Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
10
Ed. Primària 3 r
LA VIDA ENS SOMRIU
Begoña Corbella
Toni Rojas
La vida ens somriu i hem d’estar
contents pel que som i el que tenim.
Des del punt de vista de formació
humana, creiem que aquest sentiment
l’hem de fomentar en els
nostres alumnes.
A l’escola ens agrada molt que
vinguin els pares a explicar-nos la
seva feina o a compartir amb nos-
La vida ens somriu
E ls
dies 12 i 19 de maig ha vingut
la Marta, mare de l’Eva
Soriano, mestra d’educació
Especial, a parlar-nos sobre la
seva feina. Treballa amb nens i
nenes que tenen paràlisi cerebral.
Van amb cadires de rodes, i quan
fan gimnàstica seuen a un tub i les
monitores els aguanten perquè no
es caiguin. Quan mengen se’ls ha
d’ajudar. La Marta els ajuda molt
i fa una gran feina. També hi ha
altres monitors per ajudar-los. Hi
ha diferents classes, i quan fan
música el Nil toca el piano. Quan
no fan música el Nil té els braços
rodant, però quan està davant
del piano comença a tocar-lo. Hi
havia sis alumnes, però una es va
morir i van quedar cinc alumnes
que es diuen: Nil, Owen, Óscar,
Marc, Víctor i Èric. La que es va
morir va ser la Pili, perquè tenia
problemes i estava malalta.
altres alguna vivència que trobin
interessant. Estem molt agraïts als
pares i mares que han vingut fi ns
ara i animem els altres a fer-ho.
Aquest trimestre a tercer ha vingut
la Marta Barberán, mare de
l’Eva Soriano, a explicar-nos la
seva feina. Treballa a una escola
d’Educació Especial, amb nois i
noies que tenen paràlisi cerebral.
Vam considerar interessant i educatiu
que els nostres nens i nenes
coneguessin realitats diferents a la
seva. Moltes vegades ens posem
tristos perquè no hem pogut anar
a jugar al parc, perquè no ens han
comprat l’última DS que ha sortit
al mercat, ens enfadem amb un
company per qualsevol motiu que
potser no és tan important com
ens sembla…
A partir de les dues sessions que
vam poder compartir amb la
Marta, hem fet un text explicant
el que més ens va agradar i sorprendre.
Aquí teniu dos exemples.
Chiara Ansotegui El dia de la Marta,
la mare de l’Eva
Ona Toro
E l
dijous passat va venir la mare
de l’Eva Soriano. Ens va expli-
car la seva feina, que era cuidar
nens amb malalties, com per exemple
la paràlisi cerebral.
El seu cole es diu ASPACE. També
ens va explicar que aquests nens tenien
totes les seves coses d’un mateix
color per saber distingir-les. S’entenien
molt bé. Tenien unes joguines
que els divertien molt. Tenies un gos
que apretaves un botó i cantava, un
elefant molt xulo i moltes coses més.
El dia del seu “cumple” feien una
cosa molt curiosa: agafaven un assecador
i quan l’encenien s’apagaven
les espelmes. Quan venien del cap de
setmana els pares els hi gravaven el
que havien fet, pitjaven un botó i ho
explicaven. Amb la música es relaxaven
moltíssim… Gràcies al treball de
la senyora Marta aquests nens estan
millor i aprenen a ser feliços.