Societat Catalana de Pediatria

20.04.2013 Views
Lamivudina en el tractament de l’hepatitis B crònica Núria Roca-Cusachs, Dámaso Infante, Óscar Segarra, Anna Fàbregas, Manolo Quintana, Anna Castelló, Ramon Tormo Hospital de la Vall d’Hebron. Barcelona Objectiu. El tractament d’infants amb hepatitis crònica pel virus de l’hepatitis B (VHB) amb interferó alfa (INF) no ha ofert l’eficàcia esperada. La lamivudina, potent inhibidor de la replicació del VHB, ha estat utilitzada amb seguretat i eficàcia en adults. El nostre objectiu és valorar l’eficàcia del tractament amb lamivudina en pacients afectats d’hepatitis crònica per VHB. Material i mètodes. Estudi prospectiu en el qual s’han inclòs 7 pacients d’edats entre 6-13 anys que no havien rebut tractament previ amb INF. Els criteris d’inclusió han estat: HBs Ag positiu > d’1 any, HBe Ag positiu, anti-HBe Ac negatiu, VHD negatiu, HBV DNA (bDNA assaig) positiu i transaminases > 1.3 vegades el valor normal. Als pacients inclosos se’ls ha administrat lamivudina en solució a una dosi de 3 mg/kg, en dosi única (màxim 100 mg), durant 12 mesos. S’ha valorat la resposta al tractament, així com l’aparició de possibles mutacions a l’any de tractament en la posició 204 del gen polimerasa YMDD (substitució de metionina per valina o isoleucina). Resultats. Nombre de pacients amb resposta virològica completa (RVC): 1 pacient. Normalització de transaminases sense RVC: 4 pacients. Millora de transaminases sense RVC: 2 pacients. Pèrdua de l’HBsAg: 1 pacient. Conclusions. Un any de tractament amb lamivudina és ben tolerat pels infants i normalitza les transaminases, però en pocs casos s’aconsegueix la paralització de la replicació viral. De la mateixa manera que en els adults, hi ha un alt risc d’aparició de la mutació YMDD. Epiploïtis com a causa poc descrita d’abdomen agut no quirúrgic en pediatria Z. Ibars, J. Bosch, A. Gairí, M. Pardina, A. Puig, M. Plana, A. Fernàndez, M. Garcia-Garcia, AR. Gomà Servei de Pediatria. Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Lleida Introducció. La inflamació de l’apèndix epiploic és un procés inflamatori originat en el teixit adipós intraabdominal que causa dolor abdominal agut. Els apèndixs epiploics poden torsionar-se, inflamar-se o isquemitzar-se de forma espontània i originen una clínica compatible amb abdomen agut. Pot ser primària (relacionada amb sobrepès, traumatismes, activitat física extenuant o àpats copiosos) o secundària (diverticulitis de còlon). És una entitat freqüent en adults que en edat pediàtrica ha estat poc descrita. També és conegut amb el nom d’apendagitis epiploïca. Observació clínica. Presentem el cas d’un nen de 10 anys, sense antecedents patològics d’interès excepte obesitat (índex de massa corporal: 24.97, percentil >P97) que debuta amb abdominàlgia de quatre dies d’evolució a flanc dret, sense cap altra simptomatologia associada. Ingressa per a observació i en hores posteriors focalitza el dolor a hipocondri dret i apareixen signes d’irritació peritoneal. L’ecografia és normal i en ser valorat per cirurgia es fa una TAC abdominal que confirma el diagnòstic d’apendagitis epiploica. L’evolució és favorable amb tractament antiinflamatori i repòs. El PPD practicat de rutina a l’ingrés és positiu, però la detecció de Mycobacterium tuberculosis en esput i la TAC toràcica són negatives. S’interpreta com a viratge tuberculínic sense relació amb el procés actual i s’inicia tractament amb isoniacida. Comentaris. 1. L’interès d’aquest cas rau en l’escassa descripció d’aquesta patologia en la literatura pediàtrica. 2. El nostre pacient presentava l’obesitat com a factor de risc. 3. La TAC mostra les imatges ovoides de densitat greix característiques i l’ecografia pot ser normal en fases inicials. 4. És important fer un diagnòstic no invasiu, ja que és un procés autolimitat amb tractament conservador. La nostra experiència amb la tècnica d’STEP (allargament intestinal seqüencial escalonat) J. Prat, M. Castañón, L. Krauel, J. Lerena, L. Saura, E. Perich, L. Morales Servei de Cirurgia Pediàtrica. Agrupació Sanitària Hospital Sant Joan de Déu-Clínic. Barcelona Introducció. L’STEP és la darrera tècnica d’allargament intestinal descrita. El propòsit d’aquest treball és compartir la nostra experiència després de 3 casos. Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 139 Resums Casos clínics. Cas 1. Nadó de 32 setmanes afectat de gastròsquisi, amb gairebé tots els intestins necròtics, només amb 20 cm d’intestí prim. Després de l’allargament (Bianchi), als 9 mesos depenia de la nutrició parenteral. Es va fer STEP, i es va aconseguir una longitud intestinal de 50 cm. Dos anys després es troba al percentil 10 de talla i pes, rep dieta normal i obté suplements nocturns de nutrició parenteral (els quals s’estan començant a interrompre). Cas 2. Nadona preterme, afectada de gastròsquisi i remesa als 3 mesos al nostre centre. Longitud intestinal total de 40 cm. Depenia de nutrició parenteral i presentava alteració molt greu de la funció hepàtica. Amb STEP es va assolir una longitud final de 50 cm. Malgrat que va començar a tolerar dieta elemental poc després de la cirurgia, la funció hepàtica va empitjorar. Els pares van refusar entrar en el programa de trasplantament intestinal i la pacient morí poc després. Cas 3. Nena de 6 anys que havia patit diversos episodis de distensió intestinal i pseudooclusió. Estudis radiològics: nanses intestinals molt dilatades. Antecedents: ECN amb resecció de 30 cm d’ili terminal i còlon ascendent; als 4 mesos, nova resecció de 20 cm d’ili terminal a causa de vòlvul per brida. Vam dissenyar un STEP per tal d’aconseguir l’efecte de remodelatge (tapering) de les nanses més disteses. Nou mesos més tard no ha tornat a presentar cap altre episodi de distensió similar. Comentaris. L’STEP és una tècnica lògica d’allargament intestinal, més fàcil que les alternatives clàssiques. És segura i té l’avantatge que permet remodelar l’intestí i deixar-lo del calibre desitjat. L’STEP no és d’utilitat només en casos d’intestí curt, sinó que pot beneficiar els pacients que requereixin remodelatge intestinal prou llarg (com el nostre tercer cas) en els quals una resecció de la zona afectada comprometria la capacitat d’absorció intestinal. La cremallera abdominal en el tractament de la patología isquèmica intestinal en l’edat pediàtrica Josep Lluis Peiró, Gabriela Guillén, Josep Lloret, Claudia Marhuenda, Javier Bueno, Vicenç Martínez- Ibáñez Departament de Cirurgia Pediàtrica. Hospital Vall d’Hebron. Barcelona Introducció. Les cremalleres abdominals s’han aplicat amb éxit en el maneig de la pancreatitis necrotitzant a l’adult. No obstant això, molt poques publicacions comenten el seu ús en l’edat pediàtrica. El sistema de cremallera abdominal permet realitzar relaparotomies programades per a revisió intestinal i diferents procediments quirúrgics. Mètode. En els últims 3 anys, vam considerar necessària la inserció d’un sistema de cremallera (EthiZip®, Ethicon) per al tractament de diversos processos isquèmics abdominals en 4 nens (2 setmanes i 730g, 5 setmanes i 3080g, 6 setmanes i 8 setmanes). S’han revisat aquests casos i la seva evolució. Els criteris per a col·locar la cremallera van ser la troballa quirúrgica de teixit de dubtosa viabilitat i la presència de lesions intestinals amb alt risc de progressió. Després de crear un plànol entre múscul i subcutani, es fixa la cremallera a la paret muscular amb sutura irreabsorbible. La pell es deixa oberta. Posteriorment, es van realitzar relaparotomies programades en la capçalera del pacient amb rentats peritoneals cada 24-48 hores. Es van practicar diversos procediments quirúrgics durant les revisions. Resultats. Els diagnòstics van ser 3 vólvuls intestinals i una enterocolitis necrotitzant greu. Tres d’ells havien estat intervinguts prèviament (1 a 5 vegades). A través de la cremallera es van realitzar diversos procediments quirúrgics com tancament de perforacions i reseccions intestinals. Es va precisar més d’una revisió en tots els casos (3 a 5) abans de considerar el abdomen viable. La cremallera va poder retirar-se després d’una mitjana de 13 dies (8 a 19). Tots van precisar altres intervencions a posteriori, sense trobar-se cap complicació secundària a la col·locació de la cremallera. Tots els pacients han sobreviscut i reben nutrició enteral. Conclusions. Les cremalleres abdominals per a rentats peritoneals i relaparotomies programades poden emprar-se sense risc en nens, fins i tot en prematurs. Eviten repetides incisions i tancaments abdominals, i reduïxen el risc quirúrgic al poder practicar-se en la capçalera del pacient en la UCI, i reduir el temps operatori. Funcionen com drenatge abdominal, evacuant substàncies citotòxiques i focus sèptics. La revisió abdominal programada mitjançant un sistema de cremallera és una eina útil en el maneig de processos isquèmics intestinals.

XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria Tractament de l’hepatitis crònica pel virus B amb lamivudina Núria Roca-Cusachs, Manuel Quintana, Anna Fàbregas Martori, Anna Fàbrega Riera, Daniel Costa, Óscar Segarra, Dámaso Infante, Ramon Tormo Hospital Vall d’Hebron. Barcelona Introducció. El tractament de l’hepatitis crònica pel virus de l’hepatitis B (VHB) en infants amb alfa-interferon (INF) no ha tingut l’eficàcia que s’esperava. La lamivudina, potent inhibidor de la replicació del VHB, ha estat utilitzada amb seguretat i eficàcia en adults. Objectiu. Valorar l’eficàcia del tractament amb lamivudina en pacients afectats d’hepatitis crònica per VHB. Mètode. Set pacients d’edats entre 6-13 anys que no havien estat tractats prèviament amb INF van ser inclosos a l’estudi. Els criteris d’inclusió van ser: HBs Ag positiu durant més d’un any, HBe Ag positiu, anti-HBe Ag negatiu, VHD negatiu, HBV DNA (bDNA assay) positiu i transaminases de més d’1.3 vegades per sobre del valor normal. Se’ls va administrar lamivudina solució a dosis de 3 mg/kg, en dosi única (màxim 100 mg), durant 12 mesos. L’estudi de possibles mutacions a la posició 204 del gen polimerasa YMDD (substitució de metionina per valina o isoleucina) es va fer a l’any de tractament. Resultats Nombre de pacients % Resposta virològica completa (RVC) 1 14 Normalització transaminases sense RVC 4 56 Millora transaminases sense RVC 2 28 Pèrdua HBs Ag 1 14 Mutació YMDD 1 14 Conclusió. Un any de tractament amb lamivudina és ben tolerat pels infants, normalitza les transaminases, però en pocs casos s’aconsegueix la paralització de la replicació viral. Igual que en els adults, hi ha un alt risc d’aparició de la mutació YMDD. Endoscòpia digestiva en l’edat pediàtrica. Experiència de dos anys Inés Loverdos, Víctor Vila, Lluïsa Colomer, Pilar Guallarte, Mònica Vilà de Muga, Jacobo Pérez-Sánchez, Victoria Aldecoa, Josefa Rivera, Gisela Viaplana, David Bartolí Unitat de Gastroenterologia Pediàtrica. Servei de Pediatria. Hospital de Sabadell. Corporació Parc Taulí. Sabadell Introducció. L’endoscòpia digestiva (ED) ha significat un avenç en el maneig dels trastorns digestius pediàtrics; malgrat això, continua sent una tècnica poc utilitzada i feta habitualment per especialistes d’adults. Objectiu. Presentar la nostra experiència en ED pediàtrica els darrers dos anys. Material i mètodes. Estudi retrospectiu descriptiu que analitza les endoscòpies digestives fetes per la unitat de gastroenterologia pediàtrica de l’Hospital de Sabadell durant els anys 2004 i 2005. Es van recollir dades referents a edat, sexe, indicació de la prova, tipus d’endoscòpia, diagnòstic endoscòpic i anatomopatològic, així com d’intervenció terapèutica. Resultats. En el període d’estudi es van fer 237 endoscòpies digestives (188 altes; 49 baixes) en un total de 230 pacients (59.5% nenes; 40.5% nens) amb edats compreses entre 15 dies i 18 anys. Les indicacions per a la realització d’endoscòpia alta van ser: diagnòstic/control de celiaquia (43%), dispèpsia (16.6%), ingesta de cos estrany (10.8%), sospita de malaltia per reflux gastroesofàgic (7.5%), vòmits (4.8%), ingesta de càustic (4.3%), hematèmesi (2.1%), disfàgia (2.1%) i sospita d’esofagitis al·lèrgica (1.6%). Es va fer biòpsia en 141 exploracions. Els diagnòstics més freqüents van ser: normal (36.5%), celiaquia (32.2%), inflamació gastroduodenal (11.8%), cos estrany (8%), esofagitis (5.9%), patologia hiatal (2%), ulcus (1.6%), anell de Schatzky (0.5%) i esòfag de barret (0.5%). Les indicacions per a la realització d’endoscòpia baixa van ser el diagnòstic/control de malaltia inflamatòria intestinal (MII) (58%), rectorràgia (30%), diarrea perllongada (8%) i sospita de proctocolitis al·lèrgica (4%). Es va fer biòpsia en 40 exploracions. Els diagnòstics més freqüents van ser: MII (43.8%), normal (20.8%), hiperplàsia limfoide (20.8%), pòlip (6.3%), proctocolitis al·lèrgica (4%), adenoma vellós (2%) i hemorroide (2%). La prova va ser utilitzada com a terapèutica en 14 casos de retirada de cos estrany i 4 polipectomies. No es van produir complicacions derivades de la tècnica en cap dels pacients. Conclusions. Els resultats mostren que, en condicions adients i amb personal pediàtric especialitzat, l’ED és una tècnica rendible que hauria de ser a l’abast dels serveis de gastroenterologia pediàtrica. Infliximab i malaltia inflamatòria intestinal. Experiència pediàtrica (gener 2000 - gener 2006) Manuel Quintana, Óscar Segarra, Esther Lera, Dámaso Infante, Ramón Tormo Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron. Barcelona Introducció. L’infliximab és un anticòs monoclonal quimèric (75% humà i 25% murí) dirigit contra el TNF alfa (potent citoquina proinflamatòria). Tot i que les seves indicacions gastroenterològiques actuals, segons fitxa tècnica, estan limitades a casos de Crohn luminal o fistulitzant greu i refractari a la medicació convencional, les seves indicacions reals encara estan per definir. Objectius. Presentar la nostra experiència amb l’ús d’infliximab en la malaltia inflamatòria intestinal pediàtrica: malaltia de Crohn (MC) des del 2000, colitis ulcerosa (CU) des del 2004, i colitis indeterminada (CI) des del 2005. Descripció dels casos. Els darrers cinc anys hi ha hagut 40 pacients amb el diagnòstic de malaltia inflamatòria intestinal (MC 19/40, CU 12/40 i CI 9/40) i de tots ells, tan sols 14 han necessitat infliximab per mala o nul·la resposta al tractament convencional (MC 9/14 (4 fistulitzant i 5 luminal), CU 3/14 i CI 2/14). Resultats. En MC: resposta clínica 8/9, remissió clínica (PCDAI < 10) 7/9, manteniment remissió (temps > 6 mesos) 5/9, reducció corticoide 7/9, supressió corticoide 4/9, millora creixement 6/9, tancament fístula 3/4, reaparició fístula 2/3. En CU: resposta clínica 3/3, remissió clínica 2/3, manteniment remissió 1/3. En CI: resposta clínica 1/2, remissió clínica 0/2. Conclusions. 1. Confirmació de la utilitat de l’infliximab en la MC refractària en l’àmbit pediàtric. 2. Necessitat d’aplicar un tractament continuat en les formes fistulitzants pel gran risc de recaigudes. 3. Necessitat d’acumular més experiència en la CU i CI per poder emetre judicis sobre la seva eficàcia o ineficàcia. Prevenció de les infeccions agudes amb lactoferrina bovina Manuel Quintana, Núria Roca-Cusachs, Anna Fàbregas Martori, Anna Fàbrega Riera, Daniel Costa, Óscar Segarra, Dámaso Infante, Ramon Tormo Hospital Vall d’Hebron. Barcelona Introducció. Les infeccions agudes són freqüents en el lactant i en la primera infància a causa de la immaduresa fisiològica del sistema immune. La lactoferrina té activitat bacteriostàtica i bactericida davant un ampli espectre de bacteris (grampositius i gramnegatius); és capaç d’inhibir la replicació dels virus, i és un dels principals mecanismes de defensa de la llet dels mamífers. Objectiu. Determinar l’eficàcia en la prevenció d’infeccions agudes en la infància mitjançant un suplement oral de lactoferrina d’origen boví. Mètode. Un grup de 20 infants (mitjana de 30 mesos, interval 18-50 mesos) va ser inclòs en un estudi observacional de seguiment clínic. Tots assistien a guarderia. Tots van rebre durant 3 mesos lactoferrina bovina (B&F Pediatrics, Suïssa) 30 mg / 12 hores, durant 3 mesos. Es van 140 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66

Page 1 and 2: RESUMS Al·lèrgia i Immnunologia P

Page 3 and 4: XIV Reunió Anual de la Societat Ca

Page 5: XIV Reunió Anual de la Societat Ca














Page 35: XIV Reunió Anual de la Societat Ca

casos

tractament

anys

pacients

presenta

mesos

pediatria

nens

malaltia

infants

societat

catalana

scpediatria.cat

Societat Catalana de Pediatria

Societat Catalana de Pediatria ... View more Societat Catalana de Pediatria

Delete template?

Save as template ?

Societat Catalana de Pediatria Societat Catalana de Pediatria