Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

More documents

Recommendations

Info

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011 16 Aquest és el títol de la wiki que durant uns dies a les hores de tutoria hem estat treballant. Hem fet aquesta wiki per a conèixer millor totes les substàncies additives que ens envolten. Específi - cament vam treballar les drogues, el tabac, l’alcohol i com infl ueix la publicitat. Cada grup es va encarregar d’un d’aquests temes i vam anar cercant informació i col·locant-la a la wiki. Durant aquests dies vam esbrinar i descobrir coses que desconeixíem. Al fi nal, quan vam haver acabat la wiki, les professores ens van passar un qüestionari amb el qual vam haver d’observar i trobar la informació a partir del treball fet pels nostres companys. Gràcies a aquesta activitat tots ESO 1r Si coneixes, decideixes vam conèixer el mal que ens podem fer si desconeixem els efectes de les substàncies additives. La cosa no va acabar aquí. Per tal d’exposar-nos a una situació que podria ser quotidiana, vam veure una pel·lícula que tractava d’uns nens de tretze o catorze anys que es veien atrets pel fet de fumar. Un dels nens de la pellícula té un amic que fuma i li diu que a la festa que farà la Maria portarà tabac. Quan ell arriba a la festa, el seu amic, davant de tothom, li diu: “En vols un?”. I tu, què faries? Si voleu veure la feina que hem fet, podeu entrar a http://ves.cat/aHtR MARTA SEDEÑO, 1r ESO A JORNADES ESPORTIVES “UNA ESCOLA PER A TOTHOM” Va ser un dia especial, vam arribar a les 9h a l’escola, perquè a les 10h començava l’activitat . Allà, una vegada ja vam sortir del metro, vam agafar diversos semàfors, aquell passeig tan bonic amb arbres i sorra que dóna a la carretera, i fi nalment al lloc on fèiem les activitats, Can Dragó. Fins al cap d’uns 20 minuts no vam començar, així que mentre tan vam fer temps perquè les altres escoles d’Educació Especial i Ordinàries anessin arribant. Una vegada totes les escoles ens vam trobar a Can Dragó, una senyora va començar a dir els grups, hi havia molts monitors. Jo em vaig trobar amb el grup que em tocava, i la primera activitat em va agradar molt. La segona era una en la que havíem de córrer i saltar a una màrfega i en el moment del salt fer un intent de tombarella. L’altre que també em va agradar era la que ens havíem de posar en la pell d‘una persona amb cadira de rodes i fer un recorregut amb la cadira. Finalment un cop tots els grups vàrem acabar ens van donar una medalla. A mi aquesta excursió m’agrada perquè no discriminen a ningú, nosaltres estem feliços perquè ens ho passem bé i els nois de les escoles d’educació especial els hi costa, però s’esforcen al màxim i també s’ho van passar molt bé! Anna Enento 1r ESO B Xerrada sobre substàncies addictives L’altre dia , el pare d’una alumna de Primària de l’escola que és infermer, va venir a parlar sobre les substàncies additives. Primer ens va preguntar si sabíem que eren les substàncies additives. Li vam respondre i ell ens va completar la nostra defi nició. Després ens va parlar sobre el tabac, es va dir que abans, el tabac era un senyal de maduresa. Tothom que era important o que sortia per la televisió havia de ser fumant, sino, no et prenien seriosament. Ens va parlar sobre els seus components i ens va dir, per exemple, que un dels seus components era com un “matarratas” potent, ens va dir que ens quedéssim amb el nom de Poloni 210, ja que és la substància del tabac que ha trobat últimament, que és pràcticament com un verí. També ens va dir que la substància més coneguda del tabac és la nicotina, i que és essencial per al cos, molts aliments porten petites quantitats de nicotina, el problema és prendre nicotina de forma excessiva. Ens va explicar que la nicotina només et torna addicte durant 2 dies, però a les indústries tabaqueres això no els interessa i per això al paper del tabac hi ha moltes substàncies dolentes que prolonguen l’addicció. Ens va explicar que la indústria tabaquera i la petrolera eren les més riques del mó n. Finalment va parlar sobre l’alcohol, però va ser més breu perquè no li quedava gaire temps. Ens va dir que ell estava a favor dels càstigs durs pel que fa alcohol i conducció. Va dir que era curiós que quan els borratxos condueixen i xoquen, acostuma a morir l’altre. Ens va explicar que les discoteques són una gran font d’alcohol i que allà tothom et tempta per emborratxar-te. També va dir que a diferència del tabac, l’alcohol afecta més ràpidament a les neurones. Va arribar l’hora de plegar i les professores el van avisar que ja s’havia acabat l’hora. David Pérez 1r ESO B
17 ESO 2 n L’Omer Fast a Caixa Fòrum E l dia 29/3/11 vam anar a Caixa Fòrum. Primer vam agafar el metro i vam baixar a Plaça Espanya, i vam caminar fi ns arribar a Caixa Fòrum. Vam esmorzar i vam entrar i ja ens esperava l’Agnès, la nostra guia. Seguidament vam anar a una sala on ens van ensenyar un reportatge de l’autor, l’Omer Fast. La meitat de la pantalla projectava la història d’un militar, que durant la guerra de l’Iraq va matar sense voler una senyora, i l’altre meitat projectava un altre reportatge amb el mateix protagonista però MI MUÑECO VIEJO Y YO Cuando el médico me dio los resultados de la analítica, me quedé helada, no me lo podía creer. Al llegar a casa, mi padre nos estaba esperando contenta pensando que todo había salido bien, pero no era así; en los informes médicos ponía que tendría que estar ingresada durante mucho tiempo, así que mi madre me mandó a hacer las maletas. Cuando entré en la que había sido mi habitación, una lágrima me recorrió la mejilla, entonces fue cuando me vino a la mente esos recuerdos de cuando yo era pequeña. Bajé las escaleras con la maleta en la mano, cansada, intentando no mostrar mi dolor, pero al fi nal mi padre se dio cuenta de mis sentimientos y decidió ayudarme y consolarme. A pesar de todo, decidí ir a la buhardilla para coger el muñeco viejo que mi abuela me regaló ya hace un montón de tiempo, el muñeco con el que había pasado buenos y malos momentos. Mi padre nos llevó hacia la clínica hospitalaria, donde estaría ingresada. Durante todo el recorrido, me preguntaba por qué me tenía que pasar a mí. Pero cuando llegué, vi que muchos otros niños estaban enfermos, y ya desde hacía tiempo. Así que por otra parte tenía suerte. Cada tarde me iba a la sala recreativa donde estaban los otros niños, donde podía disfrutar al menos de un rato y olvidarme en qué lugar estaba. Después de muchas pruebas, me encontraron una mancha en un pulmón. Así que decidí relacionarme con los otros niños con los que me encontraba cada día en esa sala para tener un poco de entretenimiento, y amigos con los que poder hablar y relacionarme. Los días siguientes, como os he dicho, me intenté relacionar más, y les enseñé mi muñeco, el muñeco viejo y un poco destrozado del cual os he contado antes. Un niño, con una enfermedad no muy conocida, me dijo que si le dejaba mi muñeco, y así lo hice, le dejé durante un tiempo; y cuando me lo devolvió, vi que su madre me lo había arreglado un poco para que no diera tanta pena, incluso yo mismo lo reconozco, no era de lo más perfecto, así que le di las gracias. Después de haberle conocido, cada día quedábamos a una hora determinada, para ir a ver a los otros niños que no tenían la misma suerte de poder tener un rato para divertirse. Decidimos pedirles a nuestras madres hilos, agujas y ropa para poder hacer muñecos parecidos al mío y dárselos a todos los niños del hospital, para que tuvieran un poco de compañía. La verdad es que me sentí muy bien al ayudar a otros niños, y mi estancia en el hospital se me hizo más corta. Sandra García de las Bayonas explicant les seves experiències amb una novia alemanya, que es comportava de forma estranya. L’Omer Fast va fer un collage, va fi car fets reals amb fets inventats i va combinar la fotografi a amb el vídeo. Això ho vam descobrir en donar la volta a la projecció, és a dir, vam poder veure de l’altre costat la part que ens explicava com havia estat el procés de creació. Després vam fer un taller: havíem de combinar diferents vídeos perquè sortís una frase, ens vam fi car en grups de dos o tres persones i vam començar a fer el muntatge. Primer havíem de subratllar la frase que volíem fer en un full (feta a partir de diferents parlaments); quan ja ho teníem subratllat vam començar agafar el vídeos i ajuntar-los perquè formes la frase amb l’ordinador i quan tota la gent va acabar vam escoltar totes les frases dels nostres companys. Va ser molt divertit! Després vam agafar el metro i vam baixar a Encants i vam tornar al col·legi… Tornem a la rutina! Sara Villeta El caer de las hojas Todos en la vida tenemos momentos inesperados en los que hemos sufrido o vamos a sufrir. Creo que ese sentimiento también lo viven las hojas: ¿Os habéis parado a ver el momento en que una hoja está a punto de caer o se está secando? Una hoja primero vive y está rebosante de alegría; es de color verde, muy dura, muy atrevida e incluso a veces acaba en punta, que eso nos da a entender que no quiere que se le escape su alimento vital; el agua. Esos primeros días son maravillosos, siempre al lado de su madre; la rama, y de su padre; el tronco. Nunca tiene miedo porque está protegida y su padre mantiene a todos. ¡Eso sí que es vida! Hasta aquí todo bien, pero después… ¿alguien piensa en lo que pasa después? Después es cuando viene lo malo: Primero cae el padre, la raíz de todo, el tronco, el elemento vital: se empieza a secar sacando cortezas, entonces se pone el traje militar e intenta ser duro, pero no puede. Las capas se le van cayendo y si no se le caen viene el típico niño pequeño y se las arranca. Ya empezamos con uno mal y la hoja empieza a ponerse de un toque amarillo con pequeñas manchas verdes. A continuación viene la madre; la rama, ella es la que se preocupa por la hoja, pero teniendo al tronco mal, ella se empieza a venir abajo, cada vez más débil, intentando aguantar a su hija con sus únicas fuerzas pero casi que no puede. La hoja que ya está de color marrón con pequeñas manchas amarillas empieza a secarse y a ponerse acartonada, sin poder ser tan fl exible como antes. Y las últimas manchas amarillas que le quedan se le tiñen de color totalmente marrón. En este momento es cuando la hoja empieza a tambalearse, cuando ve que ya está a punto de caerse, e inesperadamente viene una ráfaga de viento que la desprende de su rama. Aquí es cuando la hoja ve cómo se va separando de sus padres, de su raíz, de su elemento vital, y va cayendo lentamente dando vueltas con el viento que le ayuda a llegar a su único destino en ese instante; el suelo. Ahora ya está sola, sin ningún rumbo y únicamente dirigida por el viento que a ratos la podrá levantar, pero nunca será lo mismo, porque la levantará llevándola a otro sitio, pero ese sitio nunca volverá a ser con sus padres, ahora está sin una parte de ella. Nathalia Lara COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
Page 1 and 2: gratuïta Dos de maig, 249 08013 Ba
Page 3 and 4: 03 Ampa L’any Hola SAFITO 2007 va
Page 5 and 6: 05 Ed. Infantil P-3 01 El pintor. 0
Page 7 and 8: 07 Ed. Infantil P-5 ÉS L’HORA DE
Page 9 and 10: 09 Ed. Primària 2n PETITS LINGÜIS
Page 11 and 12: 11 Ed. Primària 4 t E ls Anem a fe
Page 13 and 14: 13 Ed. Primària 6 è Fish & Chips
Page 15: LES AVENTURES DE L’ANNA Berta Eme
Page 19 and 20: 19 ESO 4 t Viatge de final d’etap
Page 21 and 22: 21 Mira, escolta, llegeix… Juga L
Page 23 and 24: 23 C om ja sabeu molts de vosaltres
Page 25 and 26: 25 Primers auxilis Primers Auxilis
Page 27: 27 Racó TIC 3 5 1 AULACLIC.ES Equi

Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?