Descarrega PDF (12.14 MB) - InfoJonquera

25
1 de juliol de 2010 Opinió
> Article de memòria històrica
> Fa 200 anys que les tropes de Napoleó van
passar per la Jonquera
Era el 1800. Napoleó Bonaparte tenia
l’ambició de ser amo absolut d’Europa.
A Espanya, portà enganyat el rei, i amb
l’excusa que li deixés passar les tropes
per fer la guerra contra Portugal, l’exèrcit
francès es feu amo i senyor de Madrid,
va fer presoner el rei i proclamà com a
rei d’Espanya el seu germà Joseph, que
el poble el motejà el Pepe Botella.
Milers de soldats francesos passaren per
la Jonquera. No conec cap document local
que expliqui algun fet. Potser alguna
casa antiga de la nostra Vila tingui algun
testimoni escrit. Fóra molt interessant
recuperar-lo i que es diposités a Can
Laporta perquè fos guardat i exposat
en la secció cultural. És possible que a
l’Església Parroquial hi hagués hagut
algun document, però el juliol de 19 6
brètols i assassins hi cremaren sants i
altars, i a la sagristia destruïren objectes
i documents, i a causa d’aquestes
barbaritats desaparegueren veritables
testimonis de la història i de la cultura.
Han passat més de dos-cents anys
del 1800. La vida ha canviat de dalt a
baix. A la Jonquera, avui, centenars de
francesos vénen diàriament a comprar i
a menjar als restaurants. La seva visita
pacifica i simpàtica, és molt ben vinguda.
Dóna progrés econòmic, laboral i riquesa
a La Jonquera. Per tal raó, avui se’ns
fa difícil d’imaginar que fa dos-cents
anys uns francesos, sota la ordres de
Napoleó, entraren a la nostra terra com
a conquerdidors, provocaren desgavells
i lluites, i que els pagesos jonquerencs
quan veien a venir francesos amagaven
les filles i les gallines.
Castelló d’Empúries és testimoni dels
danys que causaren les tropes franceses.
El cinema ha presentat simpàtiques
pel·lícules de lluites de guerrillers a Andalusia.
No podem oblidar el 2 de maig
de 1808 a Madrid que fou l’inici de la
revolta popular contra la invasió francesa.
Recordem la valentia real i anecdòtica
d’Agustina de Àragón a Saragossa.
La resistència de la ciutat de Girona sota
el comandament del General Álvarez de
Castro, després empresonat al Castell
de Figueres, on hi morí. Mereix especial
record el simpàtic timbaler del Bruch, un
jovenet de 16 anys que amb l’eco del
seu tambor, i amb el ressò de la muntanya
de Montserrat, expliquen que va
espantar els francesos, i pensant que els
esperava un gran exèrcit es desviaren
del camí. El petit timbaler té un monument
al Bruc
Nosaltres, aquí a la Jonquera, amb nois
i noies del Col·legi, fa uns anys, representàrem
una obra de teatre titulada “La
Nit de Reis” que passava a la vigília de
Reis en un poble, el temps de la invasió
francesa. Els francesos obligaren a les
famílies a acollir un oficial francès a cada
casa, per dormir. L’alcalde, secretament,
donà l’ordre que a mitja nit, al toc d’una
corneta, tothom matés el francès que
dormia a casa seva. (Les guerres causen
moltes barbaritats.) La noia de la nostra
obra de teatre enamorada del jove
oficial francès que havien acollit, avisà
d’amagat a l’oficial que fugís per evitar
que el seu germà el matés. L’oficial, en
marxar, va veure la nena de la casa
que dormia en un escó a vora el foc i li
donà una bossa de diners en agraïment.
Llavors la nena es despertà i en veure
aquell personatge tant elegantment vestit
que li donava una bossa amb monedes,
cridà; Els Reis! He vist un Rei! Segurament
que molts ex-alumnes es recordaran
d’aquella obra de teatre que amb
tota la il.lusio vàrem representar.
Per Francesc A. Picas
Juny de 2010
info@pivesa.com
L’Esquerda de la Bastida, com a únic mitjà de comunicació independent i amb vocació de servei públic de la Jonquera, ofereix el servei de les pàgines d’opinió a totes les persones que ho considerin oportú o
necessari. Els articles que es publiquen a les pàgines d’opinió reflecteixen només les idees, creences o afirmacions dels seus autors i són publicats sota la seva exclusiva responsabilitat. La direcció de la revista
queda exempta de contrastar i per tant de censurar cap dels articles que es publiquen a les pàgines d’aquest apartat. La revista garanteix el Dret de Rèplica a totes les persones, entitats, empreses o institucions
que per al·lusió puguin veure’s implicats en un article d’opinió. Els articles anònims no hi són admesos, ni tant sols quan es compta amb el DNI de l’autor o es volen publicar amb pseudònim. Els articles d’opinió
amb aportacions sospitoses de ser contraries a la Llei, la moral, la dignitat, la bona fe o l’ordre públic, o que infringeixin drets de propietat intel·lectual o industrials, entitats o institucions no hi seran admesos.