POSTER CENTRAL: DOFI MULAR - Zoo

forestal el qual, malgrat que pot pescar
peixos com el seu parent el
blauet, té una alimentació molt més
variada: tèrmits, vespes, llagostes,
escarabats, aranyes,
I
crancs,
mol.luscs, granotes, petits rèptils,
cries d'ocells i micromamífers.
Monògams i territorials, les parelles
acostumen a fer el seu niu en forats
que ells mateixos excaven en termiters
de prou alçada,
4 ous.
on ponen de 2 a
Abellerol de gorja blanca Merops
albicollis. Els abellerols són uns
acolorits ocells insectívors que
reben el seu nom com a conseqüència
de la seva especialitzada alimentació,
ja que mengen preferentment
abelles, a les quals treuen l'aguiló
verinós abans d'empassar-se-
Ies. També consumeixen vespes,
formigues, papallones, llagostes o
espiadimonis. Quasi tots els abellerols
fan els nius en forats excavats a
les parets dels talussos de terra,
però a diferència de la majoria
d'espècies, el de gorja blanca viu
quasi sempre a l'Interior de la selva
i no forma grans colònies de cria.
Turaco violaci Musophaga vio/acea.
Els turacos són uns bonics
ocells selvàtics que es troben tan
sols en el continent africà.
D'alimentació quasi exclusivament
frugívora, fins i tot quan són polls,
formen petits grups quan es reuneixen
per alimentar-se tots junts en
una mateixa zona de la selva. En el
seu plomatge presenten dos pigments
que no existeixen en cap altra
au: la turacina (de color vermell) i la
turacoverdina (de color verd). EI
color verd és el que predomina a la
part superior del cos, mentre que el
vistós color vermell només es destaca
quan l'animal vola, ja que es
troba sota les ales. EI turaco violaci
habita únicament a les restes de
selva que es localitzen entre
Gàmbia i Nigèria, molt afectades per
la deforestació.
Com acabeu de veure, totes aquestes
espècies depenen directament
de la conservació de les selves on
viuen i, malauradament, la situació
actual és francament pesimista, ja
que la superfície ocupada per les
mateixes és en regressió arreu del
món: des de 1950 s'ha destruït més
de la meitat de les selves de la terra
i s'estima que avui dia es deforesten
de 20 a 30 ha de selva tropical per
minut!
Si aquesta situació no canvia, abans
de 50 anys JA NO EXISTIRAN SEl-
VES TROPICALS EN El NOSTRE
PLANETA. I s'ha de pensar que, a
més de la pèrdua per sempre de les
aus i de tots els altres milions d'éssers
vius que allà hi habiten, molts
d'ells encara per descobrir, les selves
tropicals actuen com els autèntics
pulmons de la Terra. I, com
sabeu, ningú pot viure sense respirar.
Aturar aquest procés és difícil, però
no impossible. Encara hi som a
temps.
Rafael Cebrian
Departament d'Educació