forestal el qual, malgrat que pot pescar peixos com el seu parent el blauet, té una alimentació molt més variada: tèrmits, vespes, llagostes, escarabats, aranyes, I crancs, mol.luscs, granotes, petits rèptils, cries d'ocells i micromamífers. Monògams i territorials, les parelles acostumen a fer el seu niu en forats que ells mateixos excaven en termiters de prou alçada, 4 ous. on ponen de 2 a Abellerol de gorja blanca Merops albicollis. Els abellerols són uns acolorits ocells insectívors que reben el seu nom com a conseqüència de la seva especialitzada alimentació, ja que mengen preferentment abelles, a les quals treuen l'aguiló verinós abans d'empassar-se- Ies. També consumeixen vespes, formigues, papallones, llagostes o espiadimonis. Quasi tots els abellerols fan els nius en forats excavats a les parets dels talussos de terra, però a diferència de la majoria d'espècies, el de gorja blanca viu quasi sempre a l'Interior de la selva i no forma grans colònies de cria. Turaco violaci Musophaga vio/acea. Els turacos són uns bonics ocells selvàtics que es troben tan sols en el continent africà. D'alimentació quasi exclusivament frugívora, fins i tot quan són polls, formen petits grups quan es reuneixen per alimentar-se tots junts en una mateixa zona de la selva. En el seu plomatge presenten dos pigments que no existeixen en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). EI color verd és el que predomina a la part superior del cos, mentre que el vistós color vermell només es destaca quan l'animal vola, ja que es troba sota les ales. EI turaco violaci habita únicament a les restes de selva que es localitzen entre Gàmbia i Nigèria, molt afectades per la deforestació. Com acabeu de veure, totes aquestes espècies depenen directament de la conservació de les selves on viuen i, malauradament, la situació actual és francament pesimista, ja que la superfície ocupada per les mateixes és en regressió arreu del món: des de 1950 s'ha destruït més de la meitat de les selves de la terra i s'estima que avui dia es deforesten de 20 a 30 ha de selva tropical per minut! Si aquesta situació no canvia, abans de 50 anys JA NO EXISTIRAN SEl- VES TROPICALS EN El NOSTRE PLANETA. I s'ha de pensar que, a més de la pèrdua per sempre de les aus i de tots els altres milions d'éssers vius que allà hi habiten, molts d'ells encara per descobrir, les selves tropicals actuen com els autèntics pulmons de la Terra. I, com sabeu, ningú pot viure sense respirar. Aturar aquest procés és difícil, però no impossible. Encara hi som a temps. Rafael Cebrian Departament d'Educació
Reportatge - ------ -- ----- . e sani I l'actll/¡ tat "Par/em tle/s anima/s consisteIx en una serie tle xerra \es amenes soll re lIi%gia i ec%gla tle/s anima/s tlelloo. Catla setmana seran tli~ :\ents, ollenes a tothom, erò es ecia/m ,nt Densatles Der a socis tle/loo-C/ub. -