Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

More documents

Recommendations

Info

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011 24 Un racó per pensar Adéu a uns alumnes, hola a més persones C om CREU DE SANT JORDI E l dia 27 d’abril la Generalitat de Catalunya va atorgar a la Congregació de les Ger- manes Carmelites de la Caritat la Creu de Sant Jordi. Per a nosaltres és el reconeixement públic de la tasca educativa realitzada per tantes educadores i educadors Vedruna al llarg de la nostra dilatada història. Un reconeixement que té els ulls posats en el camí ja recorregut, però també amb vistes al futur. Als mitjans hem trobat aquest text que és molt clarifi cador de la tasca duta a terme per la Congregació: “La congregació de les germanes Vedruna va ser fundada a Vic el 1826 per Joaquima de Vedruna, una vídua que es va dedicar a intentar pal·liar les mancances i les necessitats de la gent del seu temps. Centrada en un principi en el camp educatiu, va fundar una primera escola a la seva pròpia llar, el Manso Escorial de Vic. A poc a poc, la congregació es va estendre i trenta anys més tard ja treballava a 89 escoles, a més de a equip de pastoral, i acabant un altre curs com any rere any, no podem fer més que veure com els ganàpies de 4t d’ESO surten de l’escola per no tornar ja mai més… Quan un els veu, havent estat professor/a, mestre/a seu; el primer que pensa és si estaran preparats per enfrontar-se als reptes que els depararà el futur immediat, i el no tan immediat… Car és indefectible en la nostra professió valorar i revalorar què fem i què han après, gairebé de forma malaltissa… Però com a estrictament equip de pastoral, el tema de preocupació, és el de saber fi ns a quin punt hem treballat amb ells les problemàtiques socials, els valors en les temàtiques que van més enllà de les estrictament acadèmiques i curriculars; en defi nitiva fi ns a on els hem treballat des del punt de vista humà. Doncs per aquesta escola i per extensió, a totes les escoles Vedruna, la dimensió humana és el veritable eix vertebrador de tota la feina que ens portem entre mans… És ara, fent revisió del passat que acompanya els alumnes de 4t d’ESO d’enguany; que un diversos hospitals i centres assistencials. Avui, només a Catalunya, les Vedruna són presents en 36 escoles i en molts altres àmbits d’actuació. Així, les prop de 500 germanes Vedruna existents avui a Catalunya treballen en una munió de camps. Sense abandonar l’educació i la sanitat, han sabut adaptar-se als signes dels temps i desenvolupen la seva activitat preferentment en molts àmbits “d’alliberament”, tant en institucions o entitats pròpies com alienes, del món de la immigració, la marginació, les presons i l’assistència als necessitats en general. A tot el món la congregació té a hores d’ara unes dues mil germanes, desplegades en 28 països de quatre continents. Aquesta característica d’avançarse al seu temps continua, doncs, avui molt viva en la congregació. De fet, les germanes Ve druna ja van ser precursores en l’àmbit educatiu en ple segle XIX. Així, entre 1826 i 1854 van treballar exclusivament en l’escola pública, a més dels hospitals municipals i a les cases de la caritat. Gràcies als convenis que van subscriure amb l’administració de l’època, rebien el sou d’una mestra, però amb aquests diners hi treballaven tres germanes, per la qual cosa podien diversifi car la classe en tres grups. És a dir, van crear, sense fer soroll, l’escola unitària. El servei generós i efi caç que han fet des de fa 185 anys les carmelites-Vedruna al nostre país és inqüestionable. I des del primer moment van tenir molt clar que havien de maldar pels sectors populars, la Catalunya rural i la promoció de la dona. La seva contribució, mitjançant l’educació de milers i milers d’infants i joves i l’atenció als més necessitats, ha esdevingut un model a seguir.” Tribuna.cat. SIC. Servei d’Informació Català 28 d’abril de 2011. recorda les campanyes solidàries, els dies internacionals de la Pau, els esmorzars solidaris, les estones de pregària voluntària… els temps litúrgics amb aquelles velles quaresmes, les corones d’advent, els pessebres fets amb material reciclat… quantes i quantes coses que sumen i sumen, que mai resten, i que han de servir perquè ajudin a fer persones! Persones nobles, treballadores i eixerides, però sobretot bones, compassives, tolerants, que s’indignin davant les injustícies socials i mediambientals, que dediquin part de les seves vides a canviar el món que hereten quan neixen, i que els grans els hi transmetem sense compassió i amb certa indiferència! Si d’aquí uns anys ens els trobem sabrem la resposta… de moment, seguirem amb totes les altres promocions treballant la persona, perquè és el valor més important que podem tenir en el nostre entorn.
25 Primers auxilis Primers Auxilis Durant uns dies van venir uns infermers a l’escola a fer unes classes sobre primers auxilis. No eren uns infermers qualsevol. No! Eren el Sr. Robert Martin i el Sr. Xavier Bernàrdez, pares de l’escola. Ens va explicar les formes de salvar a algú que s’estava ofegant, primers auxilis(PAS), emergència i urgència, D.E.A, el que comporta que no t’arribi oxigen al cervell. Us en farem cinc cèntims. Salvar algú que s’ofega Quan algú s’ofega cal animar-lo a que tussi fent que tregui el quelcom que l’està ofegant, si es veu que no ho aconsegueix expulsar, cal socorre’l amb la tècnica de Heimlich, que es basa en col·locar el puny sota l’abdomen i pressionar fi ns provocar-li ganes de vomitar. Primers auxilis Per socórrer algú cal fer els següents passos: Protegir alertar i socórrer. 1) Protegir: Limitar l’accés a una unitat funcional per a assegurar-ne la integritat. 2) Alertar: Donar notícia d’algu- REANIMACIÓ CARDIO-PULMONAR En l’assignatura d’Educació per la Salut, va estar venint durant unes classes un infermer anomenat Roberto Martín que treballava a la SEM. Ens va estar explicant els primers auxilis, com per exemple: -Reanimar una persona pas a pas. -Aquí demanar ajuda. REANIMAR UNA PERSONA: 1. Consciència: per avaluar la consciencia es preguntarà a la víctima si ens escolta i com es troba. Si la víctima no respon (no percebem cap resposta) considerarem la víctima inconscient, avisarem a una ambulància assistencial (112) i passarem a preparar-nos per l’avaluació de la respiració. 2. Preparació: Ens posarem a l’altura de les espatlles, traurem la roba que ens molesti del pit de la víctima, posarem a la víctima estirada sobre un pla dur (cap per amunt) amb els braços al llarg del cos. 3. Respiració: L’avaluarem acostant un lateral de la nostra cara a la boca i nas de la víctima mentre que mirem el seu pit i abdomen. Busquem amb això sentir i / o sentir en la nostra galta l’entrada i sortida de l’aire de la víctima, al mateix temps que ens permet veure i observar el moviment respiratori del tòrax i abdomen. En cas de no sentir la respiració, posarem una mà al front, que empenyerà cap avall, i l’altra a la nuca, que tirarà cap amunt, aconseguint així estirar el coll elevant la mandíbula i amb ella la base de la llengua, tornant de nou a comprovar la respiració. 4. Masatge Cardíac: Un cop fet tot això, posarem una mà sota l’altra (entrellaçant els dits) i amb els braços rectes i perpendiculars al pit de la víctima deixarem caure el nostre pes 30 vegades i realitzarem dues insufl acions seguides (boca a boca). En fi nalitzar cada seqüència tornarem a valorar si la víctima respira o no. Si no hi ha pols seguirem realitzant seqüències fi ns que en torni a tindre. Quan el pols retorni tornarem a valorar la respiració. Eric Villagrasa i Jaume Sánchez 2n ESO A na cosa perquè estigui advertit i obri en conseqüència. 3) Socórrer: Assolir algú la salvació. Preguntar-li com es troba i si no respon, és a dir que no està conscient, mirar si respira, de la següent manera: 1) Fer la tècnica del mentó: Es bassa en agafar l’inconscient per la barbeta i el front i estirar cap enrere. 2) Mirar si respira: Posar l’orella a 5cm de la boca per veure si respira i amb els ulls mirar el tòrax, de manera que es veu si s’eleva. 3) Si no respira fer: • Massatge toràcic: Serveixen per fer circular la sang, El risc d’aquesta tècnica és el de fracturar les costelles de la víctima, però aquest risc és menyspreable respecte a la situació (mort segura de la víctima si no es fa res). Un es pot entrenar en aquesta tècnica amb un maniquí dissenyat per a aquest fi . • Boca a boca: És la ventilació assistida mitjançant diverses tècniques per a una persona que ha deixat o se li difi culta respirar. Consisteix principalment en mantenir les vies respiratòries buidades i estimular la inhalació i la exhalació. Per fer efectius aquests passos, s’han de fer 30 compressions toràciques i 2 inhalacions d’aire (Boca a boca). DEA desfi bril·lador extern automàtic, es col·loca en el cos del pacient i ell li va fent les càrreges elèctriques. Emergència i urgència Emergència: Esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata. Urgència: Nom donat genèricament a les malalties o traumatismes, generalment de caràcter greu, que requereixen l’aplicació immediata i ineludible d’un tractament adequat. Si els passa alguna Emergència o urgència han de trucar al 112. Marc Moreno i Marc Benavent 2n ESO B
Page 1 and 2: gratuïta Dos de maig, 249 08013 Ba
Page 3 and 4: 03 Ampa L’any Hola SAFITO 2007 va
Page 5 and 6: 05 Ed. Infantil P-3 01 El pintor. 0
Page 7 and 8: 07 Ed. Infantil P-5 ÉS L’HORA DE
Page 9 and 10: 09 Ed. Primària 2n PETITS LINGÜIS
Page 11 and 12: 11 Ed. Primària 4 t E ls Anem a fe
Page 13 and 14: 13 Ed. Primària 6 è Fish & Chips
Page 15 and 16: LES AVENTURES DE L’ANNA Berta Eme
Page 17 and 18: 17 ESO 2 n L’Omer Fast a Caixa F
Page 19 and 20: 19 ESO 4 t Viatge de final d’etap
Page 21 and 22: 21 Mira, escolta, llegeix… Juga L
Page 23: 23 C om ja sabeu molts de vosaltres
Page 27: 27 Racó TIC 3 5 1 AULACLIC.ES Equi

Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?