Societat Catalana de Pediatria

XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria
Resultats. S’han valorat 404 infants, 214 (53 % nenes) amb un pes mitjà
en néixer de 1.670 g ± 375 g (420-2.400 g). i una edat gestacional mitjana
de 33.2 setmanes ± 2.5 (23-37); amb un pes mitjà a l’alta hospitalària
de 1.880 g ± 108 g (1.615-2.275 g) i una edat corregida mitjana de
36.5 setmanes ± 1.6 (32-44). El 60% dels nens amb un pes de naixement
< 1.500 g que van sobreviure van rebre AD. El 77% dels nens eren de
raça blanca, el 13% llatinoamericans i el 2.7% àrabs. El 41% dels pares
tenien estudis secundaris o formació professional, el 29.5% tenien estudis
universitaris i el 27.7% estudis primaris. Van rebre una mitjana de
3.2 visites ± 1.5 (1-11) d’infermeria/nen. L’increment de pes la setmana
prèvia a l’alta va ser de 21 g (10-31) mentre que l’increment pes/dia durant
l’AD va ser de 40 g (31-54). Va generar 0.6 reingressos/mes, 3 trucades
telefòniques/mes i 0.82 visites urgència/mes. Els motius de reingrés
més freqüents van ser les infeccions respiratòries i les sospites
d’ennuegament.
Conclusions. És un programa eficaç, tant per al nadó com per a la família.
Sèpsia neonatal tardana per Streptoccocus
agalactiae del grup B: transmissió vertical o
horitzontal?
E. Gargallo, S. Ricart, MD. Salvia,
JM. Rodríguez-Miguélez, J. Figueras, X. Carbonell
Agrupació Sanitària Hospital Sant Joan de Déu - Hospital Clínic. Universitat de
Barcelona. Barcelona
Introducció. La sèpsia neonatal per Streptoccocus agalactiae del grup B
(SGB) es pot presentar de manera precoç o tardana. La principal via de
transmissió és vertical, i la via horitzontal de vegades és inadvertida.
Cas clínic. Nounat del sexe femení de 23 dies que consulta per febre i
mal estat general. Com a antecedents perinatològics destaquen gestació
gemel·lar bicoriònica biamniòtica i mare portadora de SGB. Cesària
electiva a les 35 setmanes sense profilaxi antibiòtica intrapart, bossa íntegra
i absència de dinàmica uterina. Es fa analítica (anèmia, leucopènia
i PCR normal), es recullen cultius i s’inicia ampicil·lina i gentamicina.
Presenta depressió neurològica i respiratòria, i requereix intubació i
ventilació mecànica. El sediment orina, Ag SGB orina i la bioquímica
del LCR resulten negatius. Al cap de 48 hores es confirma SGB a hemocultiu
i LCR. La segona punció lumbar persisteix normal i amb cultiu negatiu.
Rep tractament durant 14 dies, l’evolució és favorable i a l’alta
l’exploració neurològica, l’ecografia i la RNM cerebral són normals. Es
fa un estudi familiar (frotis rectals de mare i pare positius) i reben tractament
amb ampicil·lina i eritromicina durant 7 dies, respectivament.
Els frotis del bessó foren negatius.
Discussió. La sèpsia tardana per SGB cursa habitualment amb meningitis
(25%). En ocasions la transmissió és horitzontal i difícil de demostrar
(casos descrits de la mateixa soca a través de llet materna, personal
sanitari i familiars portadors). És important el rentat de mans, l’antibiograma
i el serotip, i l’estudi de portadors. No s’ha demostrat l’eficàcia
del tractament eradicatiu (casos descrits tractats amb rifampicina i ampicil·lina).
Destaquem, com a particularitats del cas, la sèpsia tardana
per SGB en nadó de mare portadora sense profilaxi antibiòtica intrapart,
seguint les recomanacions actuals (cesària electiva, bossa íntegra i
absència de dinàmica), i la meningitis amb presència de bacterioràquia
i bioquímica del LCR normal.
L’assistència domiciliària del nadó preterme.
Anàlisi d’una enquesta familiar prospectiva
M. Teresa Esqué, Lourdes Arroyo, Julia Bella,
José M. Pérez-Fernández, Mercedes Cuadrado,
Josep Figueras, Xavier Carbonell
Servei de Neonatologia. ICGON. Hospital Clínic. Universitat de Barcelona.
Barcelona
Objectiu. Analitzar el desenvolupament del programa d’assistència domiciliària
(AD) del nadó preterme mitjançant una enquesta adreçada
als pares en el moment de l’alta definitiva.
Material i mètodes. Valoració del programa mitjançant una enquesta
adreçada als pares on es valora la informació i el suport rebut, les xerrades
d’educació sanitària, les visites domiciliàries i a consultes externes
i el tracte rebut, així com la impressió dels pares en explicar-los el
programa.
Resultats. Des de l’1 de desembre de 2002 fins al 20 d’octubre de 2005
s’han acollit al programa 404 nens. Posteriorment a l’inici del programa
es va desenvolupar una enquesta dirigida als pares per valorar-ne l’eficàcia
i com que per conservar l’anonimat són ells els que l’han de dipositar
en una bústia, hem pogut recollir solament 80 enquestes. El 92%
troba que la informació rebuda és tranquil·litzadora, el tríptic el van
llegir el 100% dels pares i la puntuació va ser de ≥ 7 en el 100%, les visites
domiciliàries van satisfer les expectatives en el 100%, amb una valoració
de 10, i a les consultes externes el tracte rebut va obtenir una
puntuació ≥ 8. Globalment el programa va rebre una puntuació ≥ 9 en
el 100% dels casos.
Conclusions. El programa d’AD és un programa ben acollit pels pares,
amb un alt grau de satisfacció ja que es normalitza la situació familiar,
se senten millor perquè poden ocupar-se directament dels seus fills i
valoren el conjunt de manera altament satisfactòria.
Anèmia aguda neonatal per transfusió
fetomaterna. A propòsit de dos casos
Pere Genaró, Jaume Rosal, Antoni Sorní,
Adelaida Cardona, Anna Hostalot, Josep Mercé
Hospital de Tortosa. Verge de la Cinta. Tortosa
La transfusió fetomaterna implica el pas de sang fetal cap a la mare durant
la gestació o al moment del part. És una causa rara d’anèmia neonatal
que pot manifestar-se d’una manera crònica o subaguda amb mínima
repercussió clínica, o de manera aguda amb greu afectació del
nadó, que necessitarà teràpia intensiva. El test de Kleihauer practicat a
la mare confirma el diagnòstic.
Cas 1. Prematura de 34 setmanes. Cesària d’urgència per ritme sinusoïdal.
Pes 2.000 g. Apgar 4/5. pH 7.09. Hemoglobina 2.3 g/dl. Presenta pal·lidesa
intensa, hipotensió i destret respiratori. Cal transfusió immediata
de concentrat d’hematies, que s’ha de repetir al cap de 24 hores. L’evolució
és bona i sense complicacions.
Cas 2. Prematur de 32 setmanes. Ritme sinusoïdal amb desacceleracions
al registre tocogràfic. Ascites fetal. Cesària urgent. Pes 2.200 g. Apgar
2/6. pH 6.98. Hemoglobina 2.9 g/dl. Marcada pal·lidesa, destret respiratori
sever, hipotensió refractària, disfunció cardíaca ventricular. Cal
transfusió immediata, ventilació assistida i fàrmacs vasoactius; es complica
amb coagulopatia i insuficiència renal. Alta hospitalària al mes de
vida.
En tots dos casos el test de Kleihauer és positiu, fet que demostra la
presència d’hematies fetals a la sang materna, i confirma el diagnòstic.
Les transfusions immediates al naixement són un punt clau en el
pronòstic evolutiu.
Sèpsia neonatal per Lysteria monocytogenes.
Revisió dels darrers deu anys
Alejandro Pérez-Casare, Carme Figaró, Joan Badia,
Isabel Sanfeliu, Mònica Vilà de Muga, M. Domingo,
M. Fletas
Hospital de Sabadell. Corporació Parc Taulí. Sabadell
Introducció. Lysteria monocytogenes (Lm) és un bacteri grampositiu
ubicat a l’ambient. La infecció en la gestant pot produir corioamnionitis,
part prematur, avortament o mort fetal. La sèpsia precoç del nadó per
Lm usualment s’associa a meningitis i sovint afecta diversos òrgans. Durant
els últims anys sembla que hi ha tendència a l’augment d’infeccions
neonatals per Lm.
Material i mètodes. Revisió dels casos de sèpsia per Lm del nostre centre,
durant el període 1996-2005, analitzant les dades del part, el tractament,
les proves complementàries i l’evolució.
Resultats. Durant el període 1996-2005 es van registrar quatre casos de
sèpsia neonatal per Lm, tots els últims cinc anys, i tres l’any 2005. En
tots els casos la mare presentava febre intrapart i el part va ser prematur
(tres a les 34 setmanes i un a les 33 setmanes de gestació). En tres
casos el líquid amniòtic va ser meconial. Tots quatre prematurs van presentar
test d’Apgar alterat en néixer i en tots quatre es va obtenir algun
cultiu positiu a Lm (un d’ells al frotis vaginal, dos a la sang i un a la
sang i al LCR). Tots els pacients van presentar signes clínics i analítics de
158 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66