52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu 52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

20.04.2013 Views

El Xixapangma. muntanya al damunt (cosa que va passar més d'una vegada). La zona perillosa, d'uns 200 metres d'amplada, no es podia travessar gaire ràpidament, ja que era un terreny totalment caòtic, amb blocs als quals s'havia de fer el tomb i en llocs on t'enfangaves fins als genolls. Per sort no va passar cap desgràcia. Un cop passada la zona perillosa vam remuntar un altre cop fins a la carretera on ens esperaven tots els portadors per a cobrar la feina. Aquesta va ser una àrdua tasca, perquè hi havia gent que havia treballat i n'hi havia que no, i tots volien cobrar. vida de camp base: jugant al Karroum al menjador.

l|^^*S!*a^.., _^ Descens del Xixapangma, després d'haver fet el cim. Amb l'ajuda d'en Sarki i d'en Nima havíem apuntat tots els noms dels que havien portat càrrega i els vam anar pagant, un per un, la quantitat estipulada prèviament. Aquest pro­ cés va durar una llarga estona. Mentrestant, allà on havíem anat a parar ja hi havia una colla d'auto­ busos que s'esperaven per a pujar a les persones que havien quedat tallades per l'esllavissada, evident­ ment aprofitant-se de la situació i fent l'agost amb el preu de pujada, que ben poc vam poder negociar. En fi, finalment vam poder arribar a la frontera. Arribada al Tibet Un cop vam haver travessat la frontera xinesa, ens esperaven l'ofi­ cial d'enllaç i l'intèrpret. Aquestes persones són les que el govern de la Xina posa a disposició de les expe­ dicions (evidentment cobrant una bona suma de diners) per a organit­ zar la logística i el tràmit de papers, però sobretot per a controlar què fan i què deixen de fer. Entre una cosa i una altra, ja era el vespre i ens vam quedar a dormir al poble fronterer de Zangmú, en un fastuós hotel de grans sales i grans passadissos, però rònec, fosc i humit. El dia següent vam carregar dos camions i ens vam endinsar en territori tibetà fins al poble de Nyalam, a partir del qual havíem de començar l'aproximació fins al camp base del Xixa. El viatge fins a Nyalam va ser molt bonic, anàvem al remolc, al damunt dels paquets, de manera que podíem observar perfectament l'espectacular paisatge. En aquesta zona els monsons queden una mica frenats per la barrera de l'Himàlaia, i els núvols ja no eren tan compactes i la pluja havia anat desapareixent. A partir de la Xina la carretera havia deixat d'estar asfaltada, i con- 2/ -< ^—1

El Xixapangma.<br />

muntanya al damunt (cosa que va<br />

passar més d'una vegada). La zona<br />

perillosa, d'uns 200 metres d'amplada,<br />

no es podia travessar gaire ràpidament,<br />

ja que era un terreny totalment<br />

caòtic, amb blocs als quals<br />

s'havia <strong>de</strong> fer el tomb i en llocs on<br />

t'enfangaves fins als genolls. Per sort<br />

no va passar cap <strong>de</strong>sgràcia. Un cop<br />

passada la zona perillosa vam remuntar<br />

un altre cop fins a la carretera<br />

on ens esperaven tots els portadors<br />

per a cobrar la feina. Aquesta<br />

va ser una àrdua tasca, perquè hi<br />

havia gent que havia treballat i n'hi<br />

havia que no, i tots volien cobrar.<br />

vida <strong>de</strong> camp base: jugant al Karroum al menjador.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!