Maquetación 1 - PARAULES I LLIBRES. Llengua

TROP
[TiP] · C.2 · P.51
EL CONCEPTE ROMÀNTIC DE GENI
[TiC] · C.4 · P. 70 - 71
Guia de lectura de Visions i Cants
2 ANÀLISI TEMÀTICA I FORMAL
2.1 La significació de les Visions i dels Cants
La primera cosa que cal fer quan llegim un poema o un llibre de poemes és no oblidar
que el títol comunica. Certament, Maragall encapçala el volum amb un títol partit, dual,
que, malgrat això, pretén la unitat. La unitat prové del fet que un individu, Maragall, reinterpreta
uns mites d’origen popular, i per tant col·lectiu, amb la intenció de trobarhi
l’essència del poble que representen, i també confegeix uns cants com a
manifestació artificiosa d’una col·lectivitat que crea. La dualitat, doncs, entre individu
i col·lectiu és la primera pista per a la interpretació global del llibre. No cal dir que
aquesta reinterpretació es fa des d’uns pressupòsits estètics i ideològics que s’han d’aclarir.
Si bé la Renaixença havia fet una feina desbrossadora i documental de la poesia
popular, dels seus trops i dels seus herois més representatius, també és cert que
no pretenia transcendir la finalitat de fixar uns temes i uns personatges que evidenciessin
la singularitat del poble català d’acord amb les teories del catalanisme conservador.
Maragall va més enllà i s’imbueix de les teories romàntiques i idealistes de
procedència alemanya: el folklore serà una manifestació superior al positivisme de la
història. Les llegendes, per tant, seran el camí més productiu per descobrir les característiques
de l’ànima col·lectiva. Aquesta és la raó per la qual Maragall tracta cinc mites
nacionals a la primera part del llibre. De fet, aquesta és una teoria bàsica del romanticisme,
segons la qual la cultura popular manifesta genuïnament el volksgeist (esperit
del poble) i que Maragall segueix quan diu a Felip Pedrell que ell vol «encontrar algo
de las madres del alma catalana y de su evolución». 1 El mite és la manifestació de l’essència
i de la consciència popular del col·lectiu. D’aquí ve que les Visions tinguin implicacions
ideològiques: Maragall insereix una reinterpretació nacionalista i etnològica
dels mites nacionals. No es tracta de fixar un passat històric amb voluntat historicista,
sinó d’investigar el caràcter nacional antropològic i les seves implicacions en el present.
A més, aquest tractament entronca amb una voluntat universalista que superi
l’antic regionalisme i localisme. Per aquest procediment, Maragall pretén fer una defensa
de la nació i de la seva singularitat i diferència respecte a Espanya, d’acord amb
les teories regeneracionistes del moment. El fet que embolcalli aquestes pretensions
amb el nom de Visions encara ens permet de subratllar les arrels irracionalistes implícites
en el romanticisme que actua com a substrat del llibre. És clar, no es vol una perspectiva
realista, sinó que es defensa un interpretació simbòlica de la matèria poètica
que es tracta. I això és també una superació de les aportacions poètiques de la Renaixença.
Els Cants, que componen la tercera part del llibre amb sis poemes, ens mostren l’altra
cara de la mateixa moneda: si en les Visions hi ha la focalització en l’individu que s’empelta
de les teories del geni de l’època, ara és el col·lectiu qui crea comunitàriament la
poesia que materialitza els temes i els objectes al voltant dels quals el poble s’uneix. Cal
dir que, en el context de la Renaixença, el moviment associacionista i excursionista
havia estat l’alçaprem de la construcció de la idea de país, i ara l’orfeonisme actua com
a catalitzador del cantar col·lectiu que traspassa els valors entre els individus. I Maragall
s’implica en aquest moviment i ell mateix s’imbueix de musicalitat wagneriana. El
moviment coral de l’època és un bon camp de cultiu per a incidir ideològicament en el
poble i fer-li arribar les consignes.
1 Carta a Felip Pedrell, dins JOAN MARAGALL, Obres completes, II, Barcelona: Selecta, 1960, pàg. 922.
6