52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

"La imaginació de l'infant"
L'he fet molt grossa. Oi que sí?
Maleït drac! T'he vençut, però.
Treies fum i volies llehçar-te
damunt meu per tal d'evitar que
lliurés la princesa, que era presonera
dins la cova.
Pas franc a Sant Jordi!, he cridat
tot d'un plegat, i tu amb ardent flamarada
m'has rebut.
Pas franc a Sant Jordi! Espasa en
mà i cor ben coratjós, fins a tu he
arribat.
Negre fum s'enlairava i tremolor
la terra tenia. Jo no tremolava, però.
Amb traïció i engany el dit
m'has socarrat i he cridat, més per
ràbia que per por i dolor.
Has de morir!, he dit tot aixecant
l'espasa, i, lliurant feroç combat,
la teva pell més de cinc cops he
raspallat.
Més fum encara sortia del teu
carcany i cridaves esparverat, perquè
prou sabies que Sant Jordi era jo.
Ah! La teva cua, llarga i amb la
punta ben esmolada, prop del meu
valerós cavall ha passat.
No fugis, covard, que ja t'he
enxampat! Allunya't d'aquesta cova,
que pots estar-ne ben segur que
hauràs de mesurar el terra que sota
les teves grapes fas tremolar amb
l'allargada del teu cos, horrible i
tenebrós.
Atrapa aquest cop, que de ple
t'ha arribat! Escolta com grinyolen
el teus ossos.
Pas franc a Sant Jordi! I una nova
flamarada, més gran que qualsevulla
i tota plena de fum i foscor, m'ha
envoltat tot fent-me estossegar,
mentre les llàgrimes s'escapaven
dels meus ulls
Pas franc a Sant Jordi! I amb la
cua li has trencat una pota al meu
pobre cavall.
M'és ben igual. A cavall o bé a
peu, amb tu he de lluitar i la princesa
he de deslliurar.
Un cop i un altre i més encara!
Crides...? Doncs, no hem fas por.
Maleït drac, has de morir!
Ja has doblegat una pota i, fins i
tot, el fum per les teves ferides s'escapa.
Segueix cridant, que jo no
temo el soroll del tro ni la lluentor
del llamp.
Tres cop més i ja has caigut. He
vençut!
Traïdor! Quin sacramental que
has fet tot caient! Traïdor! Ho has fet
per a perdre'm. Podies haver mort
en silenci, però no. Ho has hagut de
fer amb força rebombori. Cendres
de la teva panxa han sortit i amb
serradures el terra has enfosquit.
T'he vençut, però.
La princesa és lliure! Sant Jordi
ha guanyat!
Malauradament, quan tot el
poble cridava al meu voltant, tot lloant
l'heroica gesta, els meus pares
han obert la porta. Tot per terra
arrossegant-se, cadira sense pota,
espasa de fusta trencada i socarrada,
estufa tombada i serradures
fumejant. El pare s'ha dut les mans
al cap i la mare ha posat el crit al
cel.
-Què has fet amb l'estufa? -ha
preguntat el pare.
-Sant Jordi ha vençut el drac i la
princesa ha deslliurat! -he dit jo, ple
d'orgull.
-Què s'empatolla aquest dimoni
de vailet? -s'ha esparverat la mare.
-Encara li surt fum de la gola,
però ja és mort i ben mort -he parlat
altre cop, tot assenyalant l'objecte
de la meva gesta.
-Un incendi! Un xic més i tots
cremats! Què duu dintre el cap
aquest fill nostre? -bramava la
mare.
Un dit socarrat, el cul més tou i
calent que la catifa del menjador,
tancat a la meva cambra i aquesta
nit no soparé. Trist final per al meu
heroisme! He vençut al drac, però.
-Que no ho entens que has trencat
l'estufa i la cadira i que podies
haver cremat la casa? -m'ha pregúntate!
pare.
-Això passa per culpa teva -li ha
dit la mare-. Tu i les teves històries
d'infants! Aquí tens Sant Jordi! 1,
ara, torna a explicar-li contes de
princeses i d'herois i qualsevol dia
tots de cap al cementiri.
-La cadira era el meu cavall,
l'estufa el drac, i jo Sant Jordi -he
somicat, mig plorós, mentre em fregava
el cul i passava cap a la cambra.
Potser sí, que l'he feta molt grossa
i no entenc gaire el que ha passat,
però jo em pregunto:
I ells? Que no poden entendre
que jo era Sant Jordi (de debò!) que
lluitava contra el drac per poder salvar
la princesa? Que no poden
entendre que la imaginació d'un
infant és tan poderosa que fa realitat
els somnis?
No, no ho poden entendre. Malauradament
van deixar de ser infants
fa tant de temps que ja no ho
recorden i els nostres pensaments
flueixen paral·lels i mai podran trobar-se.
No ens entenem pas.
n