Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
12
D es
Ed. Primària 5 è
Cantània
Activitats de 5è
Alumnes de cinquè
El 6 de febrer vam anar en tren fi ns a Calafell per a visitar
la Ciutadella Ibèrica. Quan vam arribar ens van fer
deixar les motxilles i seure al terra per a explicar-nos de
què anava la sortida. Ens van ensenyar les cases de la ciutadella
i les eines i armes que feien servir, per exemple un teler. Després
de veure el poblat vam anar a dinar a la platja.
El 14 de febrer vam anar al circuit de circulació del Castell de
Montjuïc. Va ser molt divertit perquè les bicicletes eren a la
nostra mida i els semàfors nous de trinca. Primer va circular la
classe A mentre la B tenia temps lliure. Els guàrdies ens penalitzaven
si ens passàvem senyals. Ens van fer posar un casquet
de paper sota el casc per a evitar encomanar-nos en cas d’exis-
de 4t de primària que l’Alexis ens
deia que a 5è faríem la Cantània i
que ho realitzaríem a l’auditori. Ara,
ja som a 5è, ja hem cantat. Ha estat del tot
més emocionant, excitant, divertit,…
Primer de tot, l’Alexis a principi de curs,
ens va inscriure a aquesta sortida. Com són
moltes les escoles que volen participar, es
fa un sorteig per escollir quines són les que
participaran. A nosaltres ens va tocar.
La Cantània, aquest any era una mica rareta.
Les cançons semblaven no tenir gaire
sentit. Havies de comprendre de què anava
tota la història per trobar sentit al que estàvem
treballant. L’argument, doncs, parla
de dos nois primitius, L’Alfred i l’Elisabeth.
L’Alfred estima l’Elisabeth, però no sap parlar
i no li sap comunicar, havia d’aprendre a
parlar i expressar-se per poder dir quelcom
tan especial. Viatgen per molts mars: el Grec
on coneixen les lletres gregues (alfa, beta,
omega, pi, theta,…), el Groc on coneixen el
japonès i el xinès, el Roig on aprenen les lletres
hebrees i palestines i el Negre on aprenen
l’ucraïnès i el rus. Amb tants coneixements,
tantes llengües apreses, l’Alfred ja li pot comunicar
a l’Elisabeth que l’estima i ho fa un
cop han arribat al Mare Nostrum, però se
n’adonen que no estan en aquest mar, sinó
que han anat a parar al Mare Monstrum on
els hi tocarà enfrontar-se a grans monstres.
Finalment acaben alliberant-se d’ells i acaben
arribant al Setè Cel.
Després de comprendre tot el que els hi
passava a l’Alfred i a l’Elisabeth, nosaltres
també enteníem la complexitat de les cançons.
Tot i això, ens les vam aprendre amb
molt d’interès. Algunes d’elles, a més a més,
les acompanyaven algunes coreografi es i en
alguns moments també havíem de fer ús de
material que havíem creat a l’escola i a casa
com: pals de pluja, coralls fets de paper ploma,
lletres fl uorescents, paper de cel·lofana,
mòbils de cartró… com es pot veure vam
haver de treballar molt i gràcies a l’ajuda
dels mestres, Alexis, Teresa i Mireia, i de les
nostres famílies vam poder tirar-ho tot endavant.
El dia 9 de maig estàvem molt nerviosos, era
el dia de posada a punt. Anàvem a l’auditori,
les nostres famílies també vindrien. Un
cop vam arribar a l’auditori vam veure que
hi havia moltes escoles, divuit, érem centenars
d’alumnes. Tots cantaríem a l’hora! No
semblava possible! Mai havíem assajat junts,
cada escola feia coreografi es diferents i no
totes les escoles cantàvem els mateixos troços
de les cançons. Això no podia sortir bé!
Dues hores abans que vinguessin els pares
vam començar l’assaig general. Teníem un
director molt simpàtic que ens va fer treballar
de valent als centenars d’alumnes que
hi havia dins l’auditori. Ens va corregir els
errors que fèiem i ens van coordinar perfectament.
El que semblava impossible, ja semblava
possible.
Acabat l’assaig general, vam fer una pausa
de 10 minuts que vam aprofi tar per anar al
lavabo i distreure’ns una mica, al mateix
temps els pares entraven a l’auditori i agafa-
tència de polls.
El 13 d’abril vam anar a Can Dragó. Es tractava de compartir
unes proves esportives amb nens i nenes discapacitats. Quan
vam arribar ens van cridar pels colors d’unes cartolines que
duiem a la samarreta i vam iniciar el circuit que tenia nou proves.
Al fi nal ens van donar una medalla a cada nen/a.
El dia 4 de juny va ser la Diada de Bàsquet. Va ser molt divertit
encara que 5è i 6è vam perdre. Les alumnes de jazz van ballar
el Waka-waka amb pom-pons com a animadores. Hi va haver
concursos de triples i de dibuix. Al fi nal ens van donar molts
regals.
El dia 20 vam anar al Natupark. Ha estat una excursió esportiva.
Vam anar penjats amb un arnès seguint un circuit pensat
per divertir-se. Era una excursió de fi nal de curs, de tot un dia.
Al Natupark hi ha tres circuits (verd, blau i vermell) que tenen
diferent difi cultat.
ven el millor lloc per veure’ns. Passat aquest
temps vam tornar als nostres llocs i ja vam
veure l’auditori ple. Cadascú de nosaltres
buscava a la seva família. No era una feina
fàcil! Era com buscar una agulla en un paller.
Però quasi bé tothom va localitzar els
familiars.
Havia arribat l’hora de la veritat, començava
el concert. Primer vam cantar la cançó de
Blésquere, després la cançó Grega, seguidament
la cançó Groga, després la cançó Roja,
la cançó Negra, la cançó Índica, la cançó del
Mare Nostrum, la cançó del Mare Monstrum
i per últim la cançó del Setè Cel. Va
ser impressionant! Totes les coreografi es van
sortir molt bé, tothom anava a l’hora, tots
els materials que havíem preparat es veien
a la foscor, tots sonaven a l’hora,… Era realitat!
L’esforç de les divuit escoles, més l’esforç
dels divuit mestres d’educació musical i
plàstica donava com a resultat una Cantània
esplèndida.
Abans d’acabar el concert, vam repetir la
cançó Roja fent sortir els mestres de música
a l’escenari. Ells també es mereixien un gran
aplaudiment.
A la sortida de l’auditori, tothom ens va felicitar,
ens van dir que tot havia estat perfecte.
Tots vam tornar cap a casa contents i molt
feliços, sabent que aquesta serà una experiència
que mai oblidarem.
Gràcies a tots per ajudar-nos a acabar amb
èxit la nostra Cantània!