Societat Catalana de Pediatria

More documents

Recommendations

Info

Urologia Displàsia renal multiquística: revisió clinicopatològica Yolanda Royo, Carlos Pueyo, Joaquín Maldonado, Francesc García, Salomé García-Arnaldich, Carlos Bardají Hospital Universitari Joan XXIII. Tarragona Objectiu. La displàsia multiquística és la segona malformació renal de diagnòstic prenatal, amb un maneig postnatal discutible. Presentem la nostra experiència en el tractament quirúrgic d’aquesta entitat; s’afegeix un estudi histològic detallat, un punt de vista poc valorat fins ara en la literatura. Material i mètodes. Hem analitzat les històries dels casos de displàsia renal multiquística tractats al nostre hospital els darrers deu anys. A tots se’ls va practicar un cribratge urològic. Així mateix, hem revisat les troballes anatomopatològiques de les nefrectomies fetes. Resultats. Hem recollit 18 casos (7 nenes i 11 nens), tots amb lesió unilateral. En tots el diagnòstic ha estat prenatal, excepte un cas de diagnòstic ecogràfic casual als 5 anys d’edat. El 50% presentava patologia associada, principalment urològica. S’han practicat 17 nefroureterectomies profilàctiques, amb una edat mitjana de 4.7 mesos per als casos de diagnòstic prenatal. No hi ha hagut cap complicació postoperatòria. L’estudi histològic va confirmar sempre el diagnòstic de displàsia renal, i es va trobar blastema metanèfric en 13 i metaplàsia cartilaginosa en 10. En el control evolutiu s’ha objectivat un creixement compensador del ronyó contralateral en tots els casos, sense patologia associada. Conclusions. Donada la freqüència de patologia urològica associada, cal fer sempre els estudis complementaris pertinents. Crida l’atenció l’alt percentatge de blastema metanèfric, tenint en compte que aquesta lesió ha estat considerada per diferents autors com a precancerosa. Recomanem la nefrectomia precoç com una opció terapèutica, ja que és una cirurgia de baix risc i amb bona tolerància en el lactant, i així s’evita la possibilitat de complicacions posteriors. Diverticles d’uretra en el nen J. Rodó 1 , J. Margarit Mallol, CA Grande Moreillo 2 1 Servei de Cirurgia. Hospital Sant Joan de Déu, Esplugues de Llobregat. 2 Unitat de Cirurgia Pediàtrica, Hospital Mútua de Terrassa Objectiu. Presentar dos casos nous i fer palesa la importància del diagnòstic clínic en contraposició a altres dilatacions de la uretra, les quals en no sobrepassar el cos esponjós romanen alienes a l’exploració clínica. Casos clínics. El primer cas, de 2 mesos d’edat, es va diagnosticar arran d’un quadre de pielonefritis i el segon, de 9 mesos, perquè els pares van observar una dilatació de la cara ventral del penis durant la micció. L’ecografia de l’arbre urinari va demostrar una ureterohidronefrosi bilateral moderada en el més petit, i va ser normal en el gran. La cistouretrografia (CUMS) va demostrar el gran diverticle en tots dos i l’absència de reflux. Els dos pacients van ser operats. En la intervenció es va ressecar la mucosa diverticular i es va tancar el defecte uretral. No hi va haver complicacions, i el control, al cap de pocs mesos, va demostrar una uretra normal. Discussió. El diverticle d’uretra del nen és una patologia rara. Embriològicament es produeix com a conseqüència d’un defecte en el desenvolupament del cos esponjós i no secundàriament a una obstrucció. Anatòmicament n’hi ha dos tipus: sacular i peduncular. Clínicament es presenta com una tumoració a la cara ventral del penis durant la micció. En el nen gran pot haver-hi degoteig postmiccional i, en funció del grau d’obstrucció, canvis en el raig miccional, o d’altres símptomes. Normalment no hi ha afectació del tracte urinari alt. El diagnòstic s’estableix en la CUMS o mitjançant una uretrografia retrògrada. Cal fer el diagnòstic diferencial amb altres dilatacions de la uretra anterior (diverticles del c. de Cowper i vàlvules). El tractament és quirúrgic. Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 167 Resums Evolució de la funció renal diferencial pre i postoperatòria en pacients amb hidronefrosi unilateral obstructiva Concepció Barceló, Carmen Piró, Isabel Roca, Paloma Pifarré, Juan Antonio Martin, Marino Asensio Hospital Materno-Infantil Vall d’Hebron. Barcelona Introducció. El renograma MAG3 amb diurètic és l’exploració estàndard per evaluar la funció renal i el drenatge urinari en la hidronefrosi i indicar la cirurgia si escau. La funció renal pot estar disminuida, normal o augmentada. L’objectiu és valorar la funció renal diferencial (FRD) pre i postquirúrgica en nens amb estenosi pieloureteral(EPU) obstructiva unilateral sotmesos a pieloplàstia. Material i mètode. Del juliol 1997 al desembre 2004, s’han estudiat de forma prospectiva, 42 nens amb EPU unilateral, sotmesos a pieloplàstia, evaluant-se mitjançant control prequirúrgic (evaluació clínica, renograma amb diurètic-RNG1, ecografia i cistografia miccional), control postquirúrgic immediat (renograma amb sonda de pielostomia oberta- RNG2), i postquirúrgic tardà (ecografia 3 mesos i renograma 6 mesos post-cirurgia-RNG3). Resultats. Dels 42 nens, 10 presentaven en el renograma prequirúrgic una FRD disminuida (55%). Al comparar la FRD del RNG1, RNG2 i RNG3 en tots els grups, s’han trobat diferències estadísticament significatives entre els 3 (p
XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria rúrgic comparant les tres tècniques. En canvi, hi ha diferència estadística respecte a l’estada mitjana, amb una p < 0.012 per la NR i una p < 0.001 per la NL. No hi va haver complicacions majors peroperatòries; es va reconvertir en dos casos de NR per trencament accidental del peritoni. Conclusions. La nefrectomia per patologia renal benigna s’ha de fer mitjançant tècniques mínimament invasives via laparoscòpica o retroperitoneoscòpica. Presenten menys morbiditat, menys disconfort postoperatori, millor resultat estètic, i es redueix l’estada mitjana hospitalària. Anàlisi prospectiva entre la ressonància magnètica (RM) i les exploracions tradicionals utilitzades en l’estudi de les uropaties de l’infant amb afectació funcional F. Cáceres 1 , J. Rodó-Salas 1 , A. Capdevila 2 , J. Badosa 2 . J. Lerena 1 , L. García-Aparicio 1 , J. Prat 1 , L. Morales 1 1 Cirurgia Pediàtrica. 2 Diagnòstic per la imatge. Hospital Sant Joan de Déu. Universitat de Barcelona. Barcelona Objectiu. Correlacionar la informació anatòmica i funcional obtinguda mitjançant la RM versus les tècniques que s’utilitzen tradicionalment en l’estudi de les uropaties, comparant-ne les repercussions físiques, humanes i econòmiques. Material i Mètode. Estudi prospectiu d’11 mesos que inclou 22 pacients de tots dos sexes i edats compreses entre 1 i 180 mesos, afectats de diversos tipus d’uropatia. El 55% dels pacients procedien de la consulta externa i el 45% havien tingut diagnòstic prenatal. Les tècniques comparades amb la RM van ser: ecografia, renograma, gammagrafia, urografia i cistografia. En la RM es va utilitzar gadolini i va caldre anestèsia en alguns casos. Resultats. La RM va ser estadísticament significativa per al diagnòstic d’estenosi pieloureteral (p < 0.033) i específica per identificar anomalies vasculars. Comparada amb el renograma, hi va haver el 75% de concordança en els resultats. Va ser igualment específica per: hidronefrosi, ronyó en ferradura, duplicitat renal, displàsia renal i multiquística, ureterocele, urèter bífid, absència renal, estenosi vesicoureteral i atrofia de l’artèria renal. No va ser així pel reflux. Comparada la RM i el grup convencional d’exploracions, la mitjana de visites va ser de 2:5, i la d’absències laborals d’1:3 respectivament. El cost de la RM respecte la resta d’exploracions va ser inferior (8.145 € : 11.570 € respectivament, p < 0.001). Conclusions. La RM aporta la mateixa informació dinàmica i morfològica que l’obtinguda amb les tècniques tradicionals, a més d’informació sobre l’arbre vascular. La irradiació amb la RM és nul·la. Té l’inconvenient de necessitar anestèsia en alguns casos. Amb la RM es disminueixen les despeses, les visites, les absències laborals i els desplaçaments. En un futur, si en el curs de la seva realització s’aconsegueix fer la cistografia i la sobrecàrrega hídrica/diürètica, encara se n’incrementarà més l’eficàcia. 168 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66
Page 1 and 2: RESUMS Al·lèrgia i Immnunologia P
Page 3 and 4: XIV Reunió Anual de la Societat Ca
Page 33: XIV Reunió Anual de la Societat Ca

Societat Catalana de Pediatria

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?