Ai Domènech 24 - IES Canet de Mar

Núm.24 · febrer de 2011
REVISTA DE L’IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
Què ens diu l’Ampa
Professors nous
Cinema a l’institut
Noves generacions
Educat 1x1
Entrevistes
Joves esportius
APM
Sortides
Festival de Nadal
Recomanacions
Entreteniments

EDITORIAL
Després de l’esperat parèntesi estiuenc, vam encetar un nou curs en
aquell llunyà setembre. Vam treure la pols a les motxilles, vam ordenar
l’estoig i vam posar el despertador.
I aquell rau-rau de retrobar companys/es, de seguir compartint amb els més
propers, de conèixer-ne de nous... I les primeres impressions amb el professorat
que ens ha tocat, mentre anotàvem l’horari a l’agenda. Pel camí hi ha hagut
el butlletí de notes de la 1a avaluació, el Festival de Nadal, les eleccions al
Parlament de Catalunya i el 5 a 0 del Barça-Madrid.
El centre segueix creixent i el pati empetitint-se un mòdul amb dues aules més
per als de batxillerat. Els alumnes de 1r i 2n d’ESO no porten tant de pes a les
motxilles, perquè ho troben tot emmagatzemat als portàtils, un tema estrella
de debat constant (portàtils sí / portàtils no).
I a punt de celebrar el Carnestoltes, els alumnes de 3r d’ESO hem enllestit el
millor que hem sabut l’exemplar 24è de la revista, farcida de continguts interessants
(entrevistes, entreteniments, sortides, diàlegs APM...) i entretinguts.
Doneu-li una oportunitat i veureu com és així.
Agraïm a l’associació de mares i pares d’alumnes la seva col•laboració amb la
revista de l’institut. I animem tota la comunitat educativa que participi a la nostra
revista aportant idees, suggerències, redaccions, recomanacions, etc. Podeu
fer arribar les vostres aportacions a qualsevol membre de l’equip de redacció
de l’optativa de revista, o bé als coordinadors Alonso Porto i Xevi Escrihuela.
Només ens queda desitjar-vos un molt bon curs 2010-2011!
Coordinació: Xavier Escrihuela i Alonso Porto
La Redacció
Equip de redacció: Carla Amargant, Eric Bascuñana, Alvaro Cano, Patricia
Criado, Carla Gil, Laia Gombau, Toni González, Maria Grau, Ignacio
Mirande, Anna Oms, Andrea Quiles, Joan Sánchez, Miranda Teulé, Clàudia
Vega i Adrià Velasco.
Col·laboradors: Anna Mera,
Disseny i maquetació: SIL Informàtica Canet
Edita: AMPA de l’Institut Lluís Domènech i Montaner
SUMARI
1
Editorial
2
Què ens diu l’Ampa
2
Professors nous
4
Eucat 1x1
6
Entrevistes alumnes 1r.
7
Cinema a l’insitut
8
Notícies
9
Entrevistes
12
Joves esportistes
16
Fotografi es de grup
19
Sortides
22
Interculturalitat
23
Can Vidal
24
Festival de Nadal
25
Tipus de música
30
Entrevistes al PAS
32
Recomanacions
34
Casa Museu
35
Rècords Guiness
36
Entreteniments

Què ens diu L’AMPA?
Ens tornem a trobar de nou i
aquesta vegada per parlar de les
Noves Tecnologies.
I, és clar, què us podem dir els pares
i mares d’aquestes noves eines que
vosaltres no sapigueu ja? Segur que
penseu el de sempre: vés amb compte
amb qui parles, a qui agregues, quines
dades dónes, compte amb els abusos,
compte, compte, compte. Perquè no
ho podem evitar, us volem protegir.
Per a nosaltres les TIC (Tecnologies
de la Informació i la Comunicació) són
un món nou, desconegut, un misteri
insondable i com que no ho controlem
i no ho coneixem, ens espanta i
ens fa por. Sabem que són importantíssimes
per a vosaltres i el vostre futur,
però com a mares i pares pensem
també en els perills.
Ens hem d’adaptar als canvis i les
diferències generacionals sempre han
existit, ara superades per la tecnologia.
Els nostres treballs no els presentàvem
en PowerPoint i emprant “corta-pega”
d’imatges Google i Wikipèdia.
No, nosaltres, si no teníem la sort
de comptar amb enciclopèdia a casa,
Lluís Floris i Grau
Matèries que imparteixes: Socials.
Un llibre: Cien años de soledad .
Una pel·lícula: Blade runner.
Un/a cantant: Maria Callas.
Una ciutat: París / Nova York.
Una frase: No facis als altres el que no vols
que et facin a tu.
Plat preferit: Amanida.
Una afecció: Òpera.
Una mania o un vici: Mossegar les ungles.
havíem d’anar a la biblioteca a recollir
la informació. Després picar-la amb la
màquina d’escriure vella de casa on
sempre alguna tecla es quedava encallada.
I les comunicacions... això ja era el
súmmum. Només teníem el telèfon fi x
de casa. Trucàvem a la nostra amiga,
perquè no ens enganyem, les dones
som més comunicatives, i quan estàvem
en el moment àlgid de la conversa:
-“Avui, en el passadís, crec que el
Joan, que estava guapíssim, m’ha mirat
de reüll…”- Pam! La veu de la teva
mare, o de la mare de la teva amiga, o
pitjor, la del pare, ens tallava dient des
del telèfon supletori: “Pengeu ja d’una
vegada que veuràs la factura de Telefònica”.
És clar, no teníem tarifa plana i
només hi havia una companyia.
Per això heu d’entendre que ens
costen molt els Facebook, els Twitter,
els Messenger, les cookies, els I-Pod i
ara, els mòbils tàctils. Que complicat!!
Vosaltres ho domineu, heu crescut
amb ells. Nosaltres els veiem com una
amenaça insòlita.
També tenim nostàlgia i no podem
PROFESSORS NOUS!
deixar de pensar què passarà amb
els llibres, amb el llenguatge (que
vosaltres minimitzeu amb paraules
il·legibles). Si no teniu connexió, us
perdeu i penseu “ara he de fer servir
un diccionari…quin pal!” I s’han perdut
la mecanografi a, que tant ens
ha ajudat a escriure amb velocitat, i
l’ortografi a. Per a nosaltres, els pares
i mares, és un moment de dubtes i
neguit pel que vindrà. Encara que, és
clar, el futur és vostre.
Però hi hem de veure la part positiva.
Vosaltres ens podeu ensenyar
com emprar aquestes tecnologies
perquè en sou “els amos” i nosaltres
podem fer servir la nostra experiència
de vida perquè aneu amb…compte,
evidentment. El context és diferent,
però els problemes, les angoixes, les
decepcions amb amics, amb amors i
també les alegries…tot això és igual, i
nosaltres ja ho hem viscut. Aprofi teuvos
de tot el que teniu al vostre abast,
que és moltíssim.
Des de l’AMPA, desitjar-vos un Bon
Any i moltíssima sort en tot el que vindrà.
Anna Mera (membre de l’AMPA curs 2008-09 i 2009-10)
Sílvia Ribera Pont
Matèries que imparteixes: Música.
Un llibre: La catedral del mar.
Una pel·lícula: Allò que el vent s’endugué.
Un/a cantant: Michael Jackson.
Una ciutat: París.
Una frase: -----
Plat preferit: Paella.
Una afecció: Teatre.
Una mania o un vici: Coca-cola.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 3

Javier Caballero Cid
Matèries que imparteixes: Grec, llatí, català,
cultura clàssica.
Un llibre: Ficciones de Jorge Luís Borges.
Una pel·lícula: Àgora.
Un/a cantant: Raimon.
Una ciutat: Barcelona.
Una frase: La memòria és allò que, de tant
sabut, s’oblida. (Jorge Bergamín)
Plat preferit: La pasteta al bull de l’oli, l’all i
l’anguileta.
Una afecció: Poesia.
Una mania o un vici: Parlar.
Lourdes Fernández
Matèries que imparteixes: Educadora de la
USEE.
Un llibre: El rumor de la muntanya de Yasunari
Kawabata. Ens parla de la vellesa de la
família, de la natura i la seva bellesa.
Una pel·lícula: Mort a Venècia de Visconti.
És una preciosa història sobre la recerca de la
bellesa absoluta.
Un/a cantant: El grup Simply Red. Van molt i
molt bé quan s’ha de fer neteja de la casa.
Una ciutat: Venècia. Una ciutat màgica per deixar-te anar i
perdre’t pels carrerons.
Una frase: Viure la vida amb tranquil•litat i gaudir de les petites
coses, fugint de la voràgine de la societat que ens envolta.
Plat preferit: MMMmmm! Molts. Un senzill: Truita de patates
sense ceba i una mica crua.
Una afecció: Seure davant del mar un dia assolellat d’hivern.
Una mania o un vici: No suporto que la gent llenci coses i
embruti els terres dels carrers.
Esther Mellinas Teixidó
Matèries que imparteixes: Anglès.
Un llibre: New York Trilogy Paul Auster.
Una pel·lícula: Gladiator.
Un/a cantant: Pat Metheny.
Una ciutat: San Francisco.
Una frase: I wish you were here.
Plat preferit: Paella.
Una afecció: Mountain bike.
Una mania o un vici: Ordenar-ho tot alfabèticament
(quant es pot).
Emi Perelló Fuster
Matèries que imparteixes: Educació Física.
Un llibre: Es fa molt difícil triar-ne un perquè
cada llibre t’aporta coses diferents. En triaré
tres: Ves on et porti al cor de Sussana Tamaro;
El castell de vidre de Jeannette Walls i Tuesday
with Morry de Match Albom.
Una pel·lícula: Cometas en el cielo o
C.R.A.S.H.
Un/a cantant: La Oreja de Van Gogh o Shakira.
Una ciutat: París.
Una frase: Ningú pot viure sense un objectiu i l’esforç per
aconseguir-ho. Fyodor Dostoyevsky.
4
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
Plat preferit: Pollastre al forn amb patates fregides.
Una afecció: La fotografi a i fer edició i muntatge d’imatges.
Una mania o un vici: Ser massa perfeccionista.
Inma Benedico
Matèries que imparteixes: Educació Física i
optatives d’ Expressió Corporal.
Un llibre: Final del juego, Julio Cortázar.
Una pel·lícula: Cabaret.
Un/a cantant: Amy Winehouse.
Una ciutat: Salvador de Bahia, Brasil.
Una frase: Només el lliurament incondicional
condueix al buit real, i des d’aquest lloc de
buit puc ser prolífi c i lliure. Stephen Nachmanovitch.
Plat preferit: Espaguetis amb salsa bolonyesa.
Una afecció: La dansa.
Una mania o un vici: La xocolata.
Àlex Sànchez
Maite Faiges Redó
Matèries que imparteixes: Anglès.
Un llibre: Alta fi delitat (Nick Hornby)
Una pel·lícula: El senyor dels anells.
Un/a cantant: Paulinho Moska.
Una ciutat: Barcelona.
Una frase: Mai jutgis un llibre per la portada.
Plat preferit: Pasta.
Una afecció: El Mar.
Una mania o un vici: Les crispetes.
Matèries que imparteixes: Música (1r i 3r
d’ESO) i Anàlisi musical I ( 1r batxillerat).
Un llibre: Ensayo
Una pel·lícula: El laberinto del fauno.
Un/a cantant: Ismael Serrano.
Una ciutat: Cuzco.
Una frase: -----
Plat preferit: Escudella catalana.
Una afecció: Viatjar.
Una mania o un vici: Xocolata negra amb avellanes.
Montse Majà Costa
Matèries que imparteixes: Llenguatge i
pràctica musical (1r batxillerat), Anàlisi musical
II (2n batxillerat) i Petita orquestra (2n
ESO).
Un llibre: La maleta de mimbre de Germán
Holtheuer.
Una pel·lícula: Granujas a todo ritmo.
Un/a cantant: Status Quo.
Una ciutat: Les roques (Veneçuela).
Una frase: Qui toca quan no toca, no toca.
Plat preferit: Carxofes arrebossades, a la brasa...
Una afecció: Viatjar.
Una mania o un vici: No suporto escoltar música amb el
volum fort!
Alvaro Cano i Joan Sánchez

Enquesta als alumnes
del Projecte Educat 1x1
Sabeu què és el Projecte Educat 1x1?
1. Pablo Martínez, Pol Mendieta , Marta
Pérez: això de l’ús dels ordinadors per
estudiar.
2. Albert Gázquez, Elisenda Frentes,
Meritxell Renau: Sí, l’ús dels llibres digitals.
3. Lucía Oliver, Jordi Xandri: això dels
ordinadors portàtils.
4. Joan Buzon, Vanessa Gálvez, Esteve
Pujol: Sí, és el tema dels ordinadors.
Us agrada o preferiu el format antic?
1. Preferim el format antic, és a dir, els
llibres.
2. Preferim el format nou ja que es molt
més lleuger i més ràpid.
3. El que ens agrada és el format nou
per la connectivitat a Internet.
4. Ens agrada aquest format ja que la
novetat dels ordinadors ens agrada.
Us han afectat els canvis de l’ESO a
Primària?
1. Sí, bastant; hi ha hagut un gran
canvi, ja que els horaris i la forma
d’estudiar no són les mateixes.
2. No, perquè ja hi estàvem acostumats
de l’any passat.
3. No, perquè a fi nals de l’any passat ja
havíem treballat amb aquest suport.
4. No, però ens ha costat acostumarnos
al nou projecte.
Teniu problemes amb la connectivitat
d’Internet?
1. Sí, sovint.
2. Abans ara no
3. Sí, molts cops.
4. De tant en tant.
Què és més pràctic, estudiar amb
apunts i llibres o amb l‘ordinador
portàtil?
1. Amb apunts; ho tens tot més ben
ordenat.
2. Amb portàtils, perquè és més pràctic.
3. Amb portàtils, perquè és més ràpid i
senzill.
4. Amb portàtils, perquè és molt més
útil.
Avantatges i inconvenients que té
aquest projecte?
Avantatges: és més ràpid, hi ha menys
pes a la motxilla, és més pràctic i útil.
Inconvenients: és una distracció massa
gran per a l’alumnat i fa que no estigui
atent a classe. Un altre problema és que
sovint no tenim connexió a Internet.
Toni Gonzalez i Maria Grau
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 5

6
Projecte Educat 1x1
El nou projecte del Departament d’Educació de la Generalitat
de Catalunya introdueix l’ús de ordinadors a les aules.
S’anomena Projecte Educat 1x1, i es va iniciar el curs
2010-2011 en els instituts de secundària. Preveu l’ús personalitzat
d’un portàtil per a cada alumne/a i la transformació d’aules
en “aules digitals” , amb accés a Internet i a continguts i recursos
educatius en format digital. El projecte, tot i tenir la pròpia estratègia,
aprofi ta els recursos que el Ministeri d’Educació posa a
disposició de les comunitats autònomes mitjançant el projecte
d’àmbit estatal “Escuela 2.0”.
-Estaves nerviós el primer dia d’institut? Per què?
Santi: Sí, perquè no sabia el que em trobaria ja que tot era nou
i diferent.
-El canvi és gran respecte a l’escola? Quins canvis has trobat?
Santi: El canvi sí es gran. Sobretot la primera hora, que entrem
més aviat.
-Has conegut gent nova? Trobes a faltar amics de primària?
Santi: Sí he conegut gent nova, i evidentment trobo a faltar
amics.
-Què et semblen els professors que tens? Són més exigents
respecte a l’escola?
Santi: Els professors que tinc són durs però comprensius i bastant
més exigents que a l’escola.
-T’agraden les noves matèries (tecnologia, optativa,...)?
Santi: Sí, fem coses noves i divertides. Sobretot m’agraden les
optatives, ja que podem escollir matèries que ens agradin i ens
interessin.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
Entorns Virtuals d’aprenentatge(EVA)
La gestió de l’entorn de l’aula i de l’aprenentatge individual
ve ajudada per la utilització d’un entorn virtual
d’aprenentatge (EVA), que ha de ser una mena de “campus
virtual” del centre, i que és també una via per a la
introducció dels canvis metodològics que s’esmentaven
anteriorment.
Connectivitat de les aules
Les aules Educat 1x1 tenen connexió a Internet mitjançant
una xarxa específi ca per a tots els ordinadors
que subministra l’ample de banda necessari per al treball
d’alumnes i docents. La connexió dels ordinadors es fa
normalment mitjançant una xarxa local amb tecnologia
Wi-Fi. Els ordinadors dels alumnes accedeixen a l’entorn
virtual d’aprenentatge i a Internet sota el tutelatge dels
docents.
Toni Gonzalez i Maria Grau
NOVES GENERACIONS
-Què és el que més t’agrada de l’institut? I el que menys?
Santi: El que més m’agrada és que es més gran i hi ha molta més
gent per conèixer. El que menys és el menjar del menjador, on
dinen majoritàriament els alumnes de Sant Cebrià.
-Et costa molt adaptar-te al nou horari?
Santi: La veritat és que les primeres tres hores es fan llargues,
ja que comencem molt aviat. Però suposo que és qüestió de
temps.
-Què et sembla que els dimecres i els divendres hi hagi
festa a la tarda? Per què?
Santi: Em sembla molt bona idea, perquè gràcies a aquestes
dues tardes, tenim més temps lliure, per estudiar i fer deures.
-Quins avantatges té treballar amb ordinadors?
I quins inconvenients?
Santi: Jo crec que els avantatges són que fem servir la tecnologia,
ja que en el futur serà molt important. Un inconvenient és la
problemàtica amb la connexió a Internet.
Álvaro Cano i Joan Sánchez

Entrevista
alumnes de 1r ESO
Nom i Cognoms: Maria Pérez (Canet)
Curs i grup: 1rB.
1- Has trobat alguna diferència de la
primària a la secundària?
-Sí, perquè els professors no van tant
a darrere teu.
2- Quina és l’assignatura que més
t’agrada? Quina és la que menys?
-La que més m’agrada és naturals i la
que menys socials.
3- Fas esport o alguna activitat extraescolar?
-Sí, música.
4- T’agraden les instal·lacions del centre?
-Sí, perquè m’agraden les noves tecnologies.
5- Ets responsable a l’hora de fer els
deures?
-Sí.
Nom i Cognoms: Roger Guillén
Campeny (Canet)
Curs i grup:1rB
1- Has trobat alguna diferència de la
primària a la secundària?
-Si, perquè a primària hi havia nens
petits, i a secundària no.
2- Quina és l’assignatura que més
t’agrada? Quina és la que menys?
-La que més m’agrada és optativa i
la que menys és anglès.
3- Fas esport o alguna activitat extraescolar?
-No.
4- T’agraden les instal·lacions del centre?
-Sí, perquè semblen molt resistents.
5- Ets responsable a l’hora de fer els
deures?
-Sí.
Nom i Cognoms: Noèlia Sáez
(Sant Cebrià)
Curs i grup: 1rD
1- Has trobat alguna diferència de la
primària a la secundària?
-Sí, sobretot en els estudis.
2- Quina és l’assignatura que més
t’agrada? Quina és la que menys?
-La que més m’agrada és matemàtiques
i la que menys socials.
3- Fas esport o alguna activitat extraescolar?
-No en faig cap.
4- T’agraden les instal·lacions del centre?
-No, no m’agraden les noves installacions.
5- Ets responsable a l’hora de fer els
deures?
-Sí.
Nom i Cognoms: Liam Hosking
(Sant Cebrià)
Curs i grup: 1rA
1- Has trobat alguna diferència de la
primària a la secundària?
-Sí, sobretot pels ordinadors portàtils,
m’agraden molt.
2- Quina és l’assignatura que més
t’agrada? Quina és la que menys?
-La que més m’agrada és matemàtiques
i la que menys català.
3 -Fas esport o alguna activitat extraescolar?
-Sí, bàsquet.
4- T’agraden les instal·lacions del centre?
-Sí, m’agraden les pissarres digitals i
moltes coses més.
5- Ets responsable a l’hora de fer els
deures?
-Sí.
Joan Sánchez i Álvaro Cano
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 7

Els alumnes de l’Institut
fan cinema pels carrers de Canet
Aquest novembre hem pogut
veure pels carrers del poble,
alumnes de l’Institut Lluís
Domènech amb material de cinema,
enregistrant imatges com autèntics professionals.
Es tracta del programa Minuts
Lumière, que forma part del projecte Cinema
en curs, una iniciativa pionera a
l’Estat espanyol que es fa a diverses escoles
públiques de Catalunya i que va començar
el curs 2005 - 2006.
Aquest curs 2010 - 2011 hi participen
14 centres educatius de tot Catalunya,
entre ells l’Institut de secundària de Canet.
Minuts Lumière són uns tallers impartits
conjuntament per un o més docents
del centre i un professional del món del
cinema, que pot ser realitzador, director
de fotografi a, guionista..., que intervé a
l’institut unes vuitanta hores al llarg de
tot el curs.
De moment ja hem vist els nois i les
noies de l’Institut en espais com la Plaça
Mercat o les parades del mercat setmanal
del dimecres. Els acompanyava un professor
del centre i també un realitzador
professional, en Pep Garrido, que era qui
8
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
els donava les indicacions necessàries per
poder fer els enregistraments.
Durant el curs s’aniran fent diferents
sessions pràctiques. Els Minuts Lumière
suposen un moment
molt intens per als joves
estudiants, ja que
suposa el descobriment
de l’emoció de
fer el seu primer pla
de cinema. Són plans
documentals inspirats
en les vistes dels germans
Lumière, fi lmades
ara ja fa més d’un
segle, en els orígens
del cinema. Cada pla
té un minut de durada
i es fa a partir d’unes
condicions molt concretes:
es disposa
d’una única presa, la
càmera ha d’estar fi xa
i durant la fi lmació no
es pot modifi car cap
paràmetre. Després
d’un treball de visionat
de pel·lícules dels
germans Lumière,
cada alumne realitza
el seu Minut, escollint
on i què vol fi lmar,
l’enquadrament i el
moment precís d’iniciar la fi lmació.
La pràctica, a més a més de signifi -
car un primer acostament als materials
específi cs com són la càmera, el trípode
i l’equip de so, posa en joc totes les tries
essencials en la realització d’un pla: la
localització, l’enquadrament, el diafragma,
l’enfocament o la presa de so. També
suposa una iniciació als hàbits de treball
propis de la creació cinematogràfi ca i
d’altres disciplines relacionades amb l’art
i la comunicació, com prestar atenció a
allò que passa al nostre voltant i la necessitat
de compartir el treball propi amb la
resta de l’equip.
Cinema en curs està organitzat per
l’Associació A Bao A Qu gràcies al suport
del CoNCA (Consell de Cultura i de les
Arts) del Departament de Cultura, i el
Departament d’Educació de la Generalitat
de Catalunya. Hi col·laboren també
l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de
Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, la
Filmoteca de Catalunya i molts dels Ajuntaments
de les localitats on es desenvolupen
els tallers.
Durant els pròxims trimestres, podrem
seguir veient alumnes de l’institut
Lluís Domènech gravant els seus propis
Minuts Lumière.
Nota de premsa
(Ajuntament de Canet)

N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S ·
Alonso, de
l’esperança
a la decepció
SM el rei Juan Carlos va desitjar molta
sort a Alonso just abans que l’asturià
pugés al Ferrari per disputar el GP
i bastant després que tots els pilots del
Mundial 2010 es fessin la foto ofi cial. “Ja
sabeu que dóna mala sort dir alguna
cosa abans de la carrera, però com comprendreu
li desitgem el millor del millor”,
va afi rmar el monarca espanyol als micròfons
de la Sisena.
En els últims minuts de carrera el box
de Red Bull era un paquet de cigars nerviós.
Horner no parava de moure les cames,
Newey estava concentrat, alguns
mecànics resaven i altres no volien ni
mirar la tele. Consumat el títol de Vettel,
l’explosió d’alegria va ser indescriptible.
Felicitacions i llàgrimes d’emoció per tots
els costats que contrastaven amb la decepció
al “hospitality” de Ferrari, on Alonso
va ser rebut amb abraçades i aplaudiments.
Quan l’asturià es va reunir amb els
enginyers de l’equip, fi ns i tot va vessar
algunes llàgrimes de tristesa. Abans, en
un gest d’esportivitat, Fernando felicitar
Horner al creuar al pàdoc.
A Oviedo i Maranello, decepció absoluta.
Tot el contrari de Heppenheim, el
poble natal de Vettel, de 25.000 habitants
i situat 60 km al sud de Frankfurt, on hi va
haver una gran festa amb 1.500 afi cionats.
A Oviedo, altres 1.500 afi cionats abarrotaven
l’Auditori Príncep Felip, però després
de la carrera, gent de totes les edats, vestida
amb samarretes i banderes blaves
i vermelles, van abandonar capcots el
recinte. No hi ha dos sense tres. L’afi ció
sempre amb tu, deia una pancarta.
Els miners de Xile
A
uns 700 metres de profunditat han
romàs 33 miners xilens des del passat
cinc d’agost quan es va esfondrar
el jaciment San José. Tanmateix, 69
dies sota terra després, per fi el dimecres
14 d’Octubre des de les 00:11 hores (5.11
hores, a Catalunya) ha estat rescatat el primer
dels miners atrapats. Nom Florencio
Avalos ja va assolir la superfície terrestre
gràcies a la càpsula ‘Fènix II’, elaborada
per l’Exèrcit xilè en col·laboració dels treballadors
de la NASA per rescatar tots els
miners atrapats a la mina de San José, a
l’estat d’Atacama, al nord de Xile.
El Govern xilè va anunciar que ajudarà
els miners rescatats a trobar noves feines,
mentre les famílies van indicar que correspon
als propis afectats decidir si tornen
a treballar com miners.
Eleccions del consell
escolar al centre
El Consell Escolar és l’òrgan de participació
de la comunitat educativa
en el govern dels centres docents,
amb funcions en l’àmbit de la Programació
General del Centre, i en el seguiment i
l’avaluació de les seves activitats, així com
en l’elecció de la direcció del centre, entre
d’altres funcions.
Les eleccions del consell escolar del
centre van ser el dimecres 24 de novembre
en les quals es renovaven 3 professors,
1 pare o mare d’alumne/a i 3 alumnes.
L’horari de la votació va ser de les 9h
del matí a la 1 del migdia; el lloc de la votació
per a pares i professors va ser la sala
del professorat. Els alumnes van realitzar
les seves votacions a l’hora de tutoria el
mateix dimecres, de 10 a 11 del matí.
I aquest va ser el resultat de la votació:
Els tres alumnes més votats:
1. Clàudia Cluselles Castellà, 203 vots
2. Eva Micó Espinar, 140 vots
3. Ulisses Martí i Palma, 138 vots
El pare més votat:
1. Josep Comas Verdaguer, 15 vots
Els tres professors elegits:
1. Francisco Sánchez Martínez, 26 vots
2. Xavier Escrihuela Bonet, 24 vots
3. Joan Terrats Farrerons, 17 vots
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 9

10
N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S ·
La visita del Papa
a Barcelona
Amb la visita del Papa a Barcelona
s’han tornat a sentir els tòpics
de sempre: l’elevat cost de
l’organització de la visita, les molèsties
que ocasiona als ciutadans, o que
l’Església té una immensa riquesa que no
destina a eliminar la pobresa. Resulta curiosa
la lleugeresa amb què es parla de tot
això oblidant-nos que:
• Una quarta part de Catalunya, catòlics
o no, seguí la retransmissió per TV de la
cerimònia emesa des de la Basílica de la
Sagrada Família, per la qual cosa la inversió
efectuada es veurà àmpliament
recompensada amb els benefi cis que reportarà
al nom i imatge de la ciutat.
Eleccions
a Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents
a la IXa legislatura de l’actual període democràtic van
celebrar-se el 28 de novembre de 2010. El President de la
Generalitat, José Montilla, signà el decret de dissolució del Parlament
de Catalunya a la seva seu el 4 d’octubre que ofi cialitzava
el que ja havia estat anunciat en començar el curs polític unes
setmanes abans.
Els resultats van ser els següents:
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
• Els béns de
l’Església procedeixenfonamentalment
de donacions
i aportacions
voluntàries i és la
seva responsabilitat
decidir la destinació
que els dóna.
Però sí que és responsabilitat
nostra
saber què es fa i
en què es gasta els
diners dels nostres impostos. Diners que,
a més, paguem obligatòriament i que, en
canvi, sembla que ens preocupa bastant
menys.
Barça - Madrid (5-0)
La millor versió del Barça, la del futbol
en majúscules, la de l’estètica per
sobre de tot, va destrossar el Reial
Madrid (5-0) i va donar un cop d’autoritat
davant del món del futbol. El dia del 111
aniversari de la seva fundació, els jugadors
del Barça van regalar una actuació
somiada, van golejar al seu màxim rival i
van convertir bona part de la segona part
en un gran rondo amb els jugadors madridistes
com a convidats.
Va ser el triomf del segell Barça, la cinquena
victòria de Pep Guardiola sobre el
Reial Madrid, en tots els partits que el seu
equip ha jugat des que va arribar, però
la d’avui té més signifi cació, perquè la va
aconseguir sent fi del al seu estil i davant
un equip que no havia perdut ni un sol
partit en tota la temporada.
El Parlament de Catalunya que surti d’aquestes eleccions estarà
compost de 135 diputats. Aquests diputats es reparteixen
en les 4 circumscripcions electorals de la següent manera:
• Barcelona: 85 diputats
• Tarragona: 18 diputats
• Girona: 17 diputats
• Lleida: 15 diputats
Escons anteriors Escons aconseguits Variacions d’escons Vots Percentatge
CiU 48 62 +14 1.198.010 38,47 %
PCS 37 28 -9 570.361 18,32 %
PPC 14 18 +4 384.019 12,33 %
ICV-EUIA 12 10 -2 229.985 7,39 %
ERC 21 10 -11 218.046 7,00 %
SI 4 102.197 3,28 %
C’s 3 3 = 105.827 3,28 %
Toni González i Maria Grau

Entrevista a
Manel Ferrer
1- Amb quants anys vas començar?
Doncs vaig començar a la ràdio amb tretze
anys, però abans havia fet alguns articles
a revistes locals.
2- Qui et va introduir en aquest món?
Al principi vaig fer-ho jo solet perquè estava
en una revista on vaig entrar a partir
d’un treball i llavors vaig començar a fer
articles a la revista del meu poble. Després
vaig fer una càsting per a Comràdio
al saló de la infància i em van agafar;
a partir d’aquí anava cada dissabte a fer
aquell programa i em van començar a
sortir cosetes, però tot m’ho he buscat jo,
tot i que algunes persones m’han ajudat
una mica.
3- En quantes emissores de ràdio
treballes o has treballat?
Doncs ara estic treballant a Catalunya ràdio,
Comràdio, Ràdio Estel i també estic a
Ràdio Gràcia fent una secció des del tren.
4- Has treballat a programes
de televisió?
Sí, hi he treballat i aquest any estic començant
a treballar-hi més. Ara estic al
Canal Català, al programa “Vostè té la
paraula” on entrevisto polítics i altres.
També estic al TVist de TV3 on hi faig
col·laboracions. I també estic a Barcelona
Televisió, al programa “Hola nens”.
5- Estàs estudiant? Quina carrera?
Sí, estic estudiant un Grau de comunicació.
Faré la carrera de Periodisme.
6- Si no treballessis als mitjans
de comunicació, a què t’agradaria
dedicar-te?
Abans volia ser professor de català, però
desprès vaig veure que m’agradava més
això i vaig adonar-me que això de ser professor
de català i castigar els nens era una
mica rollo.
7- Què els sembla als teus amics que
surtis a la televisió i a la ràdio?
Al principi als meus amics els resultava
una mica estrany perquè era molt jove i
no s’ho prenien gaire seriosament, però
a mesura que han anat passant els anys
han vist que realment m’agrada i que hi
dedico molt de temps.
Però a vegades s’enfaden una mica perquè
no tinc temps per quedar, però s’ho
han pres bé.
8- En què ha canviat la teva vida
des que col·labores en diversos
mitjans de comunicació?
Home, ha canviat en moltes coses, perquè
abans feia moltes activitats extraescolars,
i a partir d’aquell moment m’hi havia de
dedicar cada cop més. I entre això i els
estudis hi dedicava quasi tot el temps, i
el poc que em sobrava quedava amb els
amics.
9- Has entrevistat algun/a famós/a?
A qui?
Ui, sí, sísísísí, l’Elsa Pataki, que va estrenar
una pel·lícula fa un mes a Barcelona.
11- A qui t’agradaria entrevistar?
Per quin motiu?
Uf! M’agradaria entrevistar la Belén Esteban
perquè em sembla una manera
intel·ligent d’estar 10 anys a la tele, vivintne,
sense tenir estudis.
12- Has hagut d’improvisar algun cop?
Sí, moltes vegades. Sobretot al principi,
perquè em passaven els guions i quan em
posava nerviós em saltava línies i després
havia de tornar a l’anterior i m’embolicava
una mica.
13- Tens previst seguir treballant
en els mitjans de comunicació
o t’agradaria treballar
en alguna altra cosa?
Doncs ara, en aquest moment, no.
M’agrada molt això i m’agradaria dedicarm’hi.
14- Què és el pitjor de la teva feina?
Quan ha de presentar-se un convidat i
arriba tard o no es presenta. I que la gent
que veu i escolta la ràdio es creu amb força
per poder criticar el teu treball quan et
veu pel carrer.
15- Que és el millor de la teva feina?
El fet de conèixer tanta gent i poder comunicar-me
amb ells.
16- On t’agradaria anar de viatge?
Per què? Amb qui?
M’agradaria molt anar a Nova York.
Perquè l’he vist a les pel·lícules i als llibres
i tinc curiositat.
Amb la meva xicota.
17- Qui és el teu ídol? Per quin motiu?
És l’Espartac Peran de TV3, perquè he treballat
amb ell algun dia i m’agrada molt
com treballa.
18- Què li demanes al 2011?
Seguir fent tot el que estic fent fi ns ara i, si
és possible, afegir-n’hi més.
Anna Oms i Patrícia Criado
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 11

CARLES PUJOL
(cantant del grup de pop català Filippo Landini)
1- On us vau conèixer? I quan?
La majoria ens coneixíem de l’escola, però
com a grup de Filippo Landini portem uns
6 anys plegats.
2- Quan va començar tot?
Quan no érem coneguts vam començar
a penjar vídeos al Youtube, i una discogràfi
ca es va interessar per nosaltres i
vam començar a gravar el nostre primer
disc (Primer primera) i la gent ens anava
coneixent, però encara no es cantaven les
nostres cançons.
3- Com us inspireu per compondre
cançons? Quan temps trigueu?
Fins ara, el guitarrista, l’Oriol Ribes, porta
una lletra i una melodia amb la guitarra i a
partir d’aquí tots junts treballem la cançó
i ho posem en comú.
El temps que triguem és relatiu; potser
un mes no estàs gens inspirat, però amb
dues setmanes et surten moltes cançons
de cop.
4- Quant de temps assageu
a la setmana?
12
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
Normalment assagem dos dies, el cap de
setmana, perquè s’ha de combinar amb la
feina.
5- Si no estiguessis en el grup,
a què t’agradaria dedicar-te?
Si no em dediqués a la música ni a
l’atenció al client en una ofi cina de Toyota,
m’agradaria haver estudiat periodisme
o magisteri.
6- Quin és el teu somni?
Doncs dedicar-me exclusivament a la música
i poder viure d’ella.
7- Què creus que és el pitjor
de la vostra feina?
A part de la crisi, cantar en català no t’obre
gaire portes i és complicat, ja que ara hi
ha molta competència. Però el pitjor és
muntar i desmuntar l’escenari.
9- On t’agradaria actuar?
Ara mateix on puguem.
10- On t’agradaria anar de vacances?
M’agradaria viatjar a Austràlia, Nova Zelanda
o inclús a Amèrica.
11- Us porteu bé entre vosaltres o hi ha
algun confl icte?
Ens portem bé entre nosaltres, hem d’estar
units com a grup.
12- Explica’ns alguna anècdota.
Al fi nal de cada cançó tinc el costum de fer
girar el micro i en més d’una ocasió, s’ha
desprès del cable i ha sortit volant pels aires
i més d’un cop he pogut fer mal a algú.
13- Heu anat junts de viatge?
Tots cinc junts, no, però un any vam anar
quatre membres del grup a la República
Dominicana.
14- Què us agrada, a més de cantar?
El que m’agrada més és que quan fas
cançons pròpies la gent et respongui
cantant-la.
15- Quans discs heu fet?
Portem dos discs: Primer primera i Farem
revolucions, amb la discografi a de “Maldita
Nerea”, Tato Latorre.
16- Esteu pensant de fer un
nou projecte?
Això és el que pensem, però amb la crisi
costa que surtin concerts.
17- On assageu les cançons?
Les assagem a un local d’Arenys, que
compartim amb altres grups.
18- A quins llocs heu actuat?
Gairebé per tot Catalunya, Andorra, la Comunitat
Valenciana…
19- Quina va ser la vostra experiència
al cantar al Palau Sant Jordi?
Va ser al•lucinant, però només vam cantar
una cançó, hi tocàvem molts grups, i
veure tanta gent cantant les cançons impressionava
bastant.
20- Ho tornaríeu a fer?
Sí, si pogués ara mateix!
21- Què esperes d’aquest 2011?
Primer salut, econòmicament que s’arregli
tot, que ens surtin concerts i que la gent
ens conegui més.
Anna Oms i Patrícia Criado

JOVE S ESPORTISTE S
E
BASQUET: Marc Bley / 2n A
Quant fa que practiques aquest esport?
Gairebé 10 anys.
Per què vas escollir el bàsquet i no un altre esport?
Perquè un familiar m’hi va enganxar.
Tens algun amulet per tenir sort als partits?
Amulet… Més aviat una canellera especial.
Dediques moltes hores a entrenar?
4 hores a la setmana.
Què fas per concentrar-te abans de sortir a la pista?
Desconnectar del món i respirar fons.
Què és per a tu el bàsquet?
Doncs… Tot.
Quin número portes?
El 7.
Qui són els 3 millors jugadors del teu equip?
No crec que destaqui ningú en especial, però si n’haig de destacar
algun, per mi serien en Modesto Ferrer, en Pau Mitjà i jo.
Ets una persona que juga per guanyar o jugues per diversió,
perquè t’agrada?
Principalment perquè m’agrada, però guanyar mai hi està de
més.
Ens pots explicar alguna anècdota que t’hagi passat?
Saltant per un rebot, vaig caure malament i em vaig fer una fi ssura
al peu dret.
E
FUTBOL: Jordi Xandri
Quant fa que practiques aquest esport?
2 anys, uns 50 partits.
Per què et vas decidir pel futbol?
Perquè m’agrada i hi faltaven jugadors.
Què és el que més t’agrada d’aquest esport?
La competivitat i la dedicació.
Quina posició ocupes al camp? Quin dorsal portes?
Central. Número 4.
A quin equip jugues?
Canet FC.
Quins dies a la setmana entrenes? Quantes hores en total?
2 dies, dimarts i dijous. 4 hores, 2 i 2.
Acostumes a sortir a l’onze inicial?
Sí, sempre.
Quin és el teu ídol?
Gerard Piqué. És el millor central junt amb en Puyol.
Quin és el teu equip preferit?
FC Barcelona.
Quin és el regat que t’agrada més fer?
Croqueta i retall.
És difícil compaginar estudis i esport?
No, perquè només entrenem 2 dies.
TENNIS: Noèlia Gómez
Quant temps fa que practiques aquest esport?
Fa 7 anys i mig que el practico aproximadament.
Per què vas escollir el tennis?
Tenia ganes de fer esport i vaig decidir provar-ho amb el tennis.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 13

Què és el que més t’agrada d’aquest esport?
Que et pots distreure.
Has conegut algun tennista famós? Quin?
Sí, en Rafa Nadal.
On el vas conèixer ?
A l’Open Godó de Barcelona.
Quants entrenadors has tingut?
He tingut 5 entrenadors.
Quantes hores a la setmana entrenes?
Entreno 5 hores aproximadament.
Has jugat algun campionat? Quin?
Sí, el Campionat de Catalunya.
Has jugat algun torneig fora de Catalunya? On?
No n’he jugat cap.
Quin és el cop que costa més de millorar: “Drive”, “sacada”...?
El Revés.
A la teva família hi ha algú més que practiqui el tennis? Qui?
Sí, tots estem implicats en el món del tennis.
T’agradaria arribar a ser una tennista professional?
Sí, però és molt difícil d’arribar-hi, i cal molt d’esforç i sacrifi ci.
Et costa molt compaginar-ho amb els estudis
i amb la teva vida social?
Sí, perquè hi has de dedicar molt de temps i, no només les hores
que entrenes, sinó que també fas físic.
NATACIÓ: Laia Benítez Manzanas
Quant fa que practiques aquest esport?
Vaig començar a 1r i a 2n de primària a l’escola Misericòrdia, i
aquest any en farà 6 que sóc en el club.
Per què la natació i no un altre esport?
Perquè és l’esport que més m’agrada i perquè els metges em van
aconsellar que era un dels millors esports per als meus petits
problemes respiratoris.
Quan et llances a l’aigua, què sents?
La veritat és que abans de llançar-t’hi, en els entrenaments, tens
el típic sentiment de mandra, però jo em sento més relaxada
quan sóc a dins.
Tens algun amulet per a les competicions?
14
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
Semblarà d’inútils, però sempre m’agrada llançar-me o competir
amb una goma del cabell en el canell.
Dediques moltes hores a entrenar?
La veritat és que dedico força hores a entrenar, aproximadament
unes 10-12 hores a la setmana, i el més pesat són els entrenaments
al matí abans de venir a l’institut.
En quin club nedes? Quant de temps fa que
en formes en part?
Nedo al Club Natació Calella, i farà 6 anys que en sóc federada.
Quin és l’estil que se’t dóna millor?
No tinc un estil defi nit, però l’estil que més m’agrada és la papallona.
Què fas per concentrar-te abans de les competicions?
Procuro tancar els ulls i respirar profundament encara que, amb
els nervis que es passen, és difícil concentrar-se.
Ens podries explicar alguna anècdota que t’hagi
passat algun cop entrenant o abans d’alguna competició?
Una anècdota, entre d’altres, va ser un dia que teníem una competició,
i vaig veure que les meves companyes anaven cap a un
noi, que em semblava conegut però no sabia ben bé qui era. Ens
vam fer la foto, i al cap d’uns dies, vaig veure, per la tele, aquell
mateix noi, i resulta que s’havia convertit en el campió d’Europa.
Què és per tu la natació?
Jo crec que per als que es dediquen de ple a aquest esport no ho
veuran pas com una afi ció, sinó com una forma de vida diferent
ja que t’ho has de combinar tot molt bé: els deures, els entrenaments,
el fet de preferir entrenar abans que anar amb els teus
amics de festa, etc.
La veritat és que és dur, però si t’hi esforces arribes a obtenir
recompenses. També és més fàcil si hi ha gent que et recolza,
com els amics, la família i també els entrenadors. Gràcies a ells
he progressat molt.
PATINATGE: Alba Ríos Gálvez
Quant fa que practiques esport?
Des dels 8 anys.
Per què el patinatge i no un altre esport? Què té d’especial?
No ho sé, però crec que té molta difi cultat i al mateix temps és
bonic i és un esport amb molt d’estil. Has de treballar molt per
aconseguir que et surtin bé els salts i les piruetes. Crec que és

JOVE S ESPORTISTE S
E
això el que té d’especial perquè després d’aquest treball et surt
perfecte.
Dediques moltes hores a entrenar?
Doncs sí, els dies que tinc entrenament són: el dilluns, dimecres,
dijous i dissabte (al matí). Tots els dies 3 hores i el dijous 2 hores.
Tens algun amulet que et porti sort per a les competicions?
Sí, tinc un collaret que és un patí i sempre el porto.
Són molt difícils les piruetes que feu?
N’hi ha algunes que són més difícils que altres, però totes les
piruetes tenen la seva difi cultat.
En un futur t’hi voldries dedicar a nivell internacional?
Sí que m’agradaria dedicar-m’hi a nivell internacional, però és
molt difícil arribar-hi i has de ser molt bona patinant.
Els vestits que porteu a les competicions els escolliu vosaltres
o els decideix l’entrenadora?
Podem escollir el color i una mica la forma que volem que tingui,
però l’entrenadora decideix perquè han de tenir alguna cosa a
veure amb la música i, tot i això, les idees quasi sempre les dóna
la modista.
T’exigeixes molt a tu mateixa en les competicions?
Sí, perquè m’agrada que em surti molt bé i perquè així vas més
segura a la competició, però igualment sempre em poso molt
nerviosa.
Pots explicar alguna anècdota que t’hagi passat?
En un festival de patinatge, al fi nal surten tots els clubs i quan
ens va tocar a nosaltres, vam sortir molt ràpid i anàvem agafades
de les mans i teníem a davant unes nenes petites. Com que
anàvem agafades de les mans, ens vam emportar per davant les
nenes petites i van caure a terra. Per sort, no es van fer mal! I van
començar a riure igual que nosaltres.
FUTBOL SALA: Adrián Quiles Vera
Quants anys fa que practiques l’esport?
Practico aquest esport fa 12 anys.
Per què vas escollir futbol sala i no un altre esport?
Perquè de petit el meus pares m’hi van apuntar i des de llavors
m’ha agradat.
E
Tens algun amulet per tenir sort als partits?
No, això són tonteries que no valen per a res.
Dediques moltes hores a entrenar?
El normal, dos o tres dies a la setmana, d’hora i mitja la sessió.
Què fas per concentrar-te abans de sortir a la pista?
Escoltar música o, simplement, estar callat i pensar en el partit.
Quin número portes?
Porto el 14.
Qui són els 3 millors jugadors del teu equip?
Pablito, Jacobo, Escoto. Tot i que tots els meus companys són
molt bons.
Ets una persona que juga per guanyar o per diversió? Per
què t’agrada?
Jo jugo per passar-m’ho bé, però a qui no li agrada guanyar algun
cop...
Ens pots explicar algun anècdota que t’hagi passat?
Doncs al principi d’una fi nal d’un torneig vaig rebre una puntada
de peu i em van trencar un os del peu; tot i així, vaig continuar
jugant i vam acabar guanyant.
HÍPICA: Maria Grau
Quant de temps fa que muntes a cavall?
Fa 8 anys que munto a cavall.
Com es diu el teu cavall?
Es diu Nimeño.
Amb quina edat vas començar a practicar l’equitació?
Amb 6 anys vaig començar a muntar.
Qui t’hi va introduir?
Ningú.
Al començament et feia por?
No, por no, però si que tenia una mica d’inseguretat.
Què t’agrada més: el pas, el trot o el galop?
M’agrada més el galop, perquè és quan el cavall va més ràpid i
és més emocionant.
Tens cavall propi?
Sí, tinc dos cavalls, un de blanc i un de negre.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 15

Has competit algun cop?
Sí, he fet algunes competicions de Doma Clàssica.
Et consideres bona?
Sí.
Com t’agradaria que fos el teu cavall?
M’agradaria que fos més ràpid i més bo.
HOQUEI: Arnau Ramon
Quant fa que practiques aquest esport?
Fa 5 anys que el practico.
Per què l’hoquei i no un altre esport? Què té d’especial?
Perquè (l’hoquei) és molt divertit; el que té d’especial és que a mi
m’agrada des de petit i és molt complet.
Dediques moltes hores a entrenar?
Sí, hi dedico gairebé 7 hores a la setmana.
DIÀLEGS APM
PISCILÀNDIA I CLIENT
-Hola, bona tarda.
-La verdad es que nunca me habían preguntao ezo eh.
-Perdoni, què diu?
-Calli!
-Com?
-Que calliii!
-Perdoni, no em falti al respecte.
-No oigo ná!
-Li dic que no em falti al respecte.
-Pero mira si es buena persona.
-Escolti, li truco de l’empresa “Piscilàndia”, perquè tenim unes
ofertes interessantíssimes. Li agradaria tenir alguna piscina?
-Tengo tres piscinas.
-Sí, però segur que no tenen climatització, ni autoneteja.
-Que nos estan engañando, que no nos engañen, que nos digan
la verdad.
-Miri si té els papers de les piscines, si us plau.
-Huy, no me he traío las gafas de cerca.
-Miri, em sembla que no ens entenem.
-EH! Cabróó!
-No m’insulti que jo he estat respectuosa amb vostè en tot moment.
-Bye bye hasta otro ratito.
CONTROL D’ALCOHOLÈMIA
-Pot parar el cotxe si us plau. Li farem el control d’alcoholèmia?
Quants jugadors sou a l’equip? Quina posició ocupes?
Som 7 jugadors, jo ocupo la posició de davanter.
És difícil estar tanta estona perseguint la pilota
amb un estic?
No, perquè quan t’hi acostumes, ja no és difícil.
En un futur voldries ser jugador professional?
Sí, i m’esforçaré fi ns aconseguir-ho.
Quin dorsal portes?
Porto el número 27.
A l’hora de jugar un partit, ets molt competitiu
o simplement jugues per diversió?
Sóc molt competitiu perquè m’agrada guanyar i si perdem s’ha
d’acceptar.
Ens pots explicar alguna anècdota que t’hagi passat?
Sí, doncs que un dia vaig conèixer el meu jugador preferit. És en
Jordi Adroher.
Andrea Quiles i Miranda Teulé
- Se va abe un follón que no sabe ni dónde sa metio...
-Em pot ensenyar el permís de conduir i la documentació del
vehicle?
-Huy, pues no me he traío las gafas del cerca.
-Surti del cotxe, si us plau.
- Tinc els pebrots que m’exploten ja!
-Faci el favor. Bufi aquí si us plau, sense parar, fi ns que el llum
s’apagui.
- Que nos vamos a ahogar.
- Ha triplicat la taxa d’alcoholèmia. Aquí té la seva multa.
-A robar carteras que no hay pasta para comer.
-Segurament li traurem 4 punts del carnet.
-Ho haveu vist, ho haveu vist, la mare que us va parir!
-Ara truquem a un familiar perquè el vingui a buscar.
-Maravilloso, espectacular, me amozionao al verlo.
-Adéu, i vagi amb compte
-Me’n vaig, ja no vull sapiguer res.
Álvaro Cano, Joan Sánchez, Adrià Velasco,
Ignacio Mirande, Anna Oms i Patrícia Criado

Alumes d’ESO

18
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011

Alumes de BAT
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 19

Un año más, el Instituto de Canet
decide visitar el Duero y el caudal
de poemas que recoge de tan
ilustres poetas.
Yendo camino a Soria, nos adentramos
en un paisaje amarillo rodeado de la
inmensidad azul del cielo: ahí, está, en lo
alto, Medinaceli. Esa ciudad diamantina
que decía Gerardo Diego, nos abre su ancha
puerta romana como en su día estuvo
abierta para El Cid. Pero Soria es mucho
más que una imagen cidiana, soleada y
ancha, porque es llana y extensa y la atraviesan
kilómetros de soledades donde
explorarse sin prisa el forro del alma. Nos
acogemos a este sosiego que nos brinda,
que es lo que más demandan las gentes
que la visitan.
Seguimos nuestra ruta hacia Valdegeña,
pueblo de Avelino Hernández, donde
recibimos la cálida acogida de su hermano
Ricardo, y la mujer de éste, Dolores.
Desde el primer momento, nos damos
cuenta que ellos son unos grandes embajadores
del sistema de valores que Avelino
nos enseñó en “Mientras cenan con nosotros
los amigos”. Nuestra presencia,
nuestras risas, nuestras charlas y el
arte literario del autor y del escultor
Colomo hacen que, de alguna
manera, la esencia de un pueblo
abandonado como es Valdegeña,
no se diluya para siempre.
El segundo día, visitamos la
ciudad de Soria. Empezamos teniendo
una vista panorámica de
ésta desde El Mirón. Desde ahí
vemos por donde traza el Duero
su curva de ballesta, aludiendo
a esa Castilla guerrera de antaño
y detrás del río, el Moncayo
azul. Nuestro amigo César Sanz
nos deleita con su amor por su
tierra y sus gentes a través de
su discurso y su fotografía, y
con él nos adentramos en la
calidez de la luz de la tarde
soriana.
Machado comenzó a ver
Soria a través de los ojos de
su amada Leonor, soriana de
nacimiento. Por ello, el poe-
SORTIDES
SORIA. 1º DE BACHILLERATO
ta exalta la belleza de los paisajes sorianos.
En el paseo de San Polo a San Saturio,
los álamos dorados en torno al río que llevan
en sus cortezas cifras que son fechas
de enamorados, son testigos del amor de
Antonio y Leonor.
Pero ¿quién iba a presagiar ese trágico
fi nal? Córtazar en Rayuela dice que “uno
no elige el amor, sino que el amor te elige
a ti” y el poeta llora en sus poemas la
pérdida de la amada. El olmo seco, centenario,
hendido por el rayo sirve de inspiración
al poeta para hablar de la lamentable
situación de su mujer. Al lado del río,
recordamos el pasado místico y guerrero
de Castilla a través del Monasterio de San
Juan de Duero, donde monjes templarios,
el día de todos los santos salen por la noche
en el Monte de las Ánimas y cometen
atrocidades.
En Soria ciudad, recorremos su arteria
comercial “El Collado” y retrocedemos
cien años en el tiempo al entrar en el
Casino Numantino, donde Mari Carmen
ya nos espera para enseñarnos el piano
Steinway que tocaba Gerardo Diego y la
sala donde Machado y el profesor Zunón
entablaban sus conversaciones.
Tambíen conocemos otra de las facetas
del poeta: su labor como profesor. En
el Instituto Antonio Machado, acudimos a
la “Aula Machado” y descubrimos que su
labor docente estaba encaminada a “sembrar
inquietudes”, dejar una semilla “que
algún día ha de madurar”
El último día, subimos a la Laguna Negra,
en los Picos de Urbión, donde nace
el Duero y en el seno de sus aguas brillan
las estrellas. Bajamos para comer rumbo
a Matalebreras, donde Carmen nos espera
con su deliciosa comida. Mientras, con
nosotros, comen nuestros amigos Ricardo
y Dolores. Tiempo de despedidas y
abrazos.
Ya, en Canet, los alumnos marchan a
sus hogares con una mochila de impresiones
que seguro dejan huella en el espíritu.
En algún momento, en el andar de
la vida echarán la vista atrás, y recordarán
“esos días azules y ese sol de la infancia”.
Astrid Roig

Estada a Alemanya
La Marta Bujalance, de 1r de batxillerat
A, ha estat sis mesos a Schwerin
(Alemanya), des del juliol fi ns al
desembre passat. La valoració de la seva
experiència en aquest intercanvi és molt
positiva i, a més, li ha permès fer una immersió
lingüística intensiva . Us en fem
cinc cèntims en la següent entrevista.
1. Què és el que et va motivar per
marxar?
El meu interès per aprendre d’altres cultures,
costums i maneres de viure.
2. Et va costar molt adaptar-t’hi?
Bé, al principi vaig tenir una sèrie de problemes
que van complicar la meva adaptació,
però fi nalment tot va acabar molt
millor del que mai hagués imaginat.
3. Sabies parlar bé l’idioma?
Vaig anar-hi sense tenir un gran domini
de la llengua i al principi no creia que pogués
aprendre’l mai, però amb paciència
i esforç vaig aconseguir desenvolupar el
poc que sabia.
4. Quin era l’horari escolar?
L’horari em va encantar. És bastant dife-
rent del nostre i no tan intens.
Les classes duren 45 minuts i hi
ha descansos de 10 minuts entre
una i altra, excepte després de
la segona i de la quarta hora, en
què els descansos són de 20 minuts.
Cada assignatura es treballa
durant dues hores, amb la duració
i els intervals esmentats. El
marc horari és de 7:50h a 13:30h.
Segons les assignatures escollides,
algun dia s’hi havia d’anar a
la tarda durant dues hores.
5. Vas aconseguir fer amics
ràpidament?
Ràpidament no, pels problemes
que abans he esmentat, però
més tard en vaig fer i de molt
bons i amables amb mi.
6. Amb qui vivies?
Vas estar-hi a gust?
Vaig viure amb la Valeska, una
noia alemanya que va estar al
centre el curs passat. Hi vaig estar molt
bé, la família era molt carinyosa amb mi.
7. Quines diferències hi ha entre els
dos centres?
De diferències n’hi ha moltes. He vist que
els alumnes són més disciplinats i aprofi
ten millor les seves capacitats. El tracte
al professorat és de vostè i les classes
són més fàcils de fer, és a dir, la gent es
comporta molt a l’aula i fa el que toca. Els
45 minuts que dura la classe són del tot
profi tosos. Tot i això, també hi ha estones
en què es fan bromes o es xerra. Una cosa
que m’ha agradat molt és la companyonia,
però preferiria no haver de tractar el
professorat de vostè.
8. Per què vas escollir Alemanya?
Perquè després de conèixer la Valeska,
em va convidar a passar un temps allà.
9. Tens intenció de repetir
l’experiència?
Sí, em moro de ganes de poder repetir
una experiència tan fabulosa i emocionant
com la que he viscut, bé sigui a Alemanya
o a un altre lloc.
10. Quin és el millor record que te
n’has emportat?
El millor record són les paraules tendres i
emotives dels meus amics quan van acomiadar-se
de mi. Va ser molt trist haver de
tornar.
11. Quins tràmits vas haver de fer?
Cap. La Valeska va venir a casa meva a través
d’una organització i vam establir una
amistat molt forta; tant, que hi vaig anar
perquè ella m’hi va convidar.
Eric Bascuñana
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 21

Viatjar forma; i transforma, afegiria
jo. L’alumnat del nostre centre
que ha participat en alguna ocasió
en l’intercanvi que des de ja fa uns cursos
organitzem amb un centre alemany,
així ho testimonia: una necessitat sobtada
d’obrir-se al món, de descobrir nous
indrets, una altra cultura, etc. I així ho tenen
de clar , també, els responsables de
l’institut alemany Hans Carossa, la nostra
“Gastschule” a Berlín. Una bona part del
seu espai web desplega un programa extensíssim
que té com a principal objectiu
informar l’alumnat sobre algunes de les
possibilitats de què disposa si desitja participar
en algun programa internacional.
No es tracta de cap centre d’elit ni de cap
fet extraordinari o cas aïllat, sinó d’una
aposta habitual que fan els centres alemanys
i les autoritats educatives d’aquest
país. Un temps enrere, quan vàrem endegar
el primer intercanvi amb la Internationale
Gesamtchule, de Heidelberg, em va
impressionar el fet que aquell centre or-
22
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
SORTIDES
REISEN BILDET... IM AUSLAND
ZUR SCHULE GEHEN NOCH MEHR
ganitzés intercanvis amb el nostre centre,
amb un centre ucraïnès, amb un centre
francès, amb un d’anglès, etc.
També facilitaven als estudiants la
possibilitat d’escolaritzar-se en un centre
estranger i, sobtava, veure aleshores (ja
fa uns 9 anys) que acollien estudiants de
diverses nacionalitats, i tenien estudiants
distribuïts per diversos països del món,
com ara Xina, Nova Zelanda, el Regne
Unit, etc. La nostra “Gastschule” berlinesa
té un programa igualment extens i, així, si
donem un cop d’ull als programes internacionals
estrella, veurem que organitzen
intercanvis d’estudiants amb els Estats
Units, amb Anglaterra i amb nosaltres (és
clar), però alhora, disposen d’una bossa
de, “Gastfamilien” o famílies disposades a
acollir estudiants procedents de diversos
països, i també disposen d’un “Auslandsjahr”,
o programa d’escolarització, durant
un curs, en països tan diversos com ara
Rússia, Nova Zelanda, Japó, etc.
És clara i evident la vocació interna-
cional que tenen els centres alemanys i,
penso que és una opció per la qual hauria
de seguir apostant el nostre centre.
Els darrers cursos, a més de l’intercanvi,
el nostre centre ha acollit i escolaritzat estudiants
de diversos països (d’Alemanya,
dels Estats Units, Austràlia, etc.); ha inscrit
estudiants a camps de treball o d’estiu
al Regne Unit; ha facilitat la possibilitat a
l’alumnat que estudia alemany de passar
un temps a Alemanya, assistint a l’escola
(durant un trimestre o al llarg d’un curs
escolar sencer o, fi ns i tot, durant el mes
d’agost a Berlin); ha organitzat sessions
de videoconferència amb el Regne Unit o
amb els Estats Units, per exemple. I és que
viatjar, de manera real o virtual, forma...
Reisen bildet.
http://www.hans-carossa-gymnasium.
de/
Jordi Canalda

QÜESTIONARI:
NOMS:
-Enzo Mauro.
-Rubén Cipeanu.
-Gustavo Londoño.
-Mariamma Bokung.
-Timoty Ruiz.
-Keimer Franco.
-Yingi Ly.
-Mohamed El Yaiaui.
-Florencia Saavedra.
INTERCULTURALITAT
El centre és un refl ex de la realitat social, diversa, integradora
i multicultural. Catalunya és des de fa temps un
país d’acollida. Hem entrevistat 9 alumnes de l’institut
1. D’on ets?
-Uruguai.
-Romania.
-Colòmbia, Cali.
-He nascut aquí però els meus pares són
de Gàmbia.
-De Filipines.
-Equador.
- Xina.
-D’Espanya.
-D’Argentina.
2. Quants anys fa que vas arribar
a Catalunya?
-10 anys.
-9 anys.
-6 anys.
-Els meus pares van arribar aquí el 1991.
-Vaig arribar fa 6 anys.
-3 anys, crec.
- 12 anys.
-He nascut aquí.
-Fa 6 anys.
3. Hi ha alguna cosa que enyores
del teu país ?
-No, era petit quan vaig arribar
a Catalunya.
-Els amics.
-Tot en general: els amics, els
pares...
-Els meus pares enyoren la
meva família.
-Del meu país enyoro la família,
el menjar i les festes
del meu poble.
-Les platges.
-El menjar.
-Sí, les ciutats i el menjar.
-La família i les tardes
prenent “mate” amb els
amics.
4. Com va ser el teu
procés d’integració?
-Bo.
-Normal, ràpid.
-Xungu, com tots.
-Els meus pares se sentien rars perquè no
sabien l’espanyol.
-El primer any només parlava anglès i Tagalog
i vaig haver d’aprendre català i castellà,
però a poc a poc vaig anar coneixent
la llengua i els amics.
-Bo.
-Una mica difícil ja que no entenia l’ho
qe deian i es reian de tu per ser d’un altre
pais...
-No va haver-hi integració, vaig néixer
aquí.
-Bé, al principi va ser molt difícil. Havia
deixat els amics i la família i l’únic que repetia
als meus pares era que volia tornar.
Vam arribar al juny i vaig passar-me l’estiu
sola. El setembre vaig començar 6è de primària;
tots els meus companys parlaven
entre ells i no m’adonava de res del que
deien. Durant dos anys vaig anar a l’aula
d’acollida amb altres alumnes per aprendre
la llengua i integrar-me més ràpid. El
fet de voler ser una més d’aquí, em va donar
força per voler dominar al més aviat
possible la llengua.
5. T’hi sents a gust ?
-Sí, molt.
-Sí.
-A vegades sí, a vegades no.
-Els meus pares i jo ens sentim a gust.
-Sí.
-Sí.
que provenen de països diferents perquè ens expliquin
com va ser la seva arribada i el seu procés d’integració, i
la importància de l’aula d’acollida en aquest procés.
- No molt.
-És clar.
-És clar que sí. Vaig
tenir la sort de trobar
persones agradables
que sempre m’han
donat un cop de mà.
He fet amistat amb
molt bona gent i encara
segueixo coneixent
persones que em sorprenen.
Ara em costaria
molt deixar Catalunya i
Canet de Mar.
6. Com és l’educació al
teu país? Quants cursos
hi ha? Com s’estructura?
Qui és el calendari escolar?
Utilitzeu ordinadors?
-Igual que aquí, exactament igual.
-L’estructura i el calendari són els mateixos,
però el grau d’exigència és més alt.
-Dolenta, de 5è de primària passes a batxillerat;
comença al juliol o agost i acaba
abans.
-És la mateixa educació que aquí, però si
no estudies has de treballar. També hi ha
ordinadors.
-És molt més estricte que aquí. Igual que
aquí, el curs comença al juny i acaba l’abril
-Molt bona. Igual. Igual. Igual. Sí.
- No ho sé, perquè no vaig estudiar a Xina.
Els mateixos, però és de 1r-3r ESO i de 1r-3
bat. No ho sé però pots estudiar fi ns i tot
durant les vacances en el col·legi per reforçar
els teus estudis. Crec que no.
-Normal. L’educació s’acaba a 2n de batxillerat.
De 10:00 a 14:00 h.
-L’educació és molt similar, potser una
mica més conservadora, però les assignatures
són les mateixes. La primària té 7
cursos i l’ESO, 5. A l’ESO es poden escollir
dues modalitats: una es coneix com a
“comercial”, relacionada amb les lletres;
l’altra, denominada “batxillerat”, està vinculada
a les ciències.
El calendari escolar va de març a desembre,
tot i que al juliol hi ha dues setmanes
de vacances.
Pel que fa a l’ús d’ordinadors, als centres
públics la infraestructura és precària i
l’ambient hostil; els privats compten amb
equipaments informàtics, però bàsics.

7. Hi ha més exigència que aquí?
-No.
-No.
-No, ni molt menys.
- No ho sé.
-És com aquí.
-Igual.
-Sí. No pots portar arracades ni la cara
pintada ni les ungles, si no no pots entrar.
-N’hi ha menys.
-Depèn de si vas a un centre públic o
privat; en els privats el professorat pot
dur a terme la seva tasca sense tants entrebancs
derivats de la confl ictivitat de
l’alumnat.
8.Com són les classes?
-Normals, més difícils.
-Normals.
-Com aquí.
-Igual que aquí, però en un altre idioma , i
amb fulls, no amb llibres.
-Els alumnes estan asseguts i quan entra
el professor s’aixequen i diuen: “Bon dia,
senyor professor”.
-Com aquí.
-Depèn del centre, però normal, crec que
com al nostre.
-Tenen dues portes.
-Les classes segueixen la mateixa rutina.
Quan el professor entrava per la porta,
feia preguntes orals a qualsevol alumne
per veure qui havia seguit la darrera classe.
Després obríem el llibre, subratllàvem
el que era rellevant mentre el professor
esquematitzava a la pissarra els continguts.
9. Ens pots dir algun menjar típic?
Com es prepara?
-Xurrasco a la paella.
-Sopa.
-Patates al forn. Agafes les patates i les poses
al forn fi ns que quedin toves.
-Un menjar típic és la crema de cacauet
amb arròs. No sé com es prepara.
-Pansit Canton (fi deus amb arròs i verdures).
Es barregen la ceba, les mongetes
tendres, el pollastre i l’all; s’hi afegeixen
els fi deus d’arròs i tot seguit el caldo.
-No en sé cap.
-Crec que l’arròs, però n’hi ha d’altres que
es preparen manualment, que són la pasta
xinesa. Depèn de la persona, s’utilitzen
uns ingredients o altres.
-Cus-cus. Amb tot tipus de verdura.
-Les empanades. Són discos de massa
que contenen carn picada, ou dur, ceba i
olives. Es tanquen fent formes al voltant
de la massa i es fornegen durant trenta
minuts.
24
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
10. Quant fa que no vas el teu país?
-9 anys.
-2 anys.
-2 anys.
-Mai hi he anat, però l’any que ve, a l’estiu
hi aniré.
-Fa dos anys.
Els passats dies 11 i 17 de novembre,
els grups de 4t d’ESO vam fer una
sortida a la Colònia Vidal, prop de Puigreig
(Berguedà). L’objectiu de la sortida
era poder refl exionar sobre com era
la vida a una colònia industrial, a més
d’aprendre i comprendre el seu funcionament.
Vam sortir a un quart de nou de la parada
de bus dels Comediants de Canet
de Mar i el viatge va durar aproximadament
una hora i mitja.
En arribar a la colònia, ens van deixar
un temps per esmorzar. Després ens
van passar un vídeo on ens explicaven
l’origen d’aquesta i en acabar, ens van
separar en dos grups i mentre uns visitaven
la fàbrica, els altres recorrien la
comunitat i els seus espais socials.
Durant la visita a la fàbrica ens van
mostrar les diferents fases en què el cotó
(principal matèria utilitzada a la fàbrica)
havia de ser tractat per convertir-se en
fi l. També ens van ensenyar els telers
amb què teixien. Per altra banda, també
vam poder escoltar la sirena de la fàbri-
- Fa molt temps.
- -----
-2 mesos.
-Des d’aquest estiu. Acostumo a anar-hi
cada dos anys.
Carla Gil i Carla Amargant
Can Vidal:
el passat de la indústria catalana
ca, que indicava el començament del
torn de la jornada del treballador. La fàbrica
era impulsada per energia hidràulica,
obtinguda de les turbines del riu.
Al poble, vam poder presenciar indrets
de la vida quotidiana dels obrers
i de les seves famílies com per exemple:
el safareig, on les dones netejaven la
roba de tota la setmana i xerraven de les
seves coses; la botiga, que era l’únic lloc
on les famílies podien trobar menjar; el
banc, on s’organitzaven tots els temes
econòmics; la biblioteca, on els que podien
llegir anaven a passar-hi una estona;
l’escola, on se separaven els nens de
les nenes i els pisos dels obrers, on les
famílies vivien.
Aquesta sortida ens ha servit per refl
exionar sobre les diferències entre les
actuals condicions de vida i treball i les
que havien d’afrontar els obrers de la
colònia, extenuants, inacabables i insanes
jornades laborals.
Susanna Pérez, Maria Dulsat
i Marta Dotras, 4t A.

Festival de Nadal
Com cada curs, el Festival de Nadal va tancar l’any acadèmic i ens va permetre compartir una estona abans de desitjarnos
un bon any nou. Hi van prendre part alumnes i professors, amb diverses actuacions destacades (cançons, coreografi
es, interpretacions musicals) que ens va permetre comprovar el gran talent artístic que hi ha al centre, exceptuant
potser la Nadala cantada pel professorat, que hi va posar, això sí, molta voluntat.
La Redacció
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 25

26
TPUS DE MÚSICA
Pop: S’entén com a música pop a una combinació de diferents gèneres musicals que són altament populars dins d’una societat.
Aquest tipus de música es feta per ser altament comercialitzada.
Michael Jackson: “Billy jean / Bad / Black or write” Madonna: “Celebration / Bad girl / Vogue”
Pop rock: És un gènere musical que combina elements del rock amb melodies suaus. Les cançons són identifi cades per ser
d’estructura simple, melodia atrapant i repetició del cor o tornada i per usar com a base instrumental la guitarra elèctrica i el teclat.
Literalment, pop rock és la traducció abreujada de l’anglès “Popular Rock”, que s’evoca a un públic pertanyent a l’àmbit i global.
McFly: “That girl / Falling in love / All about you” One Republic: “Stop and stare / All the right moves / Apologize”
Punk rock: És un gènere de música rock i un moviment cultural que neix a mitjans anys 70, principalment al Regne Unit
i als Estats Units. Les arrels musicals del punk rock es troben en els grups de garage rock americans i de beat britànics dels anys 60,
en el pub rock i glam rock britànics de principis dels 70.
Sum 41: “In too the deep / With me / Still waiting” Red Union: “No lesson learned / I hate girls like you / The partisan”
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011

Rock: És un estil musical que evolucionà a partir del Blues. El nom rock avui dia s’aplica a molts altres estils, en particular quan
un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric.
Linkin Park: “Ind the end /What I’ve done / Numb” The Beatles: “Help / Yesterday / Let it be”
Dance: És un estil musical, subgènere de la música electrònica, nascut als anys 80 però l’explosió del qual no es va produir fi ns
als anys 90. Es caracteritza principalment pel seu peculiar ritme, compost de quatre cops de percussió per compàs.
O-Zone: “Despre tine / Noma Numa / Dragontea din tei” DJ Bobo: “Superstar / Es mi vida / Everybody”
Hip-hop: Consisteix a cantar o parlar lletres rimades acompanyades d’un ritme repetitiu i sincopat. Es pot parlar de molts
temes, normalment es parla de la vida dels carrers, es fa crítica social, o bé les lletres parlen de les pròpies experiències. Està basat
en rimes que sorgeixen als barris negres novaiorquesos vinculats des de principis dels 80 als ambients de la cultura hip-hop.
Daara J: “Esperanza / Boomrang / Allah” LL Cool J: “Mama said knock you out / I need love / I’m bad”
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 27

House: És un estil de música electrònica. Les arrels del house comencen el 1985. Els seus creadors mesclaven elements de la
música disco amb sons electrònics infl uïts per la música de Kraftwerk, si bé aquest moviment s’originà com una reacció a la saturació
produïda per la música disco i derivats.
28
David Guetta: “Sexy bitch / Memories / When love takes over” DJ Tïesto: “Power mix / Traffi c / Elements of life”
Regaetton: És un ritme llatí, infl uenciat pel hip-hop de zones llatines de Miami, Los Àngeles i Nova York. Neix a partir de
les festes en les quals els DJ punxaven.
Calle 13: “ Atrevete te te / Pa’l norte / Un beso de desayuno” Bob Marley: “One love / No woman no cry / Three little birds”
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
Adrià Velasco

Entrevista
als membres del PAS
Formen part de la comunitat educativa i la seva tasca és
essencial per al funcionament del centre. Parlem de les
persones que treballen a Secretaria i Consergeria.
“Em pots fer una fotocòpia d’urgència?”, “Em dónes la
clau del lavabo, d’informàtica, de la biblioteca...?”, “Ja t’he fi r-
Secretària: Mercè Amor Arias
1. Quant fa que treballes en aquest
centre?
-Des de l’1 de juliol del 2008, és a dir, dos
cursos sencers amb nosaltres.
2. Has treballat en algun altre centre?
-No, aquest és el primer.
3. T’agrada el teu treball? Per què?
-Sí, per moltes raons, i una és la d’estar relacionada
amb el servei públic.
4. Tens alguna anècdota que t’hagi
passat en el centre?
Sí, moltes, però ara no me’n recordo de
cap.
5. Quin horari fas?
- Dilluns, dijous i divendres de 8h a 15h;
dimarts i dimecres de 8h a 14h i de 15h
a 17h.
6. Tens bona relació amb l’alumnat?
- Considero que és bona.
7. En què consisteix la teva feina?
- Bàsicament amb tot allò relacionat amb
la informació i la gestió de documentació
acadèmica, atenció al públic, etc.
8. Què és el que més t’agrada
del teu treball?
-Que cada dia és diferent, la feina és variada
i m’agrada treballar al meu poble.
Secretària: Montserrat Castellà Pujol
1. Quant fa que treballes en
aquest centre?
15 anys.
2.Has treballat en un altre centre?
Sí.
3. T’agrada el teu treball? Per què?
Sí. Pel contacte amb els alumnes, pares i
famílies.
4. Tens alguna anècdota que
t’hagi passat en el centre?
Moltíssimes i relacionades amb els alumnes.
5.Quin horari fas?
De 8 a 13:30h i de 15 a 17:30h (dilluns, dimarts
i dijous)
De 8 a 15h (dimecres i divendres)
6.Tens bona relació amb l’alumnat?
Molta.
7.En què es basa la teva feina?
Expedients acadèmics (qualsevol tema
relacionat amb l’alumnat).
Tràmits relacionats amb el professorat
mat les actes?”, “Em pots mirar això a l’expedient?”...
Quantes vegades ens hi hem adreçat demanant-los això i
tantes altres coses... Hem volgut entrevistar-les per saber-ne
més coses: com és el seu dia a dia, quines anècdotes han viscut
i què els agrada de la seva feina.
(baixes i altes per malaltia, etc.).
8.Què és el que més t’agrada
del teu treball?
El contacte amb els alumnes.
Conserge: Margarida Titus Pérez
1.Quant fa que treballes en
aquest centre?
-Des que van obrir l’Institut.
2.Has treballat en un altre centre?
-Sí, a Arenys de Mar.
3.T’agrada aquest treball? Per què?
-Sí, és agradable estar amb la gent.
4.Tens alguna anècdota que t’hagi
passat en el centre?
-Unes quantes: quan plovia, la riera no es
podia creuar i havíem de deixar els cotxes
a Vila Flora i anar a agafar el tren a l’estació
caminant.
5.Quin horari fas?
-De 7:30 a 13h i de 15 a 18h, dilluns i dimarts.
-De 7:30 a 13.30h dimecres i dijous.
-De 7:30 a 14h divendres
6.Quina és l’època en què tens
més feina?
-En l’època d’exàmens i sortides.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 29

7.Tens bona relació amb l’alumnat?
-Molta.
8.Què és el que més t’agrada
del teu treball?
-Els alumnes.
9. Què és el que menys t’agrada
del teu treball?
-Llevar-me aviat.
10. Quantes vegades al dia et
demanen la clau per anar al lavabo?
- Aproximadament unes 50 vegades al dia.
Conserge: Albert Pujadas Barrera
1. Quant fa que treballes
en aquest centre?
- Des del curs 2007-08.
2. Has treballat en algun altre centre?
- No, aquest és l’únic centre en què he fet
de conserge.
3. T’agrada aquest treball? Per què?
- És un feina prou entretinguda i distreta,
amb un tracte directe amb la gent, tant
El passat 27 de gener els alumnes de 1r de Batxillerat van
tenir l’oportunitat d’assistir al Teatre Principal d’Arenys de
Mar a la representació de l’obra Laura a la ciutat dels sants,
basada en la novel·la escrita l’any 1931 per Miquel Llor, amb el
mateix títol, que descriu la maduresa literària de l’autor i la societat
catalana en l’època del modernisme.
Es representa la història de la Laura, una dona atractiva i
inexperta que prové de Barcelona amb el desig d’evadir-se de
la mediocritat i de la rutina de la gran ciutat. La protagonista es
casa amb Tomàs Muntanyola, un ric hereu en una petita localitat
anomenada Comarquinal. Durant la convivència amb la família
del seu espòs, la Laura no tarda a adonar-se’n de la hipocresia de
la burgesia rural que només es mou per interessos i, a més, comença
a experimentar una forta opressió a causa de l’ambient
de la llar i del menyspreu de la seva cunyada Teresa.
La protagonista sembla condemnada a una amarga vida, fi ns
que apareix en Pere Gifreda, un advocat de 27 anys culte, afable,
elegant i respectuós, de qui la Teresa havia estat sempre secretament
enamorada.
Aquesta obra ha estat representada per diversos actors amateurs,
entre els quals, una companya de l’institut, estudiant de 2n
de Batxillerat d’Arts Escèniques, l’Ariadna de Vilar, que realitzava
el paper de Beatriu, confi dent de la Laura, tímida i vergonyosa.
30
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
de cara amb l’alumnat com al professorat
o als pares. Una feina prou variada. Doncs
sí, m’agrada, però cal dir també que hi ha
moments de tot.
4. Tens alguna anècdota
que t’hagi passat en el curs?
- Hi ha diverses anècdotes. No ho sé... Un
cop es va quedar tancada una noia en el
lavabo i la vam treure pel damunt amb
una escala; una altra vegada al Carnestoltes
em vaig disfressar d’Obama i va tenir
molt d’èxit entre l’alumnat.
5. Quin horari fas?
-Faig 3 dies jornada intensiva i dos dies
matí i tarda.
Estel Arnó
6. Quina és l’època que tens més feina?
-A principi i a fi nal de curs.
7. Tens bona relació amb l’alumnat?
-Sí, i és reconfortant. Crec que és una edat
decisiva per a ells i és importat que es formin
bé. També cal dir que hi ha moments
de tot, a vegades vénen amb presses,
nervis i poca educació. Però en general
l’ambient és aprovable i satisfactori.
8. Què és el que més t’agrada
del teu treball?
- L’horari i que treballo a prop de casa.
9. Què és el que menys t’agrada
del teu treball?
-El soroll a l’hora del pati, els canvis de
classe, etc. També que les papereres es
fan servir massa poc.
10. Quants cops et demanen la clau
per anar al lavabo?
-Massa cops, crec que hi van per vici o sols
per poder sortir de classe.
Toni Gonzalez i Maria Grau
SORTIDA AL TEATRE

Racó denúncia
Amb aquestes imatges no calen paraules.
Miranda Teulé
ABCdari de l’Institut
Alumne: Persona que té 7 hores menys al dia.
(Es)Borrador: Objecte que desapareix a l’aula.
Classes: Lloc on véns a passar l’estona.
Director: Policia que si et veu et pot
posar una multa.
Estudiar: El que tot els alumnes diuen haver fet
o prometen que faran.
Facebook: Tothom el fa servir a l’aula virtual.
Guix: Objecte blanc que veus passar volant.
Hores: Temps perdut a classe.
Institut: Espai social d’aprenentatge.
Justifi cant: Ningú el porta.
K: No està permesa escriure-la
Llibreta: Bloc de full per fer avions de paper.
Menjador: Falta d’higiene.
No ho sé: Típica resposta quan no vols parlar.
Optativa: La majoria tria la més fàcil.
Pírcing: Cosa de moda a l’institut.
Quina hora és?: La pregunta que més es fa a classe.
Retard: Casualment són per adormir-se.
Silenci: El professor sempre en demana.
Teatre: Excusa per anar a casa.
Universitat: Molts es queden pel camí.
Vacances: Després de 6 comunicats en tens.
WC: Lloc totalment prohibit a
l’hora de classe.
Xino: Cara que fem al matí.
Y: Falta d’ortografi a per a molts alumnes.
Zoo: Institut Lluís Domènech i Montaner.
Adrià Velasco i Eric Bascuñana
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 31

32
Interview 6:
Name: Ana Smolrović
1: What motivated you to
come to Spain?
The Spanish language and the nice location
motivated me to come to Spain.
2: Where do you come from?
I come from Berlin.
3: How long are you staying for?
I am staying here for one week.
La mediació la constituïm un grup
d’alumnes i professors/es. Aquests
alumnes prèviament han fet un curs
per informar-se de tot el que era la mediació.
La fi nalitat és ajudar nois i noies de
l’ institut amb els problemes que tinguin
amb qualsevol altra persona de la comunitat
educativa. És un servei confi dencial,
per tant els mediadors/es no poden dir res
a ningú; la persona que vol utilitzar aquest
servei pot escollir el mediador/a que vulgui.
En aquest servei el mediador/a no pot
prendre partit per cap del implicats sinó
que ha de ser imparcial davant la situació
amb l’objectiu de trobar una solució al problema.
Aquest servei no és molt sol·licitat en
aquests moments i és per això que animem
els nois i noies que si tenen algun problema
el comuniquin al professor Ramon Ten que
és qui coordina aquest curs el servei de la
mediació.
Miranda Teulé
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
4: Do you keep in touch with
your family? How?
Yes, but not a lot, because I had a lot to do
and not a lot of time.
With the Mobil phone – messenger.
5: Is this high school very
diff erent from yours?
There are not a lot of diff erence between
this building and my school building in
Berlin, but I think teachers teach in a different
way.
Who are you staying with?
I am staying with Mireia.
7: Have you got any friends
in Canet de Mar?
At fi rst no, but I got to know a lot of
people yesterday, so I think they are my
friends now.
8: Do you like Spain? Why?
Yes, I like Spain, because of the buildings,
the sea, the people, the language and the
feeling. (Spain mentality)
9: What do you like the most of Spain?
I love the mentality.
10: What course/level are you in?
I am in the level 10.
11: Have you visited any monument
in Barcelona?
Not until this moment, but I am going to
visit some monuments of Barcelona, today.
12: Do you feel welcome?
Yes, the people are very nice here.
13: What are the main diff erences
between the local food and yours?
What do you like the most?
I didn’t eat a lot of Spanish food at this
moment, because I am the fi rst day in
Spain, that’s why I can’t comment it.
Andrea Quiles i Miranda Teulé
Mediació

RECOMANACIONS
1r- Call of duty
Aquest joc està ambientat a la Segona
Guerra Mundial.
Portat per un jugador que ha de fer
una sèrie de missions a Europa, en la
pell d’un soldat anglès, americà i rus.
2n- Sing Star
Simula un karaoke que segons
l’entonació de la veu calcula puntuacions.
Pots cantar diferents cançons de diferents
estils.
VIDEOJOCS MÚSICA
Els alumnes de d’institut han decidit que els millors videojocs són:
3r- PES 2010
(Pro Evolution Soccer)
Simulador d’un partit de futbol en què
pots triar equip, jugadors....
4t- Tony Hawk
Simulador d’un skater; pots escollir la
taula i llavors vas per la ciutat i, amb
els objectes que vas trobant, fas trucs.
Els jocs més escollits
pels professors són:
1r- Tetris
2n- Wii fi t plus
3r- Comecocos
4t- PES 2010 (Pro Evolution Soccer)
La música més votada
entre els alumnes ha estat:
1r- Metallica
2n- Fito & Fitipaldis
3r- Canto del Loco
4t- Black Eyed Peace
5è- David Guetta
La música que més agrada
entre els professors ha estat:
1r- Raimon
2n- Manel
3r- Joaquín Sabina
4t- Maná
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 33

34
PEL·LÍCULES
Les pel·lícules que més
agraden als alumnes són:
1r- Avatar
2n- El niño con el pijama de rayas
3r- Scary Movie
4t- Sexo en Nueva York
5è- Hanna Montana 2
6è- Mama Mía
Les pel·lícules que més
agraden als professors són:
1r- Àgora
2n- El graduado
3r- La guerra de las galàxies
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
MARCA O ESTIL DE ROBA
La roba que més es porta
actualment a d’institut és:
1r- Stradivarius
2n- DC
3r- Bershka
4t- Roxy
5è- Vans
6è- ALFI (al fi nal del “mercadillo”)
Els alumnes de 1r d’ESO
han escollit com a
millors professors a:
1r- Ramon Ten
2n- Imma Garcia
3r- Anna Franquesa
4t- Paco Garófano
Els alumnes de 2n d’ESO
han escollit com
a millors professors a:
1r- Enric Abadal
2n- Miquel Ribas
3r- Imma Garcia
4t- Ramon Ten
Els alumnes de 3r d’ESO
han escollit com
a millors professors a:
1r- Miquel Galceran
2n- Carina Torres
3r- Lluís Illas
4t- Enric Abadal
La roba que porten
els professors és:
1r- ALFI (al fi nal del “mercadillo”)
2n- Calvin Klein
3r- Zara
4t- Punt Roma
5è- Adolfo Domínguez
6è- Mango
PROFESSORS PREFERITS
Els alumnes de 4t d’ESO
han escollit com a
millors professors a:
1r- Xevi Escrihuela
2n- Emi Perelló
3r- Francisco Sánchez
4t- Rita González
Els alumnes de 1r de BAT
han escollit com a
millors professors a:
1r- Lluís Illas
2n- Anna Tàpies
3r- Manel Tostón
4t- Julia García
Els alumnes de 2n de BAT
han escollit com
a millors professors a:
1r- Toni Chaveinte
2n- Albert Galicia
3r- Imma Font
4t- Albert Herrero
Eric Bascuñana i Ignacio Mirandé
RECOMANACIONS

ARXIU
CASA-MUSEU JOAN MARAGALL
Dades bàsiques
Adreça: c/ Alfons XII, 79
Zona: Sant Gervasi - Galvany
Districte: Sarrià-Sant Gervasi
Codi Postal: 08006
E-mail: arxiumaragall@hotmail.com
Telèfon: 932413004
FAX 932001416
Enguany se celebra el 150è aniversari
del naixement del poeta modernista
Joan Maragall (Barcelona,
1860-1911). La seva obra Visions i cants
és una de les lectures prescriptives de la
matèria optativa de Literatura catalana de
2n de batxillerat. Els alumnes van visitar
el dijous 13 de gener l’antiga residència
del poeta que acull l’Arxiu Joan Maragall,
una secció de la Biblioteca de Catalunya
orientada als estudiosos de la fi gura, la
trajectòria i l’obra de l’escriptor i del conjunt
del Modernisme.
Les dependències de l’Arxiu Maragall
són, alhora, casa-museu i estan condicionades
per a la realització de visites de diferents
habitacions i estances on el popular
poeta de la “paraula viva” va passar els
darrers dotze anys de la seva vida.
La visita la va guiar Pere Maragall, un
dels néts del poeta. Després de veure el
vídeo El meu avi, programa de TV3 que
dedicà un dels seus capítols a la fi gura
de Maragall, l’alumnat va passejar per les
estances de la casa, observant encuriosits
fotografi es, quadres, mobiliari... i seguint
amb atenció les explicacions, mentre anaven
responent les preguntes del dossier
didàctic.
La Redacció
Dies Hores Preus Observacions
Dilluns i dimarts de 10:00 h a 14:00 h Visites guiades
Dimecres de 10:00 h a 14:00 h i
de 15:00 h a 20:00 h Gratuït Dimecres, en horari de matí
Dijous i divendres
Últim dissabte de mes de 10:00 h a 14:00 h Últim dissabte al mes
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 35

Rècord Guinness
36
L’HOME AMB EL MAJOR
NOMBRE DE PÍRCINGS
John Lynch té el record del món
amb 241 pírcings; d’aquets, 151
estan en el seu cap.
CAMES MÉS LLARGUES
Svetlana viu a Torremolinos (Espanya),
on es van mesurar les seves cames de
132 cm el 8 de juliol de 2003.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011
UNGLES MÉS LLARGUES
Melvin té les ungles llargues en
ambdues mans, amb una longitud
conjunta total de 9,05 m, un rècord
absolut en el món de les ungles.
L’HOME MÉS TATUAT DEL MÓN
Amb un 99,9% de la seva pell tatuada,
Tom Leppard no va guanyar el rècord
Guiness ja que Lucky Rich té el 100% de
la pell tatuada.
L’HOME MÉS PESAT DEL MÓN
Manuel Uribe Garza pesava 560 kg , ho van
descobrir gràcies al fet que ell va posar un
anunci al diari perquè volia recuperar la seva
vida d’abans; ara pesa 299,3 kg.
Toni Gonzalez i Maria Grau

E | N | T | R | E | T | E | N | I | M | E | N | T | S
ENIGMÀRIUS:
1. Vida religiosa que requereix companyia de primats, de 7 lletres.
2. La posició natural de l’advocat, de 4 lletres.
3. L’ única fúria contra la qual hi ha vacuna, de 5 lletres.
4. Les espècies més musicals, de 5 lletres.
5. Membrana de cine, de 9 lletres.
6. Tòrax d’en Brad, de 3 lletres.
7. Herbes que enguany no creixeran al Camp Nou, de 11 lletres.
8. La divisa de Pau Gasol, de 7 lletres.
9. Aparco el vaixell d’un davanter periquito, de 6 lletres.
10. Especialitat d’en Xavi del Barça que és una ídem, de 7 lletres.
PALÍNDROMS:
Els palíndroms són frases que es llegeixen tant del dret
com del revés, i tenen el mateix signifi cat.
A Calaf, l’Acili, si li cal, fa laca.
La pols és lo pal.
Casa seva reps el trofeu? Que fort! L’esperaves a sac!
Mulla la llum.
Troba les 7 diferències
ENDEVINALLES:
1. Passo la vida fent voltes caminant a poc a poc però per més
que camini sempre estic al mateix lloc.
2. A tot arreu la trobem perquè agrada molt a la gent.Però
amb cura l’ has de mirar si no et vols perjudicar.
3. No sóc maco, però lligo molt.Sóc tan fort que et protegiré sempre.
No tinc martell però si clau.Sóc obert amb els que em coneixen bé.
4. Tinc dues banyes,i un cos daurat. Segur que si em proves
t’hauré agradat!.
5. Sovint em vesteixo amb un abricencara que no sóc gens
fredolic, i passo un gran calvariquan em pengen a l’armari.
SOLUCIONS: 1: Monacal, 2: Dret, 3: Ràbia, 4: Claus, 5: Pel·lícula, 6: Pit, 7: Alfàbregues, 8: Quetzal, 9: Ancoro, 10: Passada
SOLUCIONS: 1: Rellotge, 2: Televisió, 3:Cadena, 4:Cruisant, 5:Penjador.
Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 24 - FEBRER 2011 37