Societat Catalana de Pediatria

More documents

Recommendations

Info

tes dels ISRS en l’època neonatal i són necessaris més estudis per a determinar si el seu ús durant l’últim trimestre de la gestació és segur. S’hauria de determinar quin és el fàrmac d’elecció durant l’embaràs amb menys efectes secundaris pel fetus. També és necessari determinar si poden estar associats a dèficits neurològics o conductuals a llarg termini. Síndrome de Möbius a propòsit d’un cas clínic J. Cubells, G. Ginovart, E. Moliner, R. Morales, B. Pineda, Z. Rubio, P. Gómez-González Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona Introducció. La síndrome de Möbius és una malaltia poc freqüent, caracteritzada per paràlisi facial i del motor ocular extern (VI) no progressives i presents des del naixement. Pot associar-se, entre d’altres, a paràlisi de l’hipoglòs o del motor ocular comú (III), retard mental, hipoacúsia neurosensorial o malformacions de les extremitats. S’ha atribuït a l’agenèsia o lesió isquèmica dels seus nuclis a nivell del tronc encefàlic. El seu diagnòstic és clínic. La majoria dels casos són esporàdics. Cas clínic. Nadó fruit de la primera gestació d’una dona sana de 21 anys fumadora d’un paquet al dia i sense altres factors de risc. A l’ecografia del tercer trimestre es detecta retard del creixement intrauterí (FUR-5). Inducció del part a les 38+0 setmanes, que requereix cesària. Test d’Apgar 9/10/10 i pes 1.820 g. En l’exploració física destaquen retard del creixement de tipus harmònic, hipotonia, fàscies hipomímica amb micrognàtia, parèsia facial dreta i de l’hipoglòs esquerre, parèsia ocular externa bilateral, buf cardíac i deformitat en adducció del metatars dret. Per RMN es detecta una discreta dilatació global del sistema ventricular de predomini esquerre. Les otoemissions i els potencials evocats, tant visuals com auditius, són normals. L’ecocardiografia mostra estenosi de la branca pulmonar esquerra lleugera. Durant el període neonatal presenta dificultats per a l’alimentació, amb reflux gastroesofàgic moderat que requereix tractament farmacològic. Conclusions. Les característiques de la síndrome de Möbius són presents des del moment del naixement. El tractament de les diverses manifestacions és simptomàtic. S’ha de fer despistatge de patologia visual o auditiva, així com un seguiment del desenvolupament psicomotor. La correcció quirúrgica de l’endotropia serà necessària en tots els casos. No es pot establir consell genètic, encara que s’han descrit casos familiars. Pneumatosi gàstrica. Una afectació poc freqüent en l’enterocolitis necrotitzant L. Krauel, M. Castañón, J. Prat, L. Saura, J. Lerena, L. Gómez, L. Morales Hospital Sant Joan de Déu. Esplugues de Llobregat Introducció. La presència de pneumatosi intestinal és una troballa habitual en l’enterocolitis necrotitzant (ECN). S’ha descrit que l’afectació del tracte intestinal pot afectar des de l’esòfag fins al recte. L’afectació gàstrica (caracteritzada per la presència d’aire intramural) és molt poc freqüent i d’extrema gravetat. Cas clínic. Prematura de 30 setmanes d’edat gestacional amb quadre clínic d’ECN amb pneumatosi extensa, incloent-hi la cambra gàstrica. Cirurgia: resecció de 10 cm de jejú i 25 cm d’ili amb vàlvula ileocecal conservada i colostomia i ileostomia. Als 79 dies de vida, tancament de les ostomies amb anastomosi termino-terminal i apendicectomia. Reingrés a la setmana de l’alta per vòmits. Rx TEGD: gastroparèsia. Ecografia abdominal: normal. Endoscòpia digestiva: cos gàstric distorsionat sense solució de continuïtat vers l’antre on s’observa una sortida al duodè mitjançant un pas de 2 mm. Cirurgia: lesió fibrosa i indurada a la curvatura major de l’estómac. Resecció de la porció antral amb anastomosi termino-terminal. Discussió. L’afectació gàstrica a l’ECN és molt poc freqüent, tot i que està descrita l’afectació de tot el tub digestiu (esòfag-recte). La presència de pneumatosi gàstrica implica una afectació greu i en els pocs casos descrits associada a molt mal pronòstic. Com a causa de la pneumatosi gàstrica estaria implicat l’augment de pressió a nivell gàstric, com a conseqüència d’una obstrucció a la sortida com ara l’estenosi hipertrò- Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 163 Resums fica de pílor o l’estenosi duodenal. També s’han publicat casos secundaris a la implantació intramural d’un catèter d’alimentació i després de cirurgia cardíaca al període neonatal per hipoperfusió durant la derivació cardiopulmonar amb lesió de la mucosa. En els casos descrits d’ECN s’associa a mal pronòstic i pneumatosi massiva. Neurologia Lisencefàlia Dolors Casellas Vidal, Anna Ruiz Llobet, Andreu Pañas Aguilera, Alex Luque Moreno Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. Girona Objectiu. Estudi de retard psicomotor en lactant de 3 mesos. Material i mètodes. Lactant de 3 mesos de vida, amb antecedents de RCIU, polihidramni, CIV i criptorquídia unilateral, que ingressa per estudi de retard psicomotor. A l'exploració clínica crida l'atenció fenotip peculiar amb front ample, implantació baixa del cabell, fontanel·la àmplia i hipotonia flexora cervical. Presenta absència de fixació i seguiment visual, mirada desconjugada i estrabisme divergent, amb fons d'ull normal. Durant l'ingrés es realitza analítica en què destaca elevació de eosinòfils, transaminases, LDH amb IgA i IgG disminuïdes, presenta serologies positives per IgG VEB i IgG VH tipus I. Presenta lactat i piruvat elevats i cariotip sense alteracions. Es realitza RMN on s'observa lisencefàlia clàssica associada a aplanament cortical i agenèsia parcial de cos callós. S'orienta el quadre de possible síndrome de Miller-Dieker i es continua l'estudi sol·licitant probes metabòliques que presenten lleu alteració del perfil d'àcids grassos que no justifica la clínica. Posteriorment presenta episodis d'absència amb espasmes en flexió i desviació de la mirada amb EEG que orienta el quadre d'Hipsaritimia, motiu pel qual s'inicia tractament amb fenobarbital. Discussió. Orientació dels possibles diagnòstics diferencials en pacients afectats de lisencefàlia i agenèsia de cos callós. Convulsions benignes en el context de gastroenteritis aguda lleu per rotavirus S. Martínez Nadal, T. Agut Quijano, MJ. Elizari Saco, P. Sala Castellví, C. Vila Cerén, X. Demestre Guasch, F. Raspall Torrent Servei de Pediatria i Neonatologia. SCIAS-Hospital de Barcelona. Grup Assistència. Barcelona Fonament i objectiu. Presentar dos casos de convulsions benignes en el context d’una gastroenteritis aguda lleu per rotavirus. Observació clínica. Cas 1. Nena de 19 mesos, sense antecedents d’interés, que ingressa per gastroenteritis aguda lleu (deshidratació
XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria ciona favorablement, pel que es dóna d’alta sense incidències posteriors i amb exploració neurològica normal. Comentari. S’han descrit crisis convulsives afebrils durant una gastroenteritis viral amb deshidratació < 5%, apareixen en nens sans amb edats entre 6 mesos i 3 anys. Tot i que un dels casos que presentem supera aquesta edat, clínicament correspon a aquesta entitat. Poden recorrer durant varis dies. No es coneix la seva fisiopatologia. El rotavirus a femta s’identifica en el 34-83% dels casos. La bioquímica sanguínia i estudi en LCR són normals. L’EEG interictal és normal i les crisis tenen durada generalment < 5 minuts però poden durar 10-20 minuts sense progressió a estatus convulsiu. És habitual que s’agrupin en brots (1-11 crisis). Generalment són crisis generalitzades o secundàriament generalitzades. S’aconsella no tractar-les, en cas de fer-ho el fàrmac més efectiu sembla ser la lidocaina en infusió contínua. Tenen bon pronòstic. Convulsions benignes afebrils en el context de gastroenteritis aguda. La nostra casuística en el darrer brot epidèmic Mariano Plana, Albana Puig, Zaira Ibars, Mónica García-García, Anna Fernàndez-López, Aurora López-Gil, Teresa Vallmanya, Alba Gairí, Anton Robert Gomà Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Universitat de Lleida. Lleida Introducció. La presentació de convulsions afebrils en el context de gastroenteritis aguda (GEA) sense deshidratació ni alteracions hidroelectrolítiques és una entitat clínica descrita en pediatria. Material i mètodes. Estudi descriptiu prospectiu que inclou els casos de convulsió afebril associada a GEA ingressats al servei de Pediatria de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida des de desembre de 2005. S’exclouen les convulsions febrils i els casos amb alteració hidroelectrolítica o antecedent previ de convulsió. Observacions clíniques. Entre els mesos de desembre de 2005 i febrer de 2006 han ingressat 86 infants per GEA. En 30 es detectà rotavirus, en dos adenovirus i en cinc ambdós. El coprocultiu fou positiu per Salmonella enterica en quatre i per Campylobacter jejuni en dos. Cinc lactants entre 14 i 23 mesos d’edat ingressaren per convulsions afebrils generalitzades en el context de GEA. Quatre van tenir noves crisis durant les 24 hores posteriors, amb rang entre dos i quatre. Tots van necessitar diazepam rectal, un valproat endovenós i un altre fenitoïna. L’analítica sanguínia va ser normal en tots i es va fer TAC cranial en un, que va ser normal. Es detectà rotavirus en femta en tres i en un d’ells també Campylobacter jejuni. L’evolució fins al moment actual és satisfactòria i solament en un lactant es pautà valproat oral domiciliari. Comentaris. 1. L’associació entre GEA i convulsions benignes afebrils és també freqüent en el nostre medi i s’ha publicat algun cas associat a brots estacionals d’infecció per rotavirus. 2. Tots els treballs publicats coincideixen en la benignitat i bon pronòstic del procés. 3. És important considerar aquesta entitat per evitar exàmens complementaris innecessaris o tractaments antiepilèptics perllongats. P. social i adolescència Utilitat de la gammagrafia òssia en el diagnòstic diferencial del maltractament infantil Jaume Carrasco, Ana Isabel Curcoy, Victoria Trenchs, Jordi Pou Hospital Sant Joan de Déu. Esplugues de Llobregat Introducció. Les terribles conseqüències d’una errada en el diagnòstic de maltractament augmenten la necessitat d’uns criteris precisos. Sovint, la manca de dades objectives dificulta el diagnòstic. Es presenten dos casos on la gammagrafia òssia (γgrafia) és la clau que permet assegurar aquest diagnòstic. Cas 1. Nen de 16 mesos amb lesió equimòtica (15 x 9 cm) semblant a una petjada a la cuixa dreta, 3 lesions lineals (15 x 10 cm) similars als dits d’una mà a l’esquena i lesions petequials a la parpella esquerra. Resta d’exploració normal. Se sospita maltractament i es duu a terme protocol d’abús (TC cranial, fons d’ull i sèrie esquelètica) amb resultat normal. El tipus de lesions fa que es profunditzi més en aquest possible diagnòstic i es fa una γgrafia que mostra augment patològic de radiotraçador a la diàfisi humeral dreta. Cas 2. Lactant de 7 mesos amb tumefacció i impotència funcional de l’extremitat inferior esquerra, febre i irritabilitat. En l’exploració s’aprecia otitis mitjana, hematoma a flanc dret i excoriació a cama esquerra amb inflamació i dolor a la palpació. La radiografia demostra fractura espiroide del fèmur. Davant aquesta lesió i la manca d’explicació de la seva causa es fa protocol d’abús que no mostra altres alteracions, però es fa una γgrafia que objectiva activitat osteogènica reparadora a diàfisi de tíbia i peroné, a zona metafíticoepifisial distal d’húmer i a diàfisi de radi esquerres. Comentaris. El maltractament no existeix si no hi ha algú capaç de diagnosticar-lo, i una γgrafia pot ser la clau diagnòstica. Hauria de fer-se sempre que hi hagi una sospita clara i no s’objectivin fractures a la sèrie esquelètica. Si s’obvia, la manca de proves farà que a vegades no pugui aclarir-se el diagnòstic i el pacient quedi en situació de risc de nous episodis de maltractament. Síndrome de l’infant sacsejat: la nostra casuística Montserrat García-Puig, Ana Isabel Curcoy, Victoria Trenchs, Marta Morales, Alicia Serra, Jordi Pou Agrupació Sanitària Hospital Sant Joan de Déu - Clínic. Universitat de Barcelona. Barcelona Introducció i objectius. La síndrome de l’infant sacsejat (SBS) és una forma de traumatisme cranial (TCE) per maltractament que ocorre quan l’infant és sotmès a forces ràpides d’acceleració i desacceleració, cosa que dóna lloc a lesions intracranials, intraoculars i de la medul·la espinal. L’objectiu d’aquest treball és descriure la forma de presentació, els estudis fets i l’evolució dels infants amb SBS. Mètodes. Estudi retrospectiu d’històries clíniques dels infants diagnosticats de SBS al nostre centre durant 10 anys (1995-2005). Resultats. Es recullen 10 pacients (7 de sexe masculí). La mediana d’edat és 4.5 mesos (21 dies - 19 mesos). Els motius de consulta són: 3 convulsions, 2 politraumatisme, 2 TCE, 1 macrocefàlia, 1 vòmits, 1 episodi aparentment letal (EAL). Només dues famílies expliquen una sacsejada del nadó en el moment de l’ingrés: en el nen de l’EAL, com a mesura perquè reaccionés, i en el nen dels vòmits per evitar una caiguda. Els infants amb politraumatisme presenten hematomes i fractures suggestius de maltractament per la qual cosa s’aprofundeix en l’estudi. En els de TCE i convulsions, la TAC mostra hematoma subdural, fet que fa sospitar la SBS. Als dos infants restants es fa tot l’estudi de maltractament davant la història descrita pels pares per descartar lesions associades. A tots se’ls fan proves de coagulació, al menys una prova d’imatge cerebral (10 TAC, 5 RMN), 1 sèrie esquelètica ± gammagrafia òssia (2 casos) i 1 fons d’ull. Cap nen té coagulopatia. Tots presenten hematomes subdurals; 5 fractures i 6 hemorràgies retinianes (5 bilaterals). A conseqüència de les lesions detectades, 4 nens presenten seqüeles i 8 queden sota la tutela de la DGAIA. Comentaris. Els motius de consulta en una SBS són diversos. Davant de lesions físiques no justificables per l’explicació donada pels cuidadors del nen, és important fer un estudi exhaustiu per tal de descartar la síndrome. Estudi sobre gestació en adolescents en una àrea rural. Diferències entre població autòctona i immigrada Anna Moyà, Imma Jou, Pere Plaja, Josep M. Inoriza, Mercè Tuset CAP La Bisbal d’Empordà Objectius. Conèixer en la nostra àrea la incidència de gestació en dones menors de 18 anys, la gestió de la seva salut reproductiva i les diferències entre la població autòctona i la immigrada. Material i mètodes. Població de referència: 115.166 habitants el 2004, unes 3.000 dones entre 14 i 18 anys. Estudi retrospectiu descriptiu de tots els parts, consultes a les llevadores de les ABS i sol·licitud d’anti- 164 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66
Page 1 and 2: RESUMS Al·lèrgia i Immnunologia P
Page 3 and 4: XIV Reunió Anual de la Societat Ca
Page 29: XIV Reunió Anual de la Societat Ca
Page 35: XIV Reunió Anual de la Societat Ca

Societat Catalana de Pediatria

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?