Societat Catalana de Pediatria

XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria
freqüent en pediatria. És probable que en un futur ens trobem amb
més pacients candidats a cirurgia relacionada amb l’obesitat, per això
ens qüestionem si és una tècnica que hem d’aprendre i utilitzar als nostres
hospitals.
Limfoangioma omental gegant simulant ascites
massiva
Rosa Pino, Maria Cols, José Luis Séculi, Xavier Tarrado,
Joaquim Badosa, Jordi Pou
Hospital Sant Joan de Déu. Esplugues de Llobregat
Introducció. Els limfoangiomes són tumors benignes del sistema limfàtic.
Es localitzen a cap i coll, i en rares ocasions, es troben a l’aixella, extremitats,
mediastí o mesenteri. La forma clínica de presentació depèn de la
localització, així com de la mida, del compromís de les estructures adjacents
i de les complicacions: torsió, hemorràgia, infecció o ruptura. Es
presenta el cas d’una pacient amb dolor abdominal recurrent i ascites clínica
massiva que va resultar un limfoangioma quístic abdominal gegant.
Cas clínic. Pacient de 4 anys de raça negra nascuda a Catalunya, que
consulta per dolor abdominal recurrent de característiques còliques de
4 mesos d’evolució. En ocasions, vòmits alimentaris que s’autolimiten
en 2-3 dies. Augment del perímetre abdominal progressiu. Havia rebut
en diverses ocasions tractament antibiòtic oral per processos febrils catalogats
d’infeccions de vies altes. Afebril en el moment de la consulta.
En l’exploració física destaca un abdomen distès, tou i depressible, no
dolorós a la palpació, sense masses ni megàlies. Matitat en buits, canviant
amb la posició i el signe de l’onada. Perímetre abdominal de 52
cm. Amb diagnòstic d’ascites, s’inicia estudi: analítica sanguínia normal,
sense hipoalbuminèmia, amb funció renal i hepàtica normals. Sediment
d’orina normal. Radiografia de tòrax normal sense cardiomegàlia. L’ecografia
abdominal mostra gran col·lecció líquida que ocupa tot l’abdomen,
que desplaça nanses intestinals a buit esquerre. Resta d’òrgans
abdominals normals. Es fa RMN que confirma col·lecció líquida abdominal
que suggereix ascites loculada versus limfoangioma abdominal.
Es practica laparoscòpia exploratòria que objectiva un gran quist
omental multiloculat, de contingut serohemàtic, amb petits quists que
arriben fins a l’hil esplènic. Es practica exèresi del limfoangioma i
omentectomia total. L’anatomia patològica confirma teixit limfoangiomatós.
Rep controls clínics i ecogràfics des de fa un any, sense recidives.
Comentaris. Els limfoangiomes són tumors benignes del sistema limfàtic.
La localització intraabdominal és poc freqüent (0.05) entre ambdós grups
per les variables estància hospitalària (12.72±7 vs 14.16±7.1), durada
del drenatge (6.03+/-5.7 vs 6.05±2.9), febre postoperatòria (3.91±4.8 vs
5.47±6.6) i estància postoperatòria (11.44±6.7 vs 12.68±5.9). El 23%
dels casos varen precisar d’una segona intervenció (9 de DF i 5 de VATS)
i el 5% d’una tercera (1 de DF i 2 de VATS).
Conclusions. Segons la nostra experiència, els resultats de VATS davant
DF com a tractament inicial de l’empiema tabicat són molt similars.
Però, sembla existir una major taxa de fracassos amb necessitat de reintervenció
en els tractats inicialment amb DF.
152 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66