Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
24
Un racó per pensar
Adéu a uns alumnes, hola a més persones
C om
CREU DE SANT JORDI
E l
dia 27 d’abril la Generalitat
de Catalunya va atorgar
a la Congregació de les Ger-
manes Carmelites de la Caritat la
Creu de Sant Jordi. Per a nosaltres
és el reconeixement públic de
la tasca educativa realitzada per
tantes educadores i educadors
Vedruna al llarg de la nostra dilatada
història. Un reconeixement
que té els ulls posats en el camí ja
recorregut, però també amb vistes
al futur.
Als mitjans hem trobat aquest
text que és molt clarifi cador de la
tasca duta a terme per la Congregació:
“La congregació de les germanes
Vedruna va ser fundada a Vic el
1826 per Joaquima de Vedruna,
una vídua que es va dedicar a
intentar pal·liar les mancances i
les necessitats de la gent del seu
temps. Centrada en un principi en
el camp educatiu, va fundar una
primera escola a la seva pròpia
llar, el Manso Escorial de Vic. A
poc a poc, la congregació es va
estendre i trenta anys més tard ja
treballava a 89 escoles, a més de
a equip de pastoral, i acabant un altre
curs com any rere any, no podem fer més
que veure com els ganàpies de 4t d’ESO
surten de l’escola per no tornar ja mai més…
Quan un els veu, havent estat professor/a,
mestre/a seu; el primer que pensa és si estaran
preparats per enfrontar-se als reptes que els depararà
el futur immediat, i el no tan immediat…
Car és indefectible en la nostra professió valorar
i revalorar què fem i què han après, gairebé
de forma malaltissa…
Però com a estrictament equip de pastoral, el
tema de preocupació, és el de saber fi ns a quin
punt hem treballat amb ells les problemàtiques
socials, els valors en les temàtiques que van més
enllà de les estrictament acadèmiques i curriculars;
en defi nitiva fi ns a on els hem treballat
des del punt de vista humà. Doncs per aquesta
escola i per extensió, a totes les escoles Vedruna,
la dimensió humana és el veritable eix vertebrador
de tota la feina que ens portem entre
mans…
És ara, fent revisió del passat que acompanya
els alumnes de 4t d’ESO d’enguany; que un
diversos hospitals i centres assistencials.
Avui, només a Catalunya, les Vedruna
són presents en 36 escoles i
en molts altres àmbits d’actuació.
Així, les prop de 500 germanes Vedruna
existents avui a Catalunya
treballen en una munió de camps.
Sense abandonar l’educació i la
sanitat, han sabut adaptar-se als
signes dels temps i desenvolupen
la seva activitat preferentment en
molts àmbits “d’alliberament”,
tant en institucions o entitats
pròpies com alienes, del món de
la immigració, la marginació, les
presons i l’assistència als necessitats
en general. A tot el món la
congregació té a hores d’ara unes
dues mil germanes, desplegades
en 28 països de quatre continents.
Aquesta característica d’avançarse
al seu temps continua, doncs,
avui molt viva en la congregació.
De fet, les germanes Ve druna ja
van ser precursores en l’àmbit
educatiu en ple segle XIX. Així,
entre 1826 i 1854 van treballar exclusivament
en l’escola pública, a
més dels hospitals municipals i a
les cases de la caritat. Gràcies als
convenis que van subscriure amb
l’administració de l’època, rebien
el sou d’una mestra, però amb
aquests diners hi treballaven tres
germanes, per la qual cosa podien
diversifi car la classe en tres grups.
És a dir, van crear, sense fer soroll,
l’escola unitària.
El servei generós i efi caç que han
fet des de fa 185 anys les carmelites-Vedruna
al nostre país és
inqüestionable. I des del primer
moment van tenir molt clar que
havien de maldar pels sectors populars,
la Catalunya rural i la promoció
de la dona. La seva contribució,
mitjançant l’educació de
milers i milers d’infants i joves i
l’atenció als més necessitats, ha
esdevingut un model a seguir.”
Tribuna.cat. SIC. Servei d’Informació
Català 28 d’abril de 2011.
recorda les campanyes
solidàries, els dies internacionals
de la Pau,
els esmorzars solidaris,
les estones de pregària
voluntària… els temps
litúrgics amb aquelles
velles quaresmes, les
corones d’advent, els
pessebres fets amb material
reciclat… quantes
i quantes coses que
sumen i sumen, que
mai resten, i que han de servir perquè ajudin
a fer persones! Persones nobles, treballadores i
eixerides, però sobretot bones, compassives, tolerants,
que s’indignin davant les injustícies socials
i mediambientals, que dediquin part de les
seves vides a canviar el món que hereten quan
neixen, i que els grans els hi transmetem sense
compassió i amb certa indiferència! Si d’aquí
uns anys ens els trobem sabrem
la resposta… de moment,
seguirem amb totes les
altres promocions treballant
la persona, perquè és el valor
més important que podem tenir
en el nostre entorn.