Societat Catalana de Pediatria

XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria
Cal descartar la presència de FTE en pacient amb infeccions respiratòries
recurrents.
No s’ha trobat, en la bibliografia revisada, l’associació de FTE i hipoplàsia
pulmonar.
És poc freqüent, si bé possible, l’associació de FTE amb altres anomalies
digestives o respiratòries.
Revisió de cossos estranys intrabronquials els
darrers 11 anys
Josep Escolà, Borja Osona, Jaume Mulet, Joan Figuerola,
Juana María Román
Unitat de Pneumologia Infantil. Servei de Cirurgia Pediàtrica. Hospital Universitari
Son Dureta. Palma de Mallorca
Objectiu. Revisar els casos d’aspiració de cos estrany (CE) els darrers 11
anys al nostre hospital.
Material i mètodes. S’han revisat pacients fins a 14 anys d’edat en el
període 1995-2005. S’ha utilitzat el programa Excel i revisió d’imatges
gravades en vídeo.
Resultats. S’han registrat 62 casos. L’edat mitjana era de 3 anys (89%
entre 1-6 anys), amb predomini dels nens (1.6:1) i una mediana d’ingrés
de 4 dies/pacient. L’11% va necessitar ingrés a UCIP i el 6.5% ventilació
mecànica. En el 66% dels pacients es va arribar al diagnòstic més de 24
hores després de l’episodi d’ennuegament, de manera que van rebre
tractaments inadequats i van presentar més complicacions posteriors.
El 84% dels pacients presentà auscultació pulmonar (AP) suggestiva de
CE. La radiografia de tòrax fou molt suggestiva d’aspiració de CE en el
56% dels casos.
Es va extreure el CE en el 81% de casos amb la broncoscòpia rígida i en
el 8% amb la flexible. En el 5% de casos l’expulsió fou espontània, i en
un altre 5% presentaren millora clínica. Sols en un cas l’extracció fou
parcial i fou traslladat a Barcelona per raons tècniques.
El 71% de CE eren d’origen vegetal (61% fruits secs). La localització més
freqüent fou el bronqui principal, amb una relació entre dret i esquerre
d’1.5:1.
Conclusions. L’aspiració de CE suposa una alta morbimortalitat entre
els preescolars i un elevat cost sanitari.
La sospita diagnòstica i una adequada anamnesi és vital per evitar complicacions
derivades del retard de diagnòstic.
L’AP i la radiografia de tòrax suggereixen el diagnòstic en el 94% dels
casos.
La broncoscòpia rígida és la millor eina terapèutica, si bé la flexible té
un paper important en la confirmació diagnòstica, l’extracció i la revisió
posterior.
S’evitarien la meitat de casos (52%) restringint l’accés als fruits secs als
menors de 3 anys.
Pneumònia i insuficiència renal
C. Velásquez, M. Samper, P. Terradas, A. Clopés,
R. Rovira, F. Sanchís
Pius Hospital de Valls. Valls
Objectiu. La insuficiència renal aguda (IRA) en el context d’una
pneumònia és poc freqüent en la població pediàtrica. La IRA prerenal
és la més freqüent, però s’han de valorar altres causes d’IRA (obstrucció
i intrínseca).
Material i mètodes. Cas clínic. Pacient de 4 anys que ingressa per febre
de 6 dies d’evolució, acompanyada de tos, vòmits i empitjorament de
l’estat general. Tractat amb AINES (ibuprofèn).
E/F: Mal estat general. Febre (39 ºC). 132 ppm. 40 rpm. TA = 85/50 mmHg.
Pal·lidesa cutània. Deshidratació, oligúria. Hipofonesi i buf tubàric LSD.
Hepatomegàlia 2 cm.
Resultats. En l’analítica destaca: desviació esquerra (14.070 leucòcits
amb 64% neutròfils de banda). Hb 9.7 g/dl. Urea 161 mg/dl. Cr 0.9 mg/dl.
No esquistòcits. PCR 30.52 mg/dl.
Analítica orina: Na 3, K 41.5 mEq/l. EFNa: 0.03%. IFR: 0.17. FG: 45
ml/min/1.73 m2. Ag pneumococ positiu. Rx tòrax / Ecografia toràcica:
condensació LSD i vessament pleural dret. Doppler color normal.
Ingressa i s’inicia tractament amb cefotaxima + eritromicina, i s’afegeix
vancomicina al 4t dia per persistència de pics febrils. Davant les dades
d’IRA prerenal, s’inicia tractament amb càrregues de líquids, i cal afegir
tractament amb furosemida i dopamina per ICC.
Normalització dels índexs renals al cap de 72 h. L’evolució clínica és
favorable a partir del 5è dia, amb controls posteriors normals.
Conclusions. Discussió. L’IRA fa pensar en patologia renal de base i/o
IRA intrínseca, però les dades analítiques indiquen IRA prerenal, que
pot ser empitjorat per la ingesta d’AINES en inhibir la síntesi de prostaglandines
amb una situació de flux renal disminuït.
Probablement una ràpida recuperació de la volèmia, amb una probable
situació de baix inotropisme cardíac per la infecció, va afavorir
l’aparició d’ICC.
Avaluació de l’estat respiratori i nutricional
actual en els infants diagnosticats de fibrosi
quística per cribratge neonatal
Jordi Costa, Montserrat Bosque, Òscar Asensio,
Laura Valdesoiro, Helena Larramona,
Maria Teresa Marco, Nuria Pumares,
Alex Pérez-Casares
Hospital de Sabadell. Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell
Introducció. La fibrosi quística (FQ) és la malaltia genètica més freqüent
de la raça caucàsica, i afecta aproximadament 1/5.300 nounats a
Catalunya. L’afectació és multisistèmica, amb una predominància especial
dels sistemes digestiu i respiratori; aquest últim és el marcador de
la morbimortalitat. Un diagnòstic precoç permet un control més acurat
de l’estat respiratori i nutricional dels pacients, i millora el pronòstic de
la malaltia. A Catalunya, des de setembre de 1999 es fa de manera sistemàtica
el cribratge neonatal d’aquesta patologia.
Objectiu. Analitzar la funció respiratòria, l’afectació pulmonar a partir
de proves d’imatge, l’adquisició de Pseudomonas aeruginosa (PA) i l’estat
nutricional dels infants diagnosticats de FQ durant els dos primers
anys de cribratge neonatal.
Material i mètodes. Es tracta d’un estudi descriptiu en què analitzem
l’actual estat respiratori i nutricional dels infants diagnosticats de FQ
per mitjà del cribratge neonatal a l’Hospital de Sabadell entre el setembre
del 1999 i el setembre del 2001. Aquesta anàlisi es fa a partir de
l’estudi dels cultius d’esput mensuals, radiografia i TAC de tòrax, funcionalisme
respiratori, estadiometria, vitamines liposolubles i lípids en
femta (test de Sobel).
Resultats. Hem inclòs 8 infants, 6 de sexe masculí i 2 de femení. Tots
han presentat una primera colonització per PA entre els 3 i 31 mesos
(mitjana 12.75). Un té colonització crònica per PA. Cap té un FEV1 inferior
al 70%, dos en tenen entre 70-90% i sis més del 90%. Totes les radiografies
de tòrax són normals (Brasfield 0). La TC d’alta resolució mostra
mínimes lesions parenquimatoses en tres nens, petites bronquièctasis
localitzades en un i és normal en els quatre restants. El pes d’un nen es
troba per sota del percentil 25, el de quatre entre 25-50 i el de tres entre
50-75. En referència a la talla, dos es troben per sota del percentil
25, tres entre 25-50, dos entre 50-75 i un per sobre del 75. Sis dels infants
estudiats presenten insuficiència pancreàtica amb alteració del
test de Sobel, i en l’actualitat dos presenten valors normals.
Comentaris. El diagnòstic precoç de la FQ a partir del cribratge neonatal
permet un control més acurat de la malaltia respiratòria, que es manifesta
amb un funcionalisme respiratori i una radiologia normals, i
evita la colonització crònica per PA de manera majoritària als 5 anys
d’edat. Malgrat la dificultat de control de l’esteatorrea per mitjà dels
enzims pancreàtics, un bon seguiment nutricional permet un desenvolupament
somatomètric adequat en la majoria.
166 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66