Societat Catalana de Pediatria

More documents

Recommendations

Info

Conclusions. No és habitual que les meningitis meningocòcciques cursin amb seqüeles neurològiques, però aquesta possibilitat sempre s’ha de tenir present, i actuar precoçment. En casos aïllats amb important inflamació del sistema nerviós central i diagnòstic tardà es podria plantejar la corticoteràpia com a teràpia adjuvant. Evolució del patró de sensibilitat d’E. coli aïllat en urinocultius d’infeccions urinàries procedents de la comunitat, entre els anys 2000-2005 Marta Casellas, Ruben Berrueco, Laia Ymbert, Maria Bonet, Antoni Martínez-Roig Hospital del Mar. Barcelona Objectiu. Determinar l’evolució de la sensibilitat d’E. coli aïllat en urinocultius procedents de malalts comunitaris els darrers 6 anys. Material i mètodes. S’ha estudiat retrospectivament la sensibilitat a 24 antimicrobians de 468 mostres d’urinocultius positius a E. coli durant els anys 2000-2005. Estudi estadístic per comparació de percentatges de sensibilitat. Resultats. Ampicil·lina (45.77%), piperaci·lina (42.71%) i cotrimoxazol (72.54%) han estat els antibiòtics menys actius, amb amikacina i imipenem (100%) com el més actiu i la resta amb xifres superiors al 90%. Cal apreciar un discret descens de la sensibilitat a les cefalosporines de tercera generació, coincident amb els anys d’aparició de les E. coli BLEES. L’estudi estadístic ens marca que hi ha diferències significatives en ampicil·lina (p=0.001), cefepime (p=0.021) i ciprofloxacina (p=0.002). Aztreonam (p=0.053), cefotaxima (p=0.053) i piperacil·lina (p=0.052) estan al límit, i a la resta no hi diferències significatives. Conclusió. A la vista estàtica dels resultats esmentats creiem que excepte ampicil·lina, piperacil·lina i cotrimoxazol, la resta podria ser inclosa en els tractaments empírics inicials de les infeccions urinàries comunitàries de l’infant, si es té present que més del 90% dels casos seran produïts per E. coli i que des de l’òptica farmacodinàmica, la majoria d’aquests fàrmacs superaran a bastament en l’orina la concentració inhibitòria mínima. Tot i això cal veure com ha existit un discret descens, sense significació estadística, de la sensibilitat a les cefalosporines de tercera generació, emprades oralment en la pràctica ambulatòria. Un fàrmac com la fosfomicina, fàcil d’administrar, manté una sensibilitat del 98.70%. Ingrés hospitalari per limfadenitis cervical aguda unilateral MJ. Elizari Saco, P. Sala Castellví, X. Demestre Guasch, F. Raspall Torrent Servei de Pediatria i Neonatologia. SCIAS-Hospital de Barcelona. Barcelona Objectiu. Revisar els casos de limfadenitis cervidal aguda unilateral que van ingressar a l’hospital i veure la seva evolució. Material i mètodes. S’han recollit de forma retrospectiva els casos de limfadenitis cervical aguda unilateral que van ingressar en un període de 14 anys al nostre centre i es descriuen les manifestacions clíniques, dades analítiques, tractament i la seva evolució. Resultats. Entre els anys 1992 i 2005 van ingressar 20 nens per limfadenitis cervical aguda unilateral, 16 nens (80%) i 4 nenes (20%) amb edats compreses entre 3 mesos i 8 anys (edat mitja 2.8 anys). Els diferents motius d’ingrés van ser falta de resposta al tractament antibiòtic, afectació de l’estat general, augment dels signes inflamatoris locals i dificultat per mantenir un acceptable aport alimentari. Les manifestacions clíniques a part de la tumefacció cervical amb dolor a la palpació que tenien tots els pacients, un 80% tenien febre, un 35% eritema a l’àrea cutània de la tumefacció i un 2% fluctuació. 11 nens (55%) van rebre tractament antibiòtic i 11 (55%) tractament analgèsic / antiinflamatori. Les dades analítiques van mostrar una leucocitosi (recompte de lucòcits ≥ 15.000 µL) en un 70% dels nens i proteïna C reactiva ≥ 30 en 13 nens, i en 8 d’ells era ≥ 100. Els estudis de microbiologia (hemocultiu, cultiu de la punció o del drenatge de l’adenopatia i serologies) no van donar cap resultat positiu. Només un nen tenia el cultiu faringi positiu per S. Pyogenes. El tractament que van rebre va ser antibiòtic en un 80% dels nens i 5 nens van requerir cirurgia (3 drenatge i 2 exèresi de l’adenopatia). Els diagnòstics clínics finals van ser d’adenitis bacteriana en 17 nens (85%) i vírica en 3 nens (15%). L’evolució final va ser bona en tots els casos. Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 149 Resums Conclusions. La limfadenitis cervical aguda unilateral és una causa poc freqüent d’ingrés hospitalari. Per les dades clíniques i analítiques en la majoria dels casos es va sospitar etiologia bacteriana, però aquesta no es va poder confirmar en cap cas, molt probablement per l’alt percentatge de nens que van rebre tractament antibiòtic abans de fer els cultius. L’evolució clínica generalment és bona i no es van presentar complicacions. Síndrome d’Alícia al país de les meravelles associat a coxsackievirus B María Milá, Filomena Pagone, Albert Feliu, Maria Isabel Raez, Marta Camprubí, Albert Balaguer, Joaquín Escribano Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Reus Introducció. La síndrome d’Alícia al país de les meravelles es caracteritza per l’aparició d’al·lucinacions visuals que són viscudes amb gran temor. Clàssicament, s’associa a migranya i epilèpsia, tot i que també s’ha descrit en el context d’algunes malalties víriques, com és el cas que presentem. Cas clínic. Nen de 2 anys, sense antecedents d’interès, que presenta al·lucinacions visuals en forma de lloros que el persegueixen, sense alteració del nivell de consciència ni febre. En l’exploració destaca agitació sense focalitat neurològica i unes amígdales hipertròfiques i hiperèmiques. Les proves inicials (analítica en sang, punció lumbar, tòxics en orina i TAC cranial) són normals. S’inicia tractament amb haloperidol (0.4 mg/kg) amb bona resposta, i la simptomatologia desapareix al cap de 48 hores. L’episodi no es repeteix durant els 10 mesos posteriors de seguiment. Els estudis serològics mostren una seroconversió per coxsackievirus B. Comentaris. La síndrome d’Alícia al país de les meravelles és una entitat poc freqüent. Es presenta en forma de metamorfòpsies, distorsió de la imatge corporal i altres al·lucinacions, com ara zoonòpsies. S’ha associat a migranya, epilèpsia, lesions cerebrals, tòxics, febre i a infeccions per Epstein-Barr i amb menys freqüència per coxsackievirus. Pot requerir tractament amb antipsicòtics. El pronòstic és excel·lent, amb remissió de la simptomatologia al cap de pocs dies. Meningitis per Haemophilus influenzae B. A propòsit d’un cas Marina Flotats, Alba Torrent, Fernando A. Moraga, Pere Soler, Concepció Figueras Hospital Universitari Maternoinfantil Vall d’Hebron. Barcelona Introducció. L’Haemophilus influenzae B ha estat la segona causa de malaltia invasora i meningitis bacteriana en menors de 5 anys abans de la introducció de la vacuna conjugada. Des del 1999, amb la vacunació sistemàtica, s’ha aconseguit una reducció significativa de la incidència de la malaltia invasora. Presentem un cas de meningitis per aquest agent en lactant no immunitzada. Cas clínic. Lactant de 6 mesos que consulta per febre de 6 dies d’evolució amb inflamació del primer dit del peu dret. No ha rebut cap immunització fins al moment. En l’exploració física destaca inflamació de l’articulació interfalàngica distal del primer dit del peu dret; l’analítica mostra leucocitosi amb desviació a l’esquerra. Ingressa i s’inicia tractament amb cloxacil·lina (100 mg/kg/dia) i cefotaxima (300 mg/kg/dia) endovenosa. A les 24 hores presenta somnolència progressiva, signes d’irritació meníngea amb fontanel·la plena i pulsàtil. Per reacció en cadena de la polimerasa (PCR) en mostra de líquid cefaloraquidi i hemocultiu s’aïlla Haemophilus influenzae B, per la qual cosa se suspèn el tractament amb cloxacil·lina i es manté la cefotaxima durant 15 dies; queda afebril a partir del sisè dia. Durant l’ingrés s’inicien les vacunacions sistemàtiques. La pacient evoluciona correctament sense desenvolupar cap seqüela posteriorment. Conclusions. 1) Haemophilus influenzae B és un agent que cal tenir en compte en el cas de malaltia invasora, meningitis i infecció de parts toves en infants no vacunats.
XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria 2) La cel·lulitis és una manifestació que acompanya freqüentment la bacterièmia. 3) La meningitis per Haemophilus influenzae B és una malaltia de declaració obligatòria, i és obligada la quimioprofilaxi en l’entorn familiar. Limfoadenopatia per micobacteri atípic en lactant immunocompetent I. Ruiz, S. Agustí Ros, MC. Otero, D. Pérez-Tamarit, F. Asensi Hospital Infantil Universitari La Fe. València Introducció. Els micobacteris atípics (MA) han estat clàssicament considerats gèrmens oportunistes propis de pacients immunodeprimits. No obstant això, els darrers anys s’ha observat un augment del nombre de casos en infants immunocompetents, cosa que fa que siguen una entitat a tenir en compte a l’hora de fer el diagnòstic diferencial de les limfoadenitis cervicals. Cas clínic. Pacient de 18 mesos que ingressa per adenopatia laterocervical de 5 setmanes d’evolució sense resposta al tractament antibiòtic d’ampli espectre ambulatori. Antecedent de farigoamigdalitis amb febre. En l’exploració física destaca tumoració laterocervical dreta de 3-4 cm, de consistència indurada i sense signes inflamatoris locals. L’hemograma, els cultius nasals i faringis i la serologia vírica són normals. S’objectiva Mantoux de 10 mm amb regressió a les 72 hores. Amb la sospita d’infecció per MA es fa PAAF de la tumoració amb citologia compatible amb granuloma i tinció de Ziehl-Neelsen (ZN) negativa. S’inicia tractament amb etambutol, claritromicina i levofloxacina. En espera dels cultius de llarga durada, és donada d’alta amb el diagnòstic de sospita de limfoadenitis per MA. Després de 10 setmanes s’obté creixement de Mycobaterium avium intracellulare al cultiu de Lowenstein sensible a etambutol i linezolid. Es confirma així el diagnòstic inicial. La pauta terapèutica inicial es modifica passant a linezolid i etambutol en espera de la reducció de la massa que permetrà el tractament quirúrgic. Conclusions. 1) Hem de sospitar infecció per MA en infants menors de 6 anys amb adenopaties de curs tòrpid malgrat el tractament antibiòtic convencional. 2) La inespecificitat de l’estudi citològic i l’escassa sensibilitat de la tinció de ZN ens obliguen a tenir un alt índex de sospita i a iniciar tractament antibiòtic adient en espera de la confirmació per cultiu. 3) Encara que l’escissió quirúrgica continua sent el tractament d’elecció, la introducció de nous antibiòtics com els macròlids i les quinolones representa una nova opció terapèutica. Bibliografia - Luong A, McClay JE, Jafri HS, Brown O. Antibiotic Therapy for Nontuberculous Mycobacterial Cervicofacial Lymphadenitis. Laryngoscope 2005; 115(10): 1746-1751. - Sanz Santaeufemia FJ, Ramos Amador JT, Giangaspro E, Sánchez Granados JM, Palenque E, González Tomé MI. Utilidad de antibioticoterapia asociada a cirugía en el tratamiento de adenopatías por micobacterias no tuberculosas. An Pediatr 2005; 62(3): 282-285. - Benson-Mitchell R, Buchanan G. Cervical lymphadenophaty secondary to atypical mycobacteria in children. J Layngol Otol 1996; 110(1): 48-51. Descripció d’un brot de 3 casos de xarampió en una família procedent de Romania Carlos Herrero Hernando, Agustí Rodríguez-Palmero Seuma, Marta Ocaña Rico, Núria Torner Gràcia*, Carlos Rodrigo Gonzalo de Líria Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona *Direcció General de Salut Pública Objectius. El xarampió és una malaltia que es pot considerar erradicada en el nostre medi actualment. Amb la introducció de la vacunació triple vírica l’any 1981 i la implantació de la segona dosi vacunal l’any 1988, el nombre de casos de xarampió a Catalunya ha disminuït de 28.600 casos l’any 1983, fins només 6 casos l’any 2005. Malgrat aquestes dades, hem de tenir present que aquesta malaltia continua essent una causa important de morbilitat i mortalitat arreu del món, i que l’augment del fenòmen migratori pot fer perpetuar els casos de xarampió en el nostre país. Material i mètode. Revisió d’un brot de 3 casos de xarampió diagnosticats al nostre centre. Resultats. Presentem 3 casos confirmats de xarampió (clínica típica juntament amb confirmació serològica) detectats en el nostre centre. Es tracta de nens procedents de Romania, residents a Catalunya, que no han seguit una correcta pauta vacunal, incloent l’absència de la triple vírica. Tots ells estan emparentats i havien mantingut contacte 10 dies abans amb un familiar de 14 anys que havia arribat recentment de Romania amb una clínica similar a la presentada pels nostres malalts (cas índex). Un dels pacients estava ingressat per laringotraqueobronquitis, va iniciar l’exantema típic posteriorment i va presentar, com a complicació, una sèpsia per Kingella kingae. Conclusions. L’augment de la immigració i la manca de control de les seves immunitzacions és probable que faci resorgir malalties que es trobaven en vies d’erradicació, per la qual cosa, cal tenir present el xarampió dintre del diagnòstic diferencial de les malalties exantemàtiques. Colonització precoç per Pseudomonas aeruginosa en una nena de dos anys amb fibrosi quística Antonio de Francisco Prófumo, Maria Eril, Francisco Almazán, Carlos Rodrigo Gonzalo de Liria Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona Objectiu. La fibrosi quística (FQ) és una malaltia hereditària multisistèmica causada per una mutació en el gen CFTR. Està inclosa en el diagnòstic precoç neonatal a Catalunya des del 1999, tot i que la negativitat del test no exclou l’aparició de la malaltia. La colonització respiratòria crònica per Pseudomonas aeruginosa és la responsable principal de la morbimortalitat dels malalts amb FQ. Presentem el cas d’una nena amb fibrosi quística i test de cribratge neonatal negatiu, amb colonització precoç per Pseudomonas aeruginosa, així com l’actitud terapèutica establerta amb l’objectiu d’evitar la infecció crònica. Cas clínic. Nena de 2 anys que consulta per un quadre de tos productiva de 9 mesos d’evolució i dificultat respiratòria. Presenta estancament pondoestatural i la radiologia de tòrax mostra imatges suggestives de bronquièctasis. El TC toràcic revela àrees d’atrapament aeri i afectació de la via aèria petita. El diagnòstic es confirma amb dos tests de la suor patològics i dues mutacions típiques de la malaltia (DF508 i G542X) a l’estudi genètic. La presència inicial de colònies de Pseudomonas aeruginosa en un cultiu d’aspirat hipofaríngic motiva l’inici de tractament antibiòtic nebulitzat (tobramicina lliure d’excipients, 300 mg / 12 h). S’aconsegueix la negativització del cultiu després de la primera pauta de tractament, i es manté així als 4 mesos. Conclusions. Encara que el tractament de la colonització per Pseudomonas és controvertit, és oportú iniciar mesures actives per tal d’evitarne la infecció crònica. L’ús compassiu de la tobramicina nebulitzada ha demostrat ser eficaç, sense que s’hagi produït substitució per altres gèrmens, i la tolerància del tractament és excel·lent. Miscel·lània Presentació de la nostra casuística de la malaltia de Kawasaki Carme Alejandre, Marina Flotats, Pepa Suñé, Merce Boronat, Carmen Ferrer, Fernando A. Moraga, Concepció Figueras, Antonio Carrascosa Unitat de Malalties Infeccioses Pediàtriques. Unitat de Pediatria General. Hospital Universitari Maternoinfantil Vall d’Hebron, Barcelona Introducció. Valorar epidemiologia, clínica i complicacions. Material i mètodes. 24 casos des d’abril de 1999 a desembre de 2005: 6 nenes (25%) i 18 nens (75%); 2 casos < 1any (8.3%), 15 entre 1-5 anys (62.5%) i 7 casos > 5 anys (29.2%). Clínica incompleta en 6 (25%), dels 150 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66
Page 1 and 2: RESUMS Al·lèrgia i Immnunologia P
Page 3 and 4: XIV Reunió Anual de la Societat Ca
Page 15: XIV Reunió Anual de la Societat Ca
Page 35: XIV Reunió Anual de la Societat Ca

Societat Catalana de Pediatria

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?