52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

28
coeducació. La segona va més enllà
de la coexistència de nois i noies i
aposta per oferir una igualtat d'oportunitats
per a tothom, ja que la simple
relació dels dos sexes no és
garantia suficient d'igualtat.
Per tal de potenciar una educació
amb les característiques assenyalades
fins ara, cal trobar un ambient
on nois i noies es desenvolupin amb
naturalitat, puguin relacionar-se
amb els companys sense estar marcats
per uns prejudicis socials i, en
definitiva, puguin conèixer altres
situacions a les marcades per la
societat.
Aquest conjunt de característiques
es troben des de fa temps a les
associacions educatives (l'escoltisme
i l'esplai), que basen la seua activitat
en la transmissió de valors com
la solidaritat, la responsabilitat i el
compromís. Així doncs, omplen un
buit molt important en la realitat
actual, on cada cop es veuen més
mancances en aquest sentit. El
potencial educatiu d'aquestes associacions
està garantit per un marc
teòric profund i estructurat, una
metodologia adequada a cada grup
d'edat i una formació continuada
dels educadors i educadores.
L'escoltisme (escoltisme i guiatge,
segons el context) és un moviment
estès arreu del món, el més
nombrós i important dels infantils i
juvenils. L'escoltisme i el guiatge
han estat determinants en el desenvolupament
de molts infants i joves
des de la seua fundació, fa gairebé
100 anys. Cal destacar el paper que
han jugat, en especial el guiatge, en
la millora de la situació de les dones,
sobretot als països en què hi ha fortes
discriminacions per motiu de
sexe, on han aportat una educació
d'autoestima i fortalesa a les noies i
una sensibilització d'ambdós sexes
sobre la realitat de cada un. Si s'estimula
tot el seu potencial, aquests
moviments poden ser decisius a la
societat occidental per diversos
motius.
En primer lloc, l'escoltisme concep
l'educació com un procés de
formació integral i activa de l'infant
en què, mitjançant el mètode escolta,
s'estimula i potencia la realització
equilibrada de tots els aspectes
de la persona -físic, intel·lectual,
espiritual, social i caractereològic-
La finalitat és donar a l'infant tantes
oportunitats com sigui possible per
desenvolupar les seues aptituds i
tenir vivències a través de les quals
cerqui i trobi les pròpies opcions de
definició de la seua personalitat i de
participació social.
En segon lloc, el caràcter voluntari
de les activitats realitzades als
agrupaments escoltes -tothom que
participa a l'escoltisme ho fa adherint-s'hi
de manera voluntària- fa
que els nois i noies, així com el conjunt
de caps o educadors, tinguin
una motivació elevada i una participació
oberta que permeten als
infants i joves enriquir-se de manera
divertida i activa, ja que la receptivitat
és molt més gran. A més, un dels
pilars metodològics és la pedagogia
de l'acció, per la qual l'infant o jove
és el principal protagonista de les
activitats. El noi o noia aprèn fent, és
a dir, a través de l'experiència i la
convivència.
Finalment, l'escoltisme potencia
un marc convivencial excepcional.
El seu mètode es basa en unes etapes
educatives en què les vivències en
grups d'edat permeten una socialització
de l'infant molt enriquidora.
Els nois i noies comparteixen experiències
úniques amb companys de
la seua edat i amb adults, i es genera
una complicitat que no sol donar-se
en altres entorns. LJns campaments
en l'entorn natural, un projecte per
al poble on vius o la participació en
una activitat internacional són
exemples d'activitats amb un grau
de convivència molt intens.
Tot aquest conjunt de característiques
-educació integral, voluntarietat,
pedagogia de l'acció, marc de
convivència- fan de moviments com
l'escoltisme una gran plataforma per
educar nois i noies. En el cas concret
de l'opció coeducativa, a més, es
poden experimentar noves vivències
i relacions, que permeten desenvolupar
uns rols diferents als de l'àmbit
escolar, la família, el carrer... Així,
l'infant o jove pot adoptar papers
que en un altre entorn no adoptaria,
sense que això li suposi cap inconvenient.
D'aquesta manera, l'escoltisme
aporta millores a la societat, ja
que no viu d'esquena a la realitat,
sinó que té voluntat constructora.
No pretén inventar una societat
paral·lela, sinó que busca canviar les
situacions de desafavoriment aportant
les idees que creu interessants.
La coeducació pot ser l'eina que
cal al nostre entorn perquè deixin de
donar-se discriminacions per motiu
de sexe, però també per construir
una societat futura amb unes noves
relacions entre dona i home. Així
doncs, cal que les polítiques educatives
potenciïn aquest marc socialitzador
que treballa els valors amb
infants i joves, i que és l'associacionisme
educatiu, ja que podria contribuir
de manera determinant a la
construcció d'un món més just.
•Marta Rosàs i Cortada (Barcelona, 1971)
és presidenta d'Escoltes Catalans, l'associació
catalana de l'escoltisme laic. El setembre del
2001 va presentar el llibre La coeducació. Una
oportunitat per descobrir-nos, editat a la
col·lecció Reflexions en Veu Alta, de la Fundació
)osep Carol. martares@indllobera.com