52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

l|^^*S!*a^.., _^
Descens del Xixapangma, després d'haver fet el cim.
Amb l'ajuda d'en Sarki i d'en Nima
havíem apuntat tots els noms dels
que havien portat càrrega i els vam
anar pagant, un per un, la quantitat
estipulada prèviament. Aquest pro­
cés va durar una llarga estona.
Mentrestant, allà on havíem anat
a parar ja hi havia una colla d'auto­
busos que s'esperaven per a pujar a
les persones que havien quedat
tallades per l'esllavissada, evident­
ment aprofitant-se de la situació i
fent l'agost amb el preu de pujada,
que ben poc vam poder negociar. En
fi, finalment vam poder arribar a la
frontera.
Arribada al Tibet
Un cop vam haver travessat la
frontera xinesa, ens esperaven l'ofi­
cial d'enllaç i l'intèrpret. Aquestes
persones són les que el govern de la
Xina posa a disposició de les expe­
dicions (evidentment cobrant una
bona suma de diners) per a organit­
zar la logística i el tràmit de papers,
però sobretot per a controlar què fan
i què deixen de fer. Entre una cosa i
una altra, ja era el vespre i ens vam
quedar a dormir al poble fronterer
de Zangmú, en un fastuós hotel de
grans sales i grans passadissos, però
rònec, fosc i humit.
El dia següent vam carregar dos
camions i ens vam endinsar en territori
tibetà fins al poble de Nyalam, a
partir del qual havíem de començar
l'aproximació fins al camp base del
Xixa. El viatge fins a Nyalam va ser
molt bonic, anàvem al remolc, al
damunt dels paquets, de manera
que podíem observar perfectament
l'espectacular paisatge. En aquesta
zona els monsons queden una mica
frenats per la barrera de l'Himàlaia,
i els núvols ja no eren tan compactes
i la pluja havia anat desapareixent.
A partir de la Xina la carretera
havia deixat d'estar asfaltada, i con-
2/
-<
^—1