortada (Barcelona, 1971) és presidenta d'Escoltes Catalans, l'associació catalana de l'escoltisme laic. El setembre del 2001 va presentar el llibre La coeducació. Una oportunitat per descobrir-nos, editat a la col·lecció Reflexions en Veu Alta, de la Fundació )osep Carol. martares@indllobera.com
Amb la present entrevista s'inicia la col·laboració d'un membre del Consell que, des del vessant musical, ens oferirà en cada edició articles o entrevistes que pensem que poden ser de l'interès dels nostres lectors. Josep Vinaròs és compositor i articulista en vàries publicacions del país. Ha compost, entre diverses obres, la suite Pallars Sobirà. Entrevista amb Salvador Brotons Nasqué a Barcelona el 17 de juliol del 1959, en un clima musical que seria el destí de la seua vida. En la present entrevista fem un recorregut musical i humà d'un dels destacats compositors i directors del món musical del país. Format bàsicament als Estats Units, avui podem gaudir dels amplis coneixements i experiència d'aquest eminent mestre de la música. -Ens pot dir quina ha estat la principal motivació que l'ha impulsat a emprendre el camí de l'art musical? -El meu pare, avi, oncles i fins i tot els germans del meu avi han estat músics, això va fer que a casa es visqués sempre un ambient musical molt profund. La meua germana també és professora de violí a l'Orquestra del Liceu. El meu pare i el meu avi són flautistes i això féu que jo sentís especial atracció per aquest instrument. B E C U L L A -On va adquirir els primers co neixements musicals? -Quan tenia 10 anys vaig co mençar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona estudiant solfeig, teoria, etcètera. Com que em sentia atret pel piano, vaig fer els estudis d'aquest complet instru ment; els de flauta els vaig fer amb Per Josep Vinaròs 29
Page 1 and 2: ^'.^ WPW X msil Revista del Consell
Page 3 and 4: Des de l'ou fins a les pomes Del pr
Page 5 and 6: El "Beatus", un manuscrit de miniat
Page 7 and 8: Em vaig inventar un sistema amb 1.5
Page 9 and 10: pliant. També s'hi han interessat
Page 11 and 12: Albert Salvadó Una companya per a
Page 13 and 14: durant vint-i-cinc anys en el món
Page 15 and 16: "La imaginació de l'infant" L'he f
Page 17 and 18: ivm—= i • • ma litzar de mitj
Page 19 and 20: Katmandú és un caos de carrers i
Page 21 and 22: clinats vessants sobre la carretera
Page 23 and 24: l|^^*S!*a^.., _^ Descens del Xixapa
Page 25 and 26: Això no obstant... Capitalitat. At
Page 27 and 28: d'Espot hi ha bones pistes per la C
Page 29: tradició oposi una resistència co
Page 33 and 34: Tres generacions de flautistes. Van
Page 35 and 36: Dirigint l'orquestra Ciutat de Barc
Page 37 and 38: Salvador Brotons amb la família. q
Page 39 and 40: perquè el Parlament català les ha
Page 41 and 42: Consell Cultural de les Valls d'Ane
Page 43 and 44: FULLS DEL CONSELL L'agricultura a T
Page 45 and 46: comarques. Desapareixerà del tot l
Page 47 and 48: Pastures que desapareixen Les noves
Page 49 and 50: Nombre de caps 5500 Evolució del c
Page 51 and 52: • Documents i testimonis Explorad
Page 53 and 54: Carnisseria Cal Boté de Rialp. veg
Page 55 and 56: LO FORAT DE LA GUINEU El "Beatus'',
Page 57 and 58: Fou un monjo que visqué durant el
Page 59 and 60: del Mapamundi i de la Genealogia de
Page 61 and 62: Marc Graneu LA T R A P A Per Marc
Page 63 and 64: Bartlett en una llibreria, allò de
Page 65 and 66: naçant-nos durant molt de temps de
Page 67 and 68: No ho sé. El cert és que a final
Page 69 and 70: és el fracàs. Parlar del que agra
Page 71 and 72: Noarre. servacionista -que no conse
Page 73 and 74: orda no era aïllada, sinó agrupad
Page 75 and 76: ^ ' • . ;^^--. )t' S Á 1 - ^•'
Page 77 and 78: moments a escriure unes notes sobre
Page 79 and 80: El llenguatge no verbal (i) PHYSIOG
Page 81 and 82:
mes de signes i/o les competències
Page 83 and 84:
Umberto Eco. «Bandolino». Destino
Page 85 and 86:
V E N T DE PORT Pirineus de Verdagu
Page 87 and 88:
hivernada aplec; / ramades té que
Page 89 and 90:
lesa en repòs nocturn mentre Genti
Page 91 and 92:
:arxiu llim del Consell Cultural de
Page 93 and 94:
T conté l'esmentat Fons Corbera ai
Page 95 and 96:
amb la cultura Biblioteca de "la Ca
show all

52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?