Societat Catalana de Pediatria

XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria
ciona favorablement, pel que es dóna d’alta sense incidències posteriors
i amb exploració neurològica normal.
Comentari. S’han descrit crisis convulsives afebrils durant una gastroenteritis
viral amb deshidratació < 5%, apareixen en nens sans amb edats
entre 6 mesos i 3 anys. Tot i que un dels casos que presentem supera
aquesta edat, clínicament correspon a aquesta entitat. Poden recorrer
durant varis dies. No es coneix la seva fisiopatologia. El rotavirus a
femta s’identifica en el 34-83% dels casos. La bioquímica sanguínia i estudi
en LCR són normals. L’EEG interictal és normal i les crisis tenen durada
generalment < 5 minuts però poden durar 10-20 minuts sense
progressió a estatus convulsiu. És habitual que s’agrupin en brots (1-11
crisis). Generalment són crisis generalitzades o secundàriament generalitzades.
S’aconsella no tractar-les, en cas de fer-ho el fàrmac més efectiu
sembla ser la lidocaina en infusió contínua. Tenen bon pronòstic.
Convulsions benignes afebrils en el context de
gastroenteritis aguda. La nostra casuística en el
darrer brot epidèmic
Mariano Plana, Albana Puig, Zaira Ibars,
Mónica García-García, Anna Fernàndez-López,
Aurora López-Gil, Teresa Vallmanya, Alba Gairí,
Anton Robert Gomà
Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Universitat de Lleida. Lleida
Introducció. La presentació de convulsions afebrils en el context de gastroenteritis
aguda (GEA) sense deshidratació ni alteracions hidroelectrolítiques
és una entitat clínica descrita en pediatria.
Material i mètodes. Estudi descriptiu prospectiu que inclou els casos de
convulsió afebril associada a GEA ingressats al servei de Pediatria de
l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida des de desembre de 2005. S’exclouen
les convulsions febrils i els casos amb alteració hidroelectrolítica
o antecedent previ de convulsió.
Observacions clíniques. Entre els mesos de desembre de 2005 i febrer
de 2006 han ingressat 86 infants per GEA. En 30 es detectà rotavirus,
en dos adenovirus i en cinc ambdós. El coprocultiu fou positiu per Salmonella
enterica en quatre i per Campylobacter jejuni en dos. Cinc lactants
entre 14 i 23 mesos d’edat ingressaren per convulsions afebrils
generalitzades en el context de GEA. Quatre van tenir noves crisis durant
les 24 hores posteriors, amb rang entre dos i quatre. Tots van necessitar
diazepam rectal, un valproat endovenós i un altre fenitoïna.
L’analítica sanguínia va ser normal en tots i es va fer TAC cranial en un,
que va ser normal. Es detectà rotavirus en femta en tres i en un d’ells
també Campylobacter jejuni. L’evolució fins al moment actual és satisfactòria
i solament en un lactant es pautà valproat oral domiciliari.
Comentaris. 1. L’associació entre GEA i convulsions benignes afebrils és
també freqüent en el nostre medi i s’ha publicat algun cas associat a
brots estacionals d’infecció per rotavirus. 2. Tots els treballs publicats
coincideixen en la benignitat i bon pronòstic del procés. 3. És important
considerar aquesta entitat per evitar exàmens complementaris innecessaris
o tractaments antiepilèptics perllongats.
P. social i adolescència
Utilitat de la gammagrafia òssia en el diagnòstic
diferencial del maltractament infantil
Jaume Carrasco, Ana Isabel Curcoy, Victoria Trenchs,
Jordi Pou
Hospital Sant Joan de Déu. Esplugues de Llobregat
Introducció. Les terribles conseqüències d’una errada en el diagnòstic
de maltractament augmenten la necessitat d’uns criteris precisos. Sovint,
la manca de dades objectives dificulta el diagnòstic. Es presenten dos
casos on la gammagrafia òssia (γgrafia) és la clau que permet assegurar
aquest diagnòstic.
Cas 1. Nen de 16 mesos amb lesió equimòtica (15 x 9 cm) semblant a
una petjada a la cuixa dreta, 3 lesions lineals (15 x 10 cm) similars als
dits d’una mà a l’esquena i lesions petequials a la parpella esquerra.
Resta d’exploració normal. Se sospita maltractament i es duu a terme
protocol d’abús (TC cranial, fons d’ull i sèrie esquelètica) amb resultat
normal. El tipus de lesions fa que es profunditzi més en aquest possible
diagnòstic i es fa una γgrafia que mostra augment patològic de radiotraçador
a la diàfisi humeral dreta.
Cas 2. Lactant de 7 mesos amb tumefacció i impotència funcional de
l’extremitat inferior esquerra, febre i irritabilitat. En l’exploració
s’aprecia otitis mitjana, hematoma a flanc dret i excoriació a cama esquerra
amb inflamació i dolor a la palpació. La radiografia demostra
fractura espiroide del fèmur. Davant aquesta lesió i la manca d’explicació
de la seva causa es fa protocol d’abús que no mostra altres alteracions,
però es fa una γgrafia que objectiva activitat osteogènica reparadora a
diàfisi de tíbia i peroné, a zona metafíticoepifisial distal d’húmer i a diàfisi
de radi esquerres.
Comentaris. El maltractament no existeix si no hi ha algú capaç de
diagnosticar-lo, i una γgrafia pot ser la clau diagnòstica. Hauria de fer-se
sempre que hi hagi una sospita clara i no s’objectivin fractures a la sèrie
esquelètica. Si s’obvia, la manca de proves farà que a vegades no pugui
aclarir-se el diagnòstic i el pacient quedi en situació de risc de nous episodis
de maltractament.
Síndrome de l’infant sacsejat: la nostra casuística
Montserrat García-Puig, Ana Isabel Curcoy,
Victoria Trenchs, Marta Morales, Alicia Serra, Jordi Pou
Agrupació Sanitària Hospital Sant Joan de Déu - Clínic. Universitat de Barcelona.
Barcelona
Introducció i objectius. La síndrome de l’infant sacsejat (SBS) és una
forma de traumatisme cranial (TCE) per maltractament que ocorre
quan l’infant és sotmès a forces ràpides d’acceleració i desacceleració,
cosa que dóna lloc a lesions intracranials, intraoculars i de la medul·la
espinal. L’objectiu d’aquest treball és descriure la forma de presentació,
els estudis fets i l’evolució dels infants amb SBS.
Mètodes. Estudi retrospectiu d’històries clíniques dels infants diagnosticats
de SBS al nostre centre durant 10 anys (1995-2005).
Resultats. Es recullen 10 pacients (7 de sexe masculí). La mediana d’edat
és 4.5 mesos (21 dies - 19 mesos). Els motius de consulta són: 3 convulsions,
2 politraumatisme, 2 TCE, 1 macrocefàlia, 1 vòmits, 1 episodi aparentment
letal (EAL). Només dues famílies expliquen una sacsejada del
nadó en el moment de l’ingrés: en el nen de l’EAL, com a mesura perquè
reaccionés, i en el nen dels vòmits per evitar una caiguda. Els infants
amb politraumatisme presenten hematomes i fractures suggestius
de maltractament per la qual cosa s’aprofundeix en l’estudi. En els
de TCE i convulsions, la TAC mostra hematoma subdural, fet que fa sospitar
la SBS. Als dos infants restants es fa tot l’estudi de maltractament
davant la història descrita pels pares per descartar lesions associades. A
tots se’ls fan proves de coagulació, al menys una prova d’imatge cerebral
(10 TAC, 5 RMN), 1 sèrie esquelètica ± gammagrafia òssia (2 casos)
i 1 fons d’ull. Cap nen té coagulopatia. Tots presenten hematomes subdurals;
5 fractures i 6 hemorràgies retinianes (5 bilaterals). A conseqüència
de les lesions detectades, 4 nens presenten seqüeles i 8 queden
sota la tutela de la DGAIA.
Comentaris. Els motius de consulta en una SBS són diversos. Davant de
lesions físiques no justificables per l’explicació donada pels cuidadors del
nen, és important fer un estudi exhaustiu per tal de descartar la síndrome.
Estudi sobre gestació en adolescents en una
àrea rural. Diferències entre població autòctona
i immigrada
Anna Moyà, Imma Jou, Pere Plaja, Josep M. Inoriza,
Mercè Tuset
CAP La Bisbal d’Empordà
Objectius. Conèixer en la nostra àrea la incidència de gestació en dones
menors de 18 anys, la gestió de la seva salut reproductiva i les diferències
entre la població autòctona i la immigrada.
Material i mètodes. Població de referència: 115.166 habitants el 2004,
unes 3.000 dones entre 14 i 18 anys. Estudi retrospectiu descriptiu de
tots els parts, consultes a les llevadores de les ABS i sol·licitud d’anti-
164 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66