Societat Catalana de Pediatria
Societat Catalana de Pediatria
Societat Catalana de Pediatria
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
El mecanisme pel qual el VEB indueix la colèstasi encara no està clar.<br />
El VEB s’ha <strong>de</strong>scrit com a possible <strong>de</strong>senca<strong>de</strong>nant d’hepatitis autoimmune<br />
tipus 1 en individus amb predisposició genètica, tal com sembla<br />
ser en el nostre cas.<br />
Infeccions urinàries a la comunitat produï<strong>de</strong>s per<br />
E. coli productor <strong>de</strong> betalactamases d’espectre<br />
ampli (BLEES)<br />
Laia Ymbert, Ruben Berrueco, Marta Casellas,<br />
Araceli González, Antoni Martínez-Roig<br />
Hospital <strong>de</strong>l Mar, Barcelona<br />
Objectius. Conèixer l’existència <strong>de</strong> possibles característiques afavoridores<br />
d’aquestes infeccions produï<strong>de</strong>s a la comunitat en els casos <strong>de</strong>tectats<br />
en 3 anys.<br />
Material i mèto<strong>de</strong>s. Selecció retrospectiva, d’entre 468 infeccions urinàries<br />
diagnostica<strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’any 2000 al 2005, <strong>de</strong>ls pacients amb cultiu positiu<br />
per E. coli productor <strong>de</strong> BLEES. S’han analitzat factors <strong>de</strong>mogràfics,<br />
antece<strong>de</strong>nts d’hospitalització en els 2 mesos previs, antece<strong>de</strong>nts <strong>de</strong><br />
tractaments antibiòtics els 30 dies previs, antece<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> malalties <strong>de</strong><br />
base, antece<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> neutropènia i resistències a aminoglicòsids.<br />
Resultats. 1/71 cas 2003; 2/79 casos 2004; 5/102 casos 2005; edats <strong>de</strong> 37<br />
dies a 7 anys; 6 autòctons i 2 estrangers; 1 cas (nen <strong>de</strong> 37 dies) d’hospitalització<br />
prèvia els 60 dies abans; 1 cas d’antibiòtics previs, en el nen<br />
<strong>de</strong> 37 dies, a través <strong>de</strong> la mare durant el darrer mes d’embaràs; 3 casos<br />
amb malaltia <strong>de</strong> base (infecció VIH, microlitiasi, paràlisi cerebral); cap<br />
cas <strong>de</strong> neutropènia; 2 casos <strong>de</strong> resistència extensa a aminoglicòsids; 1<br />
cas <strong>de</strong> mare portadora d’E. coli BLEES, 1 cas d’infecció concomitant per<br />
C. jejuni i 1 cas d’infeccions urinàries <strong>de</strong> repetició fins fa 2 anys.<br />
Conclusió. Tot i que són pocs casos, 1.70%, es pot veure l’increment en<br />
els darrers anys; que no ha estat minoritària la coincidència amb antibioteràpia<br />
prèvia i amb poca presència <strong>de</strong> malalties <strong>de</strong> base afavoridores<br />
d’immuno<strong>de</strong>ficiència. El fet <strong>de</strong> la presència comunitària d’aquests<br />
microorganismes fa pensar en la seva àmplia circulació. La resistència<br />
associada a gentamicina i cotrimoxazol dificulta el tractament empíric<br />
inicial <strong>de</strong> les infeccions urinàries a la comunitat. Tot i que en els nostres<br />
casos no es <strong>de</strong>mostra la relació amb antibioteràpia prèvia, cal ser exhaustius<br />
en la recollida <strong>de</strong> tractaments antibiòtics previs abans d’iniciar<br />
els tractaments. En situacions <strong>de</strong> tractaments previs repetits amb antibiòtics<br />
d’ampli espectre (cefalosporines i betalactàmics en general) podria<br />
ser útil, abans <strong>de</strong> conèixer l’agent i la seva sensibilitat, iniciar tractament<br />
amb fosfomicina, un antibiòtic sensible gairebé sempre.<br />
Malaltia meningocòccica a Saba<strong>de</strong>ll: revisió <strong>de</strong>ls<br />
últims 10 anys<br />
V. Al<strong>de</strong>coa, V. Pineda, S. Sánchez, T. Gili, D. Bartoli,<br />
G. Viaplana, J. Rivera, D. Fontanals<br />
Hospital <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll. Corporació Sanitària Parc Taulí. Saba<strong>de</strong>ll<br />
Introducció. La malaltia meningocòccica (MM) és una <strong>de</strong> les infeccions<br />
endèmiques que produeix més alarma entre la població. Fins a mitjans<br />
anys noranta predominava el serogrup B, i els anys posteriors es va observar<br />
un augment <strong>de</strong>l C, fet que va motivar la introducció <strong>de</strong> la vacunació<br />
antimeningocòccica C, <strong>de</strong> manera que es va modificar l’epi<strong>de</strong>miologia<br />
d’aquesta infecció.<br />
Objectius. Analitzar la incidència, l’epi<strong>de</strong>miologia, les formes <strong>de</strong> presentació<br />
i evolució <strong>de</strong> la MM al nostre hospital.<br />
Pacients i mèto<strong>de</strong>s. Estudi <strong>de</strong>scriptiu, retrospectiu, <strong>de</strong>ls pacients menors<br />
<strong>de</strong> 15 anys ingressats al nostre hospital amb el diagnòstic <strong>de</strong> MM<br />
confirmada durant el perío<strong>de</strong> 1996-2005.<br />
Resultats. Van ingressar 64 pacients per MM amb una gran variabilitat<br />
entre els diferents anys estudiats (1 l’any 2003 i 21 l’any 2000). La incidència<br />
al nostre medi durant aquest perío<strong>de</strong> va ser <strong>de</strong> 9.1<br />
casos/any/100.000 infants amb una important diferència entre els anys<br />
1996-2000 (14.2) i els anys 2001-2005 (4). Van ingressar 42 pacients<br />
(65.6%) a UCIP i 22 a la planta d’hospitalització, amb una edat mitjana<br />
<strong>de</strong> 4.5 anys (r: 1 mes-14 anys). Les formes <strong>de</strong> presentació van ser: sèpsia<br />
associada a meningitis en 26 casos (40.6%), sèpsia en 24 casos (37.5%),<br />
<strong>Pediatria</strong> <strong>Catalana</strong> Any 2006 Volum 66 147<br />
Resums<br />
bacterièmia oculta en 9 casos (14%) i meningitis aïllada en 5 casos<br />
(7.8%). Es va aïllar el meningococ en sang en 52 pacients i en líquid cefaloraquidi<br />
en 25 pacients. El serogrup aïllat amb més freqüència va ser<br />
el B en 48 pacients (75%), seguit <strong>de</strong>l C en 16 pacients (25%). Tots els<br />
pacients es van tractar amb cefalosporines <strong>de</strong> tercera generació. L’estada<br />
mitjana a l’hospital va ser <strong>de</strong> 6.67 dies (r: 1-10 dies) amb una estada<br />
mitjana a UCIP <strong>de</strong> 39.9 hores (r: 1-120 hores). 21 pacients (32.8%)<br />
van necessitar administració <strong>de</strong> volum la primera hora, 17 pacients<br />
(26.5%) drogues inotròpiques i 10 pacients (15.6%) ventilació mecànica<br />
amb una mitjana <strong>de</strong> 30.4 hores (r: 4-72). El barem <strong>de</strong> Glasgow per sèpsia<br />
meningocòccica (SGSM) mitjà va ser <strong>de</strong> 2.61 (r: 0-12) i el Pediatric<br />
Risk of Mortality (PRISM) mitjà <strong>de</strong>ls nens a UCIP <strong>de</strong> 6.35 (r: 0-35), amb<br />
una gran diferència entre el perío<strong>de</strong> 1996-2000 (8.31) i el perío<strong>de</strong> 2001-<br />
2005 (0.7). La mortalitat global durant aquest perío<strong>de</strong> va ser <strong>de</strong> 8 casos<br />
(12.5%), amb una important diferència en funció <strong>de</strong> l’any (4 casos l’any<br />
2000, 3 el 1996 i 1 el 1997) i el serogrup causal, B (8%) i C (25%). Des <strong>de</strong><br />
l’any 2001 no hem tingut cap cas <strong>de</strong> MM per serogrup C.<br />
Comentaris. La forma <strong>de</strong> presentació més freqüent <strong>de</strong> la MM és la sèpsia<br />
associada a meningitis; i necessita ingressar a UCIP un nombre important<br />
<strong>de</strong> pacients. El serogrup C s’associa a una mortalitat més alta.<br />
Observem una important disminució <strong>de</strong> la incidència i <strong>de</strong> la morbimortalitat<br />
<strong>de</strong> la MM <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la introducció <strong>de</strong> la vacuna conjugada antimeningocòccica<br />
C al setembre <strong>de</strong>l 2001.<br />
Estudi <strong>de</strong> la resposta intradèrmica a la<br />
histoplasmina entre la població immigrant<br />
infantil hospitalitzada en un servei <strong>de</strong> pediatra<br />
Antoni Martínez-Roig, Josep M. Torres, Maria Bonet,<br />
Rosa Mombiela, Paz Guevara<br />
Hospital <strong>de</strong>l Mar, Barcelona<br />
Objectiu. Conèixer la situació d’infecció actual o passada entre els infants<br />
immigrants.<br />
Material i mèto<strong>de</strong>s. Després <strong>de</strong> <strong>de</strong>manar el consentiment, s’ha practicat<br />
la prova intradèrmica <strong>de</strong> la histoplasmina a 116 infants ingressats al<br />
servei <strong>de</strong> <strong>Pediatria</strong>, proce<strong>de</strong>nts fonamentalment <strong>de</strong> països <strong>de</strong> l’Amèrica<br />
Llatina, on domina la en<strong>de</strong>micitat <strong>de</strong> la malaltia. També s’ha fet a infants<br />
d’altres procedències, per tal <strong>de</strong> veure la possible situació epi<strong>de</strong>miològica<br />
i fins i tot per servir com a control. S’ha valorat edat, procedència<br />
urbana o rural, contacte amb aus i ratpenats, procedència<br />
d’una vall o altres zones, temps d’arribada a l’estat, resposta als 20 minuts,<br />
resposta a les 48 hores. S’han consi<strong>de</strong>rat com a positius valors<br />
d’induració superior a 5 mm. En els casos amb valors positius s’ha proposat<br />
fer estudi serològic i radiografia <strong>de</strong> tòrax.<br />
Resultats. S’han estudiat 116 infants (71 nois) d’edats entre 12 mesos i<br />
16 anys. Procedència urbana en 71. Contacte amb aus 59. Habitaven en<br />
una vall 57. El temps d’arribada oscil·lava d’1 dia a 11 anys. La prova als<br />
20 minuts va ser negativa en 55 casos i a les 48 hores en 90 casos. Hi va<br />
haver 2 casos que no van tornar a la lectura. Els infants amb resposta<br />
d’induració superior a 5 mm van ser 16. En 12 d’aquests casos es va<br />
practicar serologia i radiologia toràcica, que van ser negativa i normal.<br />
La procedència d’aquests casos positius era 13 d’Equador amb 8 d’origen<br />
rural; 1 cas <strong>de</strong> Bolívia, 1 <strong>de</strong> Filipines i 1 <strong>de</strong> Colòmbia, tots <strong>de</strong> procedència<br />
rural.<br />
Conclusions. És obvi que la prova intradèrmica <strong>de</strong> la histoplasmina no<br />
és diagnòstica, només ens indica la infecció asimptomàtica i l’endèmia,<br />
i habitualment és persistent. És important que es pensi en aquesta incidència<br />
entre la població immigrant, el 13.79% <strong>de</strong> la població estudiada,<br />
amb predomini <strong>de</strong> la zona equatoriana, país que darrerament<br />
ha incrementat la població d’arribada. Si bé el 95% <strong>de</strong> les infeccions<br />
són asimptomàtiques, hi ha les formes dissemina<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls lactants i les<br />
dissemina<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l immuno<strong>de</strong>primits, a les quals no estem acostumats.<br />
Apendicitis aguda en menors <strong>de</strong> tres anys<br />
Z. Rubio, A. Retana, R. Álvarez, E. Turón,<br />
PJ. Gómez-González, JL.González-Rivero, J. Cubells<br />
Hospital <strong>de</strong> la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona<br />
Introducció. L’apendicitis aguda és una patologia freqüent en pediatria,<br />
amb una clínica clàssica en infants grans. En menors <strong>de</strong> tres anys,<br />
aquesta malaltia quirúrgica és molt infreqüent. El poc <strong>de</strong>senvolupament