Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

More documents

Recommendations

Info

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011 04 Calaix de sastre Actuació guitarra El dilluns 30 de maig, els alumnes de tercer de primària van rebre una classe de guitarra d’en Rafael Soto. En Rafa ens va explicar les parts de la guitarra mentre tocava i cantava cançons d’actualitat conegudes pels alumnes. Des de l’equip de mestres del cicle volem agrair la seva aportació. Moltes gràcies! Alexis, Toni i Begoña Des de Vic, la nostra Josefina Montse Feliu Hola a tothom, Sóc la Marta, mare de tres alumnes d’aquesta escola, en Dani, l’Eva i en Víctor, i treballo com a mestra en una escola d’educació especial.... m’agradaria compartir amb tots vosaltres una experiència inoblidable! Tot va començar quan el meu fi ll gran, després d’insistir molt, va aconseguir que aquest últim <strong>trimestre</strong> anés a la seva classe a explicar quina feina feia. Ja veus, direu, doncs de mestra, no! Sí, sí, però als meus fi lls sempre els ha cridat molt l’atenció la meva escola, una escola on hi ha nens “especials” diferents a ells mateixos, als seus companys, nens que van en cadira de rodes o que caminen malament. Sempre han sentit curiositat per ells i és per això que en Dani volia que compartís la meva feina amb ells perquè és molt diferent a la que fan els seus professors amb tots els seus companys... He pujat les amples escales de la “casa Mare” a Vic i he entrat en la clara galeria que dóna al claustre de Santa Joaquima. La llum de mitja tarda omple l’espai d’una claror càlida. Giro a dreta i a esquerra fi ns arribar allò que anomenen la infermeria. És una sala molt lluminosa on hi ha algunes germanes grans fent diferents activitats, alguna fa ganxet, una altra llegeix, algunes juguen al parxís. Entre aquestes darreres de seguida hi reconec la Josefi na. La “hermana” Josefi na que li dèiem quan jo era alumna encara, o senzillament la Josefi na, com li hem dit sempre el professorat de l’escola. Allà està ella, jugant al parxís amb dues germanes més, la mar de distretes. En veure’m de seguida s’ha alçat i m’ha va fet dos petons. La veig illusionada de veure’m. Llavors diu: Tants anys que vaig passar a l’escola... I és cert, perquè la Josefi na va estar a l’escola des de fi nals dels anys 60 fi ns fa Us confessaré que a mi em feia una mica de vergonya, perquè això de posar-me davant de 25 nois/es se’m feia estrany tenint present que jo només en tinc 6 d’alumnes..... però al fi nal em vaig decidir i li vaig dir que sí. Aquí va començar realment la feina més grossa. Si volia preparar alguna cosa amb cara i ulls i que els interessés m’ho havia de “currar”! Així que vaig preparar un guió i li vaig ensenyar a la seva tutora, la Montse. Li va semblar bé i vàrem quedar per un dia en concret. Ja em veieu a mi, preparant un power point amb tot allò que volia explicar, quina feinada!....però em va anar molt bé, la veritat, perquè quan vaig intentar resumir la feina que faig cada dia per a explicar-la en paraules senzilles, em vaig adonar de moltes coses: una d’elles és que la feina que faig m’agrada molt, l’altra és que faig una feina molt important per a aquest col- pocs anys. Al principi era mestra de Parvulari, i portava la classe de P5. En aquells temps en que es feia molta cal·ligrafi a i la m amb la a , mà, ella va ensenyar a escriure a una pila de nenes primer i també a nens després. Més endavant va agafar el càrrec de la porteria de l’escola. I durant una bona colla d’anys va ser la primera persona que veien tots aquells que entraven a l’escola. El seu caràcter dòcil, humil i senzill, però alhora desimbolt, la feia la persona ideal per aquell lloc. Ella coneixia a totes les famílies i els nens i nenes. Prenia els encàrrecs, repartia la seva miraculosa aigua amb sucre, que era bona per a tots els mals, i sovint els nens i nenes simulaven algun mal per poder baixar a veure-la. Després, un cop ja jubilada, va seguir fent un gran servei a l’escola, estant sempre disposada a ajudar quan li demanàvem. Ara, des de no fa gaire viu a Vic, allà hi troba la tranquil·litat que la gran ciu- lectiu, el de l’educació especial i que, per moltes coses que passin, ser mestra t’omple a molts nivells. Quina tonteria, pensareu... però a mi em va pujar la moral i em va donar forces per seguir endavant en aquests moments tant difícils de crisis que passem tots, i que també han afectat al meu centre. Jo pensava que en posar-me davant de tants nois em quedaria tallada i no sabria per on començar, però la veritat és que tant les dues tutores (perquè al fi nal ho vaig fer per als dos grups de 6è!) com tots els nois i noies em van acollir molt bé i no se’m va fer gens estrany parlar davant d’ells. Em va sorprendre gratament l’interès que els hi va generar la meva xerrada, les preguntes que feien, la seva curiositat per tot... va ser bonic i gratifi cant!. Però aquí no s’acaba la meva història, no! L’Eva també va voler que anés a explicar-ho a la seva tat ens nega a tots. Dubto que enyori el tràfec del carrer Mallorca o el soroll del camió de les escombraries. Hem estat una estoneta xerrant, però les seves companyes de parxís ja la reclamaven. Així que la deixo seguir la partida i li prometo que demà tornaré a pujar a veure-la i ens farem una fotografi a perquè tots els de l’escola la puguin veure. Com veieu tots els qui l’heu coneguda, encara que amb els cabells tots blancs, fa bona cara i se la veu feliç. Ja sap ella que, encara que se’n vagi a Vic, sempre serà la nostra Josefi na. classe i, és clar, no li podia de dir que no! També hi vaig anar, és clar, i també a les dues classes de 3er. I tots alhora, mare meva, 50 de cop! Però també va estar molt bé, em van acollir molt bé, tant els tutors com els nens i nenes...fi ns i tot em van demanar de tornar un altre dia per ensenyar-los més coses, i així ho vaig fer. Amb la meva experiència i per duplicat, us animo a tots a compartir una estona amb la classe dels vostres fi lls, per explicar el que vulgueu i cregueu interessant, la vostra feina, un viatge, una experiència, en fi , sempre us acolliran amb els braços oberts! Només em resta donar les gràcies als tutors, la Montse, la Lourdes, la Begoña i en Toni per deixar-me formar part de les classes i desitjar-vos un bon estiu a tots! Fins aviat! Marta Barberán
05 Ed. Infantil P-3 01 El pintor. 02 Estampem samarretes. 03 Juguem amb una diana i pilotes de colors. 04 Juguem amb els colors de les fruites i les verdures. 01 UN DIA “NO” COM QUALSEVOL Imma Villanueva, tutora de P3 B “El Sol” i Montse Sordé, tutora de P3 A “La Lluna” H em tornat d’excursió. Una d’aquelles sortides que són l´estrella, que brillen i per molt que el sol no aparegui, sempre són per recordar. La pluja amenaçant ens ha fet patir durant dies, en Tomàs Molina i els seus iguals, han estat observats per part nostra esperant bones notícies. Finalment i després d´haver cantat la tarda anterior la cançó del “Sol solet”, el cel gris ens desperta; això sí, amb uns tímids fi lets de llum que ens porten esperança. Les gorres posades, i pugem a l’ autocar amb les manetes aixecades per acomiadar els pares i avis que ens miren amb cara dubtosa: estan caient gotetes!!! Hem telefonat a la casa, Can Canadell, i allà el sol brilla entre mig de núvols tafaners. Doncs, som-hi!!! Enfi lem la Meridiana i una línia separa el gris del blau que fa goig de veure. El dia ha estat d’allò més distret. Tot arribant un monitor ens esperava cantant amb una guitarra. Hem fet el nostre camí fi ns a la plaça del davant de la casa i hem esmorzat enmig de la verda natura. Quan hem acabat i recollit les bosses, un pintor molt “autèntic” ha presentat a tots els nens i nens la activitat que es faria més tard. Una pila de samarretes els esperaven per ser estampades de diferents colors amb esponges. El motiu eren diferents animals. Posteriorment han organitzat els grups per anar a fer 02 el joc dels colors: recollir fruites i verdures, tirar pilotes a una cistella… Han visitat l’entorn natural i els animals de la granja, sempre acompanyats de monitors que també els animen amb jocs i cançons. Rentem mans, ens seiem a dinar fent rotllana: carmanyoles amb carn arrebossada a trossets, croquetes, fi ns i tot pasta amb tonyina o salsitxes, a més dels clàssics entrepans acompanyats d’ algunes cireretes o poma talladeta. Però de cop, a un quart de tres, comencen a caure gotetes que es volen fer notar…i a recollir s’ ha dit!!! A l’ interior els hi posem les samarretes i anem pensant en tornar. Arribant hem de despertar a una gran majoria, cansats i plens d’alegria. A casa expliquem com ha anat . La nostra família sempre escolta les aventures amb molta atenció i decideixen què ens faran el sopar veient el nostre cansament. Ens revifem i ens decidim a passar les fotos del dia a la Plataforma perquè els pares i nens gaudeixin quan les vegin. Finalment, l’ alegria també la tenim nosaltres, i molta! Les cares de felicitat que veiem pujant les fotos ens distreuen de les nostres cabòries, aquelles que tenim escoltant les notícies del dia, aquells números que no paren de ballar afectant la nostra vida i la nostra esperança. Ells sí que són la nostra esperança! 03 04 COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
Page 1 and 2: gratuïta Dos de maig, 249 08013 Ba
Page 3: 03 Ampa L’any Hola SAFITO 2007 va
Page 7 and 8: 07 Ed. Infantil P-5 ÉS L’HORA DE
Page 9 and 10: 09 Ed. Primària 2n PETITS LINGÜIS
Page 11 and 12: 11 Ed. Primària 4 t E ls Anem a fe
Page 13 and 14: 13 Ed. Primària 6 è Fish & Chips
Page 15 and 16: LES AVENTURES DE L’ANNA Berta Eme
Page 17 and 18: 17 ESO 2 n L’Omer Fast a Caixa F
Page 19 and 20: 19 ESO 4 t Viatge de final d’etap
Page 21 and 22: 21 Mira, escolta, llegeix… Juga L
Page 23 and 24: 23 C om ja sabeu molts de vosaltres
Page 25 and 26: 25 Primers auxilis Primers Auxilis
Page 27: 27 Racó TIC 3 5 1 AULACLIC.ES Equi

Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?