POSTER CENTRAL: DOFI MULAR - Zoo

, '
POSTER CENTRAL: DOFI MULAR

~
Barcelona
MEMBRE DE
UICN
Unia lntemacional per a la
Comen ació de la Natura
\\ ORLD ASSOCIA TlO'
0t LOO .. Ai'oO ,\QLARIU"vI

Barcelona

------------------------------~~
Jordi Portabella
Presiden; del Zoo
Ecologisme pràctic
A primers de novembre es va celebrar la 12a conferència mundial de la Convenció sobre el Comerç
Internacional d'Espècies Amenaçades, la CITES, organització encarregada de fixar les normes de comerç d'a-
nimals i plantes, per tal que aquest no amenaci la supervivència de les espècies. Des que es va implantar la
CITES, cap de les espècies que ha protegit s'ha extingit. Això no vol dir que totes les poblacions animals gau-
deixin de bona salut. Ben conegudes són les traves que alguns països, com els Estat Units o el Japó hi han
posat. Però sí que vol dir que amb pressió sobre els poders públics, amb un treball professional rigorós per
part dels agents conservacionistes, amb transparència, es pot ajudar, amb dades a la mà, al manteniment de
la biodiversitat.
EI Zoo de Barcelona va acollir no fa gaire el congrés europeu de zoològics i aquaris. EI lector n'haurà sentit a
parlar i, possiblement, es pregunti: i per a què serveix? Doncs jo diria que, principalment, per reforçar una cul-
tura professional rigorosa en l'àmbit dels zoològics. Això vol dir plasmar l'estratègia de conservació, educació
i recerca en el maneig concret de les col-leccions animals i en noves campanyes de conservació. En el decurs
d'una setmana es van celebrar nombroses reunions simultànies per tècnics de tot Europa on es revisava la
situació de cada espècie dels zoològics, amb un ull posat a la situació dels seus parents salvatges i a les seves
necessitats. També es van reunir grups de treball sobre el problema de la cacera il-leqal de primats a l'Àfrica,
sobre la conservació de la selva atlàntica del Brasil (la Mata Atlàntical o sobre la situació dels grans carnívors
arreu.
A Barcelona s'acordà iniciar una campanya de suport a les poblacions salvatges de tigre. EItigre, com la majo-
ria dels grans carnívors, pateix especialment la reducció dels hàbitats (doncs per sobreviure necessiten mou-
re's en grans extensions] i la cacera illeqal. Com ha passat amb els óssos bruns o els llops a Europa, els tigres
a l'Àsia han estat vistos durant segles com a competidors ecològics de l'home, ja que tenen gustos alimenta-
ris semblants. AI llarg del segle XX la població de tigres s'ha reduït un 95% (de 100.000 en queden ara 5.000
exemplars) i s'han extingit, en aquest període, tres de les vuit subespècies que hi havia al 1900.
EI Zoo de Barcelona està preparant diverses activitats a l'entorn d'aquesta campanya que comencen amb una
Trobada d'Instituts a finals de desembre. En la mateixa línia, hem iniciat la nova activitat Par/em de/s Anima/s,
pensada principalment per a vosaltres els socis, que us permeti conèixer de més a prop la biologia, el com-
portament i la situació a la natura dels nostres animals.
EI Zoo de Barcelona, com sabeu, també està treballant per a tenir, en els propers anys, una reserva zoològica
a l'entorn de Barcelona. Sense perdre la peça central de Barcelona, volem tenir una reserva on es pugui
reforçar el treball de conservació. Des d'on es puguin impulsar projectes de reintroducció a escala mundial,
però sobretot a escala local. La reserva zoològica que volem serà una plataforma per a la conservació de les
espècies. Amb un centre de rescat per animals ferits, installacions per a animals decomissats provinents del
tràfic il-leqal, equipaments per al coneixement i la protecció de la fauna autòctona.
Treballar per als animals i la biodiversitat. A prop de la seva realitat. Sumant esforços amb altres zoològics, amb
les universitats, amb els organismes de conservació. Creiem en un ecologisme pràctic, és a dir, orientat als fets.

LA NOVA INSTAL.LACIÓ D'EN FLOQUET DE NEU
La reestructuració de l'hàbitat de qoril-les on s'està en Floquet ha estat completa. De l'antiga gàbia només en queda
l'espai, que s'ha transformat totalment per donar una visió més naturalitzada, amb molts més elements de joc, nou
"mobiliari" -pedres, troncs, cordes, etc.- i diverses plantacions vegetals.
Bàsicament,l'obra ha consistit en arrebossar totes les parets, tan de l'habitacle interior com l'exterior, de pedra artificial
i construir una pèrgola en la part externa per formar una zona d'ombra on en Floquet hi podrà passar més estones
a l'aire lliure, protegit del sol. I:albinisme provoca que l'animal no tingui tanta protecció als raigs solars i els dies
d'estiu s'havia de quedar a la àrea interior, cosa que ara ja s'ha solucionat.
La pedra artificial, tal com hem fet en altres instat-laclons. s'ha fet amb formigó gunitat i esculpit posteriorment per
imitar una paret de roca. La pèrgola esta aguantada per dos pilars que imiten dos enormes troncs, en el sostre dels
quals hem deixat espai perquè hi creixin algunes plantes enfiladisses. En la paret del fons, s'ha deixat alguns espais
entre la pedra, i s'hi han posat grans fotografies de la selva, que donen profunditat a la instal-lació i ajuden a definir
el fons i imitar un tros de l'hàbitat natural dels qoril-les,
EI "mobiliari" antic s'ha tret tot, i el que abans eren plataformes de ferro i fusta ara són troncs naturals que, clavats
drets, formen una estructura per enfilar-se i jugar, sobretot per als més joves del grup. AI centre s'hi ha construït una
cova per refugiar-se els dies de pluja, i en tres punts s'ha posat plaques de calefacció de terra radiant. l'antic llac
s'ha substituït per un de més gros que hi té tot de plantes al voltant i que suporta una cascada d'aigua que cau de
ben amunt.
Les plantes que s'hi han plantat - acàcies, bambús, viburns i bèrberis -, per ara les hem protegit amb pastor elèctric,
però en el futur, volem anar traient l'electricitat i aconseguir que els animals se'n familiaritzin i les respectin.

AUGMENTA EL
RAMAT DE"
GUANACS
Amb molt poc temps de diferència han
nascut en el Zoo dos cries de guanac
Lama guanicoe, el parent salvatge de
les llames, uns animals domesticats per
l'home des de fa centenars d'anys a
l'Amèrica del Sud que resulten molt més
coneguts. Els guanacs són també
parents dels camells i els dromedaris
(encara que aquests viuen en altres
continents), i es caracteritzen pel seu
pelatge curt i de color vermellós.
La gestació en aquests animals
dura uns 11 mesos
i acostuma a néixer
un sol petit en cada
part, encara que
de vegades tenen
bessons. És ben
interessant observar
com el jove
guanac és capaç
d'aixecar-se i córrer
als pocs minuts del
seu naixement

EN FLOQUET DE NEU JA TÉ UN NÉT MÉS!
EI passat dia 11 d'octubre va néixer a les 5.30 h de la matinada un mascle
de qoril-la de costa (Gorilla gori/la gori/la) al Parc Zoològic de
Barcelona. Els pares són Xebo, un qoril-la de 17 anys, i Kena, una
qoril-la de 21 anys d'edat. Kena és filla d'en Floquet de Neu i tenia certes
dificultats per quedar-se prenyada. Va ser necessari un curt tractament
hormonal que regularitzés el seu cicle. Com a resultat, el passat
mes de febrer vàrem obtenir una prova d'embaràs positiva.
Després d'una gestació d'aproximadament 250 dias, va néixer un
exemplar mascle de 2,250 kg de pes. A les poques hores del naixement,
va haver de ser retirat de la seva mare, ja que no el sabia cuidar bé i li
hagués pogut ocasionar greus lesions. EI nou nét d'en Floquet de Neu
va ser traslladat a la nurseria del Zoo on rep, durant les 24 hores del
dia, la cura adequada i necessària per a un qoril-la nounat.

D'ON PROVENEN ELS ANIMALS DELS ZOOS?
Algú podria pensar que, de tant en tant, cada zoo organitza una expedició de captura a continents remots per enriquir
la collecció d'animals que presenta al públic de la gran ciutat, o, si més no, que existeixen caçadors -mig aventurers,
rniq traficants- que s'encarreguen d'aquesta tasca. Si bé aquesta apreciació podia ser certa un segle enrera,
ja fa dècades que està lluny de la realitat.
De fet, la immensa majoria dels animals que es poden admirar a qualsevol zoo provenen ...d'un altre zoo. EI cas és
que gairebé tots els zoos, a Europa i a la resta del món, mantenen una estreta i notable col-laboració entre ells.
Potents organitzacions internacionals s'encarreguen de facilitar la relació. A Europa existeix l'EAZA (Associació
Europea de Zoos i Aquaris) amb centenars d'institucions membres, la qual ha establert diversos programes i mecanismes
que fan possible una veritable gestió conjunta de les poblacions de les diverses espècies a nivell europeu.
Una de les eines principals per a dur-ho a terme són els Plans Regionals de Collecció (RCP), que descriuen quines
espècies i per què es recomana mantenir-les a les institucions pertanyents a l'EAZA. Els RCP també identifiquen
quines espècies necessiten un Programa Europeu de Cria (anomenat EEP).
Cada programa EEP,per exemple l'EEP de tigres, disposa d'un coordinador pertanyent a un dels zoos membres de
l'EAZA assistit per un Comitè d'Espècie. EI coordinador recull la informació pertanyent a tots els individus de l'espècie
que es troben als zoos participants, manté un registre central, realitza anàlisis demogràfiques i genètiques i prepara
un pla de maneig futur de l'espècie. És ell, d'acord amb el Comitè d'Espècie, qui fa les recomanacions adequades
sobre quins individus han de criar cada any i quins han d'anar a una institució diferent de la que es troben.
Quan un animal canvia de zoo, gairebé sempre ho fa amb caràcter d'intercanvi o cessió d'un zoo a l'altre, sense
cap mena de contraprestació econòmica.

t:estratègia mundial per a la conservació en el zoos,
publicada per la IUDZG/WZO/IUCN/CBSG (*) a l'any
1993, recull el canvi de filosofia i actuació que s'ha
produït en quasi tots els parcs zoològics durant els
darrers anys. Hi ha uns objectius molt clars en la nostra
feina, a través de l'exhibició i manteniment d'exemplars
d'espècies salvatges en captivitat promoure
l'educació, conservació i investigació dels animals
salvatges en captivitat i el seu entorn natural.
EIZoo de Barcelona, des de fa molts anys, potencia la
labor educativa, la investigació a través de les universitats;
la conservació ex situ per a espècies exòtiques,
i la conservació ex situ/in situ per a espècies autòctones.
Ara, avança un pas més col-laborant com a membre
de WAPCA (West African Primates Conservation
Action) en la conservació in situ dels primats africans
de la selva del nord de Guinea Equatorial.
Avui en dia, a inicis del segle XXI, la situació d'un gran
nombre d'espècies d'animals i plantes amenaçades
d'extinció és realment alarmant. La selva del nord de
Guinea Equatorial, situada en la zona litoral des de
l'est de Sierra Leone fins a Ghana, manté un gran
nombre d'espècies endèmiques com sóo: el eòlob
blanc inegre de l'Oest C%bU$ polylcomos, et cercopitec
petaurista Cercopithecus p. petaurista, el duiker
de bandes Cephalophus zebra, ila mangosta de Kuhn
Ubemctis kuhni. En ta zona més oriental d'aquesta
selva viuen alguns dels primats més amenaçats del
món, classificats en la llista dels 25 primats del món en
més greu perill d'extinció, el mangabei de coroneta
blanca Cercocebus atys funu/atus, et cercopitec
diana de Roloway Cercopfthecus diana rofoway i et
còlob vermell de Miss Watdron Procofobus badius
waldroni que tes últimes mdències donen ja per
extingit. Aquestes espècies són endèmiques de la
selva de l'est de Costa d'Ivori i oest de Ghana.
Les principals amenaces dels primats de l'Àfrica Occidental són la destrucció dels seu hibitat ila caça comercial amb
la finalitat d'aconseguir carn d'animals salvatges (bushmeat), molt valorada a ra reg16. La deforestació causada per les
companyies de la fusta no sols està destruint les selves, sinó que a m6$ asti facilitant la caça que s'ha incrementat
de forma dramàtica en les últimes dècades. Alguns primats, generalment mdividus joves i cries, que no tenen suficient
valor en el mercat de la carn, són capturats i mantinguts com a mascotes en unes condicions pèssimes fins que
moren.

Donada la situació del mangabei de coroneta blanca Cercocebus atys lunulatus en el seu estat natural, l'any 2000 es
va iniciar un programa de cria en captivitat a nivell europeu JEEP)per promoure i millorar el manteniment de l'esmentada
espècie en captivitat com possible esperança de futur. Aquest programa es coordina des del Zoo de Barcelona.
En l'actualitat hi participen 10 institucions europees amb una població total en captivitat de 46 exemplars.
Durant l'any passat, un grup d'institucions zoològiques europees varen unir els seus esforços per couaborar en la
conservació de primats amenaçats a l'Àfrica Occidental, formant un grup d'acció anomenat WAPCA (West African
Primates Conservation Action). Aportant els nostres coneixements i una subvenció econòmica, el Zoo de Barcelona
participa en l'esmentat grup constituït per 12 institucions, sent la seu d'aquest grup el Zoo de Heidelberg.
WAPCA ha seleccionat inicialment dues espècies de primats molt amenaçades i en les quals es centraran els nostres
esforços: cercopitec diana de Roloway Cercopithecus diana rolowayi el mangabei de coroneta blanca Cercocebus
atys lunulatus. A causa de les dificultats polítiques que passa Costa d'Ivori, pel moment, les accions s'estan duent
a terme únicament a Ghana, però esperem poder iniciar la col-laberació amb aquell país (Costa d'Ivori) en un futur
pròxim.
A l'abril de l'any passat, representants de WAPCA van obtenir el recolzament del govern de Ghana i varen firmar un
acord pel qual durant aquest any testan realitzant léS accions següents:
CenSlr 1ft pObtaeíons qw eACara qú8dan de cen:òpitéc diana de Aotoway Cercopithecus diana roloway i el mangabei
de coroneta blanca Cercocebus 8tys funu/atus en el pafs.
t'Oposar que s'intensifiquin els esforços de conservació en la reserva de la selva de les muntanyes de Krokousa,
àrea on, a causa de la seva inaccessibilitat, hi ha evidència de l'existència d'exempfars de les dues espècies anteriorment
esmentades, i intentar que aquesta àrea tingui més protecció oficial.
Establir un centre de primats confiscats i altres espècies, si fos necessari, al Zoo d'Acera i i poder comptar amb la
col·laboració de l'esmentat zoo. la finalitat del centre serà vetllar per la salut dels animals confiscats i preparar-los,
en cas de ser factible, per reintroduir-Ios en el seu hàbitat natural. Actualment, i des del mes d'abñl, un representant
de WAPCA està col·laborant amb aquest zoo, ajudant en la millora d'infraestructures, el maneig i manteniment dels
animals, el coneixement sobre els mateixos i promovent la cria en captivitat Té especial importància el programa .educatiu
orientat a la població local, per obtenir la seva eol·laboració en la preservació deia fauna. En l'actualitat, el Zoo
d'Acera manté tres exemplars adults de mangabei de coroneta blanca Cercocebus atys lunulstus i una cria que va
néixer el passat ~ de Maig.. Altres
exemplar d'a~ "pk;e han
estat identificats en un zoològic de la
zona, el Zoo de Kumasi is'espera que
en els pròxims mesos puguin ser traslladats
al Zoo d'Acera per millorar el
seu estat imaneig.
Intentar incrementar recoturisme
com a font d'ingressos, alternativa a
la destrucció .. 1h6bitat, per a la
poblacl6~
a Parc ZOològic de ~a e$tà
convençut de què ~
nicia una nova via de trehl,
la conservació. Obre les seves portel
a projectes internacionals per li fa
preservació del medi natural en Arees
que, per poder desenvolupar els
esmentats proiectes, realment
necessiten la comprensió, consideració
i suport de regions econòmicament
més desenvolupades.
IUDZG:International Union Director Zoological Ganlens
WZO: World Zoo Organization
IUCN:The WorId Conservation Union
casG: Captive a....diag Spacialist Group

històrica dels
zoos
europeus a
arce ona
EI Zoo de Barcelona acull el XIX congrés anual de l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA)
Sessió inaugural del congrés: d'esquerra a dreta, Esteve Tomàs, Ed McAlister, Joan Clos,
Jordi Porta bella i Miklós Persanyi.

UN ÈXIT D'ASSISTÈNCIA I
ORGANITZACiÓ
Mai no s'havien vist tants professionals
del món dels zoos junts en el
recinte del nostre zoològic com la
tercera setmana del passat mes de
setembre. La raó: el congrés anual
de l'Associació Europea de Zoos i
Aquaris (EAZAl, que va tenir lloc del
17 al 22 d'aquest mes i del qual ha
estat triat amfitrió de l'any 2002 el
Zoo de Barcelona. Cinc-cents vint
experts de més de 200 zoos i aquaris
provinents de 35 països es van
passejar pel nostre parc durant les
estones que es podien escapar de
les veïnes aules de la Universitat
Pompeu Fabra, on es desenvolupaven
les sessions del congrés.
Devien notar els nostres animals
aquesta concentració inusual de
mirades expertes que observaven
amb atenció professional el seu
estat i les seves condicions de vida?
Segurament no, però el personal
de la casa sí que estava molt pen-
dent d'aquests visitants excepcionals.
I és que per a nosaltres ha
estat molt interessant i satisfactori
poder mostrar la nostra feina a tants
colleques. compartir-hi estones de
treball i de lleure, i ensenyar-los la
nostra ciutat i la nostra manera de
viure. Aquesta era la primera vegada
que l'EAZA es reunia al nostre
país i en un punt tan meridional
d'Europa, i els participants se n'han
endut una impressió molt bona. Els
ha captivat el nostre zoo - tradicional
i innovador alhora-, han trobat
tots els serveis i la tecnologia que
podien necessitar a les magnífiques
installacions de la Universitat
520 experts de més de
200 zoos i aquaris van
assistir al congrés: un
rècord de participació.
Pompeu Fabra a tocar del nostre
parc, i han rebut en tot moment una
atenció professional i amable per
part de l'organització del congrés.
Altres aspectes més tòpics, com el
clima, la gastronomia i el caràcter
obert i amable de la gent sedueixen
com sempre els visitants de l'Europa
de més amunt, i han ajudat a convertir
aquesta trobada en tot un èxit
i a batre rècords de participació.
Potser podeu pensar que és poc
modest que us transmetem tan
triomfalment els elogis que hem
rebut. Ho fem així perquè, com us
diem sempre, vosaltres com a socis
ens heu ajudat a fer-ho possible, i és
just que sapigueu que ens han posat
una nota molt alta i que també us en
podeu sentir orgullosos.
UN PROGRAMA DENS I PRODUCTIU
Després de trencar el gel dimarts
17 al vespre amb un generós aperitiu
de benvinguda al restaurant II
Els representants de la Ciutat, el Zoològic, l'EAZA i la WAZA posen a l'entrada de la seu, al carrer Ramon Trias Fargas.

Casone del Zoo, les sessions del
congrés van començar dimecres 18
al matí. l'acte d'inauguració -cobert
per nombrosos mitjans de comunicació-
va estar presidit per l'alcalde
Joan Clos i hi van intervenir Jordi
Portabella, president del Consell
d'Administració del Zoo, Esteve
Tomàs, director gerent del Zoo,
Miklós Persanyi, director del Zoo de
Budapest (Hongria) i president de
l'EAZA, i Ed McAlister, director del
Zoo d'Adelaida (Austràlia) i president
electe de l'Associació Mundial
de Zoos (WAZA). Tots ells van destacar
la importància dels zoològics
per a la conservació de la fauna i la
90 zoos han participat
en la campanya per
salvar la valuosa i
maltractada Mata
Atlàntica del Brasil.
necessitat de treballar més en projectes
in situ, és a dir, en els propis
hàbitats amenaçats i amb els països
on es troben. La sessió va tenir lloc
a l'auditori de la Universitat Pompeu
Fabra, amb la qual el Zoo té un conveni
de col-laboració en temes de
recerca, i que va facilitar al màxim la
tasca d'organització del congrés.
Apropament a l'Amèrica L/atina
I:EAZA ha triat com a tema del
congrés d'aquest any la relació
amb els països i zoològics de
l'Amèrica Llatina i per parlar-ne han
estat convidats els presidents de les
principals associacions de zoos de
la regió. Ha estat un primer pas molt
decidit i profitós per acostar-nos a
aquest continent i començar a treballar
plegats en projectes concrets
per protegir el seu valuosíssim patrimoni
natural.
Un apartat destacable d'aquesta
secció ha estat la presentació dels
resultats de la segona campanya
conservacionista de l'EAZA que,
com ja us hem explicat en l'anterior
número, ha estat dedicada aquest
Els participants omplen el pati de l'edifici Roger de Llúria de la UPF
en una de les pauses.
any a la conservació de la Mata
Atlàntica brasilera, la regió selvàtica
de la zona atlàntica d'Amèrica
del Sud i una de les 25 zones crítiques
de la biodiversitat mundial, de
la qual només en queda el 7,5% de
l'extensió original. Es tracta d'una
zona amb un alt grau de biodiversitat
(superior al de la selva amazònica)
greument amenaçada per la
destrucció i fragmentació de l'hàbi-
tat. La campanya s'ha dut a terme
amb estreta col·laboració amb institucions
i científics brasilers (de
l'Institut Brasiler per al Medi
Ambient -IBAMA i l'Institut Brasiler
de Recerques Ecològiques - IPE,
entre d'altres), veritables protagonistes
de la campanya, que han
estat rebuts calorosament a
Barcelona. Noranta zoos de l'EAZA
-entre ells el de Barcelona- han

participat en aquesta campanya
educativa per donar a conèixer la
problemàtica d'aquesta regió i per
recollir fons per a projectes
mediambientals a la zona. La campanya
ha estat valorada pels seus
organitzadors com un gran èxit:
s'espera que a final del 2002, quan
es tanqui oficialment, s'hauran
recollit uns 200.000 eures. entre
donacions de zoos i de particulars, i
una gran quantitat de visitants de
zoos haurà pres consciència d'aquest
problema, una petita llavor
que caldrà anar regant perquè doni
fru its.
D'altra banda, aquest setembre a
Barcelona es va donar el tret de sortida
de la campanya que l'EAZA
posa en marxa per al proper any
sota el lema "Donem un futur al
tigre" (us en parlem més endavant).
Programes de reproducció
d'espècies amenaçades
Com és habitual en aquestes trobades
anuals, també s'han mantingut
nombrosíssimes reunions per
tractar de la situació de les 168
espècies o grups d'espècies animals
que es troben dins dels programes
de reproducció en zoos d'espècies
en perill d'extinció (EEP) i altres
programes de gestió de la fauna. En
aquestes sessions, es decideix de
manera coordinada quins especímens
s'han d'aparellar i amb qui,
quins són els idonis per a la reintroducció
(quan n'existeix un programa),
quines són les espècies més
amenaçades i a les quals cal, per
tant, dedicar més espai en els zoos i
quines novetats en l'atenció i cura
dels animals cal aplicar: el que anomenem
genèricament maneig dels
animals, que cada vegada abraça
més disciplines noves, com la nutrició
animal i l'horticultura de zoos,
que també van tenir espai en el congrés.
Així mateix, es van organitzar
tallers d'informàtica per familiaritzar-se
o aprofondir en els programes
específics que existeixen per
conèixer i gestionar millor les poblacions
d'animals allotjades als zoos
de tot el món.
Assemblea anual de directors
A més de les reunions tècniques
esmentades, durant els congressos
de l'EAZA també es reuneixen els
directors executius dels zoològics i
aquaris, els quals aquest any van
aprovar la seva estratègia per al
segle XXI, que van batejar com la
Barcelona Strategy, i que ha de permetre
a la xarxa de zoos i aquaris
europeus treballar més i millor per
assolir els seus objectius: més coordinació,
més recerca, més projectes
de conservació als hàbitats naturals
i més comunicació amb la societat,
82 reunions es
van dedicar a la
revisió de la situació
dels 168 programes
de /'EAZA per a les
espècies animals més
amenaçades.
que no sempre coneix prou bé el
vessant no comercial de la nostra
feina.
L'Assemblea també va triar els
nous càrrecs de l'EAlA per al període
2002-2004. En va resultar reelegit
com a president el director del
Zoo de Budapest, Miklós Persanyi.
EI nostre director gerent, Esteve
Tomàs, continua formant part del
Consell de l'EAZA com a representant
dels zoos ibèrics, i també va ser
elegit per a aquest proper període
com a secretari del Comitè Executiu.
En total, durant cinc dies, de 9 del
matí a quarts de 9 del vespre, s'han
fet 129 sessions per tractar de totes
les qüestions que us hem comentat.
Molt treball, però també molt entusiasme.
Amb pràcticament tota la
feina feta, dissabte al vespre vam
voler convidar tots els participants,
expositors i col-laboradors d'aquesta
trobada d'amics a un sopar de
comiat a l'alçada de l'esforç realitzat.
AI voltant de la Dama del
Paraigua, en una nit serena, asseguts
en cercle sota les estrelles,
com a l'última vinyeta d'una aventura
de l'Astèrix però amb més distinció,
aquests irreductibles defensors
de la fauna van tastar la bondat de
les nostres cassoles i cellers. Algú
ho hauria d'haver dibuixat també,
perquè feia goig de debò. Però no hi
sortiria cap bard lligat: fins ben tard
vam ballar i brindar per celebrar una
petita victòria més i per agafar forces
per continuar-nos protegint de
tots els bojos suposadament civilitzats
que ens volen fer fora del bosc.
Maria Josep Virgos
l'Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) va ser fundada
l'any 1988 i té actualment la seva seu al Zoo d'Amsterdam. La formen
284 zoos i aquaris de 35 països i té com a objectiu desenvolupar un
paper essencial en la conservació de la fauna salvatge mitjançant la
creació i desenvolupament de programes de reproducció d'espècies
amenaçades (EEP), a banda de vetllar pel manteniment d'uns estàndards adequats per part dels seus associats i proporcionar
al públic una experiència lúdica i educativa de primera qualitat. Els membres de l'EAZA han assumit el compromisos
establerts el 1993 en l'Estratègia mundial dels zoos per a la conservació de treballar com a autèntics centres
mediambientals en tres fronts bàsics: l'educació, la recerca i la conservació, tant als zoos com als hàbitats d'origen
de les diferents espècies. EI Zoo de Barcelona és membre de l'EAZA des de la seva fundació. Podeu trobar més
informació d'aquesta associació a www.eaza.net.

Visitant el Zoo
Aqraiments
Volem deixar constància del nostre agraïment
sincer a les seguents empreses I msntucions:
Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya, que no va escau-
mar mitjans per oferir als qUI ho van voler una
vrsita memorable a paratges únics del nostre
país
Universitat Pompeu Fabra, que ens van ofem
tracte d'amics I colleques en tots els aspec-
tes
Grup Soteras, Menta Restauración i Gourmet
Paradís Catering, que ens van alimentar
fantàsticament I a bon preu
Bluedisplays, que va fer una aportació
econòmica molt benvinguda,
Manners Organització de Congressos i
Traduccions, les companyes sense les quals
no hauríem pogut organitzar una cosa tan
complexa,
Alguns participants van voler fer més
completa la seva estada a Catalunya i ens
van acompanyar abans de començar el
congrés a una visita de tres dies al delta
de l'Ebre i els Ports de Tortosa i Beseit,
organitzada amb la valuosa col-laboració
del Departament de Medi Ambient de la
Generalitat de Catalunya. Guiats per
experts d'aquest departament, un variat
grup d'excursionistes afortunats van
poder admirar la riquesa faunística i la
bellesa del nostre patrimoni natural, i
accedir amb els vehicles tot terreny cedits
per la Generalitat a indrets normalment protegits de la
presència humana. Armats dels seus prismàtics, es van
poder atipar de seguir el vol de la gran varietat d'aus
que fan estada al delta i buscar èxemplars de cabra
hispànica entre els espectaculars cinglés dels Ports de
Tortosa. Fora de programa, és clar, fins i tot van ser testimonis
d'un tornado que va posar els pèls de punta a
més d'un i de dos. Tot plegat, una aventura inoblidable!

ELS ZOOS EUROPEUS ENDEGUEN UNA CAMPANYA EN DEFENSA DELS TIGRES
Els zoos europeus han decidit dedicar la seva campanya de conservació anual a la conservació del tigre, una
espècie que ha passat de 100.000 a 5.000 exemplars al llarg del segle XX. Els fons recollits seran administrats
per la fundació 21st Century Tiqer, en la gestió de projectes de recuperació de les poblacions salvatges de
tigres.
EItigre és avui víctima d'importants amenaces, tant ambientals com comercials. La contínua destrucció del seu
hàbitat i el comerç il·legal de parts del seu cos, estan duent les poblacions salvatges al límit de l'extinció. La
població global de tigres ha caigut, al llarg del segle XX des de 100.000 exemplars al 1900fins als 5000 que avui
s'estima que sobreviuen.
De les 8 subespècies que existien, tres ja han estat exterminades: el tigre de Bali (desaparescut als anys 40),
del Caspi (als anys 70) i el de Java (als 80, encara que hi ha qui confia en què quedi algun exemplar, ja que
s'han observat algunes petjades a principi de la dècada dels noranta). Actualment, els més propers a l'extinció
són, amb uns 20-30 exemplars, el tigre del sud de la Xina, i amb uns 400 i 500 exemplars, el tigre de Sumatra (el
que tenim al Zoo de Barcelona) i el tigre de Sibèria.
l'escassetat de les poblacions actuals, juntament amb la capacitat dels zoològics per a conscienciar el seu
públic, fan molt necessària la seva intervenció, coordinant el maneig de les seves poblacions, per una banda, i
donant suport a les poblacions salvatges per mitjà de diversos projectes, en el marc de la Campanya de suport
als tigres de l'Associació Europea de Zoològics.
Aquests projectes es basen en l'estudi de l'ecologia del tigre, la vigilància contra la caça furtiva i la promoció
de formes de desenvolupament sostenible en les comunitats properes als hàbitats del tigre.

DOFI MULAR Tursiops truncatus
Classe: MAMíFERS
Ordre: CETACIS
Família: DELFíNIDS
Gènere: Tursiops
Espècie: truncatus
I I I : I I
Pes: 150 - 450 kg
Llargària: 2 - 4 m
Gestació: 350 - 365 dies
Nombre de cries: 1
Longevitat: més de 30 anys en
captivitat
Reproducció: Vivípara
Alimentació: Piscívora
Vida social: Gregària
Distribució: És una espècie que
habita a tots els mars tropicals i
temperats del món, tant de
l'Hemisferi Nord com de
l'Hemisferi Sud.
Aigües costaneres, mar obert,
llacunes marines, estuaris i, fins i
tot, a l'interior dels ports.

SITUACiÓ DE L'ESPÈCIE
És el dofí més comú de tots i
encara és abundant en diferents
zones de la seva àrea de distribució,
encara que en molts llocs
pateix les conseqüències negatives
de la contaminació, la davallada
de les poblacions de les
seves preses i la captura accidental
en les arts de pesca no
selectives, A Catalunya, per
exemple, l'abundància d'aquesta
espècie s'ha reduït molt en els
darrers anys, i els nuclis més
importants es troben avui a la part
nord de la Costa Brava, al Garraf i
al voltant del delta de l'Ebre.
Segons les llistes vermelles de la
UICN (Unió Internacional per a la
Conservació de la Natura), preparades
per la Comissió de la
Supervivència d'Espècies, la
situació del dofí mular és de
DADES INSUFICIENTS. Tanmateix,
sí que està protegit pel
Conveni de Washington (CITES),
que regula el tràfic internacional
d'espècies en perill, en el seu
apèndix Il.
Extinta
Extinta en estat silvestre
Críticament amenaçada
Amenaçada
Vulnerable
Risc menor
Dades insuficients
No avaluada

lt\~ vi&tt e &tles selves
tro ic&tls ~el ~ó~

Les selves tropicals es caracteritzen
per ser l'ambient natural (el bioma,
com s'anomena tècnicament) que té
la més alta productivitat vegetal de
la terra i el que presenta la diversitat
d'espècies animals més gran del
món.
ELS FACTORS cUMÀTlCS MÉS
IMPORTANTS D'AQUEST BIOMA SÓN
E
- ~~-
I I
:::r.: I • I I
l' l' • l'
I
;w
I • I I. ~- .- I
I l' • I
rR;rnn. I .
l'
I l' I
~ "--'
II l'
IlI.l1 l ,
• I.
-
,..
l' I I '1.: ,~t.Io
Ii I l' I
I
La vegetació en aquestes condicions
és abundantíssima i exuberant:
els arbres, que no presenten
anells anuals de creixement, són
I
alts i s'aguanten amb arrels superficials
en forma de contraforts. Les
fulles dels arbres són llises, permetent
que l'aigua de la pluja s'escoli
ràpidament cap el terra. Les flors
creixen sovint sobre la tija principal
de les plantes, a diferència del que
succeeix a les nostres contrades.
L'índex d'arbres fruiters per hectàrea
és molt elevat. Degut a que la
llum del sol quasi no arriba al terra,
el sotabosc és escàs i, en canvi, són
molt abundants les lianes i les plantes
epífites (plantes que creixen
damunt dels arbres, com el nostre
vesc).
La fauna de les selves tropicals és
molt variada en espècies, però
escassa en el nombre d'individus de
cada una d'elles. És destacable la
manca de grans ramats d'herbívors i
l'abundància d'animals descomponedors
que aprofiten la gran quantitat
de matèria orgànica que la selva
genera (formigues, tèrmits i altres
invertebrats sapròfits). EI grup de
vertebrats que predomina és el dels
amfibis, seguit del de les AUS, en el
qual s'hi troben formes altament
especialitzades, moltes de les quals
es poden veure al nou Aviari del Zoo.
Però malgrat que totes del selves
del món presenten aquestes condicions
ambientals comunes, en cada
continent les formacions selvàtiques
es caracteritzen per les seves
pròpies espècies animals i vegetals.
Així, les aus que es poden trobar a
les selves africanes no són les
mateixes que viuen a les selves
americanes, ni tampoc les que habiten
a les selves asiàtiques.
És per aquest motiu que la nova distribució
d'espècies d'aus que es pot
observar a l'Aviari segueix un criteri
geogràfic. Així, les 3 primeres instal.lacions
que es troben corresponen
a diferents tipus d'hàbitats de
les selves de l'Amèrica Central i del
Sud, les 4 següents són representatives
dels ambients tropicals del
Sud-est asiàtic i les 3 darreres
representen hàbitats africans.
Farem ara un breu repàs d'algunes
de les més interessants espècies
d'aus que podreu veure, entre moltes
d'altres, quan visiteu el nou
Aviari del Zoo de Barcelona.
SELVES AMERICANES
Oriol americà crestat Psarocolíus
decumanus. Aquest ocell de colo-

ació negra i groga viu a les selves
humides d'Amèrica del Sud, des de
Panamà fins al nord de l'Argentina.
D'alimentacIó frugívora, és una
espècie no massa gregària que es
reprodueix en petites colònies. EI
niu que construeix cada parella
acostuma a penjar de les branques
dels arbres, i és característica la
vistosa parada nupcial que realitza
el mascle, més gran que la femella,
durant el periode de festeig.
Hoco de carúncula groga Crax
rubra. Aquest gran ocell forestal,
de fins a 5 kg de pes i d'hàbits fonamentalment
terrestres, habita a les
selves tropicals humides d'una
àmplia zona que abasta des de l'est
de Mèxic fins a l'oest de Colòmbia i
Equador. De costums solitaris, viu en
parelles o formant petits grups familiars
durant l'època de reproducció.
La destrucció del seu hàbitat i,
sobretot, la pressió de la caça han
fet que avui només sobrevisqui a les
regions més remotes de la seva
àrea de distribució.
Mussol menut ferruginós Glaucidíum
brasílíanum. Aquest petit
mussol és una de les espècies de
rapinyaires nocturnes més petites
que existeixen, ja que no medeix
més de 15 cm d'alçada. Parcialment
diürn, habita a les selves, boscos i
també zones més obertes de bona
part d'Amèrica, des del sud dels
Estats Units fins al nord de
l'Argentina. S'alimenta d'invertebrats,
però també captura amfibis,
rèptils, petites aus i micromamífers.
A veure si el trobeu a la seva instal.lacio,
no és fàcil!
Jacana sud-americà Jacana
jacana. Els jacanes són uns petits i
lleugers ocells aquàtics que es
caracteritzen per tenir els dits i les
ungles de les potes extremament
llargs i prims, la qual cosa els permet
caminar amb facilitat per sobre
de la vegetació surant, especialment
sobre les fulles dels nenúfars.
S'alimenten d'insectes aquàtics,
mol.luscs, petits peixos i també llavors
de plantes d'aigua dolça.
Curiosament, els mascles són els
encarregats de la construcció del
niu, la incubació dels ous i la cura
dels pollets.
Ocell campana de coll nu Procnías
nudícallis. Els ocells campana
són unes característiques aus
selvàtiques sud-americanes que
presenten un important dimorfisme
sexual: els mascles tenen un plomatge
blanc contrastat i vistós,
mentre que el de les femelles és del
tot discret, aspecte important a l'hora
de covar els ous i cuidar dels
pollets. D'alimentació frugívora, el
cant territorial dels mascles és un
dels més forts que es pot sentir a la
natura, audible fàcilment a més de 1
km de distància.
Cotinga metàl.lic Catinga cayana.
Els cotingues metàl.lics són uns vistosos
ocells tropicals que viuen als
boscos i selves del nord de
l'Amèrica del sud, des de Veneçuela
i les Guaianes fins a Colòmbia,
Bolívia i la regió amazònica del
Brasil. D'alimentació frugívora, presenten
un clar dimorfisme sexual:
els mascles tenen un plomatge

espectacularment acolorit, mentre
que les femelles són d'una tonalitat
marronosa molt més discreta.
Ocell paraigua Cepha/opterus penduliger.
És un espectacular ocell
forestal que rep el seu nom a causa
de la vistosa cresta erèctil que té
sobre el cap. Aquesta espècie presenta,
a més, un llarg plomall que li
penja sota el coll. La cresta de la
femella és més petita i no té plomall
al coll. D'alimentació frugívora, és
un ocell força territorial: cada mascle
ocupa un arbre d'exhibició i
atreu les femelles mitjançant forts
crits i elaborades exhibicions
visuals.
SELVES ASIÀTIQUES
Rul-rul Ro//u/us rou/rou/. És un petit
ocell d'hàbits terrestres, emparentat
amb les guatlles, perdius i faisans,
que viu als boscos i selves tropicals
humides del Sud-est asiàtic continental
i les illes de Sumatra i
Borneo. De dieta omnívora i costums
solitaris, fa el seu niu a terra,
amagat entre la vegetació, on dipo-

sita 5-6 ous. Presenta un clar dimorfisme
sexual, és a dir, que la coloració
dels dos sexes és força diferent:
la femella és de color verd, mentre
que el mascle és violeta i presenta,
a més, una vistosa cresta vermella.
Estornell-picot Scissirostrum dubium.
Aquest petit estornell tropical,
que viu tan sols a les selves i boscos
de les illes Sulawesi, Togian i
Peleng, presenta una clara convergència
adaptativa amb els
picots: té un fort bec que li permet
obrir forats als arbres per fer els
seus nius, i una cua molt endurida
que pot recolzar en els troncs per
moure-s'hi verticalment, tal com fan
els autèntics picots. És una espècie
de comportament gregari que forma
grans colònies de cria durant l'època
de reproducció.
Goura victòria Goura victorie i
Goura coronada Goura cristata. Les
goures són els coloms més grans
que existeixen. D'hàbits terrestres i
alimentació fonamentalment granívora,
habiten a les selves plujoses
de l'illa de Nova Guinea i altres illes
properes més petites. Es troben en
greu perill d'extinció i en el nostre
Zoo tenen un important èxit reproductor.
Encara que les dues espècies
són molt semblants, és fàcil distingir-les:
la cresta de la goura coronada
és del tot blava, mentre que la
de la goura victòria presenta nombroses
taques blanques.
Faisà de les illes Palawan Po/yp/ectron
emphanum. Aquest petit
faisà viu a la selva plujosa de les
illes Palawan, a l'arxipèlag de les
Filipines. Com en tots els faisans, el
mascle és acolororit i té una vistosa
cua, mentre que la femella presenta
una coloració ben discreta. Donada
la seva petita àrea de distribució i
l'excès de captures que ha sofert
per part de col.leccionistes, es troba
avui en greu perill d'extinció.
Colom-faisà de clatell blanc Otidiphaps
nobi/is aruensis. El colomfaisà
de clatell blanc, que es diferencia
de la resta de subespècies
per la taca blanca que té a la part
posterior del coll (en les altres és
verda o grisa), habita tan sols a les
petites illes Aru, properes a Nova
Guinea. Rep el seu nom perquè mal-

Reportatge
grat ser un autèntic colom, els seus
costums terrestres i la seva desenvolupada
cua recorden clarament
als faisans. En el Zoo de Barcelona
tenim un dels millors grups reproductors
d'aquesta subespècie que
existeixen en captivitat.
Colom de Nicobar Ca/oenas nicobarica.
Colom d'hàbits també terrestres,
viu a les selves i boscos humits
de les illes Andaman, illes Nicobar,
illes de la Sonda, Filipines, Nova
Guinea i illes Salomón. En l'actualitat
es troba en perill d'extinció a
causa de la deforestació del seu
hàbitat selvàtic. No és massa freqüent
en les col.leccions zoològiques,
però en el nostre Zoo tenim un
important grup reproductor d'aquesta
escassa espècie.
Lloret rat-penat de casquet blau Lorieu/us
ga/gu/us. És un dels més
petits psitàcids (la família dels lloros,
cacatues i guacamais) que
existeix, amb no més de 12 cm de
llargària. Rep el seu curiós nom pel
costum que té de passar-se molt de
temps penjat cap per avall de les
branques dels arbres. Viu a les selves
de la península malaia i les illes
de Sumatra i Borneo, i s'alimenta de
fruites, borrons, llavors, nèctar i
petits insectes. La deforestació i
l'excessiva captura per utilizar-lo
com a ocell de gàbia són els factors
que estan posant en perill les seves
poblacions.
SELVES AFRICANES
Barbut de pit vermell lvbius dubius.
Vistosos ocells tropicals, es tracta
d'uns parents propers dels picots i
els tucans. Reben el nom de barbuts
perquè presenten uns plomalls de
petites plomes rígides al voltant del
bec que semblen barbes. Són ocells
gregaris, arborícoles i d'alimentació
bàsicament frugívora. EI barbut de
pit vermell en concret viu a les selves
i boscos de l'Àfrica occidental,
des del Senegal fins al sud de
Nigèria.
Alció de pit blau Heicvon ma/imbica.
Aquest és un acolorit ocell

forestal el qual, malgrat que pot pescar
peixos com el seu parent el
blauet, té una alimentació molt més
variada: tèrmits, vespes, llagostes,
escarabats, aranyes,
I
crancs,
mol.luscs, granotes, petits rèptils,
cries d'ocells i micromamífers.
Monògams i territorials, les parelles
acostumen a fer el seu niu en forats
que ells mateixos excaven en termiters
de prou alçada,
4 ous.
on ponen de 2 a
Abellerol de gorja blanca Merops
albicollis. Els abellerols són uns
acolorits ocells insectívors que
reben el seu nom com a conseqüència
de la seva especialitzada alimentació,
ja que mengen preferentment
abelles, a les quals treuen l'aguiló
verinós abans d'empassar-se-
Ies. També consumeixen vespes,
formigues, papallones, llagostes o
espiadimonis. Quasi tots els abellerols
fan els nius en forats excavats a
les parets dels talussos de terra,
però a diferència de la majoria
d'espècies, el de gorja blanca viu
quasi sempre a l'Interior de la selva
i no forma grans colònies de cria.
Turaco violaci Musophaga vio/acea.
Els turacos són uns bonics
ocells selvàtics que es troben tan
sols en el continent africà.
D'alimentació quasi exclusivament
frugívora, fins i tot quan són polls,
formen petits grups quan es reuneixen
per alimentar-se tots junts en
una mateixa zona de la selva. En el
seu plomatge presenten dos pigments
que no existeixen en cap altra
au: la turacina (de color vermell) i la
turacoverdina (de color verd). EI
color verd és el que predomina a la
part superior del cos, mentre que el
vistós color vermell només es destaca
quan l'animal vola, ja que es
troba sota les ales. EI turaco violaci
habita únicament a les restes de
selva que es localitzen entre
Gàmbia i Nigèria, molt afectades per
la deforestació.
Com acabeu de veure, totes aquestes
espècies depenen directament
de la conservació de les selves on
viuen i, malauradament, la situació
actual és francament pesimista, ja
que la superfície ocupada per les
mateixes és en regressió arreu del
món: des de 1950 s'ha destruït més
de la meitat de les selves de la terra
i s'estima que avui dia es deforesten
de 20 a 30 ha de selva tropical per
minut!
Si aquesta situació no canvia, abans
de 50 anys JA NO EXISTIRAN SEl-
VES TROPICALS EN El NOSTRE
PLANETA. I s'ha de pensar que, a
més de la pèrdua per sempre de les
aus i de tots els altres milions d'éssers
vius que allà hi habiten, molts
d'ells encara per descobrir, les selves
tropicals actuen com els autèntics
pulmons de la Terra. I, com
sabeu, ningú pot viure sense respirar.
Aturar aquest procés és difícil, però
no impossible. Encara hi som a
temps.
Rafael Cebrian
Departament d'Educació

Reportatge - ------ -- ----- .
e sani I
l'actll/¡ tat "Par/em tle/s anima/s consisteIx en una serie tle xerra \es amenes soll re
lIi%gia i ec%gla tle/s anima/s tlelloo. Catla setmana seran tli~ :\ents, ollenes a
tothom, erò es ecia/m ,nt Densatles Der a socis tle/loo-C/ub.
-

Des del passat mes de juliol el Zoo
de Barcelona, a través del seu
Departament d'Educació, ha posat
en marxa una nova activitat de
divulgació per apropar el públic als
animals: "Parlem dels Animals".
L'activitat consisteix en oferir una
sèrie de xerrades breus davant les
installacions dels animals tots els
caps de setmana. Les xerrades són
una bona oportunitat per conèixer
de més a prop com són els nostres
animals, què mengen, curiositats,
com es reprodueixen, com s'explica
el seu comportament o per poder
parlar amb els biòlegs del Zoo i preguntar
tot allò que vulguem saber.
S'aprofitarà el moment de la xerrada
per realitzar alguna de les tasques
habituals de cura dels animals. Per
exemple, el públic podrà donar palla
seca als hipopòtams nans, veure
com les cries de cocodrils mengen
insectes, les llúdries persegueixen
crancs de riu o els bernats pescaires
del Zoo acudeixen a la seva cita
diària amb el peix que els donem.
Amb aquesta activitat, el Zoo de
Barcelona pretén satisfer la curiositat
i les ganes d'aprendre dels visitants,
potenciar els vincles entre el
públic i els animals, així com oferir
una atenció més personalitzada.
Però, sobretot, és una forma de
donar a conèixer els principals
objectius dels zoològics moderns:
vetllar pel benestar dels nostres animals,
conservar espècies en perill
d'extinció i sensibilitzar en la necessitat
de preservar la biodiversitat.
Les xerrades començaran a les 12 h.
tenen una duració d'uns 10 minuts i
estan pensades per a tots els
públics, sigui quin sigui el seu nivell
de coneixements. Cada setmana
seran diferents així que, com els
socis ja sabeu, és un altre motiu per
repetir la visita al Zoo.
PROGRAMACiÓ DE L'ACTIVITAT "PARLEM DELS ANIMALS"
TOTES LES XERRADES SERAN CONDUïDES PER BiÒLEGS DEL ZOO
I ES REALITZARAN DAVANT LA INSTAL·LACIÓ DE CADA ANIMAl.
Primers caps de setmana de mes
1 Mandrils 12.00 h
2
Ós bru 12.30 h
3 Hipopòtams nans 13.00 h
4 Titins 13.30 h
Segons caps de setmana de mes
5 Ximpanzés 12.00
6 Ferreret! sala d'incubació de rèptils 12.30
7 Gossets de les praderies 13.00
8 Tigre de Sumatra 13.30
Tercers caps de setmana de mes
Pingüins
12.00
Flamencs! Bernats pescaires 12.30
Llúdria 13.00
Jaguar 13.30
Quarts i Darrers Caps de setmana de mes
13 Goril·la de Costa 12.00
14 Llop ibèric 12.30
10 Flamencs! Bernats pescaires 13.00
15 Fauna Ibèrica
13.30

I:ALZINAR I LA DEVESA
EI paisatge més abundant a la península Ibèrica és l'alzinar mediterrani, una comunitat de plantes dominada per l'alzina
encara que, a més d'aquesta formació boscosa, es donen altres formes per degradació de l'ecosistema original. Si feu
sortides al camp durant la tardor-hivern, us proposo que recolliu fulles i fruits, tant d'alzina com d'altres espècies, fins i
tot les cultivades, per dibuixar-les a casa amb comoditat i ben protegits del fred. Observant les fulles detingudament i
amb l'ajuda d'una guia, aprendreu a distingir bé les plantes, i obrint els fruits podreu admirar la varietat de recipients
enginyosos que la naturalesa ha inventat per contenir les llavors i facilitar la seva difusió.
¡~'/C:.;i//
O
I
\ (
/
\)
)
\,
, j
Tracteu d'aconseguir la
simetria de les fulles
començant per traçar la
línia del seu nervi central,
encara que observareu que
la fulla de l'om és
característicament
asimètrica. Mitjançant un
senzill ombrejat
es pot expressar la seva
curvatura, si no és
completament plana.
Pot tenir interès dibuixar
també el revers d'algunes
fulles.
La major part dels fruits que
trobareu, tenen formes
arrodonides senzilles
(esfèriques, ovalades, etc.),
resultant fàcils de dibuixar a
llapis. Amb aquarel.la o
lIàpisos de color podem
afegir més realisme,
aplicant capes de diferents
tonalitats superposades,
com s'indica en el fruit de
l'arboç. I:aglà de l'alzina és
el fruit emblemàtic del bosc
mediterrani i el gaig
(Garra/as g/andarías) un
dels seus més
entusiastes consumidors
/'
( • ~I
Hi ha fruits d'aspecte mes complex,
però si us resulta difícil, sempre
podeu optar per la simplificació.
La pinya que apareix aquí
està mig menjada per un
esquirol
{Sciurus va/garísJ.

Des de fa segles l'home va aclarir mitjançant la tala
grans extensions de boscos d'alzines, provocant la
formació de prats per al seu bestiar entre els arbres.
EI manteniment d'aquesta situació, mitjançant el permanent
pasturatge, va donar lloc a un sistema de
característiques ecològiques noves, les deveses, que
recorden a les sabanes africanes i tenen una gran
riquesa natural.
Recollir algun cadàver recent
per dibuixar-lo amb tranquil.litat
és una altra bona pràctica. Vaig
trobar aquest enganyapastors un
matí en una vorera, probablement
colpejat per un cotxe
la nit anterior.
Fa uns anys vaig acompanyar a un gran ramat transhumant per les deveses
de Castella-la Manxa i, quan una ovella moria, podia observar l'arribada
gradual de tota una munió de carronyers per alimentar-se del seu cadàver,
deixant net el canyet en poc temps. la força i l'eficàcia dels voltors obrint i
buidant una ovella és sorprenent, però tots i cada un dels carronyers tenen
el seu paper en aquesta tasca de reciclatge animal.
~/".t7-()j.,?(}C 1'/'
-z:: 7¡{vil.'
/ Y '1// -r
Eduardo Saiz
Biòleg / IJ.lustrador

Adopta'm
Et costarà tan poc
estimar-me!

EI xiprer, l'espècie més coneguda de la família de les
cupresàcies, és un arbre molt fàcil de reconèixer
degut al seu port alt i rectilini - pot fer fins 30 m -, i
per haver estat exhaustiva ment plantat en cementiris
i esglésies del nostre país, constituint l'arbre
funerari per sxcel-lència. Actualment és un dels
principals arbres que es planten per fer tanques,
degut a la seva textura atapeïda i la resistència a la
poda freqüent.
CI
C")
I
CI
.-
-------
Floració: hivern
Color flor: verd grogós, bru
Fructificació: tardor
Color fruit: marró
- --
2- 3 metres
És un arbre mediterrani, però el
seu origen precís no se sap amb
certesa, ja que es va plantar per
tot arreu des de l'antiguitat, per
utilitzar-ne la fusta, però es creu que neix a les regions
del Mediterrani oriental (Iran, Síria, Xipre).
Hi ha dues formes naturals que es poden trobar en els
parcs i jardins on es planta: una forma amb ramificació
estesa i aspecte de cedre o de pi (C. sempervirens
horizontalis), i una forma de port absolutament columnar
o piramidal rc. sempervirens sempervirens).
Ambdues formes tenen les fulles d'un color verd grisós,
i són petites i disposades en forma d'escata. Les
flors masculines i femenines creixen en un mateix
arbre, essent les femenines aquells petits gàlbuls llenyosos
que tots coneixem en forma de nou, que s'obren
en càpsules concèntriques. En algunes contrades del
país, aquest fruit pren el nom de "cap de mort" o
"closca de mort."
SABíEU QUE•.,
La fusta ha estat molt apreciada des de l'antiguitat per
a feines de construcció. La llegenda diu que amb ella
es va construir part de l'Arca de Noe, el temple de
Salomó i la flota d'Alexandre el Gran. Les portes de la
catedral de Sant Pere, a Roma, estan fetes de la seva
fusta.
També, com en la majoria de plantes properes, hi ha
descrits multitud d'usos medicinals que es poden
fabricar amb les fulles, els fruits o la saba. Els fruits,
tractats de diversa manera, podien ser uns vasoconstrictors
de gran eficàcia, i usar-se per disminuir
varius, parar hemorràgies, tallar diarrees i pot ajudar
a calmar la tos.
ON SÓN?
AI Zoo en podreu veure 60 exemplars sense comptar
els que s'utilitzen performartanques. Són significatius
'el de davant l'entrada pel Parc de la Ciutadella, els
dels voltants de les instal-lacions de guacamais i el
situat a prop del porc senglar.

VI
G!
'\ ,
~
o ";-.'"'
. ...
~
"
~ _ .... -..
• I
,... ....".;.'
') .-
..
'"

e~
departament d'educació
~ Barcelona
Casals de Zoologia
Nadal/Reis/02/03
Programa
23. 24 de desembre
Vols ser el granger/a del zoo?
(5 - 8 anys)
Foques i dofins (5 - 8 anys)
Les vacances dels animals
(8 - 10 anys) i (11 -14 anys)
30 i 31 de desembre
Vols ser el granger/a del zoo?
(5 - 8 anys)
Les cries del lOO (5 - 8 anys)
Descobreix el món de les aus
(8 -10 anys) i (11 -14 anys)
2 i 3 de gener
Vals ser el granger/a del lOO?
(5 - 8 anys)
Les cries del lOO (5 - 8 anys)
Protegim la natura
(8 -10 anys) i (11 -14 anys)

ADOPTANTS
PARTICULARS
ÀLEX CRUZ i LORENA ESCAMILLA
1 ORANGUTAN
MIQUEL FERNÁNDEZ ARAGONÉS
1 PANTERA NEGRA
COLLA Del DRAC Del POBLENOU
1 IGUANA RINOCERONT
GEMMA SÁNCHEZ EDO
1 GOSSET DE LES PRAOERIES
EMMA CANALS
1 JAGUAR
PREMATURA
Associació Catalana per a Nenes i
Nens Premtaurs
1 CANGUR
MARIO CLOBER
1 LLEONA
GERARD I HANS FREIXAS
1 GOSSET DE LES PRADERIES
JOSÉ LUIS GALlPIENSO
1 MANDRIL
ecoverd
JAGUAR
PINGüí
SONY
4_~.""'.__
FlOQUET DE NEU
PUBLISERYEI
Serveis de Publicitot Exterior
PANTERA
DE LES NEUS
FundacióS- .....
Territori iPaisatge
CAIXA CATALUNYA +
LLÚDRIA
- ----
EMPRESES I ENTITATS COL·LABORADORES
LLEÓ MARí
DE CALIFÒRNIA
----- ~
•• UPO IE.DElA
CAPIBARA
BASI, S.A.
COCODRIL
DEL NIL
j\igües de Barcelona
FLAMENCS DE CUBA I
XILE
~ FUJIFILM
LLEÓ D'ANGOLA
MUNI
~
CALlER
LABORATORIOS
PORC IBÈRIC
1natu tano
GUEPARD
AGFA.
GUARÀ
r~---
'NDUS"UAS "TAN, S.A.
TIGRE
DE SUMATRA
TORTUGA GEGANT DE
LES SEYCHELLES
SONY
XIMPANZÉ

Comer, beber,
divertirse
en el zoo ...
fRf[J@[JDg@Up @@(J[][l@p
@DW@[ll1D[l=~@
@O !l@@ooo
fast food terrari
Bocadillos fríos y calientes / Entrepans freds i calents
burger sabana
Diversos tipos de hamburguesas / Diversos tipus d'hamburgueses
Nuggets de Pollo / Nuggets de Pollastre
Sticks de Mozzarella / Sticks de Mozzarella
Paellas / Paelles
grill les aguiJes
oferta gastronómica
durante su visita al zoo "Escai ivades", "Esqueixades" / Escalivades, Esqueixades
Cames a la Brasa / (arns a la Brasa
Gambas a la Brasa / Gambes a la Brasa
HUSA~
RESTAURACiÓN ~
Barcelona ------
HUSA~
HOTELES ~ _
• Todas las ventajas de la montaña sm tA Motl1i(l~_
rechazar el confort de los mejores hoteles. ~
Balnearios H U SO
restaurant pizzeria iJ casone
Espaguetis. Raviolis. Pizzas / Espaguetis, Raviolis, Pizzes
Escalopines allimón / Escalopins a la llimona
Paellas / Paelles
• Unas vacaciones donde mimar tu cuerpo,
en los rincones más selectos de España.
ÓSTANCIAS
--- - -- CONÓ""N-o-C=-o""A""'"""N=T=
• Un viaje más allá de todo. De su trabajo,
del tráfico, problemas ...