52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

clinats vessants sobre la carretera.
Sovint havíem de parar, sortir de
l'autobús i treure'n els blocs perquè
el vehicle pogués passar. Però el
més gros encara havia d'arribar.
Quan estàvem a uns 10 km de la
frontera, una impressionant esllavissada
tallava la carretera. El pitjor és
que seguien caient blocs contínuament,
alguns de la mida d'un cotxe!
Com que era tard vam decidir d'anar
a dormir a unes cases que hi havia
un parell de quilòmetres enrere.
L'endemà seguien caient blocs, però
amb menor freqüència que el dia
anterior. Vam arribar a la conclusió
que l'única manera de passar era
baixant al fons de la vall, a peu, fins
El ramat de iacs travessant un riu, camí del camp base.
La tripulació de Tau-
tobús estava forma­
da per tres persones,
el xofer i el que
nosaltres anomenà­
vem intermitents: un
noi penjat a la porta
de davant i Taltrea
a porta del darrere
al riu, i passar-hi ben arran, ben de
pressa, en el moment en què no caigués
cap bloc. Mentre en padàvem,
i de mica en mica, va anar apareixent
una munió d'homenets no se
sap d'on, alguns vestits tan sols amb
quatre parracs, que es van oferir a
fer-nos de portadors. Vam dividir
tota la càrrega en paquets de 30 kg i
vam fer anar baixant els portadors
fins al riu, que baixava amb molta
força. Un cop allà, es va posar una
persona abans i una altra després de
l'esllavissada, que feien de semàfors
i avisaven quan es podia passar i
quan no, i de vegades els que passaven
havien de deixar la càrrega i
sortir disparats perquè els queia la
\^-'^\'^, ^^
Í9