Societat Catalana de Pediatria

XIV Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria
Conclusions. L’orquioepididimitis es presenta en qualsevol edat pediàtrica.
L’etiologia més freqüent és l’E. coli. No hem tingut cap cas per transmissió
sexual. S’ha de tenir en compte la possibilitat d’orquioepididimitis
secundària a bacterièmia, com en el cas causat per pneumococ.
Quatre pacients tenen alguna alteració urològica concomitant. Els
pacients amb recidiva presenten reflux vesicoseminal.
Impacte de la infecció per rotavirus al nostre
centre
Alejandro Pérez-Casares, Valentin Pineda, Isabel Sanfeliu,
Raquel Monfort, Jordi Costa, Núria Pumares
Hospital de Sabadell. Corporació Parc Taulí. Sabadell
Introducció i objectius. La infecció per rotavirus és la causa més freqüent
de diarrea en infants menors de 3 anys. Tanmateix, es tracta de
la primera causa d’ingrés per gastroenteritis (GEA). Tot i això, hi ha poques
dades sobre rotavirus en els nens hospitalitzats a la nostra àrea.
Volem avaluar l’impacte de la infecció per rotavirus al nostre hospital
durant l’últim any.
Material i mètodes. Hem analitzat les dades clíniques, el tractament i
els dies d’estada de tots els infants menors de 3 anys hospitalitzats per
gastroenteritis per rotavirus l’any 2005 al nostre centre, que serveix
una població menor de 15 anys de 70.000 infants. S’ha diferenciat la
gastroenteritis per rotavirus com a causa de l’ingrés de la que va
aparèixer durant l’estada per un altre motiu (infecció nosocomial). La
detecció del virus es va fer per aglutinació de l’antigen amb Slidex
Rota-Kit.
Resultats. Del total de 928 infants hospitalitzats l’any 2005, 89 casos
(9.6%) van ser per GEA, de les quals 37 (41.5%) van ser per rotavirus
(4% dels ingressos totals del 2005). Van presentar una edat mitjana de
12.6 mesos. El 100% dels casos va presentar diarrea, el 97% vòmits i el
41% febre; en el 69% dels casos es va detectar deshidratació lleu i la
durada mitjana dels símptomes va ser de 5.3 dies. El 75% va requerir
rehidratació endovenosa durant una mitjana de 3.8 dies. En el 78%
dels rotavirus, la GEA va ser el motiu d’ingrés, mentre que en el 22%
dels casos la infecció va aparèixer durant l’ingrés per un altre motiu. La
mitjana d’aparició de la infecció va ser de 7.6 dies. Es van observar diferències
en l’evolució de les infeccions per rotavirus nosocomial respecte
l’adquirida a la comunitat.
Comentaris. La infecció per rotavirus és una causa important d’hospitalització
a la nostra àrea i es tracta de la causa més freqüent d’ingrés per
GEA al nostre centre.
La infecció nosocomial per aquest virus és menys severa, però allarga
de manera significativa els dies d’hospitalització.
Són necessàries mesures preventives efectives per reduir la infecció nosocomial
per aquest enteropatogen.
Cel·lulitis orbitària. Presentació d’un cas atípic i
revisió de la casuística
P. González-Carretero, Rebeca Lahoz, Núria Rovira,
Marta Vera, Maria Cols, Jordi Pou
Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona
Introducció. La presència d’una tumefacció palpebral en un nen ha de
fer sospitar una infecció potencialment greu. La TAC, amb l’exploració i
les analítiques, és una prova necessària per fer el diagnòstic diferencial
(DD).
Objectiu. Presentar un cas de tumoració orbitària que va debutar com
una cel·lulitis, i destacar-ne les diferències principals en relació amb les
cel·lulitis vistes al nostre centre.
Cas clínic. Nena de 5 anys. Intent de desobstrucció del lacrimal (per obstrucció
congènita) 15 dies abans de l’inici del quadre. Acudeix per una
tumefacció orbitària esquerra. Exploració: rinorrea mucopurulenta,
proptosi ocular esquerra amb motilitat conservada. Afebril. Es va practicar
hemograma amb 10.200 leucòcitos/mm3 (desviació esquerra), PCR
27.8 mg/L. Es va instaurar tractament IV amb amoxicil·lina-clavulànic.
TAC: presència d’una massa en fossa nasal esquerra i base cranial amb
component intracranial. Davant d’aquesta imatge, es va fer un estudi i
un tractament oncològic.
Material i mètodes. Durant 10 mesos es van estudiar prospectivament
els pacients que van ingressar en el nostre Centre amb sospita de cel·lulitis
orbitària.
Resultats. El nombre d’infants que van ingressar amb aquest diagnòstic
durant aquest període va ser de 19. L’edat mitjana va ser de 29 mesos i
el 63% eren nens. El 100% va consultar per tumefacció orbitària. El 95%
va presentar febre (temperatura mitjana 39 ºC). Tots van presentar
leucocitosi (p50 : 21.300/mm) i PCR elevada (p50 : 42.7 mg/l). Es va fer
TAC en tots els casos. El 36.8% va presentar cel·lulitis preseptal amb
sinusitis, principalment etmoïdal.
Conclusions. La tumefacció orbitària ha de fer-nos pensar en una
cel·lulitis. L’absència de febre i d’alteracions analítiques ha de posarnos
en avís d’altres diagnòstics. La TAC és imprescindible per al DD.
Esplenectomia laparoscòpica amb quatre trocars:
la nostra experiència
G. Royo, G. Guillén, C. Marhuenda, JL. Peiró, J. Lloret,
C. Barceló, V. Martínez Ibáñez
Departament de Cirurgia pediàtrica. Hospital Vall d’Hebron. Barcelona
Introducció. L’esplenectomia laparoscòpica està considerada com una
tècnica complexa; però està substituint la via oberta en nombrosos centres,
tot i que no hi ha prou evidència dels avantatges que té respecte a
aquesta última.
Objectiu. Avaluar els resultats de les esplenectomies fetes al nostre servei
els últims 6 anys, comparant les laparoscòpiques amb les obertes.
Material i mètode. S’han revisat les històries clíniques dels 35 pacients
entre 6 i 16 anys que van ser esplenectomitzats entre el juny del 1998 i
el desembre del 2004. D’aquests, 28 van ser sotmesos a esplenectomia
laparoscòpica (EL). Els resultats es van comparar amb els de 7 pacients
operats per via oberta (EO) durant el mateix període.
Resultats. No es van trobar diferències entre tots dos grups quant a
edat, gènere o diagnòstic. El diagnòstic era esferocitosi hereditària en
el 63%, i púrpura trombocitopènica idiopàtica en el 26%. Es va practicar
colecistectomia en 5 pacients, tots en el grup EL. Totes les EL es van
fer en posició de decúbit lateral dret amb abordatge de quatre trocars.
El temps quirúrgic mitjà va ser de 190 minuts en el grup EL i de 124 en
el grup EO (p < 0.05). L’ili paralític va ser de 27.8 hores en EL davant de
42.8 en EO, i l’estada mitjana de 3.8 dies i 6.3, respectivament (p < 0.01).
No es van trobar diferències d’hematòcrit postquirúrgic ni en les taxes
de recurrència. Cinc laparoscòpies (17.9%) van ser convertides per complicacions
intraoperatòries (2 sagnats, un problema tècnic, una esplenomegàlia
massiva i un epipló redundant). La taxa de complicacions
postintervenció va ser del 10.7% en EL (ili paralític i seroma de la ferida,
totes dues eren conversions; i un emfisema subcutani) i 14.3% en
EO (un ili). No hi va haver cap exitus.
Conclusions. L’esplenectomia laparoscòpica pediàtrica amb quatre trocars
és una tècnica segura, amb resultats comparables als de l’oberta,
amb menys estada hospitalària i millors resultats cosmètics.
Tuberculosi pulmonar en lactant, de presentació
atípica
C. Colavita, F. Garrido, J. Mateu, M. Sànchez, C. Jou
Servei de Pediatria. Hospital General d’Igualada
Lactant de 4 mesos que ingressa al nostre centre per síndrome febril i
dificultat respiratòria.
En les exploracions complementàries destaca: raigs X de tòrax amb
condensació a LSI; VRS en moc nasal i PPD negativa. Analítica de sang
compatible amb infecció bacteriana i hemocultiu positiu a S.pneumoniae.
Es tracta EV i és donat d'alta amb persistència de la imatge infiltrativa
a LSI i examen físic normal.
Reingressa a les tres setmanes, afectat de bronquitis obstructiva constatant
la persistència de la imatge de condensació a LSI. S'instaura tractament
antibiòtic i broncodilatadors. Es realitza TAC toràcic que informa
d'atelèctasi i condensació del LSI, adenopaties calcificades a l'hil
anterior del bronqui principal i retrocarínic.
144 Pediatria Catalana Any 2006 Volum 66