Societat Catalana de Pediatria

L’objectiu de l’estudi és determinar l’osmolaritat de les formes farmacèutiques
orals líquides (FFOL) utilitzades amb més freqüència a neonatologia
i establir recomanacions de dilució amb aigua i/o llet per obtenir
una osmolaritat (Osm) de 330-350 mOsm/kg H2O.
Material i mètodes. Selecció de les FFOL utilitzades a la unitat d’hospitalització
de nadons. Determinació de la seva osmolaritat mitjançant el
mètode de descens del punt de congelació o descens crioscòpic utilitzant
l’osmòmetre Advanced MICRO-OSMOMETER. En el nostre hospital
l’osmolaritat màxima enteral es fixa en 350 mOsm/kg H2O.
Resultats. S’han estudiat 26 FFOL, i totes presenten una osmolaritat
molt superior als 350 mOsm/kg H2O recomanats. El 15.4% de les FFOL
presentaven una Osm < 1.500 mOsm/kg H2O, el 84.6% una Osm > 1.500
mOsm/kg H2O i el 23% una Osm extremadament alta (6.788-11.080
mOsm/kg H2O).
Conclusions. El coneixement de l’osmolaritat de les FFOL administrades
a l’UCI neonatal permet valorar el risc d’agressivitat intestinal, disminuir
el risc d’aparició d’enterocolitis necrotitzant i individualitzar la dilució
segons la clínica i els factors de risc de lesió intestinal del pacient.
Tractament in utero de l’hèrnia diafragmàtica
(FETO). Descripció d’una modificació cap a la
simplificació del protocol terapèutic
M. Castañón, E. Gratacós, J. Prat, A. Albert, L. Krauel,
J. Lerena, L. Morales
Programa de Cirurgia Fetal Sant Joan de Déu. Grup Euro-CDH CDH
(Agrupació Sanitària HSJD-HCB, University Hospital Leuven, University College
London)
Introducció. El tractament intraúter de l’hèrnia diafragmàtica congènita
greu, segons el consorci europeu Euro-CDH, consisteix en la realització
d’una fetoscòpia per a l’oclusió traqueal amb un baló i la retirada
posterior per fetoscòpia o tècnica en EXIT. Es descriu una modificació
recent de la tècnica per retirar el baló que, en casos seleccionats, permet
obviar la segona fetoscòpia.
Tècnica. Quan la presentació del fetus i la localització de la placenta ho
permeten, s’ha introduït la punció ecoguiada del baló, que resol l’oclusió
traqueal amb menys risc d’iniciar una dinàmica uterina. La tècnica
és possible a través d’un trajecte anterior i un altre de posterior, i es
pot fer, aproximadament, el 50% de les vegades. Els casos tractats fins
ara amb aquesta tècnica en el grup (n=7) han presentat resultats similars
als tractats amb una segona fetoscòpia, però han permès una reducció
substancial de l’agressivitat del tractament.
Conclusions. La modificació del procediment descrit pot permetre
menys agressivitat, en reduir la necessitat d’una segona fetoscòpia i/o
simplificar la tècnica en EXIT, cosa que dóna més marge de temps per a
intubar i practicar rentats exhaustius de l’arbre traqueobronquial amb
surfactant abans de la ventilació neonatal.
Tractament mitjançant la tècnica d’EXIT d’una
malformació congènita obstructiva de via aèria
superior
Silvia Redondo, Cristina Marimon, Marcos Lines,
Félix Castillo, José Luis Peiro, Elena Carreras
Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron. Barcelona
Objectiu. Presentar la nostra experiència de tractament d’una malformació
obstructiva de via respiratòria alta de diagnòstic prenatal mitjançant
la tècnica d’EXIT.
Material i mètodes. El tractament ex utero intrapart s’ha fet servir de
manera satisfactòria en el tractament de diverses formes d’osbtrucció
aèria fetal, de manera que permet un control de la via aèria en néixer.
Per a l´EXIT és necessari una coordinació d’un equip multidisciplinari.
En primer lloc s’administren tocolítics a la mare i es fa una relaxació
uterina. Es manté una perfusió fetoplacentària correcta. Es fa una curarització
i sedació fetal mitjançant una injecció intramuscular. Posteriorment
es fa una histerotomia i s’exposa el cap fetal o la part del fetus
afectada de la malformació. Una vegada s’ha completat el procediment,
es posa un clamp al cordó umbilical i es trasllada el nadó al bressol
de reanimació per curar-lo.
Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 157
Resums
Resultats. Multípara, 36 anys, gestació a terme. Diagnòstic prenatal
ecogràfic i mitjançant ressonància magnètica cerebral de teratoma cervical
de 55 x 54 mm que desplaça tràquea i caròtida. S’intervé mitjançant
la tècnica EXIT, i s’assoleix la intubació endotraqueal després
de la disecció i el desplaçament de la massa. Posteriorment es practica
exèresi total de la massa amb resecció d’hemitiroides. El pacient presenta
una bona evolució clínica i es dóna d’alta, tot i que persisteix una
discreta laringomalàcia.
Conclusions. La tècnica EXIT permet assegurar la permeabilitat de la
via aèria en les malformacions que comprometen la vida del nadó per
compressió. És un exemple de maneig multidisciplinari d’una alteració
fetal diagnosticada prenatalment.
Infart cerebral isquèmic i hemorràgic en nadons
a terme
Jacobo Pérez-Sánchez, Joan Badia, Carme Figaró,
Mònica Domingo, Marta Fletas, Mònica Vilà de Muga,
Inés Loverdos
Hospital de Sabadell. Corporació Parc Taulí. Sabadell
Objectiu. Analitzar les característiques de l’accident vascular cerebral
en nadons a terme al nostre hospital.
Material i mètodes. Estudi descriptiu des de gener de 1995 fins al desembre
de 2005 dels nounats a terme diagnosticats d’infart cerebral. Es
van excloure els nadons amb pèrdua de benestar fetal o infecció.
Resultats. Es van revisar 9 casos (incidència d’1 per cada 3.320 nadons
vius). Edat gestacional mitjana de 38.5 setmanes (37-40). Part eutòcic
en 5/9 casos, instrumentat en 2/9 casos i cesària en 2/9 casos. Pes en
néixer entre 2.120 g i 3.650 g.
La clínica va aparèixer els dos primers dies de vida en 6/9 casos i el sisè dia
de vida en 2 casos. Cinc nounats presentaren convulsions i la resta letargia,
irritabilitat, apnees i dificultats de l’alimentació, respectivament.
L’ecografia cerebral va detectar lesió hiperecogènica corticosubcortical
en 7/9 casos i en ganglis de la base en 2/9 casos. En un cas va ser normal.
En 7 nadons es va confirmar la lesió mitjançant RM o TC, sense detectar
malformacions vasculars.
En un nadó es va relacionar l’infart amb el consum de cocaïna de la
mare durant l’embaràs. En els altres es va fer un estudi de coagulació i
es va detectar una mutació heterozigota del gen de la protrombina PT
20210A en un cas i en tres casos una alteració persistent de les proteïnes
C i/o S.
Es va fer seguiment en 7 casos; es va observar un desenvolupament
normal en 3 casos, hemiparèsia dreta en 3 casos i dèficit cognitiu en 1
cas. Un cas va ser exitus.
Comentaris. La incidència d’infart en nadons a terme a la nostra unitat
és de 3 per 10.000 nadons vius, similar a la descrita a la bibliografia.
La clínica més freqüent són les convulsions. La seva aparició en un nadó
a terme durant els primers dies de vida ha de fer pensar en una possible
lesió cerebral.
Els estudis de coagulació permeten conèixer l’etiologia en alguns casos.
L’assistència domiciliària del nadó preterme.
Anàlisi dels primers 404 casos
M. Teresa Esqué, Lourdes Arroyo, Julia Bella,
José M. Pérez-Fernández, Mercedes Cuadrado,
Josep Figueras, Xavier Carbonell
Servei de Neonatologia. ICGON. Hospital Clínic. Universitat de Barcelona.
Barcelona
Objectiu. Analitzar el programa d’assistència domiciliària (AD) del
nadó preterme.
Material i mètodes. S’estudien els infants acollits al programa d’AD des
de l’1 de desembre de 2002 fins al 20 d’octubre de 2005, valorant el pes
i l’edat gestacional, les dades demogràfiques, el nombre de visites domiciliàries,
l’increment de pes a l’hospital i al domicili, les incidències
presentades i els reingressos.