52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Katmandú és un
caos de carrers i
carrerons, amb cases
tortes i a mig fer,
però pertot arreu tro­
bes temples i racons
molt interessants
que al nostre país no arribarien ni al
títol de barraques, totes atrotinades,
brutícia per totes bandes, aigües
brutes i pudents, realment molt diferent
del bucòlic paisatge que ens
semblava haver vist des de l'avió.
Quan viatges al Nepal la paraula
clau que cal saber és ñamaste, que
més 0 menys significa hola i/o adéu.
Quan t'encreues un nepalès, si li
dius la paraula màgica, de seguida
se li obre un somriure d'orella a orella
i et contesta "ñamaste". En general
els nepalesos són gent simpàtica,
alegre i molt amable.
A Katmandú i a la vall que l'envolta
t'hi pots estar ben bé uns
quants dies, ja que hi ha moltes coses
sorprenents per veure. La ciutat
és una bullícia de gent amunt i
avall, la majoria a peu, però també
passen cotxes, que s'obren pas a
cops de botzina. El barri on hi ha la
majoria dels turistes és el del Thamel,
ple de botiguetes i venedors
ambulants que et persegueixen perquè
els compris bàlsam de tigre,
ganivets, catifes..., perquè canviïs al
mercat negre o perquè els compris
haixix. La ciutat és un caos de carrers
i carrerons, amb cases tortes i a
mig fer, però pertot arreu trobes temples
i racons molt interessants. Una
curiositat és que les portes de les
cases són baixes, perquè els nepalesos
són més aviat baixets, de manera
que un occidental d'estatura mitjana
se sent alt. Hi vam estar uns
quants dies per a fer papers, contractar
els xerpes que vindrien amb
nosaltres (en Nima i en Sarki) i per a
comprar menjar i material que ens
feia falta per a l'expedició.
Prop de la ciutat hi ha dos llocs
que em van agradar molt (només el
passeig per a arribar-hi ja val la pena).
Un va ser el Temple de les Mones
(Swayambunath), una estupa
budista a dalt d'un turó on diàriament
s'apleguen centenars de fidels.
S'hi accedeix per una llarguíssima
escalinata des del cap de la qual es
gaudeix d'una magnífica vista. Els
Tibetans del poble de Nyalam.
micos són els amos i senyors de
temple, ja que n'està ple, i en són
una altra de les atraccions. L'altre,
Paixupatinath, és un dels llocs més
sagrats del país per als hinduistes.
En aquest lloc es fan les cremacions
dels morts, les cendres dels quals es
llencen al riu Bagmati, afluent del
Ganges. A part de tot el ritual de les
cremacions, és impressionant tot
l'indret, ple de temples, alguns en
ruïnes, envoltats d'una vegetació
exuberant.
A la vall de Katmandú hi ha poblets
molt bonics. Les carreteres que
els comuniquen són caòtiques; cotxes,
camions i autobusos van a tota
la velocitat que els permet el motor
(que en la majoria no és gaire), amb
un fum i un soroll infernals. Dels pobles
que vam visitar els més espectaculars
van ser Baktapur i Patan,
amb temples hinduistes i budistes
fantàstics. Però el més anecdòtic va
ser l'excursió que vam fer fins a Na-
17