Maquetación 1 - PARAULES I LLIBRES. Llengua

Guia de lectura de Visions i Cants
· El paisatge, en el llibre, actua com a plasmació simbòlica del caràcter dels herois que
representen la catalanitat. El llibre, per tant, és un sistema d’interpretació del nacionalisme
del moment. I l’individu, en comunió amb aquest paisatge, engega un
procés de regeneració.
· «El mal caçador» és una plasmació de l’energia vital amb empelts de malignitat i una
mostra clara de l’individualisme finisecular.
· El tarannà català, per un excés d’individualisme, és sotmès a un procés d’animalització
que subratlla el seu caràcter terrenal. El concepte de pecat i la necessitat de
redempció caracteritzen una bona colla de poemes del llibre.
· El comte Arnau és el personatge (i el poema) més important del recull. Maragall fa
aquí una primera interpretació del mite que evolucionarà en poemes posteriors, entre
1906 i 1911. El 1900 presenta un Arnau vitalista i amb voluntat i inquietuds
intel·lectuals, que encarna l’artista modernista i desenvolupa el tema de la confrontació
amb la divinitat.
· La diversitat mètrica i estròfica és una característica constant al llarg del llibre. Maragall
adapta els metres populars i mostra, al llarg de volum, un gust per la varietat
mètrica, amb predomini del decasíl·lab i l’octosíl·lab amb rimes consonants i assonants
alternades.
· Contrastant amb el vitalisme radical d’Arnau, la figura del rei en Jaume actua com a
mite positiu que segueix la llei d’amor en la seva relació amb Mallorca. La perspectiva
en el tractament del mite del conqueridor mostra una òptica més burgesa i conservadora.
· La necessitat de redempció pels pecats comesos triomfa en «La fi d’en Serrallonga».
El perdó és la via per superar els excessos vitalistes dels herois. És la via per no
caure en la condemna de la vida eterna. El perdó sempre prové de la puresa de la
veu popular o de la divinitat.
· Els Cants s’organitzen amb la intenció de definir i defensar determinats punts claus
del nacionalisme català. El caràcter coral intensifica la intenció ideològica de la secció.
· Predomina en aquest apartat l’ús de la veu imperativa i dels vocatius plurals («Germans»).
El poeta es confon amb el poble i sorgeix la veu col·lectiva. L’estratègia formal
és la de l’himne. Els referents tractats (sardana, senyera) són símbols col·lectius
sobre els quals Maragall fa la seva interpretació.
· La idea de joventut en els Cants s’ha de relacionar amb les tesis regeneracionistes
i individualistes.
· El vitalisme també és present en aquesta secció, plasmat en un ric cromatisme orgànic
que omple determinats poemes de sensualitat.
· El vitalisme significa en els Cants una integració dels contraris que ha de conduir al
concepte de totalitat.
· La implicació de Maragall en les peripècies històriques del país el porta a debatre’s
entre les posicions radicals d’abandonar Espanya en la crisi colonial o la implicació
en la catalanització regeneradora d’Espanya en «Els tres cants de guerra».
· La part central del llibre, «Intermezzo» és un compendi variat d’estratègies formals i
temàtiques que permeten definir-lo com a calaix de sastre. Malgrat tot, amb un ordre
cronològic i estacional, els poemes toquen temes de les Visions i dels Cants.
· Apareix a la part central del llibre un catalanisme d’orientació cristiana i vagament
conservadora que anticipa l’última producció poètica i assagística de Maragall.
· La influència de la Renaixença es manifesta, en alguns poemes d’«Intermezzo», en
la concepció lleument èpica i gegantina de la natura. L’home es redueix davant de
la magnanimitat del paisatge.
18