Maquetación 1 - PARAULES I LLIBRES. Llengua

Guia de lectura de Visions i Cants
3 GUIÓ PER AL COMENTARI DE L’OBRA
3.1 Contextualització
· Visions i Cants és una poesia que representa el camí de plenitud de Joan Maragall.
S’edita posteriorment a les diverses crisis existencials i vocacionals del poeta.
· L’«Oda infinita» (1888) significa l’assumpció de la natura de poeta en un sentit romàntic
i idealista del terme.
· Tot i això, Joan Maragall sempre encarnarà la doble natura del burgès i el poeta.
Aquesta dualitat l’acompanyarà al llarg de la seva vida i de la seva obra, de manera
especialment perceptible en l’evolució dels seus escrits assagístics.
· La contradicció entre les dues natures incrementa la significació i l’interès de les
seves tesis poètiques.
· Els inicis poètics de Maragall estan molt lligats a l’estètica de la Renaixença i del jocfloralisme.
També s’imbueixen de les teories romàntiques d’origen germànic i es
combinen amb la influència decadentista del moment.
· Durant els anys noranta, Maragall professa les tesis més radicals del regeneracionisme
modernista, però progressivament les va temperant.
· Els poemes d’aquesta època destil·len trops provinents de l’obra de Nietzsche i de
Goethe, entre d’altres. La influència d’alguns autors alemanys i d’Ibsen avalen la defensa
de l’individualisme i del vitalisme.
· Els seus poemes de 1895 ja manifesten una dimensió còsmica en la percepció i el
tractament de la natura. A això s’hi afegeix la influència del wagnerisme i les teories
espontaneistes.
· A partir de 1900 s’inicia un camí cap a un equilibri ideològic i estètic que corregeix
el radicalisme individualista i vital de la primera etapa. La poesia de Maragall es carrega
d’emotivitat i de tons espirituals.
· L’edició, el 1911, de Seqüències accentua aquesta dimensió més redempcionista de
la poesia davant d’una realitat canviant i en crisi. La veu de Maragall perd força amb
l’entrada del noucentisme, i el poeta manifesta un sentiment d’incomprensió i de solitud.
3.2 Anàlisi temàtica i formal
· Visions i Cants, des del títol mateix, mostra una estructura dual que recerca la unitat
en el tractament dels elements definitoris de l’ànima catalana (el volksgeist).
· Aquesta ànima col·lectiva es vol captar a partir de l’indivualisme dels herois populars
de les Visions i de la cançó col·lectiva dels Cants.
· Maragall supera amb escreix el tractament documental que havia fet la Renaixença
dels mites i dels herois de les llegendes populars: Maragall en fa una reinterpretació
modernista.
· El nou tractament de l’imaginari popular pretén fixar els elements del caràcter català
i de la seva repercussió en el present històric.
· El substrat popular es posa a l’alçada de l’universal romàntic i supera el localisme
regionalista de la Renaixença. Maragall hi incorpora un simbolisme i un irracionalisme
que exemplifiquen les tesis del primer modernisme.
· El poeta assimila i treballa tot el corpus que ha emergit de l’orfeonisme, l’excursionisme
i l’associacionisme del segle XIX.
17