Societat Catalana de Pediatria

concepció postcoital que hi ha hagut entre el 2000 i el 2004 al nostre
hospital i a les ABS vinculades en dones fins a 18 anys.
Resultats. En aquest període hi ha hagut 3.609 parts, i l’any 2004 el
36.8% de mares immigrants. Parts en adolescents: 34 (0.94% del total).
D’elles, 22 espanyoles (64.7%), 7 magribines (20.5%), 3 gambianes
(8.8%), 2 sud-americanes (6.2%). La proporció de parts en adolescents
immigrants és similar a la general (35.8%). Però, a més, en les històries
ginecològiques es recullen fins a 84 parts en menors de 18 anys: els 34
ja comptats i la resta que han parit en altres hospitals o al país d’origen.
El tant per cent d’adolescents que haurien parit pujaria al 2.32%
del total. Es recullen, en aquest període i franja d’edat, 46 IVE que corresponen
a 41 dones. El 35.3% de les gestacions adolescents haurien
acabat en IVE, però ens consta que molts no es registren a les HC. Per
orígens, 33 espanyoles (80.4%), 3 magribines (7.3%), 3 sud-americanes
(7.3%), 1 índia (2.4%), 1 de l’Europa de l’Est (2.4%). Cap centreafricana.
Des d’abans del 2000 se subministra, a qui ho sol·licita a urgències, anticoncepció
postcoital. En aquest període ho han sol·licitat 772 dones
menors de 18 anys (20.2% del total subministrat).
Comentaris. L’embaràs en adolescents és prevalent, però amb diferents
connotacions segons l’origen de la jove. Entre les espanyoles, la majoria
d’embarassos són accidentals, i molts acaben en IVE. Entre les magribines
i centreafricanes l’embaràs sol ser buscat en un matrimoni. El percentatge
d’IVE per gestacions d’adolescents del Departament de Sanitat
era del 65.4 l’any 2000. Nosaltres no en registrem tants, en part per
l’elevada proporció de població africana en la nostra comarca, i possiblement
bastants dels que es duen a terme en altres zones no es registren.
L’anticoncepció postcoital és coneguda i usada entre les joves. La
sensació, no quantificada, dels professionals que la subministren és que
la usen sobretot espanyoles i sud-americanes. No consta una morbiditat
superior en els parts d’adolescents comparats amb els generals.
Pediatria primària
Estudi del risc de malalties respiratòries en
fumadors passius
Rosa Olivé Vilella, Isabel Noguera Vilà, Rosa Lara Ibáñez,
Ester Ras Vidal, Soledad Gallardo Moreno
ABS Sant Pere i Sant Pau
Objectiu. Valorar el major risc de patir malaltia respiratòria en nens fills
de pares fumadors respecte no fumadors.
Material i mètodes. Estudi observacional analític (cas-control), d’una
mostra de 103 nens de 0 a 5 anys, obtinguts del registre E-cap de forma
sistemàtica. Es determina: edat, sexe, hàbit tabàquic dels pares i número
de processos respiratoris de vies altes (otitis, adenoïditis, amigdalitis)
i baixes (asma/bronquitis, pneumònies, tuberculosi), càncers i hospitalitzacions
per causes respiratòries. S’utilitza com a mesura de força
d’associació odds-ratio (OR).
Resultats. Mostra de 103 nens (56.3% homes i 46.7% dones), d’edats
compresses entre 0 i 5 anys (0: 11.6%, 1: 30%, 2: 20.3%, 3: 19.4%, 4:
15.5%, 5: 3%). Pares no fumadors: 41.7% i pares fumadors: 58.1% (
pare fumador: 17.4%, mare fumadora: 11.6% i ambdós pares fumadors:
29.1%). Van haver-hi 6 hospitalitzacions (5.8%): 2 bronquiolitis i 4
pneumònies; dels que un 83.3% eren fumadors passius (OR: 3,8). Es
consideraren casos els que presentaren > 3 processos: otitis (OR: 1.2),
amigdalitis (OR: 1.4), adenoïditis (OR: 1.8), bronquitis (OR: 1.08) i
pneumònies (OR: 3.8). No va haver-hi cap cas de tuberculosi ni càncer.
Conclusions. Els fills de pares fumadors tenen un major risc de patir
malalties respiratòries respecte els fills de no fumadors encara que
aquest risc no és significatiu, excepte en el número d’ingressos hospitalaris
i pneumònies en que la diferència és significatica. Una tasca important
dels pediatres d’atenció primària és la promoció d’hàbits saludables
en pares i fills.
Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 165
Resums
Experiències amb nens immigrants a primària
C. Serrano 1 , R. Casademont 1 , P. Gimeno 1 , R. Minguell 2 ,
J. Pérez-Gañán 2
1 Pediatres. 1 Infermers. EAP Pere Virgili. Barcelona
Introducció. Durant els últims anys, l’assistència pediàtrica s’ha vist
afectada pel fenomen de l’emigració, que ha comportat nous reptes
per adaptar-nos a unes necessitats i de vegades unes dificultats de comunicació
importants.
Descripció. Aproximadament el 30% d’infants atesos a les zones de
Sant Gervasi i Vallcarca són immigrants (incloent-hi els adoptats). Presentem
tres casos en què les dades aportades pels familiars complicaven
el diagnòstic.
Cas 1. Motiu de consulta: refredat, tos, epistaxi. Exploració: buf paraesternal,
esplenomegàlia. Anamnesi impossible de fer: el pare no ha conviscut
amb el nen durant els últims anys, no sap si ha tingut febre, icterícia...
Només podem saber que vivia en un suburbi en contacte amb
animals. L’anàlisi és sospitosa, a Urgències confirmen diagnòstic de
leishmaniosi.
Cas 2. Conec el nen i els pares, estan desbordats per problemes. Venen
per «un gangli que li ha sortit al coll des de fa dos dies». L’exploració
de la massa és sospitosa d’oncològica, però l’anamnesi va a favor de
l’origen inflamatori. L’anàlisi és normal. A la setmana la massa està
igual. Biòpsia: cèl·lules sospitoses que es confirmen per punció de medul·la
òssia.
Cas 3. Queratocon d’un ull que ha passat inadvertit.
Conclusions. A causa de la situació que pateixen moltes famílies immigrants,
trobem interferències com la d’acompanyant passiu o informació
errònia. Per això cal estar alerta davant la interpretació de l’anamnesi.
Pensem que en cas de contradicció, preval la troballa sospitosa de
l’exploració.
Pneumologia
Fístula traqueoesofàgica amb hipoplàsia
pulmonar
Josep Escolà, Sonia Yeste, Jaume Mulet, Joan Figuerola,
Manel Herrera, Borja Osona, Juana María Román
Unitat de Pneumologia Infantil. Servei de Cirurgia Pediàtrica. Servei de Radiologia
infantil. Hospital Universitari Son Dureta. Palma de Mallorca
Introducció. La fístula traqueoesofàgica (FTE) és una malformació que
s’origina durant l’embriogènesi per un mecanisme desconegut. Sol associar-se
amb atrèsia d’esòfag (AE) i síndrome de VATERCL. La FTE aïllada,
o FTE tipus H, és poc freqüent, i el seu diagnòstic pot ser més tardà, ja
que pot presentar-se amb menys simptomatologia. En la clínica d’aquests
pacients destaquen episodis de tos, cianosi, dificultat en la ingesta i
pneumònies recurrents per aspiració.
Cas clínic. Pacient mascle de 7 anys que ingressa per dolor abdominal
recurrent de 4-5 mesos d’evolució, amb tos i febrícula els darrers dies.
Antecedents personals: hipoplàsia pulmonar dreta, traqueomalàcia i
crisi de cianosi neonatal. Bronquitis de repetició. Pneumònia.
Exploració física a l’ingrés: destaca hipoventilació pulmonar en hemitòrax
dret, amb distensió abdominal. Radiografia tòrax-abdomen:
atelèctasi massiva de pulmó dret amb desplaçament mediastínic. Gran
luminograma aeri esofàgic. Hiperpneumatització intestinal. TAC pulmonar:
atelèctasi massiva de pulmó dret. Fibrobroncoscòpia: s’identifica
orifici de FTE, equidistant entre carina i subglotis. Esofagogastroscòpia:
s’identifica orifici de FTE a nivell d’esòfag. TAC toràcica helicoïdal: Es
confirma la presència de FTE.
Comentaris. El pacient presenta una FTE congènita, que havia passat
inadvertida. Les proves complementàries prèvies no aconseguiren identificar
la presència de FTE.
Per obtenir el diagnòstic ha estat essencial la sospita clínica i la fibrobroncoscòpia
amb instil·lació esofàgica de blau de metilè. Estudis de
trànsit esofagogàstric i fibrobroncoscòpia negatius no exclouen l’existència
de FTE.