Societat Catalana de Pediatria

More documents

Recommendations

Info

El mecanisme pel qual el VEB indueix la colèstasi encara no està clar. El VEB s’ha descrit com a possible desencadenant d’hepatitis autoimmune tipus 1 en individus amb predisposició genètica, tal com sembla ser en el nostre cas. Infeccions urinàries a la comunitat produïdes per E. coli productor de betalactamases d’espectre ampli (BLEES) Laia Ymbert, Ruben Berrueco, Marta Casellas, Araceli González, Antoni Martínez-Roig Hospital del Mar, Barcelona Objectius. Conèixer l’existència de possibles característiques afavoridores d’aquestes infeccions produïdes a la comunitat en els casos detectats en 3 anys. Material i mètodes. Selecció retrospectiva, d’entre 468 infeccions urinàries diagnosticades de l’any 2000 al 2005, dels pacients amb cultiu positiu per E. coli productor de BLEES. S’han analitzat factors demogràfics, antecedents d’hospitalització en els 2 mesos previs, antecedents de tractaments antibiòtics els 30 dies previs, antecedents de malalties de base, antecedents de neutropènia i resistències a aminoglicòsids. Resultats. 1/71 cas 2003; 2/79 casos 2004; 5/102 casos 2005; edats de 37 dies a 7 anys; 6 autòctons i 2 estrangers; 1 cas (nen de 37 dies) d’hospitalització prèvia els 60 dies abans; 1 cas d’antibiòtics previs, en el nen de 37 dies, a través de la mare durant el darrer mes d’embaràs; 3 casos amb malaltia de base (infecció VIH, microlitiasi, paràlisi cerebral); cap cas de neutropènia; 2 casos de resistència extensa a aminoglicòsids; 1 cas de mare portadora d’E. coli BLEES, 1 cas d’infecció concomitant per C. jejuni i 1 cas d’infeccions urinàries de repetició fins fa 2 anys. Conclusió. Tot i que són pocs casos, 1.70%, es pot veure l’increment en els darrers anys; que no ha estat minoritària la coincidència amb antibioteràpia prèvia i amb poca presència de malalties de base afavoridores d’immunodeficiència. El fet de la presència comunitària d’aquests microorganismes fa pensar en la seva àmplia circulació. La resistència associada a gentamicina i cotrimoxazol dificulta el tractament empíric inicial de les infeccions urinàries a la comunitat. Tot i que en els nostres casos no es demostra la relació amb antibioteràpia prèvia, cal ser exhaustius en la recollida de tractaments antibiòtics previs abans d’iniciar els tractaments. En situacions de tractaments previs repetits amb antibiòtics d’ampli espectre (cefalosporines i betalactàmics en general) podria ser útil, abans de conèixer l’agent i la seva sensibilitat, iniciar tractament amb fosfomicina, un antibiòtic sensible gairebé sempre. Malaltia meningocòccica a Sabadell: revisió dels últims 10 anys V. Aldecoa, V. Pineda, S. Sánchez, T. Gili, D. Bartoli, G. Viaplana, J. Rivera, D. Fontanals Hospital de Sabadell. Corporació Sanitària Parc Taulí. Sabadell Introducció. La malaltia meningocòccica (MM) és una de les infeccions endèmiques que produeix més alarma entre la població. Fins a mitjans anys noranta predominava el serogrup B, i els anys posteriors es va observar un augment del C, fet que va motivar la introducció de la vacunació antimeningocòccica C, de manera que es va modificar l’epidemiologia d’aquesta infecció. Objectius. Analitzar la incidència, l’epidemiologia, les formes de presentació i evolució de la MM al nostre hospital. Pacients i mètodes. Estudi descriptiu, retrospectiu, dels pacients menors de 15 anys ingressats al nostre hospital amb el diagnòstic de MM confirmada durant el període 1996-2005. Resultats. Van ingressar 64 pacients per MM amb una gran variabilitat entre els diferents anys estudiats (1 l’any 2003 i 21 l’any 2000). La incidència al nostre medi durant aquest període va ser de 9.1 casos/any/100.000 infants amb una important diferència entre els anys 1996-2000 (14.2) i els anys 2001-2005 (4). Van ingressar 42 pacients (65.6%) a UCIP i 22 a la planta d’hospitalització, amb una edat mitjana de 4.5 anys (r: 1 mes-14 anys). Les formes de presentació van ser: sèpsia associada a meningitis en 26 casos (40.6%), sèpsia en 24 casos (37.5%), Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66 147 Resums bacterièmia oculta en 9 casos (14%) i meningitis aïllada en 5 casos (7.8%). Es va aïllar el meningococ en sang en 52 pacients i en líquid cefaloraquidi en 25 pacients. El serogrup aïllat amb més freqüència va ser el B en 48 pacients (75%), seguit del C en 16 pacients (25%). Tots els pacients es van tractar amb cefalosporines de tercera generació. L’estada mitjana a l’hospital va ser de 6.67 dies (r: 1-10 dies) amb una estada mitjana a UCIP de 39.9 hores (r: 1-120 hores). 21 pacients (32.8%) van necessitar administració de volum la primera hora, 17 pacients (26.5%) drogues inotròpiques i 10 pacients (15.6%) ventilació mecànica amb una mitjana de 30.4 hores (r: 4-72). El barem de Glasgow per sèpsia meningocòccica (SGSM) mitjà va ser de 2.61 (r: 0-12) i el Pediatric Risk of Mortality (PRISM) mitjà dels nens a UCIP de 6.35 (r: 0-35), amb una gran diferència entre el període 1996-2000 (8.31) i el període 2001- 2005 (0.7). La mortalitat global durant aquest període va ser de 8 casos (12.5%), amb una important diferència en funció de l’any (4 casos l’any 2000, 3 el 1996 i 1 el 1997) i el serogrup causal, B (8%) i C (25%). Des de l’any 2001 no hem tingut cap cas de MM per serogrup C. Comentaris. La forma de presentació més freqüent de la MM és la sèpsia associada a meningitis; i necessita ingressar a UCIP un nombre important de pacients. El serogrup C s’associa a una mortalitat més alta. Observem una important disminució de la incidència i de la morbimortalitat de la MM des de la introducció de la vacuna conjugada antimeningocòccica C al setembre del 2001. Estudi de la resposta intradèrmica a la histoplasmina entre la població immigrant infantil hospitalitzada en un servei de pediatra Antoni Martínez-Roig, Josep M. Torres, Maria Bonet, Rosa Mombiela, Paz Guevara Hospital del Mar, Barcelona Objectiu. Conèixer la situació d’infecció actual o passada entre els infants immigrants. Material i mètodes. Després de demanar el consentiment, s’ha practicat la prova intradèrmica de la histoplasmina a 116 infants ingressats al servei de Pediatria, procedents fonamentalment de països de l’Amèrica Llatina, on domina la endemicitat de la malaltia. També s’ha fet a infants d’altres procedències, per tal de veure la possible situació epidemiològica i fins i tot per servir com a control. S’ha valorat edat, procedència urbana o rural, contacte amb aus i ratpenats, procedència d’una vall o altres zones, temps d’arribada a l’estat, resposta als 20 minuts, resposta a les 48 hores. S’han considerat com a positius valors d’induració superior a 5 mm. En els casos amb valors positius s’ha proposat fer estudi serològic i radiografia de tòrax. Resultats. S’han estudiat 116 infants (71 nois) d’edats entre 12 mesos i 16 anys. Procedència urbana en 71. Contacte amb aus 59. Habitaven en una vall 57. El temps d’arribada oscil·lava d’1 dia a 11 anys. La prova als 20 minuts va ser negativa en 55 casos i a les 48 hores en 90 casos. Hi va haver 2 casos que no van tornar a la lectura. Els infants amb resposta d’induració superior a 5 mm van ser 16. En 12 d’aquests casos es va practicar serologia i radiologia toràcica, que van ser negativa i normal. La procedència d’aquests casos positius era 13 d’Equador amb 8 d’origen rural; 1 cas de Bolívia, 1 de Filipines i 1 de Colòmbia, tots de procedència rural. Conclusions. És obvi que la prova intradèrmica de la histoplasmina no és diagnòstica, només ens indica la infecció asimptomàtica i l’endèmia, i habitualment és persistent. És important que es pensi en aquesta incidència entre la població immigrant, el 13.79% de la població estudiada, amb predomini de la zona equatoriana, país que darrerament ha incrementat la població d’arribada. Si bé el 95% de les infeccions són asimptomàtiques, hi ha les formes disseminades dels lactants i les disseminades del immunodeprimits, a les quals no estem acostumats. Apendicitis aguda en menors de tres anys Z. Rubio, A. Retana, R. Álvarez, E. Turón, PJ. Gómez-González, JL.González-Rivero, J. Cubells Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona Introducció. L’apendicitis aguda és una patologia freqüent en pediatria, amb una clínica clàssica en infants grans. En menors de tres anys, aquesta malaltia quirúrgica és molt infreqüent. El poc desenvolupament
XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria de l’epipló fa que la presentació sigui inusual amb predomini de febre alta, vòmits, diarrees i quadre respiratori de vies altes. El pacient col·labora poc en l’exploració física. Tot plegat fa que el diagnòstic inicial sigui erroni en el 50% dels casos. L’índex de perforació és del 60%, amb abscessos associats en el 4% dels casos i un alt percentatge de bacterièmies. Casos clínics. Es presenten dos casos; el primer cas és d’un lactant de cinc mesos amb febrícula i quadre catarral, diagnosticat d’otitis mitjana aguda. Persistència de la febre malgrat l’antibioteràpia, leucocitosi amb desviació esquerra, PCR alta i hemocultiu positiu per Escherichia coli. Al cap de 5 dies de l’ingrés, presenta irritabilitat i defensa muscular a la palpació abdominal a la fossa ilíaca dreta. Ecografia i informe quirúrgic compatibles amb apendicitis gangrenosa perforada. El segon cas és d’un nen de dos anys i mig amb febre i quadre catarral, diagnosticat de faringoamigdalitis vírica. Als tres dies inicia vòmits i diarrees, diagnosticat de gastroenteritis aguda; als set dies, distensió i dolor abdominal. Hemocultiu positiu per Staphylococcus plasmocoagulasa negativa. TAC abdominal compatible amb apendicitis perforada, abscessificació, peritonitis secundària, afectació renal i vessament pleural. Conclusió. L’apendicitis aguda és una patologia infreqüent en els menors de tres anys. El diagnòstic sol ser difícil i tardà, i té una gran morbimortalitat. Triquinosi. Malaltia infreqüent en el nostre medi Sònia Brió, Montserrat Torrent, Núria Pardo, Bibiana Pineda, Isabel Badell, Carmen Muñoz, Ana Borrull, Agnes Huguet, Josep Cubells Hospital de Sant Pau. Barcelona Introducció. La triquinosi és una nematodosi produïda per Trichinella spp. que es transmet pel consum de carn infectada, crua o poc feta. La definició clínica de cas de triquinosi inclou l’eosinofília, febre, miàlgies i edema palpebral; i la de cas confirmat el que inclou els criteris clínics més un diagnòstic per tècniques de laboratori (presència de larves en una biòpsia, o serologia positiva per immunofluorescència indirecta). Presentem el cas d’un pacient diagnosticat de triquinosi arran d’una eosinofília molt marcada. Cas clínic. Pacient de 16 anys derivat pel pediatre de l’ambulatori per estudi d’una eosinofília detectada en analítica sanguínia de rutina (9.900 leucòcits; 28.9% eosinòfils: 2.861/mm3 ). Antecedents personals: nascut a terme i de pes adequat per l’edat gestacional. Desenvolupament pondoestatural i psicomotriu normal. Onicofàgia. Antecedents patològics: presenta molèsties abdominals i musculars d’un any d’evolució junt amb alteracions en el comportament. No simptomatologia al·lèrgica. L’exploració física és normal. Es fa analítica sanguínia on destaca eosinòfils: 1.900/mm3 , IgE: 2.415 UI/ml, serologia triquinel·losi positiva. Resta de serologies, hemograma, bioquímica i immuhistoquímica normal. Es cursa radiografia de tòrax, ecocardiografia i ressonància magnètica cerebral que resulten normals i s’inicia tractament amb albendazol durant 14 dies amb bona resposta. Millora clínica i analítica amb disminució progressiva de l’eosinofília fins a la pràctica normalització. L’estudi serològic de familiars directes està pendent, però neguen la ingesta de carn no controlada. Conclusions. Tot i les mesures de control vigents en el nostre territori, amb inspecció sanitària obligada de porcs i porcs senglars dirigits al consum de carn, durant l’any 2005 s’han detectat encara tres casos de triquinosi a tot Espanya, cap d’ells a Catalunya. S’hauria d’incloure aquesta serologia en pacients amb eosinofílies marcades sense altra causa aparent. Miositis aguda viral. Cas clínic Francesc Bastida Fenoy, Alex J Suárez Berrio, Hanna Dergham, Graciela Perkal Ru, Eduard Bastida Ratera*, Carlos Esporrín Gállego, Jordi Arenas Vila, Nabil Abu- Hadwan Servei de Pediatria IAS-Hospital Santa Caterina. Girona *Servicio de Pediatría. Complejo San Millán-San Pedro. Logroño Cas Clínic. Nena de 6 anys d’edat que consulta per presentar, des de fa unes 18 hores, impotència funcional progressiva d’extremitats inferiors, en augment, presentant en l’actualitat impossibilitat de posar-se d’en peus. Antecedents. Adenoidectomia fa 10 dies. Fa una setmana, inici de febre, ha rebut tractament amb amoxicil·lina. Exploració física. Afebril, conscient, orientada, NH, NC. No signes de dificultat respiratòria A l’exploració sistémica per aparells destaca: Locomotor. Articulacions sense signes inflamatoris, no doloroses. Dolor i inflamació a nivell de bessons de ambdues cames. Dolor mes evident a la pressió dels bessons i a la flexió dorsal del peu, sen aquests mes durs de l’habitual. S.N.: ROT extremitats inferiors disminuïts. Exàmens complementaris. En l’analítica efectuada a l’ingrés: Hematies 4.210.000/mm3 ; Hb 11.6 gr/dl; Hto 34.5%, VCM 82.1, Leucosits 3.440/mm3 (S-40, L-50, M-9); VSG 19 mm; Glucosa 4 mmol/L, Urea 5 mm0l/L; Creatinina 82 umol/L, PT 70 g/L; Ac Uric 94 umol/L, GOT 131 U/L; GPT 41 U/L; FA 498 U/L; Gamma GT 14 U/l; LDH 680 U/L, CPK 3.964 U/L; Na 143 mmol/L; K 4.6 mmol/L; Calç 2.15 mmol/L. PCR 0.6 mg/l. Líquid cefaloraquidi. Glucosa 2.7 mmol/l; Proteines 0.27 gr/L; Hematies 15/mm3 ; Leucòcits 10/mm3 . Evolució clínica. A les 48 hores presenta una gran milloria clínica, presentant encara dificultat per la deambulació però s’aguanta en bipedestació. A les 72 hores ja possibilitat de deambulació. Milloria clínica sense seqüeles a la setmana. Analítica de control a les 48-72 hores: GOT 87 U/L; GPT 63 U/L; FA 447 U/L; Gamma GT 13 U/l; LDH 609 U/L, CPK 709 U/L; Na 142 mmol/L; K 5 mmol/L; Calç 2.16 mmol/L. PCR 1.5 mg/l. Resultat proves serològiques efectuades a l’ingrés. Mycoplasma pneumoniae (IgG, IgM): Negatiu. Epstein Barr: IgG positiu, IgM negatiu; Ac. EBNA-1 virus Epstein Barr positiu. Coxsackie: IgG positiu, IgM negatiu. Influenzae (IgG, IgM): Negatiu Valor de la fluorescència IgGproxim a la zona de cut-off. CMV (IgG, IgM): Negatiu. Comentari. Les miopaties inflamatòries són les formes més corrents de miopatia adquirida durant la infància. La majoria són idiopáticas, però algunes són clarament de tipus infecciós, i dintre d’elles els virus són les causes més freqüents, sent la miositis aguda gripal la més freqüent en les epidèmies de grip. La miositis afecta a l’edat infantil amb més freqüència que a l’edat adulta. Meningitis meningocòccica amb seqüeles neurològiques greus Susana Melendo 1 , Miguel Lanaspa 2 , Josefa Suñé 1 , Fernando Moraga 2 , Susana Boronat 3 , Elida Vázquez 4 , Antonio Carrascosa 1 Hospital Vall d’Hebron. Barcelona 1 Servei de Pediatria, 2 Unitat d’Infectologia Pediàtrica, 3 Unitat de Neurologia Pediàtrica, 4 Servei de Radiologia Pediàtrica Introducció. Les seqüeles neurològiques greus són molt poc freqüents en la meningitis meningocòccica tractada precoçment. Presentem un cas de diagnòstic tardà i evolució tòrpida. Cas clínic. Nena de tres mesos acut per febre de quatre dies, irritabilitat i fontanel·la bombada. Prèviament sana, i calendari vacunal no iniciat. Exploració física: mal estat general, obnubilació, fontanel·la bombada. Presenta crisi comicial tònica. Proteïna C reactiva 17 mg/dL; hemocultiu negatiu; líquid cefaloraquidi (LCR) purulent, 11.200 leucòcits/mL (94% neutròfils), glucosa < 5 mg/dL, proteïnes 252 mg/dL. S’inicia tractament amb cefotaxima (300 mg/kg/dia), dexametasona i profilaxi anticomicial (fenitoïna). La tinció de GRAM del LCR mostra diplococs gramnegatius i el cultiu i la reacció en cadena de la polimerasa són positius a Neisseria meningitidis serogrup B. La TC cranial mostra col·leccions pericerebrals i hidrocefàlia incipient. Es manté antibioticoteràpia disset dies. Superada la fase aguda presenta pobre contacte visual, hipertonia muscular generalitzada i augment del perímetre cranial per hidrocefàlia arreabsortiva, per la qual cosa es col·loca vàlvula ventriculoperitoneal. Discussió. La gravetat de les meningitis està determinada per un tractament precoç i la resposta inflamatòria de l’hoste. L’ús de corticoides en meningitis per pneumococ o per H. influenzae pot disminuir aquesta resposta i millorar el pronòstic neurològic. Les meningitis meningocòcciques amb diagnòstic i instauració del tractament tardans poden anar acompanyades d’una resposta inflamatòria important i d’un augment de les seqüeles neurològiques. Tot i no estar recomanat sistemàticament, determinats pacients es poden veure beneficiats del seu ús. 148 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66
Page 1 and 2: RESUMS Al·lèrgia i Immnunologia P
Page 3 and 4: XIV Reunió Anual de la Societat Ca
Page 13: XIV Reunió Anual de la Societat Ca
Page 35: XIV Reunió Anual de la Societat Ca

Societat Catalana de Pediatria

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?