Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
04
Calaix de sastre
Actuació guitarra
El dilluns 30 de maig, els alumnes de tercer de primària van rebre
una classe de guitarra d’en Rafael Soto. En Rafa ens va explicar
les parts de la guitarra mentre tocava i cantava cançons d’actualitat
conegudes pels alumnes.
Des de l’equip de mestres del cicle volem agrair la seva aportació.
Moltes gràcies!
Alexis, Toni i Begoña
Des de Vic, la
nostra Josefina
Montse Feliu
Hola a tothom,
Sóc la Marta, mare de tres alumnes
d’aquesta escola, en Dani,
l’Eva i en Víctor, i treballo com a
mestra en una escola d’educació
especial.... m’agradaria compartir
amb tots vosaltres una experiència
inoblidable!
Tot va començar quan el meu
fi ll gran, després d’insistir molt,
va aconseguir que aquest últim
trimestre anés a la seva classe a
explicar quina feina feia.
Ja veus, direu, doncs de mestra,
no! Sí, sí, però als meus fi lls sempre
els ha cridat molt l’atenció
la meva escola, una escola on hi
ha nens “especials” diferents a
ells mateixos, als seus companys,
nens que van en cadira de rodes o
que caminen malament. Sempre
han sentit curiositat per ells i és
per això que en Dani volia que
compartís la meva feina amb ells
perquè és molt diferent a la que
fan els seus professors amb tots
els seus companys...
He pujat les amples escales de la
“casa Mare” a Vic i he entrat
en la clara galeria que dóna al
claustre de Santa Joaquima. La llum
de mitja tarda omple l’espai d’una
claror càlida. Giro a dreta i a esquerra
fi ns arribar allò que anomenen la infermeria.
És una sala molt lluminosa
on hi ha algunes germanes grans fent
diferents activitats, alguna fa ganxet,
una altra llegeix, algunes juguen al
parxís.
Entre aquestes darreres de seguida hi
reconec la Josefi na. La “hermana” Josefi
na que li dèiem quan jo era alumna
encara, o senzillament la Josefi na, com
li hem dit sempre el professorat de l’escola.
Allà està ella, jugant al parxís amb
dues germanes més, la mar de distretes.
En veure’m de seguida s’ha alçat
i m’ha va fet dos petons. La veig illusionada
de veure’m. Llavors diu:
Tants anys que vaig passar a l’escola...
I és cert, perquè la Josefi na va estar a
l’escola des de fi nals dels anys 60 fi ns fa
Us confessaré que a mi em feia
una mica de vergonya, perquè
això de posar-me davant de 25
nois/es se’m feia estrany tenint
present que jo només en tinc 6
d’alumnes..... però al fi nal em
vaig decidir i li vaig dir que sí.
Aquí va començar realment la
feina més grossa. Si volia preparar
alguna cosa amb cara i ulls i
que els interessés m’ho havia de
“currar”! Així que vaig preparar
un guió i li vaig ensenyar a
la seva tutora, la Montse. Li va
semblar bé i vàrem quedar per
un dia en concret. Ja em veieu
a mi, preparant un power point
amb tot allò que volia explicar,
quina feinada!....però em va anar
molt bé, la veritat, perquè quan
vaig intentar resumir la feina que
faig cada dia per a explicar-la en
paraules senzilles, em vaig adonar
de moltes coses: una d’elles
és que la feina que faig m’agrada
molt, l’altra és que faig una feina
molt important per a aquest col-
pocs anys. Al principi
era mestra de Parvulari,
i portava la classe
de P5. En aquells
temps en que es feia
molta cal·ligrafi a i la
m amb la a , mà, ella
va ensenyar a escriure
a una pila de nenes
primer i també a nens
després.
Més endavant va
agafar el càrrec de la
porteria de l’escola.
I durant una bona
colla d’anys va ser
la primera persona
que veien tots aquells que entraven a
l’escola. El seu caràcter dòcil, humil i
senzill, però alhora desimbolt, la feia
la persona ideal per aquell lloc.
Ella coneixia a totes les famílies i els
nens i nenes. Prenia els encàrrecs, repartia
la seva miraculosa aigua amb
sucre, que era bona per a tots els mals,
i sovint els nens i nenes simulaven algun
mal per poder baixar a veure-la.
Després, un cop ja jubilada, va seguir
fent un gran servei a l’escola, estant
sempre disposada a ajudar quan li demanàvem.
Ara, des de no fa gaire viu a Vic, allà hi
troba la tranquil·litat que la gran ciu-
lectiu, el de l’educació especial i
que, per moltes coses que passin,
ser mestra t’omple a molts nivells.
Quina tonteria, pensareu...
però a mi em va pujar la moral i
em va donar forces per seguir endavant
en aquests moments tant
difícils de crisis que passem tots,
i que també han afectat al meu
centre.
Jo pensava que en posar-me davant
de tants nois em quedaria
tallada i no sabria per on començar,
però la veritat és que tant les
dues tutores (perquè al fi nal ho
vaig fer per als dos grups de 6è!)
com tots els nois i noies em van
acollir molt bé i no se’m va fer
gens estrany parlar davant d’ells.
Em va sorprendre gratament
l’interès que els hi va generar la
meva xerrada, les preguntes que
feien, la seva curiositat per tot...
va ser bonic i gratifi cant!.
Però aquí no s’acaba la meva història,
no! L’Eva també va voler
que anés a explicar-ho a la seva
tat ens nega a tots. Dubto que enyori
el tràfec del carrer Mallorca o el soroll
del camió de les escombraries.
Hem estat una estoneta xerrant, però
les seves companyes de parxís ja la reclamaven.
Així que la deixo seguir la
partida i li prometo que demà tornaré
a pujar a veure-la i ens farem una fotografi
a perquè tots els de l’escola la
puguin veure.
Com veieu tots els qui l’heu coneguda,
encara que amb els cabells tots
blancs, fa bona cara i se la veu feliç.
Ja sap ella que, encara que se’n vagi
a Vic, sempre serà la nostra Josefi na.
classe i, és clar, no li podia de dir
que no!
També hi vaig anar, és clar, i
també a les dues classes de 3er.
I tots alhora, mare meva, 50 de
cop! Però també va estar molt bé,
em van acollir molt bé, tant els
tutors com els nens i nenes...fi ns
i tot em van demanar de tornar
un altre dia per ensenyar-los més
coses, i així ho vaig fer.
Amb la meva experiència i per
duplicat, us animo a tots a compartir
una estona amb la classe
dels vostres fi lls, per explicar el
que vulgueu i cregueu interessant,
la vostra feina, un viatge,
una experiència, en fi , sempre us
acolliran amb els braços oberts!
Només em resta donar les gràcies
als tutors, la Montse, la Lourdes,
la Begoña i en Toni per deixar-me
formar part de les classes
i desitjar-vos un bon estiu a tots!
Fins aviat!
Marta Barberán