Societat Catalana de Pediatria

Material i mètode. Presentem un cas d’un hemangioma sinovial amb
debut als 10 mesos d’edat. El segon cas és un osteocondroma en un pacient
de 8 anys. Un lipoma arborescent en pacient de 15 anys i dos
casos de sinovitis vil·lonodular pigmentada en pacients de 13 i 16 anys.
Presentem el procés diagnòstic i la importància de la ressonància
magnètica. Tots van requerir tractament quirúrgic. El tractament va ser
cirurgia oberta o artroscòpica.
Resultats. És important fer el diagnòstic diferencial de l’artritis
monoarticular en l’edat pediàtrica i hem de pensar en la patologia tumoral.
Els tumors benignes intraarticulars del genoll són poc freqüents,
però hem de pensar-hi quan la clínica és poc comuna. Els tumors poden
presentar un retard en el diagnòstic a causa d’orientacions incorrectes
de traumatisme, infeccions o malalties inflamatòries.
La radiologia convencional no acostuma a donar informació. La ressonància
magnètica és l’exploració complementària d’elecció en el
diagnòstic de tumors de parts toves.
Tots els casos van requerir tractament quirúrgic. És important saber
que el cartílag es pot lesionar per hemartrosi o problemes mecànics.
Conclusions. Els tumors benignes intraarticulars de genoll a l’edat pediàtrica
són poc freqüents, però hem de pensar en aquesta patologia
com a diagnòstic diferencial. El tractament quirúrgic és la solució per
als tumors amb potencial lesional del cartílag articular.
Malalties infeccioses
Febre a la tornada d’un viatge
Rosa M. Pino Ramírez, Silvia Ricart, José Ma Quintillà,
Victoria Fumadó
Hospital Sant Joan de Déu. Barcelona
Introducció. Cada any, milions de persones es desplacen per diferents
motius: plaer, laboral, adopció, immigració… Per aquest motiu, un infant
que torna de viatge haurà de ser avaluat per a totes les causes de
febre, les relacionades amb el viatge i les que no.
Presentem dos casos de dengue que hem tingut en el nostre centre els
dos últims anys.
Cas clínic 1. Nen de 8 anys sense antecedents patològics d’interès, que
consulta per febre i artràlgies de tres dies d’evolució. Fa 10 dies va tornar
de viatge de l’Índia, on va passar 15 dies en medi urbà. Profilaxi de
la malària correcta. A l’exploració física destacava un exantema macular
generalitzat de predomini proximal i tronc, amb micropetèquies
axil·lars i extremitats superiors. Bon estat general sense altres troballes.
L’analítica mostrava: sèrie vermella normal, 165.000 plaquetes/mm3 ,
3.550 leucòcits (51% L, 11% M, 34% NS, 1% E). PCR 6.4 mg/L. PCT-q 90 mg/l. Ecografia de genoll:
augment de mida de parts toves. Punció articular: líquid purulent
amb cultiu positiu per a S. pneumoniae. S’inicià tractament antibiòtic
empíric amb cefotaxima i cloxacil·lina endovenoses. Un cop obtingut el
resultat del cultiu es va substituir la cloxacil·lina per vancomicina, fins a
tenir els resultats de l’antibiograma. Davant la persistència de la tumefacció
del genoll al segon dia, es practicà neteja quirúrgica mitjançant
artrotomia. Es va mantenir drenatge articular durant 3 dies.
Conclusions. La localització al genoll és habitual, però a l’espatlla és
molt poc freqüent.
La punció articular inicial millora el diagnòstic microbiològic.
El tractament actual està basat en la combinació d’antibioteràpia i
drenatge quirúrgic (artrotomia), que s’ha de fer de manera precoç per
evitar les possibles seqüeles articulars.
L’orquioepididimitis en la infància
Maria del Mar Martínez-Colls, Noemí Contreras,
Carlos Herrero, Marta Azuara, Francisco Almazán;
Carlos Rodrigo González de Liria
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona
Objectiu. Tradicionalment s’ha considerat que l’orquioepididimitis és
una malaltia característica d’adolescents, infreqüent en nens. Fem una
revisió per determinar l’etiologia més freqüent, l’edat de presentació i
l’existència de factors predisposants en pacients menors de setze anys
ingressats al nostre centre.
Material i mètodes. Revisió de la casuística d’orquioepididimitis en
pacients ingressats al nostre centre.
Resultats. Els darrers quinze anys hi ha hagut tretze casos. Quatre
menors d’un any, tres entre un i deu, i sis majors de deu anys. En onze
s’aïlla E. coli a l’urocultiu, en un s’aïlla pneumococ a l’hemocultiu amb
urocultiu negatiu i en un no es va demostrar cap etiologia infecciosa ni
reumatològica.
Com a antecedents patològics destaca un pacient amb quadre previ
similar i un amb cistitis hemorràgica. Quatre pacients presenten alteracions
urològiques: un reflux vesicoseminal, un reflux vesicoseminal
amb hipospàdies i criptorquídia intervinguda, un reflux vesicoureteral i
un hipospàdies intervingut quirúrgicament.
El diagnòstic és clínic i ecogràfic. Tots els pacients amb etiologia bacteriana
han respost al tractament antibiòtic. Dos pacients presenten recidiva,
i tots dos presenten reflux vesicoseminal. En set pacients l’afectació
és dreta, en quatre esquerra i en dos bilateral (un d’ells té reflux vesicoseminal
unilateral, amb dues recidives, una bilateral i una ipsilateral).