52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

d'Espot hi ha bones pistes per la
Creu de l'Eixol, tornar per Llessui o
Baiasca fins a Escaló. Amb la seguretat
que al tornar no trobaran cap
conegut que ho hagi fet mai.
0 bé intentar descobrir el pla
d'Arides i les runes que queden de
l'església de Sant Andreu, segons
Max Cahner a Enciclopèdia Catalana.
Ho poden fer des de Berros
Sobirà, però nosaltres les intentàrem
localitzar per Ribera de Cardós, Surri,
Anàs, Bordes del Masover i d'En
Bernat, Font de l'Avet i Bordes de
Manaut, amb resultat negatiu. I així,
dotzenes i dotzenes de paratges que
no acostumen a constar en els prospectes
turístics. Ignorats.
Això no obstant...
Es clar que els hipotètics passavolants
que pretenem que obtinguin
una formació complementària a
l'especialitat que ja tenen de descobrir
\esa\berg\r[\esidi{c\áes\e\con\\\
amb prunes -dos plats espaterrants,
per cert, de l'acollidor restaurant de
davant de la Mare de Déu de les
Ares- caldria que es calmessin i que
a més agafessin caminera, avançant
a passes i no a cops d'accelerador.
Llavors, tot fent parada i fonda,
com dèiem abans, seria el moment
d'orientar-los per arribar a Arreu i a
la Mare de Déu de les Neus; a Son,
amb el temple romànic, campanar i
comunidor; a la Mare de Déu de la
Roca d'Escart, i aprofitar la jornada
per enfilar-se fins a Sant Pere del
Burgal i tants i tants llocs poc fre­
ta Mare de Déu d'Àneu, abans.de la restauració i l'incendi del 1986 als habitat­
ges i coñstrticcionsadjacents. Toio: D. Pi i Tramnt
qüentats i amb noms que les seues
orelles no han sentit mai.
Fins i tot els acompanyaríem ben
asserenadament, posem per cas, pel
pla d'Esterri fins a Santa Maria d'Àneu,
la patrona. I els llegiríem la poc
divulgada composició d'Enric
Balaguer i Mestres Mare de Déu
d'Àneu.
No ho deien tot, Vall d'Àneu, cjuau obries
la graciosa intimitat
i, llavi encès d'epifanies,
enllà del somni eres llevat
de correnties.
No tot ho deien quan, silent,
colgada en frondes i muralla
duies, a la senalla,
ombres d'ermita i llànties d'oferent.
Sols un tità podia obrir-te el viure,
còncava tassa del somriure.
Però la senzillesa és complaent.
I en cercle de penyals, Maria,
si el cel és branca, ocell i vent,
vall d'Aneu és policromia
i guarda diligent
Els murs romànics de l'ermita
infonen a les penyes un aire cenobita.
Podria esdevenir que se'ns
digués que només per contemplar el
pla ja val la pena un viatge i, millor,
una estada.
25