Societat Catalana de Pediatria

XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria
Estudi de la incidència de la sensibilització Rh en
la gestant i la seva implicació patològica en el
nadó
C. Vila, A. Pineda 1 , X. Demestre; P. Sala, MJ. Elizari,
S. Martínez, T. Agut, F. Raspall
Servei de Neonatologia i Pediatria. 1 Laboratori d’Hematologia. SCIAS- Hospital de
Barcelona. Barcelona
Objectiu. Conèixer la incidència de la sensibilització Rh en les gestants
ateses els últims 2 anys i la seva participació en la incidència d’hiperbilirubinèmies
neonatals.
Material i mètode. S’ha fet un estudi d’ABO, Rh i test de Coombs directe
poliespecífic en totes les mostres de sang de cordó umbilical dels
nadons nascuts entre els anys 2004 i 2005, mitjançant tècnica en micropouet
(Diamed ID). En els casos amb test de Coombs directe positiu,
l’estudi es va completar amb la determinació i el cribratge d’anticossos
eritrocitaris irregulars en sang materna i elució àcida dels anticossos fitxats
a les hematies de sang de cordó per tècnica àcida (R-E-S, Dominion Biologicals
Limited), assajant el producte eluït davant un panell d’hematies
ABO (O) ampli per la identificació d’altres especificitats.
Resultats. De les 3.831 mostres estudiades, es van identificar 99 casos
de test de Coombs directe positiu (2.6%). En el 82.8% dels casos es va
poder determinar una especificitat antigènica responsable. En 18 casos
hi havia una especificitat del sistema antigènic Rh (22%), en 15 ho va
ser per l’antigen D, en 2 per C+E i un per D+E. En 9 casos consta l’antecedent
de l’administració de gammaglobulina anti Rh (D) durant el tercer
trimestre. En nou casos hi ha una sensibilització real (2.3 o/oo).
Dues mares tenien Rh positiu. Cap nadó va néixer amb hidrops; cinc
van necessitar ingressar per fer el tractament, quatre abans de les 12
hores de vida, i en tres es va practicar exsanguinotransfusió (16.6%).
Conclusions. Malgrat els controls analítics durant l’embaràs i la generalització
de la utilització de la gammaglobulina anti-Rh com a prevenció
de la malaltia hemolítica neonatal, el problema continua existint en el
nostre medi. L’11% de les gestants sensibilitzades tenen un Rh positiu,
cosa que fa necessari fer un test de Coombs indirecte a totes durant els
tres trimestres. Continua sent freqüent la interferència per la gammaglobulina
anti Rh circulant en el sèrum matern sense sensibilització real
encara que sense expressivitat clínica en el nadó. L’ingrés d’aquests nadons
es produeix a les poques hores de vida i és important el nombre
d’exsanguinotransfusions realitzades. La majoria de les sensibilitzacions
reals podrien haver-se evitat seguint les recomanacions que fa sobre
això la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia.
Infecció neonatal precoç per estreptococ del
grup B
Gemma Pujol, Joan Badia, Carme Figaró,
Mònica Domingo, Marta Fletas, Lídia Batalla
Unitat de Neonatologia. Servei de Medicina Pediàtrica. Corporació Parc Taulí.
Sabadell
Introducció. La infecció precoç per estreptococ del grup B (SGB) (primers
7 dies de vida) és fonamentalment de transmissió vertical, i la sèpsia
és la presentació clínica més freqüent. Els últims anys, les mesures
de prevenció han portat a un descens important de la incidència d’aquestes
infeccions. L’objectiu del treball és avaluar la incidència d’infecció neonatal
precoç per SGB i l’evolució d’aquesta en els últims anys.
Mètodes. Anàlisi dels casos d’infecció neonatal precoç per SGB en el
període 1990-2005 a l’Hospital de Sabadell. Com a mesura preventiva,
des del 1998 s’administra profilaxi antibiòtica a les mares amb risc d’infecció
(fill previ amb malaltia per SGB, infecció d’orina per SGB durant
la gestació, cultiu vaginal i/o rectal positiu per SGB a les 5 setmanes
prèvies al part i SGB desconegut amb un dels factors associats següents:
febre materna intrapart, ruptura de membranes superior a 18 hores o
part prematur). Considerem malaltia per SGB quan l’hemocultiu o el
cultiu de LCR és positiu per aquest germen.
Resultats. Entre el 1990 i el 2005 s’han registrat 36.331 nounats vius al
nostre centre (15.493 del 1990 al 1997, i 20.838 del 1998 al 2005). En
aquests 16 anys s’han detectat 51 casos de malaltia per SGB, 28 dels
quals corresponen a infecció neonatal precoç. En el primer grup (abans
de la profilaxi antibiòtica) s’han registrat 20 casos (1.29 per mil nounats
vius). Del 1998 al 2005 s’han registrat 8 casos (4 en el 2005) (0.38 per
mil nounats vius). La presentació clínica en tots els casos va ser la sèp-
sia, 6 amb meningitis. Dels 8 casos, 2 presentaven frotis per SGB positiu
(un d’ells rebé profilaxi antibiòtica completa i l’altre no) i 6 SGB negatius
(en un d’ells el frotis es va fer 6 setmanes abans del part, i un presentava
ruptura perllongada de membranes).
Comentaris. En el nostre medi, la utilització de la profilaxi antibiòtica a
mares amb factors de risc ha portat a un descens important en la incidència
de la infecció neonatal precoç. L’augment de casos en el 2005
ens indica la necessitat de continuar utilitzant profilaxi antibiòtica si el
cultiu és positiu i repetir el cultiu si aquest ha estat fet 5 setmanes
abans del part. Cal continuar fent el seguiment postnatal dels nadons
amb risc.
Vàlvules d’uretra posterior: tractament prenatal
i evolució postnatal
S. Ricart Campos, E. Gargallo Burriel, MD. Salvia,
JM. Rodríguez Miguélez, J. Figueras, X. Carbonell
Agrupació Sanitària Hospital Sant Joan de Déu - Hospital Clínic. Universitat de
Barcelona. Barcelona
Introducció. Les vàlvules d’uretra posterior (VUP) són la causa més freqüent
d’uropatia obstructiva que condueix a insuficiència renal crònica
en la infància. El pronòstic a llarg termini depèn principalment del
grau de preservació de la funció renal, per la qual cosa els últims anys
s’efectuen intervencions prenatals per descomprimir la via urinària. Recentment
s’ha desenvolupat la cistoscòpia fetal percutània, que pretén
oferir un tractament prenatal més definitiu. Presentem el cas de dos
nadons amb VUP i diferent maneig prenatal, i la comparació de l’evolució
a curt i mitjà termini.
Descripció dels casos. Cas 1. Troballes ecogràfiques: 20 setmanes de
gestació (sg) èctasi pièlica; 30 sg ureterohidronefrosi bilateral; 31 sg
signes compatibles amb VUP. Cesària urgent a les 316/7 sg per dinàmica
uterina amb pèrdua del benestar fetal. Nadó de 2.140 g, Apgar 9/10.
Presenta globus vesical i s’efectua sondatge urinari. Augment progressiu
de creatinina (0.7 mg/dl a 6.63 mg/dl al cap de 8 dies) amb acidosi
metabòlica. Presenta infart cerebral dret evolucionat (d’instauració
prenatal). La cistografia miccional seriada confirma el diagnòstic, i als
15 dies de vida s’efectua cistoscòpia amb resecció completa de vàlvules.
Les cistografies posteriors mostren absència de vàlvules residuals; lenta
millora de la funció renal (al cap d’un mes: creatinina 0.84 mg/dl, urea
70 mg/dl).
Cas 2. A les 23 sg, hidronefrosi bilateral; 25 sg megabufeta i signe de
“keyhole”. A les 26 sg vesicocentesi fetal; l’estudi urinari mostra funció
renal fetal al límit, per la qual cosa s’indica cistoscòpia fetal percutània.
No s’aconsegueix resecció valvular, però els controls ecogràfics successius
mostren descompressió del sistema urinari. A les 28 sg, recidiva la
hidronefrosi; es repeteix fetoscòpia amb resultats similars. Sospita de
corioamnionitis a les 29 sg, de manera que es deixa evolucionar el part.
Nadó de 1.700 g, Apgar 6/9. Presenta orifici a abdomen amb protusió
d’epipló. Precisa intubació, surfactant, sondatge i tancament quirúrgic
de l’orifici abdominal. Als 34 dies cistoscòpia amb fulguració de les vàlvules.
Al cap d’un mes: creatinina 0.6 mg/dl, urea 13 mg/dl; valors normals
als 2 mesos.
Comentaris. Aquests casos exemplifiquen dues concepcions diferents
en el tractament de les VUP. En el primer es descriu l’abordatge «clàssic»
(estabilització del pacient i resecció valvular). La lesió renal que
s’instaura ja prenatalment condicionarà el pronòstic a llarg termini. En
el segon cas l’objectiu és una intervenció precoç per evitar la lesió renal
prenatal; tècnicament complexa i amb morbiditat associada. En el nostre
pacient, s’aconsegueix descompressió temporal de la via urinària,
però sense resecció completa de vàlvules; es complica amb protusió
d’epipló. No obstant això, l’evolució postnatal a curt termini sembla
més satisfactòria que en l’abordatge clàssic: millor funcionalitat renal i
menys comorbiditat associada greu (infart cerebral).
En casos seleccionats de VUP la fetoscòpia amb resecció valvular es configura
com una eina terapèutica vàlida, que cal desenvolupar en els
propers anys.
160 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66