-
d'Espot hi ha bones pistes per la Creu <strong>de</strong> l'Eixol, tornar per L<strong>les</strong>sui o Baiasca fins a Escaló. Amb la seguretat que al tornar no trobaran cap conegut que ho hagi fet mai. 0 bé intentar <strong>de</strong>scobrir el pla d'Ari<strong>de</strong>s i <strong>les</strong> runes que que<strong>de</strong>n <strong>de</strong> l'església <strong>de</strong> Sant Andreu, segons Max Cahner a Enciclopèdia Catalana. Ho po<strong>de</strong>n fer <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Berros Sobirà, però nosaltres <strong>les</strong> intentàrem localitzar per Ribera <strong>de</strong> Cardós, Surri, Anàs, Bor<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Masover i d'En Bernat, Font <strong>de</strong> l'Avet i Bor<strong>de</strong>s <strong>de</strong> Manaut, amb resultat negatiu. I així, dotzenes i dotzenes <strong>de</strong> paratges que no acostumen a constar en els prospectes turístics. Ignorats. Això no obstant... Es clar que els hipotètics passavolants que pretenem que obtinguin una formació complementària a l'especialitat que ja tenen <strong>de</strong> <strong>de</strong>scobrir \esa\berg\r[\esidi{c\áes\e\con\\\ amb prunes -dos plats espaterrants, per cert, <strong>de</strong> l'acollidor restaurant <strong>de</strong> davant <strong>de</strong> la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> <strong>les</strong> Ares- caldria que es calmessin i que a més agafessin caminera, avançant a passes i no a cops d'accelerador. Llavors, tot fent parada i fonda, com dèiem abans, seria el moment d'orientar-los per arribar a Arreu i a la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> <strong>les</strong> Neus; a Son, amb el temple romànic, campanar i comunidor; a la Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong> la Roca d'Escart, i aprofitar la jornada per enfilar-se fins a Sant Pere <strong>de</strong>l Burgal i tants i tants llocs poc fre ta Mare <strong>de</strong> Déu <strong>d'Àneu</strong>, abans.<strong>de</strong> la restauració i l'incendi <strong>de</strong>l 1986 als habitat ges i coñstrticcionsadjacents. Toio: D. Pi i Tramnt qüentats i amb noms que <strong>les</strong> seues orel<strong>les</strong> no han sentit mai. Fins i tot els acompanyaríem ben asserenadament, posem per cas, pel pla d'Esterri fins a Santa Maria <strong>d'Àneu</strong>, la patrona. I els llegiríem la poc divulgada composició d'Enric Balaguer i Mestres Mare <strong>de</strong> Déu <strong>d'Àneu</strong>. No ho <strong>de</strong>ien tot, Vall <strong>d'Àneu</strong>, cjuau obries la graciosa intimitat i, llavi encès d'epifanies, enllà <strong>de</strong>l somni eres llevat <strong>de</strong> correnties. No tot ho <strong>de</strong>ien quan, silent, colgada en fron<strong>de</strong>s i muralla duies, a la senalla, ombres d'ermita i llànties d'oferent. Sols un tità podia obrir-te el viure, còncava tassa <strong>de</strong>l somriure. Però la senzil<strong>les</strong>a és complaent. I en cercle <strong>de</strong> penyals, Maria, si el cel és branca, ocell i vent, vall d'Aneu és policromia i guarda diligent Els murs romànics <strong>de</strong> l'ermita infonen a <strong>les</strong> penyes un aire cenobita. Podria es<strong>de</strong>venir que se'ns digués que només per contemplar el pla ja val la pena un viatge i, millor, una estada. 25