Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

gratuïta
Dos de maig, 249 08013 Barcelona
Tel. 93 246 32 00 - Fax. 93 244 85 44
immaculadabarcelona@vedruna.org
http://www.immaculadabarcelona.org
cop d’ull revista trimestral de l’escola Immaculada. JUNY 2011
Si jutges les persones no
tens temps d’estimar-les.
Teresa de Calcuta
29

02 Editorial
03 Ampa
Fi de curs i fi de Junta
04 Calaix de sastre
05 Educació Infantil
Els primers treballs
cooperatius. Un dia ‘no’
qualsevol
02
Editorial
08 Educació Primària
Treballem els animals. La vida
ens somriu. Fish & Chips
14 Els Jocs Florals
Els millors textos, les FLORS
16 ESO
20 Personatge Protagonista
Carolina i Pepa Picas
21 Mira, escolta, llegeix…
22 Dansa
El 18è Festival de Dansa
23 Bàsquet
Basquetmaniàtics
24 Un racó per pensar
Adéu a uns alumnes, hola a
més persones
25 Primers auxilis
Reanimació cardio-pulmonar
26 Entreteniments
27 Racó TIC
Aulaclic.es
Equip de revista
U na
vegada més, aquesta última edició del
“Cop d’ull” intentarà recollir l’actualitat
de l’ escola en un any en què els valors
s’estan posant a prova en molts dels àmbits de la
nostra societat.
Des dels clàssics esportius, als debats quotidians
fi ns als moviments socials que irrompen als carrers
per a demanar a les administracions respecte
per als drets col·lectius davant d’una situació
econòmica i social sense precedents en les últimes
dècades. Cal aprendre a valorar i triar la opció
que es cregui més convenient amb independència
de factors que no siguin sempre la voluntat
pròpia. Així, l’escola ha desenvolupat nombroses
activitats per a què els nostres nens i joves desenvolupin
el seu propi criteri en les situacions
quotidianes, que en el dia de demà esdevindran
decisions importants sobre les quals hauran de
ser responsables.
En el present marc social, que com el mural d’inici
de curs representa, ens trobem davant d’un
gran laberint en el que tots hi som immersos. El
lema i l’eix transversal treballats a l’escola a tots
els nivells esdevé un punt de partida per a un nou
plantejament en el que tots participem i en el
que tots hem de ser capaços de tenir una opinió
pròpia i saber expressar-la de la millor manera.
Així, i després d’un any en el que hem après a
valorar i triar objectivament el camí a seguir, des
de l’escola esperem que les pautes que s’han intentat
transmetre serveixin (com cada any amb la
seva temàtica) per a col·laborar en la formació no
solament acadèmica sinó també personal d’uns
joves que en un futur no gaire llunyà formaran
part de manera autònoma d’una societat de la
que tots participem.
Els nous corrents ideològics demostren que la societat
és viva i activa, i que tot i les difi cultats dels
camins a recórrer cal defensar les opinions pròpies
i mantenir-se ferm. Entenem que si a l’escola
s’aprèn a decidir-se i a expressar-se, es fomenten
valors com la democràcia, la integritat i el respecte
dotant al conjunt de la societat d’eines per fer
un salt qualitatiu endavant.
Un any més, esperem haver assolit els objectius
inicials proposats i que l’evolució de tots plegats
hagi estat plena i satisfactòria. Des d’aquest refl ex
de la vida a l’escola, us volem desitjar unes bones
vacances d’estiu en les quals gaudiu de la família
i del temps de lleure. Segur que és ben merescut!
Finalment, és necessari fer menció i agrair als
membres de l’AMPA que enguany fi nalitzen la
seva tasca, l’absoluta dedicació i bon treball realitzat
en uns càrrecs que sovint comporten una
elevada càrrega de treball i que han estat fonamentals
per al bon funcionament de tota la institució.

03
Ampa L’any
Hola SAFITO
2007 vam començar l’assemblea general amb aquest text. Enguany, en què set
membres de la Junta donem per acabat el nostre mandat, ens volem acomiadar amb
l’adaptació que n’hem fet.
El jove i el paradís
Un jove es va quedar adormit i va somiar
que havia arribat al Paradís.
Tot sorprès i disgustat alhora, veié els
seus companys concentrats en els seus
pensaments.
—I això és el paradís? —va dir tot enutjat.
—Si es fa el mateix que fèiem a la
Terra!
Aleshores va sentir una veu que li va dir:
—Creus que aquests que veus són al Paradís?
T’equivoques ben bé: el valor de
Paradís és dins seu, de la mateixa manera
que la vàlua de les persones no es mesura
amb res que no estigui dins el seu esperit,
la seva ànima i el seu cor.
De manera semblant, el valor de l’AMPA
és dins les persones que la formen.
Nosaltres fem varies activitats conjuntes amb els
nostres fi lls. El nen juga a bàsquet a l’escola, cada
setmana competeix amb altres col·legis. I amb les
nenes passem algun dia per la biblioteca, ens
apropem al Cosmocaixa, etc.
El passat mes d’abril, la Biblioteca de la Sagrada
Família va organitzar un concurs de dibuix, per
triar la seva mascota.
Nosaltres un dia que vam anar, ens van explicar
com anava. En el concurs podien participar nens
i nenes fi ns a 12 anys.
Això ho van fer per promocionar la lectura infantil
i juvenil.
Les meves fi lles van fer un dibuix, que havia d’estar
relacionat amb el tema del “bosc”. La Carla,
va pintar un conill molt eixerit, i la Laia un eriçó
molt original.
Es van presentar un total de 33 dibuixos de tota
mena: un cargol, una fada, esquirols, mussols,
etc…
La guanyadora, va ser la Carla Machín, de
6 anys, alumna de P5 de la nostra escola, amb
aquest simpàtic conillet.
Els tres dibuixos premiats (el conill, un arbre i un
esquirol) van rebre un lot de llibres, un bloc de
dibuix i uns colors.
La Milla Sagrada Família
Allà en el penjador tenia la roba que
em marcava un nou repte, el repte
de córrer, baixar un temps de cursa
que mentalment havia programat i per
altre banda, el compromís d’ajudar a l’organització
de l’ AMPA a la cursa de la MI-
LLA de la Sagrada Família.
El temps no acompanyava, el dia es va aixecar
gris, amenaçador de pluja, però pel
carrer una colla de valents anaven treballant
perquè un cop més la Milla es pogués
dur a terme.
Encara no havien posat totes les tanques
del recinte que començava escalfant, múscul
a múscul, com si estigués engrassant
una màquina perfecta, m’estava preparant
per poder entrar en joc; el paisatge idíl·lic,
precisament davant d’un monument sinònim
de culte, paciència, tradició … la Sagrada
Família.
Ara l’Ampa comença una nova etapa.
Tenim per tant el millor que es pot esperar:
futur, esperança i la possibilitat de
continuar fent créixer la nostra Associació.
Nous companys i companyes agafaran
el relleu dels qui ara marxem de la Junta.
Així ho vam fer nosaltres i així ho faran
ells.
Una Junta que, com hem anat repetint al
llarg d’aquests set anys, no és més que la
representant dels pares i mares. Ella no
és l’Ampa: l’Ampa som tots i totes.
Des del nostre lloc d’associats els animaren
com els pares de l’Associació ens han
animat i donat suport al llarg d’aquests
anys. Ara, des d’aquí, us volem transmetre
el nostre agraïment. Moltes gràcies.
La Junta sortint
El conillet es diu SAFITO, nom triat per la Biblioteca.
Ara serà la mascota, i la podeu trobar a la
web, cartells, i més coses que encara no sabem.
Si la veieu, penseu que l’ha creat la Carla de l’escola
Immaculada… també la podeu saludar.
I sobretot, llegiu molt, pinteu i participeu en concursos,
que mai se sap.
Carla Machín, 6 anys.
1r premi Mascota Biblioteca.
Patrícia Perelló
Laia Machín, 6 anys.
Participant del concurs
Sagrada Família.
L’ organització de l ‘esdeveniment ja es
feia sentir amb la música i la megafonia
dels altaveus.
De cop i volta la primera categoria “ d’atletes
per un dia” o “veterans” estava a punt
de començar; tot estava previst, res no podia
fallar … i res no ha fallat!
Ens hem provat un cop més, hem corregut
per un tram del barri com si de veritables
atletes es tractés, hem donat el millor de
nosaltres mateixos, hem guanyat !
Havia acabat una etapa i ara començava
la segona.
Com a membre col·laborador de l’ AMPA
en aquesta activitat, teníem feina a fer;
unes armilles ens delataven, el vermell del
“ Monitor “ suggeria que ajudava a escalfar
a tots aquells nens/es que participaven
a la Cursa i el de color verd era el de l’“
AMPA “, em coneguessin o no, jo era el
Fi de curs i fi de
Junta
S’acaba el curs i com quasi
tot en aquesta vida, tot té
un fi nal. He participat a la
Junta de l’Ampa durant tres anys.
Hi ha hagut moments de tot, però
sobretot, molts de satisfactoris
pel fet de sentir-te necessària i
que fas quelcom pels demés sense
rebre res a canvi.
Bé, això de no rebre res a
canvi, m’agradaria puntualitzar-ho.
Jo personalment, he
sentit orgull per la meva escola,
respecte davant els meus
companys de Junta, reconèixer
que un petit grup de persones
poden fer grans coses si
es posen d’acord i estan ben
organitzats, etc. I sobretot,
aquell sentiment que no te’l
treu ningú de fer bé les coses.
Aquest any he decidit deixar el
meu càrrec juntament amb d’altres
companys que porten molts
més anys que jo. La Junta necessita
renovar-se, aportar idees noves,
il·lusió, i sobretot, gent amb
esperit d’involucrar-se ni que sigui
en una sola activitat de tantes
que en fem.
Vull donar les gràcies a tots els
meus companys i companyes i dir
que deixo la Junta, però no deixaré
mai de col·laborar en tot el
que tingui a veure en l’educació
dels nostres fi lls i allà on faci falta
mans.
Des del meu petit article, animo
tots els pares i mares d’aquesta
escola a assistir a l’Assemblea
General de juny, per tal de conèixer
el funcionament de l’Ampa i
veure que TOTHOM pot participar
i serà molt ben rebuda la seva
participació.
Salutacions cordials i ànims als
nous pares i mares,
Marta Bahamonde
punt d’enllaç. Hem ajudat a entrenar futurs
atletes, hem saludat a pares i mares, en
defi nitiva, hem gaudit d’un dia d’atletisme
al barri.
S’han fet fotografi es, s’han plasmat unes
vivències esportives, ha quedat el
testimoni de tot el que s’ha fet sota la creació
i originalitat d’ uns fotògrafs, voluntariosos
en tot allò que quedarà en el record
, en els anals de les activitats de l’ escola.
Hem aguantat estoicament el sol que de
mica en mica s’anava imposant. Els Benjamins
i Alevins han aconseguit un premi,
un tercer lloc ben merescut; 120 € donava
l’ Organització per la classifi cació dels 78
participants de l’ escola que han acabat la
cursa, i tot això amb un cel cada cop més
blau.
Toni Enento
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
04
Calaix de sastre
Actuació guitarra
El dilluns 30 de maig, els alumnes de tercer de primària van rebre
una classe de guitarra d’en Rafael Soto. En Rafa ens va explicar
les parts de la guitarra mentre tocava i cantava cançons d’actualitat
conegudes pels alumnes.
Des de l’equip de mestres del cicle volem agrair la seva aportació.
Moltes gràcies!
Alexis, Toni i Begoña
Des de Vic, la
nostra Josefina
Montse Feliu
Hola a tothom,
Sóc la Marta, mare de tres alumnes
d’aquesta escola, en Dani,
l’Eva i en Víctor, i treballo com a
mestra en una escola d’educació
especial.... m’agradaria compartir
amb tots vosaltres una experiència
inoblidable!
Tot va començar quan el meu
fi ll gran, després d’insistir molt,
va aconseguir que aquest últim
trimestre anés a la seva classe a
explicar quina feina feia.
Ja veus, direu, doncs de mestra,
no! Sí, sí, però als meus fi lls sempre
els ha cridat molt l’atenció
la meva escola, una escola on hi
ha nens “especials” diferents a
ells mateixos, als seus companys,
nens que van en cadira de rodes o
que caminen malament. Sempre
han sentit curiositat per ells i és
per això que en Dani volia que
compartís la meva feina amb ells
perquè és molt diferent a la que
fan els seus professors amb tots
els seus companys...
He pujat les amples escales de la
“casa Mare” a Vic i he entrat
en la clara galeria que dóna al
claustre de Santa Joaquima. La llum
de mitja tarda omple l’espai d’una
claror càlida. Giro a dreta i a esquerra
fi ns arribar allò que anomenen la infermeria.
És una sala molt lluminosa
on hi ha algunes germanes grans fent
diferents activitats, alguna fa ganxet,
una altra llegeix, algunes juguen al
parxís.
Entre aquestes darreres de seguida hi
reconec la Josefi na. La “hermana” Josefi
na que li dèiem quan jo era alumna
encara, o senzillament la Josefi na, com
li hem dit sempre el professorat de l’escola.
Allà està ella, jugant al parxís amb
dues germanes més, la mar de distretes.
En veure’m de seguida s’ha alçat
i m’ha va fet dos petons. La veig illusionada
de veure’m. Llavors diu:
Tants anys que vaig passar a l’escola...
I és cert, perquè la Josefi na va estar a
l’escola des de fi nals dels anys 60 fi ns fa
Us confessaré que a mi em feia
una mica de vergonya, perquè
això de posar-me davant de 25
nois/es se’m feia estrany tenint
present que jo només en tinc 6
d’alumnes..... però al fi nal em
vaig decidir i li vaig dir que sí.
Aquí va començar realment la
feina més grossa. Si volia preparar
alguna cosa amb cara i ulls i
que els interessés m’ho havia de
“currar”! Així que vaig preparar
un guió i li vaig ensenyar a
la seva tutora, la Montse. Li va
semblar bé i vàrem quedar per
un dia en concret. Ja em veieu
a mi, preparant un power point
amb tot allò que volia explicar,
quina feinada!....però em va anar
molt bé, la veritat, perquè quan
vaig intentar resumir la feina que
faig cada dia per a explicar-la en
paraules senzilles, em vaig adonar
de moltes coses: una d’elles
és que la feina que faig m’agrada
molt, l’altra és que faig una feina
molt important per a aquest col-
pocs anys. Al principi
era mestra de Parvulari,
i portava la classe
de P5. En aquells
temps en que es feia
molta cal·ligrafi a i la
m amb la a , mà, ella
va ensenyar a escriure
a una pila de nenes
primer i també a nens
després.
Més endavant va
agafar el càrrec de la
porteria de l’escola.
I durant una bona
colla d’anys va ser
la primera persona
que veien tots aquells que entraven a
l’escola. El seu caràcter dòcil, humil i
senzill, però alhora desimbolt, la feia
la persona ideal per aquell lloc.
Ella coneixia a totes les famílies i els
nens i nenes. Prenia els encàrrecs, repartia
la seva miraculosa aigua amb
sucre, que era bona per a tots els mals,
i sovint els nens i nenes simulaven algun
mal per poder baixar a veure-la.
Després, un cop ja jubilada, va seguir
fent un gran servei a l’escola, estant
sempre disposada a ajudar quan li demanàvem.
Ara, des de no fa gaire viu a Vic, allà hi
troba la tranquil·litat que la gran ciu-
lectiu, el de l’educació especial i
que, per moltes coses que passin,
ser mestra t’omple a molts nivells.
Quina tonteria, pensareu...
però a mi em va pujar la moral i
em va donar forces per seguir endavant
en aquests moments tant
difícils de crisis que passem tots,
i que també han afectat al meu
centre.
Jo pensava que en posar-me davant
de tants nois em quedaria
tallada i no sabria per on començar,
però la veritat és que tant les
dues tutores (perquè al fi nal ho
vaig fer per als dos grups de 6è!)
com tots els nois i noies em van
acollir molt bé i no se’m va fer
gens estrany parlar davant d’ells.
Em va sorprendre gratament
l’interès que els hi va generar la
meva xerrada, les preguntes que
feien, la seva curiositat per tot...
va ser bonic i gratifi cant!.
Però aquí no s’acaba la meva història,
no! L’Eva també va voler
que anés a explicar-ho a la seva
tat ens nega a tots. Dubto que enyori
el tràfec del carrer Mallorca o el soroll
del camió de les escombraries.
Hem estat una estoneta xerrant, però
les seves companyes de parxís ja la reclamaven.
Així que la deixo seguir la
partida i li prometo que demà tornaré
a pujar a veure-la i ens farem una fotografi
a perquè tots els de l’escola la
puguin veure.
Com veieu tots els qui l’heu coneguda,
encara que amb els cabells tots
blancs, fa bona cara i se la veu feliç.
Ja sap ella que, encara que se’n vagi
a Vic, sempre serà la nostra Josefi na.
classe i, és clar, no li podia de dir
que no!
També hi vaig anar, és clar, i
també a les dues classes de 3er.
I tots alhora, mare meva, 50 de
cop! Però també va estar molt bé,
em van acollir molt bé, tant els
tutors com els nens i nenes...fi ns
i tot em van demanar de tornar
un altre dia per ensenyar-los més
coses, i així ho vaig fer.
Amb la meva experiència i per
duplicat, us animo a tots a compartir
una estona amb la classe
dels vostres fi lls, per explicar el
que vulgueu i cregueu interessant,
la vostra feina, un viatge,
una experiència, en fi , sempre us
acolliran amb els braços oberts!
Només em resta donar les gràcies
als tutors, la Montse, la Lourdes,
la Begoña i en Toni per deixar-me
formar part de les classes
i desitjar-vos un bon estiu a tots!
Fins aviat!
Marta Barberán

05
Ed. Infantil P-3
01 El pintor.
02 Estampem samarretes.
03 Juguem amb una diana i pilotes de colors.
04 Juguem amb els colors de les fruites i les verdures.
01
UN DIA “NO” COM QUALSEVOL
Imma Villanueva, tutora de P3 B “El Sol” i Montse Sordé, tutora de P3 A “La Lluna”
H em
tornat d’excursió. Una d’aquelles sortides
que són l´estrella, que brillen i per molt que
el sol no aparegui, sempre són per recordar.
La pluja amenaçant ens ha fet patir durant dies, en
Tomàs Molina i els seus iguals, han estat observats
per part nostra esperant bones notícies. Finalment i
després d´haver cantat la tarda anterior la cançó del
“Sol solet”, el cel gris ens desperta; això sí, amb uns
tímids fi lets de llum que ens porten esperança. Les
gorres posades, i pugem a l’ autocar amb les manetes
aixecades per acomiadar els pares i avis que ens miren
amb cara dubtosa: estan caient gotetes!!!
Hem telefonat a la casa, Can Canadell, i allà el sol
brilla entre mig de núvols tafaners. Doncs, som-hi!!!
Enfi lem la Meridiana i una línia separa el gris del
blau que fa goig de veure.
El dia ha estat d’allò més distret. Tot arribant un monitor
ens esperava cantant amb una guitarra. Hem
fet el nostre camí fi ns a la plaça del davant de la casa
i hem esmorzat enmig de la verda natura. Quan hem
acabat i recollit les bosses, un pintor molt “autèntic”
ha presentat a tots els nens i nens la activitat que es
faria més tard. Una pila de samarretes els esperaven
per ser estampades de diferents colors amb esponges.
El motiu eren diferents animals.
Posteriorment han organitzat els grups per anar a fer
02
el joc dels colors: recollir fruites i verdures, tirar pilotes
a una cistella… Han visitat l’entorn natural i els
animals de la granja, sempre acompanyats de monitors
que també els animen amb jocs i cançons.
Rentem mans, ens seiem a dinar fent rotllana: carmanyoles
amb carn arrebossada a trossets, croquetes,
fi ns i tot pasta amb tonyina o salsitxes, a més dels
clàssics entrepans acompanyats d’ algunes cireretes
o poma talladeta. Però de cop, a un quart de tres,
comencen a caure gotetes que es volen fer notar…i a
recollir s’ ha dit!!! A l’ interior els hi posem les samarretes
i anem pensant en tornar. Arribant hem de despertar
a una gran majoria, cansats i plens d’alegria.
A casa expliquem com ha anat . La nostra família
sempre escolta les aventures amb molta atenció i decideixen
què ens faran el sopar veient el nostre cansament.
Ens revifem i ens decidim a passar les fotos del
dia a la Plataforma perquè els pares i nens gaudeixin
quan les vegin.
Finalment, l’ alegria també la tenim nosaltres, i molta!
Les cares de felicitat que veiem pujant les fotos
ens distreuen de les nostres cabòries, aquelles que
tenim escoltant les notícies del dia, aquells números
que no paren de ballar afectant la nostra vida i la
nostra esperança. Ells sí que són la nostra esperança!
03 04
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
06
Sandra i Mònica (Classe de la Neu i classe de la Pluja)
P reparar
els nens en aquest tipus de
treball els proveeix d’habilitats i
d’estratègies per conviure i poder
afrontar més positivament els confl ictes.
Quan els nens i les nenes ho comencen a
passar bé junts, els grups es van cohesionant
i cadascú descobreix més fàcilment el
lloc que li correspon.
Podem començar a treballar en aquestes
edats primerenques petites habilitats de
comunicació i d’empatia.
La cooperació estimula la imaginació collectiva
i aquesta és més gran i potent que
la d’un sol alumne. Les idees i les habilitats
dels altres són regals per a la resta del
grup.
Durant el segon trimestre vàrem començar
a treballar de manera cooperativa a la
classe, dins de l’activitat complementària
“Viure els contes”, concretament amb el
conte de “La princesa i el pèsol.”
Una vegada treballat el conte, l’activitat
cooperativa consistia en fer una seqüenciació
de cinc imatges; per tant, els grups
de treball van ser de cinc alumnes escollits
per les mestres. Cada grup es va distribuir
les seves imatges, les van pintar, les van retallar
i seguidament després de consensuar
la seva col·locació en d’un full ja preparat
per aquesta activitat, les van enganxar.
Una vegada fi nalitzada la feina i perquè
quedés constància, cadascú va escriure el
seu nom i es van penjar els diferents murals
a l’aula.
Ed. Infantil P-4 ELS PRIMERS TREBALLS COOPERATIUS
La segona feina de treball cooperatiu també
la vam fer al segon trimestre i aquesta
vegada estava relacionada amb l’aprenentatge
de la lectoescriptura. A partir d’una
etiqueta d’un producte determinat, els
grups que en aquesta ocasió eren de quatre
alumnes havien d’acabar d’escriure les
vocals d’ unes paraules ja donades que estaven
relacionades amb l’etiqueta.
La tercera feina i última l’hem fet aquest
tercer trimestre i també estava relacionada
amb l’aprenentatge de la lectoescriptura.
L’activitat era molt semblant a l’anterior
però aquesta vegada la difi cultat era major,
entre tots havien de pensar quatre paraules
relacionades amb l’etiqueta que els
havia tocat ( cada grup tenia una etiqueta
diferent ) i una vegada pensades cada
membre del grup havia d’escriure’n una
amb la col·laboració de tot el grup.
Aquest tipus de metodologia és habitual
en els cursos de primària de la nostra escola
i nosaltres amb aquestes experiències
hem fet un petit tast per iniciar-los en el
treball cooperatiu.
01 Primer treball de lectoescriptura.
02/03 Primeres experiències
de treball cooperatiu.
04 Segon treball de lectoescriptura.
01
02
03
04

07
Ed. Infantil P-5
ÉS L’HORA DELS ADÉUS
J a
ha arribat el fi nal de curs!
Recollim carpetes, estoigs,
bates i experiències viscu-
des.
Aquest curs s’acaba el nostre cicle,
després d’haver gaudit d’un
P3, P4 i P5 ben junts.
Recordeu quan vam començar el
P3! Aquells primers dies d’adaptació,
de plors, d’aprendre a posar-se
i treure’s la bata, de rentar-se
les mans, de saber fer la fi la
com un tren petitó. A P4, quantes
hores vam estar aprenent a
Cançó
És l’hora dels adéus
I ens hem de dir: Adéu-siau!
Germans, dem-nos les mans,
Senyal d’amor, senyal de pau.
El nostre comiat diu:
A reveure, si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort,
Mentre diem: Adéu-siau.
No és un adéu per sempre
És sols l’adéu per un instant,
El cercle refarem
I fins potser serà més gran.
El nostre comiat diu:
A reveure, si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort,
Mentre diem: Adéu-siau.
La llei que ens agermana,
Ens fa més forts i ens fa més grans.
Si ens fa més bons minyons,
També ens fa ser més bons catalans
escriure el nom? Les estones de
racons, de reconèixer lletres, del
treball de les etiquetes, d’aprendre
números, cançons noves i
moltes coses més.
No ens adonem i l’estiu torna a
passar i ens tornem a trobar amb
els nostres amics, començant un
P5 amb molta il·lusió i amb moltes
ganes de treballar. Com que
Rosa Carreras i Ariadna Gomis
som més grans, tenim més responsabilitats
i més feina a fer. Els
mesos han passat i alguns ja llegim,
escrivim paraules senzilles i
anem treballant la lletra lligada.
Ara ja ens acomiadem fi ns el
curs que ve, el Primer de Primària
i passem un bon estiu.
Agafem-nos les mans i cantem
“L’hora dels adéus”.
Classe del Bosc
El nostre comiat diu:
A reveure, si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort,
Mentre diem: Adéu-siau. Classe del Mar
Tots junts!

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
08
Ed. Primària 1r
03
Treballem els animals
Marina i Núria (tutores de 1r.)
D ins
de l’àrea de medi, la classe dels Dofi ns i dels
Pirates, estem treballant el tema dels animals.
Per fer-ho de forma més vivencial i motivadora,
alguns nens i nenes es van oferir per portar a l’escola
la seva mascota de casa. Un dia a les classes va arribar
un nou convidat, en Boni, el conillet de la Belkys. Com
estàvem treballant els mamífers i ja coneixíem moltes
de les seves característiques, els nens i nenes ho van
poder comprovar, tot observant i manipulant l’animal.
Fent una rotllana, vam envoltar el conill i vàrem
observar com caminava, menjava, bevia…
L’endemà, l’Anna va arribar amb els seus cucs de
seda, encara que no són mamífers, vam aprofi tar per
explicar quina classe d’animal és i la seva metamorfosi.
Els vàrem observar, tot passant la caixa per totes
les taules.
En Ricard es va animar i ens va portar el seu conillet
Kiko, de diferent mida i color que en Boni. Aquest fet
va servir perquè els Dofi ns i els Pirates s’adonessin que
tot i ser un conill, era ben diferent. Vam passar la gàbia
per totes les taules mentre l’observàvem, el vàrem
treure i tot explicant els seus detalls el van poder tocar.
Per últim, una vegada dins la gàbia, el van dibuixar.
Atenció! Tornen els cucs de seda! On són? L’Anna ens
explica que són dins del capoll i que al cap d’uns dies
sortirà una papallona. Ho veurem?
Aquests tres convidats, no van ser els últims. Seguidament
arribava el Dani, amb la seva tortuga Cosquillas.
Aleshores, vam aprofi tar per explicar les diferents
classes d’animals, comprovant que Cosquillas no és
cap mamífer. Nens, que és? Un rèptil! Com podeu observar,
pensem que va quedar prou clar.
Un cop acabat el tema dels mamífers, comencem amb
els ocells. El dilluns en Dani Prieto, es presenta a l’escola
amb el seu ocellet Curro. Tornem a repetir el mateix
procés que amb els conills, però aquesta vegada
sense treure’l de la gàbia, per por de no recuperar-lo.
Fem el dibuix al natural del canari.
L’Anna ens dóna una notícia! Ja han sortit totes les
papallones! I ja tenim la primavera a la classe, papallones
amb ous inclosos.
01 Com canta de bé el canari Curro!
02 Dibuix al natural de les tortugues.
03 Dibuixem el veritable Curro.
04 Estem fets uns artistes.
01
02
Ens arriben els últims tres convidats, tres tortuguetes,
Messi, Craix i Panchito. Tots animats, després d’observar-les
i remenar-les “una miqueta” fem un dibuix
al natural.
Com podeu observar, amb tanta fauna a les classes
ens ho hem passat molt bé, tot aprenent moltes i moltes
coses d’aquests diferents animals.
04
05 06
05 La Laia ens mostra la Craix.
06 Observem el conill Kiko.

09
Ed. Primària 2n
PETITS LINGÜISTES
E ls
alumnes de segon aquest trimestre hem treballat el diccionari.
Per això, durant uns dies ens hem convertit en petits lingüistes i
hem creat entre tots el nostre primer diccionari de la classe.
Aquí us presentem un petit recull dels nostres treballs.
CARTERA: Objecte destinat
per portar-lo les persones a l’esquena.
Té dues tires i pot ser de
molts colors. És de roba o de
plàstic i la podem trobar a les
botigues. (Maria Bernárdez)
CONILL: És un animal
mamífer. Té orelles molt
llargues i es desplaça saltant
amb les quatre potes
i té la cua curta. El pots
trobar al bosc o també el
pots tenir de mascota a
casa. Poden ser de diferents
colors. (Aina Dalmases).
DÒMINO: Joc amb peces de
fusta o de plàstic. Estan dividides
en dos parts i en les
dues parts poden haver animalets
o puntets o altres coses
i s’han d’ajuntar les peces
iguals. (Roger Grèvol)
GUANTS: Peça de roba per
a no passar fred. Està fet de
llana i es posa a les mans.
(Pau Fernández)
LLET: Beguda que surt de
la vaca. La trobem en les
botigues. Es beu per esmorzar
a casa, a vegades, es beu amb
galetes, cereals o sola. (Cristina
García)
LLET: beguda de color blanc
que surt de la vaca. Es pot beure
amb colacao, cafè o te i és molt
sana i va molt bé pels ossos i pel
cos. (Lena Juan)
REIS MAGS: Són
persones. Ells segueixen
l’estrella que arriba
fi ns a Jesús. El 5 de gener
a les 00:00h vénen
a deixar-nos els regals.
Vénen del desert. Porten
corona. Són màgics.
(Daniel Mur)
TREN: És un vehicle que va
per vies i les persones poden
viatjar amb ell. El condueix
una persona i té vagons. (Sara
Martínez)
XIULET: Està fet de metall, plàstic
o fusta. Té dos forats, el primer
forat serveix per bufar i el segon
serveix perquè l’aire surti i faci el
so. (Pau Coulange)
AMANIDA: Menjar que
és molt sa, que té tomàquet,
enciam, ceba, cogombre,
…(Clàudia Blasco)
AVIÓ : Vehicle
que porta a les
persones a molts
llocs, pot volar i
la persona que el
condueix es diu
pilot. Te fi nestres,
una porta, té ales,
hèlices i també
rodes.(Alba Martinez)
CAMBRER: Persona que treballa
i porta menjar i begudes
als clients que volen menjar
o beure al restaurant. Para la
taula i la despara quan acabem.
(Marc Queralt)
FORQUILLA: Estri de cuina
per menjar carn, amanida o
peix. Té tres o quatre punxes i
s´agafa per un mànec. (Gerard
Moreno)
MECÀNIC: és un senyor i
el seu ofi ci és arreglar cotxes,
camions i motos. També els
construeix.(Pau Carrió).
ORDINADOR: objecte per
buscar informació del que
sigui i també serveix per jugar.
Funciona amb electricitat.
Té una pantalla, tecles
i ratolí. (Roger Espuga)
TORTUGA: 1. Rèptil amb
closca que té quatre potes
i camina a poc a poc
i quan s´espanta s´amaga
dins la closca. Pot viure
a l´aigua, a la selva o és
animal de companyia.
2. Es diu d´una persona
que va molt lenta (Laura
Martí)
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
10
Ed. Primària 3 r
LA VIDA ENS SOMRIU
Begoña Corbella
Toni Rojas
La vida ens somriu i hem d’estar
contents pel que som i el que tenim.
Des del punt de vista de formació
humana, creiem que aquest sentiment
l’hem de fomentar en els
nostres alumnes.
A l’escola ens agrada molt que
vinguin els pares a explicar-nos la
seva feina o a compartir amb nos-
La vida ens somriu
E ls
dies 12 i 19 de maig ha vingut
la Marta, mare de l’Eva
Soriano, mestra d’educació
Especial, a parlar-nos sobre la
seva feina. Treballa amb nens i
nenes que tenen paràlisi cerebral.
Van amb cadires de rodes, i quan
fan gimnàstica seuen a un tub i les
monitores els aguanten perquè no
es caiguin. Quan mengen se’ls ha
d’ajudar. La Marta els ajuda molt
i fa una gran feina. També hi ha
altres monitors per ajudar-los. Hi
ha diferents classes, i quan fan
música el Nil toca el piano. Quan
no fan música el Nil té els braços
rodant, però quan està davant
del piano comença a tocar-lo. Hi
havia sis alumnes, però una es va
morir i van quedar cinc alumnes
que es diuen: Nil, Owen, Óscar,
Marc, Víctor i Èric. La que es va
morir va ser la Pili, perquè tenia
problemes i estava malalta.
altres alguna vivència que trobin
interessant. Estem molt agraïts als
pares i mares que han vingut fi ns
ara i animem els altres a fer-ho.
Aquest trimestre a tercer ha vingut
la Marta Barberán, mare de
l’Eva Soriano, a explicar-nos la
seva feina. Treballa a una escola
d’Educació Especial, amb nois i
noies que tenen paràlisi cerebral.
Vam considerar interessant i educatiu
que els nostres nens i nenes
coneguessin realitats diferents a la
seva. Moltes vegades ens posem
tristos perquè no hem pogut anar
a jugar al parc, perquè no ens han
comprat l’última DS que ha sortit
al mercat, ens enfadem amb un
company per qualsevol motiu que
potser no és tan important com
ens sembla…
A partir de les dues sessions que
vam poder compartir amb la
Marta, hem fet un text explicant
el que més ens va agradar i sorprendre.
Aquí teniu dos exemples.
Chiara Ansotegui El dia de la Marta,
la mare de l’Eva
Ona Toro
E l
dijous passat va venir la mare
de l’Eva Soriano. Ens va expli-
car la seva feina, que era cuidar
nens amb malalties, com per exemple
la paràlisi cerebral.
El seu cole es diu ASPACE. També
ens va explicar que aquests nens tenien
totes les seves coses d’un mateix
color per saber distingir-les. S’entenien
molt bé. Tenien unes joguines
que els divertien molt. Tenies un gos
que apretaves un botó i cantava, un
elefant molt xulo i moltes coses més.
El dia del seu “cumple” feien una
cosa molt curiosa: agafaven un assecador
i quan l’encenien s’apagaven
les espelmes. Quan venien del cap de
setmana els pares els hi gravaven el
que havien fet, pitjaven un botó i ho
explicaven. Amb la música es relaxaven
moltíssim… Gràcies al treball de
la senyora Marta aquests nens estan
millor i aprenen a ser feliços.

11
Ed. Primària 4 t
E ls
Anem a fer mató
M. Carme Ibort i Carme Fraile
nens de 4t han estat treballant
la notícia durant les
classes de llengua. Aquestes
són algunes de les notícies que
han succeït a la classe durant
aquest trimestre:
Óscar Martín visita l’escola
Óscar Martín ensenya a dibuixar els seus
personatges més famosos
Dimecres 11 de maig, l’Óscar Martín, dibuixant
de Tom i Jerry, va venir a l’escola Immaculada
per ensenyar als nens de 4t de primària
els seus personatges: Tom i Jerry, i la senyora
Spike. D’aquesta manera els nens van descobrir
que tots els personatges dibuixen de la mateixa
forma i només canviaven les orelles i feien
que semblessin molt diferents entre ells.
Els nens s’ho van passar molt bé perquè a part
d’aprendre a dibuixar també els hi van regalar
un còmic: “El terrorífi co mundo de Bobby”
que l’Óscar va dedicar a cadascú dels nens com
a sorpresa fi nal.
Ian Sevane, 4t B
El divendres dia 20 de maig la classe de 4t B del col·legi Immaculada
Vedruna de Barcelona va anar a fer mató.
El divendres la classe de 4t B va anar a fer mató a Badalona.
Van arribar i després d’esmorzar i jugar una estona, els hi van ensenyar
el procediment per fer mató.
Van escalfar la llet uns 38 graus, li van afegir un àcid i el van deixar
quallar durant 30 minuts.
Quan va passar aquest temps, el van tallar i ho van posar dins d’una
forma sobre una gasa perquè deixés anar tot el líquid.
Després de fer tot el procediment van gaudir d’un bon dinar i van
tornar a Barcelona amb una mica de mató cadascú.
Glòria López, 4tB
Pilarín Bayés
Era un dia molt especial pel meu
amic Dani. Havia guanyat el 8è
premi Pilarín Bayés. L’acompanyàvem
la seva mare, la M.Carme
que és la seva professora i jo. El
premi li donaven a Vic perquè és
on viu la Pilarín. Vàrem anar tots
quatre cap a Vic on ens esperava
l’àvia del Dani. El lliurament dels
premis el feien en un teatre que es
diu l’Atlàntida. Quan vam entrar,
una noia es va dir on havíem de
seure. Una vegada tots dins del
teatre van dir els noms del jurat
que havien decidit el guanyador
i un d’ells era la Pilarín Bayés.
Primer van dir els de cicle inicial.
El Dani estava molt nerviós
i va arribar el moment. Van dir
els premis de cicle mitjà. La mare
del Dani estava gravant molt
emocionada. El Dani va sortir a
rebre el premi acompanyat de la
M.Carme i de mi (els dos també
molt nerviosos). Tots tres vam
sortir a recollir el premi. Quan
vam acabar van fer una obra de
teatre inventada i els nens havien
d’anar dient coses. Després de
l’obra, la Pilarín Bayés va pujar
a l’escenari i va dibuixar dues
persones. Així es va acabar. A
la sortida ens van donar el llibre
de tots els contes de tots els nens
guanyadors o guanyadores i un
fuet de Vic! Aquell dia va ser un
De la playa al hospital
dia molt especial pel Dani… i per
la M.Carme i l’Aleix.
Aleix Martín. 4t. A.
El dia 26 de maig vaig anar a Vic
a rebre el premi Pilarín Bayés
juntament amb el meu amic
Aleix Martín, la meva senyoreta
M.Carme i amb la meva mare.
Vam anar a un teatre nou que es
diu l’Atlàntida. Vam haver d’esperar
una estoneta.
Quan vam baixar i vam entrar
a la sala ens vam acomodar als
nostres seients reservats. Van trigar
una mica en començar.
Van començar pels guanyadors
de cicle inicial i van seguir pels de
cicle mitjà. El primer en ser cridat
vaig ser jo.
Vam pujar a l’escenari, i jo estava
una mica nerviós. Em van donar
el premi.
El premi era una estrella de Hollywood,
deu exemplars dels contes
i vint-i-quatre llibres.
Quan van dir tots els premis, van
fer obres de teatre inventades per
nosaltres, feien riure una mica.
Quan van acabar les obres ens
vam fer fotos amb la Pilarín.
Vam sortir a dinar a un bar i vam
tornar en autocar a l’ escola.
Daniel Ramos 4t. A.
Una madre y su hija se quedaron dormidas cinco horas en la playa
Raquel Pérez y su hija Paula de
6 años estaban de vacaciones
en las playas de Tossa. El viernes
pasado llegaron pronto
a la playa, a las 9 de la mañana.
Después de bañarse se comieron
un bocadillo y, como
no habían dormido mucho la
noche anterior, se tumbaron
en la toalla y se quedaron dormidas.
A las dos del mediodía
un señor que paseaba su perro
encontró a la hija y a la madre
medio dormidas, con la cara y
el cuerpo de color rojo como
un cangrejo. Cuando el señor
se acercó para despertarlas,
vio que tenían los labios quemados
y no las podía tocar del
dolor que tenían.
Enseguida llamó a la policía
del pueblo y enviaron una ambulancia
a la playa.
Las llevaron al hospital de
Blanes donde estarán hospitalizadas
durante quince días.
Los médicos han dicho que
nunca se tiene que dormir en
pleno sol en la playa y menos
sin crema de protección solar.
Las quemaduras son muy graves
y podrían costarles la vida.
Los médicos recomiendan poner
siempre crema solar protección
50 si las personas van
a la playa.
Helena Beltrán, 4t B
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
12
D es
Ed. Primària 5 è
Cantània
Activitats de 5è
Alumnes de cinquè
El 6 de febrer vam anar en tren fi ns a Calafell per a visitar
la Ciutadella Ibèrica. Quan vam arribar ens van fer
deixar les motxilles i seure al terra per a explicar-nos de
què anava la sortida. Ens van ensenyar les cases de la ciutadella
i les eines i armes que feien servir, per exemple un teler. Després
de veure el poblat vam anar a dinar a la platja.
El 14 de febrer vam anar al circuit de circulació del Castell de
Montjuïc. Va ser molt divertit perquè les bicicletes eren a la
nostra mida i els semàfors nous de trinca. Primer va circular la
classe A mentre la B tenia temps lliure. Els guàrdies ens penalitzaven
si ens passàvem senyals. Ens van fer posar un casquet
de paper sota el casc per a evitar encomanar-nos en cas d’exis-
de 4t de primària que l’Alexis ens
deia que a 5è faríem la Cantània i
que ho realitzaríem a l’auditori. Ara,
ja som a 5è, ja hem cantat. Ha estat del tot
més emocionant, excitant, divertit,…
Primer de tot, l’Alexis a principi de curs,
ens va inscriure a aquesta sortida. Com són
moltes les escoles que volen participar, es
fa un sorteig per escollir quines són les que
participaran. A nosaltres ens va tocar.
La Cantània, aquest any era una mica rareta.
Les cançons semblaven no tenir gaire
sentit. Havies de comprendre de què anava
tota la història per trobar sentit al que estàvem
treballant. L’argument, doncs, parla
de dos nois primitius, L’Alfred i l’Elisabeth.
L’Alfred estima l’Elisabeth, però no sap parlar
i no li sap comunicar, havia d’aprendre a
parlar i expressar-se per poder dir quelcom
tan especial. Viatgen per molts mars: el Grec
on coneixen les lletres gregues (alfa, beta,
omega, pi, theta,…), el Groc on coneixen el
japonès i el xinès, el Roig on aprenen les lletres
hebrees i palestines i el Negre on aprenen
l’ucraïnès i el rus. Amb tants coneixements,
tantes llengües apreses, l’Alfred ja li pot comunicar
a l’Elisabeth que l’estima i ho fa un
cop han arribat al Mare Nostrum, però se
n’adonen que no estan en aquest mar, sinó
que han anat a parar al Mare Monstrum on
els hi tocarà enfrontar-se a grans monstres.
Finalment acaben alliberant-se d’ells i acaben
arribant al Setè Cel.
Després de comprendre tot el que els hi
passava a l’Alfred i a l’Elisabeth, nosaltres
també enteníem la complexitat de les cançons.
Tot i això, ens les vam aprendre amb
molt d’interès. Algunes d’elles, a més a més,
les acompanyaven algunes coreografi es i en
alguns moments també havíem de fer ús de
material que havíem creat a l’escola i a casa
com: pals de pluja, coralls fets de paper ploma,
lletres fl uorescents, paper de cel·lofana,
mòbils de cartró… com es pot veure vam
haver de treballar molt i gràcies a l’ajuda
dels mestres, Alexis, Teresa i Mireia, i de les
nostres famílies vam poder tirar-ho tot endavant.
El dia 9 de maig estàvem molt nerviosos, era
el dia de posada a punt. Anàvem a l’auditori,
les nostres famílies també vindrien. Un
cop vam arribar a l’auditori vam veure que
hi havia moltes escoles, divuit, érem centenars
d’alumnes. Tots cantaríem a l’hora! No
semblava possible! Mai havíem assajat junts,
cada escola feia coreografi es diferents i no
totes les escoles cantàvem els mateixos troços
de les cançons. Això no podia sortir bé!
Dues hores abans que vinguessin els pares
vam començar l’assaig general. Teníem un
director molt simpàtic que ens va fer treballar
de valent als centenars d’alumnes que
hi havia dins l’auditori. Ens va corregir els
errors que fèiem i ens van coordinar perfectament.
El que semblava impossible, ja semblava
possible.
Acabat l’assaig general, vam fer una pausa
de 10 minuts que vam aprofi tar per anar al
lavabo i distreure’ns una mica, al mateix
temps els pares entraven a l’auditori i agafa-
tència de polls.
El 13 d’abril vam anar a Can Dragó. Es tractava de compartir
unes proves esportives amb nens i nenes discapacitats. Quan
vam arribar ens van cridar pels colors d’unes cartolines que
duiem a la samarreta i vam iniciar el circuit que tenia nou proves.
Al fi nal ens van donar una medalla a cada nen/a.
El dia 4 de juny va ser la Diada de Bàsquet. Va ser molt divertit
encara que 5è i 6è vam perdre. Les alumnes de jazz van ballar
el Waka-waka amb pom-pons com a animadores. Hi va haver
concursos de triples i de dibuix. Al fi nal ens van donar molts
regals.
El dia 20 vam anar al Natupark. Ha estat una excursió esportiva.
Vam anar penjats amb un arnès seguint un circuit pensat
per divertir-se. Era una excursió de fi nal de curs, de tot un dia.
Al Natupark hi ha tres circuits (verd, blau i vermell) que tenen
diferent difi cultat.
ven el millor lloc per veure’ns. Passat aquest
temps vam tornar als nostres llocs i ja vam
veure l’auditori ple. Cadascú de nosaltres
buscava a la seva família. No era una feina
fàcil! Era com buscar una agulla en un paller.
Però quasi bé tothom va localitzar els
familiars.
Havia arribat l’hora de la veritat, començava
el concert. Primer vam cantar la cançó de
Blésquere, després la cançó Grega, seguidament
la cançó Groga, després la cançó Roja,
la cançó Negra, la cançó Índica, la cançó del
Mare Nostrum, la cançó del Mare Monstrum
i per últim la cançó del Setè Cel. Va
ser impressionant! Totes les coreografi es van
sortir molt bé, tothom anava a l’hora, tots
els materials que havíem preparat es veien
a la foscor, tots sonaven a l’hora,… Era realitat!
L’esforç de les divuit escoles, més l’esforç
dels divuit mestres d’educació musical i
plàstica donava com a resultat una Cantània
esplèndida.
Abans d’acabar el concert, vam repetir la
cançó Roja fent sortir els mestres de música
a l’escenari. Ells també es mereixien un gran
aplaudiment.
A la sortida de l’auditori, tothom ens va felicitar,
ens van dir que tot havia estat perfecte.
Tots vam tornar cap a casa contents i molt
feliços, sabent que aquesta serà una experiència
que mai oblidarem.
Gràcies a tots per ajudar-nos a acabar amb
èxit la nostra Cantània!

13
Ed. Primària 6 è
Fish & Chips
Montse Murgó i Lourdes Miralles
Que sí! Que sí! Que sí!
Vam ser una de les escoles seleccionades per participar
en el concurs de TV3 Fish & Chips. Des que ens
ho van confi rmar els nervis no ens van deixar. Cada
dia havíem de fer un comentari, una pregunta, un
dubte… quin patiment!
Quan va arribar el dia tots estàvem molt preparats i
conscienciats, però en arribar a l’edifi ci “Imagina”,
on havíem de fer la gravació, els neguits van tornar
a aparèixer.
Dimarts 10 de maig
Vam arribar a l’escola a les 8:00h amb ganes d’anar a la
televisió. Vam arribar al plató (edifi ci Imagina) caminant
i quan vam entrar, vam anar a esmorzar a una sala.
Vam acabar d’ esmorzar i vam anar,amb molt de silenci,
a una sala on vam practicar els balls i la coreografi a
del programa, mentre els qui concursaven (Alessio, Aina
i Gemma) estaven preparant- se per sortir. Quan vam
acabar de practicar els balls , vam anar al plató de FI$H
& CHIPS. Vam conéixer al seu presentador que es diu
Oriol Puig. Nosaltres érem l’ equip FISH. El rodatge va
durar tres hores i trenta minuts. Va ser molt pesat estar
tota l’estona drets. Al fi nal vam perdre (vam tenir mala
sort), però ens ho vam passar molt bé , i això és el que va
comptar d’aquesta sortida. Quan vam arribar a l’escola
, estàvem molt contents pel fet de sortir a la televisió i
d’haver-nos-ho passat molt bé.
Toni, Dani, Núria i Gil
01 Al Plató.
02 Animant als concursants.
03 Assajant coreografia.
04 Concursants.
03
01
Tot va anar molt bé. Els nens es van adonar què difícil
és fer un programa correctament. Van experimentar
que tot el que veiem per la televisió està més que
preparat. Els càmeres van haver de fer moltes preses
i per tant nosaltres moltes repeticions. L’objectiu era
que tot sortís perfecte.
No vam guanyar…vam tenir mala sort en una de les
proves. Una llàstima… , però l’experiència viscuda va
ser molt profi tosa.
Un dia la directora de primària va venir a la classe i
ens va anunciar que teníem l’oportunitat de sortir al
programa de Fish & Chips.
Van triar els deu nens i nenes que sabien més anglés de
les dues classes per fer el càsting. Aquets eren: la Gemma
, la Xènia, l’Aina, la Frida, el Ferran, l’Alessio , el
Sergi , l’Arnau, el Jose Antonio i l’Albert.
Van fer el càsting, que consistia en passar dues de les
quatre proves que hi ha al programa.
Unes setmanes després ens van dir que sortiríem al
programa i els tres concursants serien: l’ Aina, l’ Alessio
i la Gemma. Els suplents ens van dir que serien: la
Xènia i l’Albert.
Va arribar el dia i vam anar al plató caminant (edifi ci
Imagina). Els tres concursants de la nostra escola i els
tres concursants de l’altra escola van anar per separat
a practicar i a maquillar-se.
Mentre, els altres practicaven els balls i les cançons.
Vam perdre per molt poc, però va ser una molt bona
experiència per tots i també ens ho vam passar molt bé.
Arnau, Sergi, Paula i Gemma
04
02
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
14
Jocs Florals
RERE EL VIDRE
Paula Vilaur, 4t d’ESO
E l
LA REALITAT
D’UN GRAN AMOR
Una vegada, la princesa Julieta
contemplava la nit estrellada.
Rumiava, malencònica, i recordava
el primer amor frustrat.
El mateix a qui, en nits com
aquella, havia plorat desesperada.
Dia rere dia, des de la torre
sentia el soroll eixordidor,
irat
que feien les onades quan,
amb les roques, xocaven assedegades.
Cap indret de l’illa, cap entranya,
no li suposava mai
parany amagat,
doncs cada racó, cada cel·la,
sempre li van tenir la vida limitada.
Un capvespre Julieta baixà
de la torre, decidida i esperonada,
ajudant-se del seu cabell infi -
nit i daurat per a esmunyir-se
fi ns al verd prat.
Caminant bosc endins, un
ordinador es convertí en una
magnífi ca troballa.
Tot observant-lo bocabadada
va concloure: això és el
que necessitava:
Una fi nestra oberta, des
d’on poder veure el món i dir
fred comença a apoderar-se de
cada racó de la ciutat, tenyint
el cel de color grisenc i impreg-
nant-me d’aquesta sensació estremidora
que em desanima profundament.
Milers de fulles, arrossegades pel vent,
ballen al seu so, cobrint el terra de color
castany i anunciant l’arribada del
hivern.
Els botiguers comencen a tancar els
comerços, desitjosos d’arribar a les seves
llars, on els espera un plat suculent
i fumejant. En els seus rostres es refl ecteix
l’esperança de que demà serà més
la gent que creuarà la seva porta. Els
miro a través del vidre, amb anhel, desitjós
de tenir un lloc on anar, on algú
romangui esperant-me, on s’alegrin de
veure’m. La vista se’m ennuvola. Tinc
por. Por a la solitud, por a la nit i les
seves ombres, a l’enyorança i l’abandonament.
Les llàgrimes, porugues,
rellisquen pel meu rostre sense que pugui
evitar-les. Ploro sense cobrir-me;
lliure, deixant que els meus ulls es des-
adéu a la tristor!
Va navegar, incansable, pel
ciberespai, i al facebook va
desembarcar.
I allí, mil i un prínceps ella
cercà, però el blau mai no el
va trobar.
Un dia plujós i de grisor depriment,
mentre Julieta consultava
el correu,
va rebre un missatge amable
i graciós, signat per un noi
anomenat Romeu.
Colpida i reconfortada per
la galanteria del noi, decidí
entaular-hi amistat.
Amb el pas del temps la relació
s’enfortí, i ell en resultà
del tot enamorat.
Arribat el dia de Sant Jordi,
Romeu volgué conèixer la
preciosa Julieta.
En un vaixelll i amb una rosa
es presentà a l’illa; i com tocada
per una màgica vareta,
malalta d’amor quedà al
moment la princesa, que
rebé del noi el regal tan anhelat:
Un petó cast i pueril amb
què assaborí de manera defi
nitiva el primer alè de llibertat.
Noèlia Arribas, 4t d’ESO
prenguin d’aquesta impotència que
m’ofega.
Fa mesos que vinc a dormir aquí, entre
aquestes parets, que s’han convertit
en l’únic lloc on em sento protegit.
Aquesta situació es va apoderar de la
meva vida, sense avisar-me, esmunyint
els meus somnis sota les clavegueres,
arrabassant-me tot el que considerava
important, fent-me sentir un intrús
allà on vagi.
Els meus dies no tenen res d’especial,
comencen i acaben sense deixar-me records
perdurables a la memòria, passen
lents i feixucs; no tenen cap impacte
sobre el transcurs de la meva vida; la
meva miserable vida.
Sempre que puc, m’aturo davant la botiga
d’electrònica i miro una de les moltes
televisions que, exposades a l’aparador,
esperen que algú les esculli.
-Això no és cap cinema!- crida el dependent,
mirant-me amb una ganyota
de fàstic. “Per mi sí...No se n’adona
que no el molesto?” - penso en respondre-li,
però les paraules es converteixen
en un sospir abans de sortir d’entre els
meus llavis.
Romanc assegut rere la màquina del
caixer. Des d’aquí, observo el comiat de
Podeu acabar de llegir cada text i els altres premis a la pàgina web de l’escola
La dona que tremola
Hi ha una dona que tremola
perquè hi ha un monstre a l’armari.
Mentre el veu sortir amb paciència,
ella es posa tota tensa.
La dona segueix tremolant
malgrat ser valenta en el dia a dia,
el monst re de les nits l’espanta tots
els dies.
Apareix sempre de sobte, assegut al llit
o a la cadira.
Però tot plegat fa ja ara uns mesos,
la dona no té por del seu monstre.
Poc a poc ha descobert,
que tant sols està en els contes,
que el seu monstre era de roba,
que tot són cordes enganxades,
no hi ha monstres a l’armari,
tant sols penjadors, roba i sabates.
La dona es va sentir alleujada
malgrat que ara seguia tremolant,
per la desgràcia que tenia
poc a poc de fer-se gran
i perdre així una mica cada dia,
la innocència de la infantesa,
ja mai més s’espantaria
quan veiés la roba estesa.
CESESTELA
dos joves, que es fonen en un llarg petó
mentre desitgen que el temps s’aturi,
i aconsegueixen dibuixar un somriure
trist als meus llavis. Em cobreixo amb
dues mantes que vaig trobar en un dels
contenidors del barri i recolzo el cap
sobre un cartró. M’estiro, fent-me el
dormit, intentant evitar que algun dels
treballadors em faci fora. Sento les seves
passes a prop, noto com s’aturen al
meu costat i fi nalment continuen, desapareixent
rere la porta. Les meves parpelles
es tanquen, deixant que la foscor
s’apoderi de la situació i el meu cos es
relaxi. L’estómac em fa uns sorolls estranys,
que m’obliguen a recargolar-me
sobre mi mateix per evitar les fortes
punxades.
Sé que passaran hores fi ns que aconsegueixi
adormir-me, no sense abans,
com cada nit, recordar el somriure de
la meva dona, la seva olor i les seves
carícies, que em llencen dins un pou de
records i nostàlgia. Ningú no és capaç
d’entendre quant la necessito. Només
em consola pensar que si fos amb mi
estaria patint, cosa que no podria perdonar-me.
...

LES AVENTURES DE L’ANNA
Berta Emeterio, 2n d’ESO
Anna és una nena a qui li
agraden molt les aventures. L’ Sempre s’inventa històries en
les quals ella és la protagonista i,
el seu germà és l’antagonista de la
història. El seu germà està fart de
jugar amb l’Anna perquè per ella
és una nena petita i s’avorreix molt.
Pensa que quan sàpiga llegir li regalarà
un llibre d’aventures.
L’Anna té 6 anys i està aprenent a
llegir. Com que el seu germà li ha
dit que aviat li regalarà un llibre,
ella està impacient per aprendre’n
el més ràpid possible. Cada dia li
diu al seu germà que ja sap llegir,
però quan ho intenta davant seu no
se’n surt.
Ha arribat l’aniversari de l’Anna.
Ella està esperant a rebre els seus
regals. A l’hora de dinar es reuneix
tota la família i en acabar li donen
els regals. L’últim és el seu germà.
Li dóna una capsa embolicada.
Allà a dins hi ha un llibre d’aventures.
L’Anna està molt contenta de
tots els regals i en especial el del seu
germà. Per fi ell podrà jugar tranquil
i ella llegirà el seu llibre i així
també podrà aprendre a llegir.
L’endemà la mare de l’Anna l’ajuda
a llegir al llibre. A ella li està
agradant molt. Cada dia llegeixen
juntes fi ns que al cap de dues setmanes
l’Anna ja sap llegir. Cada
dia llegeix un historieta del seu llibre.
Avui li toca llegir una altra història,
aquesta tracta d’una família
que se’n va de vacances a un hotel.
Ella entra tant en la història que se
sent la protagonista. Li encanta la
forma de parlar, d’actuar, de reaccionar,
… d’ella. A vegades sent que
està a l’hotel conversant amb ells.
La història no s’acaba mai.
L’endemà torna a agafar el llibre
i no sap com, però de sobte li cau
de les mans i ella apareix a un altre
SEMPRE T’ESTIMAREM
H i
havia una vegada un ós
panda que es deia Pol.
En Pol estava una mica trist,
pensava que els seus pares ja no
l’estimaven. Com estava una mica
trist va anar a veure els seus amics,
Rafa la girafa, Badant l’elefant i la
granota Miralleta.
Li van dir que potser havia fet alguna
cosa malament, però en Pol
estava segur de què ja no l’estimaven.
Badant es va apropar i li va
lloc. No sap on està, però li sona
molt. Pensa i pensa a veure si té
algun record d’aquest lloc. No en
té cap. Se’n recorda del llibre que
estava llegint. Ja sap on està. Ha
entrat dins el llibre. No sap com ha
pogut passar això, però ara podrà
viure la mateixa aventura que estava
llegint. Allà està amb la família
i representa que és la noia. Això li
agrada perquè viu totes les aventures
amb la família. Quan s’han acabat
les vacances de la família ella es
queda en un racó i apareix en un
altre lloc. Va passant d’una aventura
a una altra mentre que ella és la
protagonista de totes les històries.
Sempre es diverteix i té l’oportunitat
de conèixer moltes coses noves
que no havia vist mai o no n’havia
sentit parlar d’allò, és a dir, que per
a ella era inexistent.
Va anant per tot arreu i per diferent
medis. Potser avui està a dins
de l’aigua I és una sirena com demà
està en un Palau i és una princesa.
Ha arribat el moment de canviar
d’aventura ella ja hi està acostumada
i s’espera un moment per
passar a un altre lloc. Apareix a la
seva habitació. De cop piquen a la
porta es la seva mare que li diu que
ha d’anar a sopar. Ella pensa que ja
s’ha acabat el llibre i llegeix l’última
pàgina per comprovar-ho, però no.
Encara li queden motes més aventures
per viure. A l’endemà se’n
torna a anar a una altra història i
a la nit torna a casa. Ho troba molt
estrany no sap perquè passa això.
Ella no se n’havia adonat però cada
nit tornava a casa seva a sopar i a
dormir perquè els pares no s’adonessin
de que durant el dia no era
a casa.
L’Anna cada dia vivia una aventura
amb el seu llibre i, gràcies a aquest
va aprendre a llegir i va conèixer
moltes coses noves.
dir: - Ja has mirat la panxa de la
teva mare? Potser és que està embarassada.
En Pol va anar cap a casa i era veritat,
la seva mare estava embarassada.
En Pol va explicar la seva aventura
als pares i li van dir: - “Sempre
t’estimarem, Pol!”
La Natura
Els meus amics
del bosc màgic
GLOBOX
C om
cada tarda al sortir de l’escola,
en Daniel anava a un bosc
proper a casa seva, on l’espera-
va un amic molt especial. Ningú sabia
el seu secret ja que no el creurien.
Quan va arribar es va trobar el bosc
tot brut, uns arbres tallats i una mica
cremats. De sobte, en Daniel va sentir
uns crits: - Socors! Ajuda!
Va anar corrent cap a on venien els
crits i es va quedar de pedra quan va
veure que qui demana ajuts era el seu
amic... l’Arbre Màgic.
-Què t’ha passat amic meu? - va cridar
en Daniel en veure al seu amic mig
cremat i amb les branques una mica
trencades.
-Ahir al vespre, van venir dos homes
amb una destral i van fer un foc per
escalfar-se. La resta ja t’ho pots imaginar...
-Què puc fer per ajudar-te? - va preguntar
en Daniel tot espantat- Estàs
molt malferit!
-Només hi ha una solució - va dir l’arbre-
has d’anar a buscar a la fada del
bosc, però només hi sap arribar un follet,
el follet Globox.
-On el puc trobar?
-Has d’anar fi ns el mig del bosc, en
arribar a una roca en forma de plàtan
has de girar cap a l’esquerra, trobaràs
un arbre sec i molt alt, aleshores gira
a la dreta, fes deu passes i veuràs una
cova, pica de mans tres vegades i sortirà
del terra un xampinyó molt gros.
Aquí és on viu en Globox. Digues-li
que sóc el teu amic i necessito ajuda
de la fada.
-D’acord! Ho faré! - respon en Daniel
tot segur- però tu sigues fort fi ns que
arribi.
-Ho intentaré... -va dir l’arbre amb un
fi l de veu.
En Daniel va sortir corrent en busca
del follet. Va arribar al mig del bosc,
va veure la roca, va trobar l’arbre i
va entrar a la cova. Quan va picar de
mans el xampinyó no sortia. Va tornar
a picar més fort i de sobte, sota
els seus peus, va començar a sortir un
xampinyó vermell com no s’havia vist
mai... era gegant!
-Qui em desperta a aquestes hores?
-va dir una veueta molt cridanera- estic
fent la migdiada!
-Perdó senyor Globox, sóc en Daniel.
M’’envia el meu amic l’Arbre Màgic.
-L’Arbre Màgic? Ha de ser molt urgent
per a què et faci venir-me a buscar...
Què li passa?
...
Podeu acabar de llegir cada text i els altres premis a la pàgina web de l’escola

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
16
Aquest és el títol de la wiki que
durant uns dies a les hores de tutoria
hem estat treballant. Hem
fet aquesta wiki per a conèixer
millor totes les substàncies additives
que ens envolten. Específi -
cament vam treballar les drogues,
el tabac, l’alcohol i com infl ueix
la publicitat. Cada grup es va
encarregar d’un d’aquests temes
i vam anar cercant informació i
col·locant-la a la wiki. Durant
aquests dies vam esbrinar i descobrir
coses que desconeixíem.
Al fi nal, quan vam haver acabat
la wiki, les professores ens
van passar un qüestionari amb
el qual vam haver d’observar i
trobar la informació a partir del
treball fet pels nostres companys.
Gràcies a aquesta activitat tots
ESO 1r Si coneixes, decideixes
vam conèixer el mal que ens podem
fer si desconeixem els efectes
de les substàncies additives.
La cosa no va acabar aquí. Per
tal d’exposar-nos a una situació
que podria ser quotidiana, vam
veure una pel·lícula que tractava
d’uns nens de tretze o catorze
anys que es veien atrets pel fet
de fumar. Un dels nens de la pellícula
té un amic que fuma i li diu
que a la festa que farà la Maria
portarà tabac. Quan ell arriba a
la festa, el seu amic, davant de
tothom, li diu: “En vols un?”. I
tu, què faries?
Si voleu veure la feina que
hem fet, podeu entrar a
http://ves.cat/aHtR
MARTA SEDEÑO, 1r ESO A
JORNADES ESPORTIVES “UNA ESCOLA PER A TOTHOM”
Va ser un dia especial, vam arribar a les
9h a l’escola, perquè a les 10h començava
l’activitat .
Allà, una vegada ja vam sortir del
metro, vam agafar diversos semàfors,
aquell passeig tan bonic amb arbres i
sorra que dóna a la carretera, i fi nalment
al lloc on fèiem les activitats, Can
Dragó.
Fins al cap d’uns 20 minuts no vam
començar, així que mentre tan vam fer
temps perquè les altres escoles d’Educació
Especial i Ordinàries anessin arribant.
Una vegada totes les escoles ens
vam trobar a Can Dragó, una senyora
va començar a dir els grups, hi havia
molts monitors. Jo em vaig trobar amb
el grup que em tocava, i la primera acti-
vitat em va agradar molt. La segona era
una en la que havíem de córrer i saltar
a una màrfega i en el moment del salt
fer un intent de tombarella. L’altre que
també em va agradar era la que ens havíem
de posar en la pell d‘una persona
amb cadira de rodes i fer un recorregut
amb la cadira.
Finalment un cop tots els grups vàrem
acabar ens van donar una medalla.
A mi aquesta excursió m’agrada perquè
no discriminen a ningú, nosaltres estem
feliços perquè ens ho passem bé i els
nois de les escoles d’educació especial
els hi costa, però s’esforcen al màxim i
també s’ho van passar molt bé!
Anna Enento 1r ESO B
Xerrada sobre
substàncies
addictives
L’altre dia , el pare d’una alumna de
Primària de l’escola que és infermer,
va venir a parlar sobre les substàncies
additives. Primer ens va preguntar si
sabíem que eren les substàncies additives.
Li vam respondre i ell ens va
completar la nostra defi nició. Després
ens va parlar sobre el tabac, es
va dir que abans, el tabac era un senyal
de maduresa. Tothom que era
important o que sortia per la televisió
havia de ser fumant, sino, no et prenien
seriosament. Ens va parlar sobre
els seus components i ens va dir, per
exemple, que un dels seus components
era com un “matarratas” potent,
ens va dir que ens quedéssim
amb el nom de Poloni 210, ja que és
la substància del tabac que ha trobat
últimament, que és pràcticament
com un verí. També ens va dir que la
substància més coneguda del tabac
és la nicotina, i que és essencial per
al cos, molts aliments porten petites
quantitats de nicotina, el problema és
prendre nicotina de forma excessiva.
Ens va explicar que la nicotina només
et torna addicte durant 2 dies, però a
les indústries tabaqueres això no els
interessa i per això al paper del tabac
hi ha moltes substàncies dolentes que
prolonguen l’addicció. Ens va explicar
que la indústria tabaquera i la
petrolera eren les més riques del mó n.
Finalment va parlar sobre l’alcohol,
però va ser més breu perquè no li
quedava gaire temps. Ens va dir que
ell estava a favor dels càstigs durs pel
que fa alcohol i conducció.
Va dir que era curiós que quan els
borratxos condueixen i xoquen, acostuma
a morir l’altre. Ens va explicar
que les discoteques són una gran font
d’alcohol i que allà tothom et tempta
per emborratxar-te. També va dir que
a diferència del tabac, l’alcohol afecta
més ràpidament a les neurones.
Va arribar l’hora de plegar i les professores
el van avisar que ja s’havia
acabat l’hora.
David Pérez 1r ESO B

17
ESO 2 n
L’Omer Fast a Caixa Fòrum
E l
dia 29/3/11 vam anar a
Caixa Fòrum. Primer vam
agafar el metro i vam baixar
a Plaça Espanya, i vam caminar
fi ns arribar a Caixa Fòrum. Vam
esmorzar i vam entrar i ja ens
esperava l’Agnès, la nostra guia.
Seguidament vam anar a una sala
on ens van ensenyar un reportatge
de l’autor, l’Omer Fast. La
meitat de la pantalla projectava la
història d’un militar, que durant
la guerra de l’Iraq va matar sense
voler una senyora, i l’altre meitat
projectava un altre reportatge
amb el mateix protagonista però
MI MUÑECO VIEJO Y YO
Cuando el médico me dio los resultados de la analítica, me
quedé helada, no me lo podía creer.
Al llegar a casa, mi padre nos estaba esperando contenta
pensando que todo había salido bien, pero no era así; en los
informes médicos ponía que tendría que estar ingresada durante
mucho tiempo, así que mi madre me mandó a hacer las maletas.
Cuando entré en la que había sido mi habitación, una lágrima me
recorrió la mejilla, entonces fue cuando me vino a la mente esos
recuerdos de cuando yo era pequeña.
Bajé las escaleras con la maleta en la mano, cansada, intentando
no mostrar mi dolor, pero al fi nal mi padre se dio cuenta de mis
sentimientos y decidió ayudarme y consolarme.
A pesar de todo, decidí ir a la buhardilla para coger el muñeco
viejo que mi abuela me regaló ya hace un montón de tiempo, el
muñeco con el que había pasado buenos y malos momentos.
Mi padre nos llevó hacia la clínica hospitalaria, donde estaría
ingresada. Durante todo el recorrido, me preguntaba por qué me
tenía que pasar a mí.
Pero cuando llegué, vi que muchos otros niños estaban enfermos,
y ya desde hacía tiempo. Así que por otra parte tenía suerte.
Cada tarde me iba a la sala recreativa donde estaban los otros
niños, donde podía disfrutar al menos de un rato y olvidarme en
qué lugar estaba.
Después de muchas pruebas, me encontraron una mancha en un
pulmón. Así que decidí relacionarme con los otros niños con los
que me encontraba cada día en esa sala para tener un poco de entretenimiento,
y amigos con los que poder hablar y relacionarme.
Los días siguientes, como os he dicho, me intenté relacionar más,
y les enseñé mi muñeco, el muñeco viejo y un poco destrozado del
cual os he contado antes.
Un niño, con una enfermedad no muy conocida, me dijo que si
le dejaba mi muñeco, y así lo hice, le dejé durante un tiempo; y
cuando me lo devolvió, vi que su madre me lo había arreglado
un poco para que no diera tanta pena, incluso yo mismo lo reconozco,
no era de lo más perfecto, así que le di las gracias.
Después de haberle conocido, cada día quedábamos a una hora
determinada, para ir a ver a los otros niños que no tenían la misma
suerte de poder tener un rato para divertirse.
Decidimos pedirles a nuestras madres hilos, agujas y ropa para
poder hacer muñecos parecidos al mío y dárselos a todos los
niños del hospital, para que tuvieran un poco de compañía.
La verdad es que me sentí muy bien al ayudar a otros niños, y mi
estancia en el hospital se me hizo más corta.
Sandra García de las Bayonas
explicant les seves experiències
amb una novia alemanya, que es
comportava de forma estranya.
L’Omer Fast va fer un collage, va
fi car fets reals amb fets inventats
i va combinar la fotografi a amb
el vídeo. Això ho vam descobrir
en donar la volta a la projecció, és
a dir, vam poder veure de l’altre
costat la part que ens explicava
com havia estat el procés de creació.
Després vam fer un taller: havíem
de combinar diferents vídeos perquè
sortís una frase, ens vam fi car
en grups de dos o tres persones
i vam començar a fer el muntatge.
Primer havíem de subratllar
la frase que volíem fer en un full
(feta a partir de diferents parlaments);
quan ja ho teníem subratllat
vam començar agafar el vídeos
i ajuntar-los perquè formes la
frase amb l’ordinador i quan tota
la gent va acabar vam escoltar
totes les frases dels nostres companys.
Va ser molt divertit!
Després vam agafar el metro i
vam baixar a Encants i vam tornar
al col·legi… Tornem a la rutina!
Sara Villeta
El caer de las hojas
Todos en la vida tenemos
momentos inesperados
en los que
hemos sufrido o vamos a
sufrir.
Creo que ese sentimiento
también lo viven las hojas:
¿Os habéis parado a ver el
momento en que una hoja
está a punto de caer o se está
secando?
Una hoja primero vive y está
rebosante de alegría; es de
color verde, muy dura, muy
atrevida e incluso a veces
acaba en punta, que eso nos
da a entender que no quiere
que se le escape su alimento
vital; el agua.
Esos primeros días son maravillosos,
siempre al lado de
su madre; la rama, y de su
padre; el tronco. Nunca tiene
miedo porque está protegida
y su padre mantiene a todos.
¡Eso sí que es vida!
Hasta aquí todo bien, pero
después… ¿alguien piensa en
lo que pasa después?
Después es cuando viene lo
malo:
Primero cae el padre, la raíz
de todo, el tronco, el elemento
vital: se empieza a secar
sacando cortezas, entonces
se pone el traje militar e intenta
ser duro, pero no puede.
Las capas se le van cayendo
y si no se le caen viene el
típico niño pequeño y se las
arranca. Ya empezamos con
uno mal y la hoja empieza a
ponerse de un toque amarillo
con pequeñas manchas
verdes.
A continuación viene la madre;
la rama, ella es la que se
preocupa por la hoja, pero
teniendo al tronco mal, ella
se empieza a venir abajo,
cada vez más débil, intentando
aguantar a su hija con sus
únicas fuerzas pero casi que
no puede.
La hoja que ya está de color
marrón con pequeñas
manchas amarillas empieza
a secarse y a ponerse acartonada,
sin poder ser tan fl exible
como antes. Y las últimas
manchas amarillas que
le quedan se le tiñen de color
totalmente marrón.
En este momento es cuando
la hoja empieza a tambalearse,
cuando ve que ya está
a punto de caerse, e inesperadamente
viene una ráfaga
de viento que la desprende
de su rama. Aquí es cuando
la hoja ve cómo se va separando
de sus padres, de su
raíz, de su elemento vital, y
va cayendo lentamente dando
vueltas con el viento que
le ayuda a llegar a su único
destino en ese instante; el
suelo.
Ahora ya está sola, sin ningún
rumbo y únicamente
dirigida por el viento que a
ratos la podrá levantar, pero
nunca será lo mismo, porque
la levantará llevándola
a otro sitio, pero ese sitio
nunca volverá a ser con sus
padres, ahora está sin una
parte de ella.
Nathalia Lara
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
18
ESO 3r
LA SORTIDA A BTV
Els alumnes de 3r d’ESO vam anar als estudis
de la cadena de televisió BTV. Ens van ensenyar
la redacció, la sala de reunió i els estudis on gravaven
els serials o els telenotícies. Vam aprendre
que el mobiliari ajuda a que quan nosaltres
mirem els platós per la tele, semblen molt més
gran, i en canvi són molt petits. També vam poder
visitar la part on maquillen i vesteixen als
que sortiran a la televisió. Ens van ensenyar
com munten els vídeos.
Els alumnes de 3r, en general tots, ens vàrem
quedar una mica estranyats i sorpresos al veure
que alguns programes no es gravaven als estudis
de BTV, sinó a cadenes externes.
Stefano Bona, Mireia Mateo, Emmanuel
Ribeiro, Claudio Maiorana i Gabriela
Mariscal.
Una excursió sobre rodes
El dia 21 de març els alumnes de 3r d’ESO vam
anar d’excursió a l’Hospitalet, per tal de coincidir
amb unes persones amb discapacitats físiques
i aprendre a jugar a bàsquet asseguts en
una cadira de rodes. Aquestes persones ja havien
vingut prèviament a fer-nos una petita xerrada
sobre les discapacitats i les seves conseqüències.
En allà, primer de tot ens van ensenyar a botar
la pilota ( no es podien fer més de dues braçades
sense haver botat la pilota abans) i com girar
amb la cadira, i la veritat és que era bastant
complicadet, però un cop t’hi acostumaves ja
era bastant més fàcil. Després d´aprendre els
moviments bàsics va arribar l’hora del partidet:
en vam fer uns quants per tal de què poguéssim
jugar tots. En el partit, no van tenir gaire
importància les regles de joc, ja que era més un
partit per a gaudir que no pas per a jugar com
a professionals. Resumint que va ser un dia per
gaudir i passar-s’ho de meravella.
Carlos Castillo Rivero
VISITA AL MUSEU DELS INVENTS
El passat dimarts 17 de juny vam
arribar al museu al voltant de
tres quarts de deu. A l’entrada,
a l’esquerra, hi havia objectes de
diferents colors en un aparador
que representaven el laboratori
d’un científi c. A la dreta hi havia
un terra de vidre on podies veure
la planta baixa del museu.
Quan entraves al museu, primer
trobaves la botiga amb els
invents que es podien comprar
com un mòbil que només rep i fa
trucades, un aparell per fer ous
durs quadrats o el boc&roll per
portar l’entrepà de l’esmorzar.
En el museu hi havia diversos invents
exposats però que no podí-
em tocar encara que volguéssim.
Eren invents curiosos com per
exemple un tovalló que treia la
cobertura als mòbils.
Els lavabos eren molt diferents
als que hi ha ara. Tenien un mirall
amb ràdio i a més una televisió.
Vam posar la radio alta,
escoltant música i era divertit
perquè estava insonoritzat i no et
sentien des de fora.
Si vols veure invents originals o
absurds (com la màquina més
inútil del món, que s’apaga a ella
mateixa), no ho dubtis, has de
visitar aquest museu, t’agradarà!
Carla Grau Gimenez

19
ESO 4 t
Viatge de final
d’etapa a Astúries i
Cantà bria
Del 4 al 8 d’abril es va portar
a terme el viatge fi nal d’etapa
de 4rt d’ESO a Astúries
i Cantàbria. Durant aquests dies, a
part de gaudir d’una climatologia
més pròpia del mediterrani que del
cantàbric, es van realitzar diverses
activitats lúdiques i culturals: vam
baixar en canoes pel riu Sella, vam
jugar a paint-ball pel bosc asturià,
vam fer una batalla de neu als Picos
d’Europa, llargues nits a l’alberg, de
cabana en cabana, i vam visitar llocs
d’especial interès com Ribadesella,
Fuente Dé, Potes, Santillana del Mar,
San Vicente de la Barquera i el Parque
de la Naturaleza de Cabárceno,
entre d’altres. Més enllà dels llocs on
vam estar, alumnes i professors, vam
poder compartir uns dies d’allò més
divertits, que han servit per tancar els
anys d’estada a l’escola amb un somriure
d’orella a orella i amb un munt
de bons records.
Cal destacar el paper protagonista
dels alumnes de 4rt d’ESO a l’hora
d’organitzar i aconseguir recursos
econòmics perquè tothom pogués
anar de viatge. Han donat un bon
exemple d’implicació, organització
i responsabilitat, i han obert camí
perquè els propers cursos els alumnes
facin realment seva aquesta experiència.
Felicitats i molta sort per a totes
i tots!
Equip de tutors de 4 ESO
Comenius
Del 16 al 20 de maig un grup
d’alumnes de 4rt d’ESO vam
anar a Estònia, dins l’intercanvi
del Comenius. Durant aquests dies vam
conèixer la regió de Tartu. L’estada a
Estònia ens va permetre relacionar-nos
amb gent nova i així practicar força
l’anglès, i també conèixer els seus costums.
Allà a Estònia tothom vivia amb
una família diferent. Gran part d’elles
viuen als afores de la ciutat i això els
obliga a moure’s amb cotxe. Quasi bé
tots els dies quedàvem al col·legi del poble,
una escola força organitzada i molt
diferent de les de Barcelona.
Les activitats que vam fer van ser molt
divertides i interessants. Un dia vam
anar a la fàbrica de formatge, on ens
van donar l’oportunitat de provar una
barreja molt gustosa de formatge amb
melmelada. Un altre dia vam visitar la
presó de Tartu. Va ser una gran experiència
poder veure com és una pressó
de veritat. També vam anar al museu de
les ciències. Va ser el dia més complet de
tots perquè vam poder visitar el planetari,
observar un telescopi i fer tot tipus
d’activitats lúdiques realment molt interessants.
Gran part de les nits ens reuníem amb
tots els companys. Molts de nosaltres
vam tenir l’oportunitat d’estar dins
d’una sauna, ja que per a ells és molt
habitual tenir-ne una a casa.
L’estada a Estònia ha estat una experiència
molt recomanable. Ens ha servit
per fer un tast d’una cultura ben diferent
a la nostra.
Noèlia Arribas Navarro
Els alumnes de 4t d’ESO s’acomiaden de l’escola
Els alumnes de 4rt d’ESO acaben la seva estada a l’escola i, com cada any, deixen la seva empremta
personal a la revista en forma de frases per tal de compartir amb tothom desitjos, records, consells
i experiències dels seus 13 anys d’estada entre nosaltres:
4ESO A
“Camins que ara s’ esvaeixen,
camins que ja són nous…” Gisela
Royo Pérez
Només em cal mirar enrere,
per reviure tots els moments
viscuts aquí dins. Una nova
etapa s’estén al meu davant.
Paula Vilaur Montoya
Poc a poc hem anat aprenent i
ara el camí ja està fet. Fernando
Martínez Murillo
13 anys fantàstics. Tota una
vida per endavant. Jordi Rojas
López
Són molts anys viscuts en
aquesta escola, i molts records
acumulats. Ariadna Garriga
Fabra
Marxo de l’escola: miro enrere
i només veig moments genials.
Raquel Baena Babot
Dos anys plens d’amistats que
portaré sempre amb mi. Anna
Cabello Laguna
Plou, sembla que fa mal dia,
l’escola s’acaba i hem de deixar
enrere grans persones i
moments. Però sortirà el sol,
queda molt camí per descobrir.
Laura Arnal
Són 13 anys amb aquestes
grans persones, 13 anys que
mai oblidaré. La vida m’ha
posat molts obstacles i gràcies
a ells he sortit endavant. Miriam
Viles
13 anys convivint dia a dia
moltes hores junts, creixent
com a persones, valorant-nos
més cada any, obrint i tancant
els ulls amb les mans agafades,
no estem sols, sempre os portaré
dins, sou part de mi. Melanie
Cordero Torrecillas
Després de 13 anys hem anat
creixent i vivint noves experiències,
tot junts i ara toca acomiadar-nos
per sempre. Judit
Batlle Comas
Després de tant de temps crec
que mai podré conèixer a persones
tan especials com vosaltres,
sou inoblidables. Això no
és un adéu per sempre, només
un fi ns aviat. Laura Xifró Pont
Aquest ha sigut un fi nal d’etapa
amb molts records. Gessell
Vega Sánchez
Catorze anys d’aprenentatges.
Immaculada Vedruna. Generació
94/95 Albert Aventin Villamor
Tretze anys d’experiències i
records que sempre guardaré
amb especial simpatia. Martí
Castelló
40 ànimes d’entre les centenars
que han passat per aquest moment,
cadascuna d’elles especial.
I la generació del 95 també
és especial. Gràcies a tots. Sergio
Segura Guerrero
Éxit, Superació Gorka Gómez
García
Aquesta etapa ja ha arribat a
la seva fi , però sempre recordarem
les experiències viscudes
durant aquest període. Otger
Rodríguez Bernades
Qui la segueix, l’aconsegueix.
Antonio Navas García
Els records d’aquests anys mai
els oblidaré. Tamara Soca
4ESO B
El grup del canvi marxa. Aldrin
G.
Hem passat molts moments
únics. Laura R.
Quins anys més macos. Recordeu
sempre que sou genials.
Meritxell L.
Un conjunt d’emocions inolvidables.
Aitor Gil Pallejà
Persones que estimes i mai
oblides. Jamaica Roig
Ja hem acabat. Marc Torra
Ja hem arribat al fi nal del
camí. Roger Rovira
Tot hi haver estat pocs anys a
l’escola, dono gràcies a tots els
professors que m’han ajudat.
Gràcies! Marta Solà
Un milió de records que sempre
estaran amb nosaltres.
Gràcies a tots. Nerea Román
No dejes para mañana lo que
puedes hacer hoy. Deisy Sailema
Els moments viscuts a l’escola
seran records que perduraran
en la meva memòria. Noèlia
Arribas
Molts anys en aquesta escola
i s’ha acabat. Ara toca mirar
endavant. Rubén López
13 anys plens de records. Gràcies!
Oscar Gómez
Veranito! Roger Boqué
Tots som una gran família,
generació del 95, gràcies! Júlia
Figuerola
Esperava aquest moment des
fa temps. Aleix Vidal
13 anys plens de bona història.
Oscar Poncela
Sense aquesta escola no seria
qui sóc. Gràcies! Ivan Romano
Visca! Ja arriba l’estiu! Sergi
Gómez
Esforça’t ara per poder viure
millor el teu futur. Daniel Hurtado
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
20
Carolina Picas
Pepita!, Pepita!, Va que és tard…
Va! que anem tard a l’escola…
però on ets?
I la Pepita s’amagava darrera
d’una butaca… (o al menys és el
que jo recordo… ) el que si és cert
és que ella no volia anar a l’escola,
perquè deia que era un rotllo i
així ho va manifestar al pare, un
matí que ens acompanyava a l’escola.
I el nostre pare, un home de poques
paraules, va contestar; Ja
m’agradaria a mi, poder anar a
l’escola… si és la millor època…
Aquestes paraules les he recordat
així de clares sempre… potser
perquè no les entenia.
Què volia dir el pare?
Què voleu que us digui! per a
mi els primers anys de l’escola,
a banda de les amigues, la resta
era una tortura… la lliçó me la
sabia poc, segur que quan em toqués
dir-la em posaria nerviosa i
encara tindria més difi cultats per
dir-la. Ostres, allò era un rotllo!
Què m’importaven a mi els reis
Godos! I en castellà…
I, a sobre, m’havia de fer càrrec
d’aquella pesada de la meva
germana petita… sempre fent el
mico, saltironant tot el dia. Tant
era així que la mare, quan la va
dur a l’escola li va dir a la germana
Josefi na: “aqui les traigo este
torbellino…” i és clar, també en
castellà.
Anava a l’escola i encara no menjava
sola i no cal dir que era una
manefl a, sempre fi cant-se entre
mig de les meves amigues i jo…
Sí realment un rotllo! No li veia
cap gràcia en això d’anar a l’escola,
és evident que em permetia
tenir amigues (sempre han estat
importants per a mi) però, i les
monges? Ostres!, això si que eren
fi gues d’un altre paner… n’hi havia
de tots els colors… la “hermana
Josefi na” una castellonenca de
pro, ni un mot en català, era com
un sergent de la Guardia Civil (si
se’m permet aquesta expressió).
L’orgull era el pitjor dels pecats, sí
senyor, el pitjor. Però és que amb
l’orgull, també hi anava la confi -
ança en un mateix i això també ho
pretenien eliminar, sempre s’havia
de ser temorosos de Déu i el Poder…
Anys grisos, molt grisos! en quant
a educació van ser els de la nostre
infantesa, per sort tot no va ser ni
trist, ni penós. Amb el temps les
coses van millorar i les darreres
monges que vaig tenir ja van ser
molt i molt diferents d’aquelles
dels primers anys. Les amistats
han estat un bagatge important
per a mi, l’amor a la família també
i en quan als estudis qui més
qui menys va poder fer una carrera.
La Pepa va ser una d’elles, no podia
ser res més que advocat… segueix
sent una manefl a…
Jo no, a mi m’anaven més les Belles
Arts i vaig anar a la Massana.
Però amb totes aquestes explicacions,
estic deixant de banda
aquell comentari que va fer el
meu pare fa molts anys i que és
el motiu principal d’aquest escrit.
Ja m’agradaria a mi, poder anar
a l’escola… si és la millor època
de la vida!
Ara entenc que tenia tota la raó,
ara a mi, també m’agradaria anar
a l’escola, ep! calma a l’escola que
es fa ara, eh?
No a la dels anys 50… això si que
no. Sempre he tingut enveja de
l’oportunitat que han pogut gaudir
els meus fi lls, nebots i jovent
en general de l’escola que ara,
com a societat, tenim.
Amb el seus ets i uts, però el grau
de respecte, nivell educatiu i llibertat
que es viu ara no té res a
veure amb l’escola que vam tenir
nosaltres… tot és millorable, evidentment
i és la nostra obligació
i sobretot del Govern, passant per
tots els responsables dels diferents
graus educatius. Millorar-la dia a
dia, procurant donar i revertir a
la societat allò que has rebut. Només
així penso jo, podrem fer un
país pròsper i lliure.
Personatge protagonista CAROLINA I PEPA PICAS
Pepa Picas
Bé ara em toca a mi, sóc Pepa Picas,
“la Pepita que no volia anar
a l’escola”, jo el fet d’amagar-me
no ho recordo, doncs llavors tenia
tres anys, però sí que la mare m’ho
va explicar moltes vegades. En
canvi sí que recordo aquell matí,
anys més tard, en que li vaig dir al
pare “que era un rotllo” així com
recordo la seva resposta. Tampoc
ho vaig entendre en aquell moment,
però després, amb el pas
dels anys, sí que l’he entesa.
Del meu pas per l’escola en tinc
molt bon record, amb unes “hermanas”
que eren exigents amb
l’estudi, però en canvi molt més
lliberals i obertes que la resta
d’escoles religioses de l’època. Jo
tenia una amiga que anava a una
altra escola de la mateixa congregació
a Barcelona i el que ella explicava
no tenia res a veure amb el
que nosaltres vivíem. Van ser anys
d’estudi, però també de rialles i de
passar-ho bé, de caps de setmana
d’excursió, de caminades, de jugar
a bàsket, amb un entrenador que
era un noi de vint-i-quatre anys
(i això als anys seixanta i en una
escola de monges, Déu ni dó!) ,
de continuar essent “torbellino”
doncs recordo que un dia a classe
de “Formación del Espíritu Nacional”
pel fet de no parar de xerrar,
la professora que era de la Falange,
ens va castigar a mi i a unes
amigues, a que pel proper dia li
havíem de portar apresa la cançó
del “Cara al sol” sota pena d’un
zero! I ja em teniu a mi anant a
casa de l’amiga, que la seva mare
se la sabia, a fi de que ens l’ensenyés,
i lo bo és que encara me’n
recordo de la maleïda cançó…
Un cop acabat el batxillerat elemental
es va acabar la possibilitat
de continuar a l’escola i vaig
anar l’Institut per després anar a
la facultat i acabar llicenciada en
Dret.
L’escala de la foto evidentment
ara ja no existeix, però segons
m’han dit, l’escalinata de l’entrada
principal l’heu mantinguda,
molts anys de pujar-la i baixar-la,
molts bons records…

21
Mira, escolta, llegeix…
Juga
Llegeix
SI TU EM DIUS VINE, HO DEIXO
TOT… PERÒ DIGUE’M VINE
Albert Espinosa
Un home abandonat per la seva
parella reviu la seva infància per
tal de trobar-se mentre busca
un nen que ha desaparegut. El
cas el conduirà a Capri, illa on
afloren records de la seva infantesa
i de dos personatges que
el van marcar per sempre: el Sr.
Martín i en George. Retrobar-se
amb el passat portarà en Dani
a reflexionar sobre la seva vida,
sobre la història d’amor amb la
seva parella i sobre les coses
que són de veritat importants.
Una lectura fresca i amena que
no podràs abandonar.
VANESA LÓPEZ, MESTRA
SPORE
És un joc d´ordinador que
et convida a ser el propietari
d´una galàxia on crear
i desenvolupar criatures
en diversos mons. Aquest
joc m´agrada molt perquè
et dóna una gran quantitat
d´oportunitats de joc perquè té diverses formes
de joc: tribu, cèl·lula, civilització, imperi
espacial i criatures salvatges. Us animo a
jugar-hi!
FRANCESC LÓPEZ
SHIN-CHAN
Aquest personatge
és un nen de 5 anys
que viu a Kasukave i
al qual li agraden les
noies de 15 anys cap
amunt. Té una mare
amb mal geni i no treballa, el pare
arriba cada nit ebri. Al nen no li agrada
el pebrot però la seva mare l’obliga a
menjar-lo, i el seu dibuix preferit és l’Ultra
Heroi, un personatge que salva el
món dels malvats amb el seu ultra-raig.
Cada dia a d’anar a l´escola bressol
però, com es queda adormit, la seva
mare l´ ha de portar en bicicleta. Té
quatre amics (Nene, Bochan, Masaho
i Kasama) i un director al que li diu el
Mafiós per la seva cara. Els cinc amics
fan un exèrcit, l’exèrcit de Kasukave.
MANOLO MIGUEL GALIANO, 2N ESO B
PESADILLA EN ELM STREET
Os la recomano perquè és una pellícula
de por. Estàs gairebé tota la
pel·lícula inquiet per saber què els hi
passarà als protagonistes i com es
resoldrà el misteri. En
aquesta pel·lícula hi
ha un protagonista
que és el Freddy Cruguer.
És qui remou
tota la pel·lícula i fa
tremolar els protagonistes.
No apta per a totes les edats.
JORDI GARRIGA, 2N B ESO
RECUÉRDAME
El film comença amb la història de dos
joves que s´enamoren però el noi no
té una bona relació amb el seu pare, al
qual recrimina que no cuida la germana
petita massa bé.
Un dia, el jove, va a
buscar al seu pare a
les oficines del World
Trade Center perquè
sembla que hi ha un
apropament entre tots
dos, però …No us vull explicar el final!
És una pel.lícula d´aquelles que són
boniques i t´arriben al cor.
ARIADNA RODRÍGUEZ
PRICE TAG
Jessie J
És una cançó de la
cantant i compositora
britànica Jessie J i del
famós cantant de rap
B.o.B. Aquesta cançó
ha sigut número 1 al
Regne Unit, Irlanda i
Escòcia i ara arriba aquí. Ens fa adonar
de què el preu de les coses no és
l’important, sino com són. També té un
ritme original, encisador i nou. La recomanem
a totes les persones que els hi
agradi el pop britànic i el rap.
IRENE EGEA, NATHALIA LARA I
CRISTINA MAÑAS.
LOS PROTEGIDOS
És una sèrie que emet Antena 3. Tracta
sobre un grup de nois de diferents
edats i que són especials: tenen
poders. Aquests nois han de fugir
constantment de qui els persegueix
perquè volen aprofitar-se dels seus
poders. Hi ha una parella que es farà
càrrec dels cinc nens especials i aquí
començarà
la seva
convivència
en aquesta
comunitat gens
habitual. És una
sèrie divertida
amb la qual et pots sentir identificada
perquè aquests nois pateixen,
s´enamoren…M´agrada molt per la
seva originalitat!
JUDIT MELERO
CAPERUCITA ROJA
És una pel·lícula que és d´estrena. La
historia es basa en la antiga caputxeta
vermella però en versió moderna.
Aquesta caputxeta s´enamora d´un noi
que és llenyataire i el noi d´ella, però la
mare d´ella decideix casar-la amb un
altre. La caputxeta haurà de lluitar pel
seu amor. A més hi
ha una altra historia
que s´ha de resoldre,
la d´un llop que mata
gent i la caputxeta
haurà d´esbrinar de
qui es tracta…El final
és inesperat!
SARA VILLETA
Escolta
SPEAK NOW
Taylor Swift
Taylor Swift, la cantant country guanyadora
de quatre Grammys, torna amb els
seu nou disc “Speak now” després de el
seu exitós “Fearless”. Ha venut més de
un milió de còpies en una setmana, així
superant el rècord del disc “Oops! I did
it again” de Britney Spears.
“Speak Now” és un
disc en el que Taylor
Swift dóna a conèixer
les seves històries
d’amor i desamor. La
cantant ha compost
lletra i música de cada
un dels temes en conjunt i coproducció
amb Nathan Chapman.
Taylor va anunciar que cada cançó
d’aquest àlbum estava dedicada a una
persona que ha conegut, o ha estat important
per a ella en aquests dos anys,
en el seu camí a la fama.
SÍLVIA GABASA
Mira
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
22
Dansa
JA FA 18 ANYS!
A quest
curs hem estat preparant
el nostre “18è. Festival
de Dansa i Jazz”.
Com que aquest ha estat “l’any
Maragall”, vam voler començar el
festival fent la lectura del seu poema
“La sardana”, mentre la nostra
pianista tocava amb el piano la
música de fons.
També vam voler agrair la feina
feta a l’Eduard –el responsable
del teatre– que durant els 17 anys
que hem fet aquí el festival ha estat
al nostre costat, davant i darrera
de les cortines, pujant i baixant,
obrint i tancant llums,….
I després vam donar pas als balls.
Aquí podeu veure els diferents
grups que hi van participar i què
guapes estaven totes!

23
C om
ja sabeu molts de vosaltres el passat dissabte
4 d’abril vam celebrar a l’escola la Diada de Bàs-
quet.
Va ser una gran festa plena de diversió partits de bàsquet
sense límit i amb una participació per part de famílies
i amics espectacular. Us volem felicitar i agrair a
tots/es per la vostra col·laboració.
No es tractava únicament de què els vostres fi lls/es, germans/es,
néts/es, amics i amigues juguessin un partit de
bàsquet i prou. El que es pretén amb aquest aplec any
rere any, és gaudir de l’esport tots junts i sobretot reunir-nos
en un ambient sa i divertit d’una manera lúdica
i integradora, i on cada un de vosaltres té un paper fonamental.
El recolzament que podeu oferir als infants és
vital perquè puguin mantenir la il·lusió en el que estan
fent i sobretot per veure que el que estan fent és valorat
i fan participar als que més estimen d’una manera o una
altra.
Bàsquet Basquetmaniàtics
Per part dels tècnics, ens vam sentir força arropats i moltíssims
pares i mares ens van ajudar en tot el que els vam
necessitar. Sobretot, al partit de pares i mares que van
jugar vint persones i molts espectadors.
També recalcar que es va celebrar el I Concurs de cartells
per la diada amb un gran èxit de participació on es
van donar premis als millors per equip i a tres guanyadors
generals, que van ser:
1r Biel Folch
2n Marina Martínez
3r Álvaro Parada
Tots els dibuixos que es van presentar van ser de gran
qualitat i va ser una llàstima no poder premiar a tothom.
Moltes gràcies a tothom per la participació.
Canviant de tema, vull remarcar que els infants de 2n de
primària (i un de 1r) es van proclamar campions de la
tercera jornada de bàsquet escola de l’Eixample.
Us vull recordar que han fet tres trobades. A la primera
no van guanyar cap partit, a la següent van demostrar
una gran millora i van quedar segons i a la darrera jornada:
CAMPIONS! Quina gran tasca han fet tot l’equip
i la seva entrenadora, la Núria Figueras, àlies “La Guardiola”.
Felicitats!
Us volem agrair:
A tots els nens/es per la vostra dedicació i esforç i per
donar sentit a la nostra feina.
A totes les famílies per les vostres matinades per acompanyar
als nanos i per passar fred a les tardes de divendres
pels camps de Barcelona. També per confi ar en
nosaltres.
A l’ Encarna, l’Àlex i la Carmen, perquè sense ells tot
seria molt més complicat (i avorrit...)
A la Yolanda i la Montse, per estar sempre amatents al
que necessitem.
Als pares i mares de l’AMPA, per la seva dedicació incondicional.
Al Miquel, per fer-nos la feina més senzilla.
I personalment, al Javi, al Marc, a l’Alba, a la Gemma
i a la Núria, que sense ells res de tot el que fem seria
possible, i perquè no sé si són els millors entrenadors del
món, que podria ser, sino perquè són els millors companys
que es poden tenir i un éssers humans extraordinaris.
Sense cap dubte!
Només em queda dir-vos que l’any que ve us esperem a
tots/es i als que veniu de nous que no us en penedireu.
Bon estiu a tots, basquetmaniàtics!
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
24
Un racó per pensar
Adéu a uns alumnes, hola a més persones
C om
CREU DE SANT JORDI
E l
dia 27 d’abril la Generalitat
de Catalunya va atorgar
a la Congregació de les Ger-
manes Carmelites de la Caritat la
Creu de Sant Jordi. Per a nosaltres
és el reconeixement públic de
la tasca educativa realitzada per
tantes educadores i educadors
Vedruna al llarg de la nostra dilatada
història. Un reconeixement
que té els ulls posats en el camí ja
recorregut, però també amb vistes
al futur.
Als mitjans hem trobat aquest
text que és molt clarifi cador de la
tasca duta a terme per la Congregació:
“La congregació de les germanes
Vedruna va ser fundada a Vic el
1826 per Joaquima de Vedruna,
una vídua que es va dedicar a
intentar pal·liar les mancances i
les necessitats de la gent del seu
temps. Centrada en un principi en
el camp educatiu, va fundar una
primera escola a la seva pròpia
llar, el Manso Escorial de Vic. A
poc a poc, la congregació es va
estendre i trenta anys més tard ja
treballava a 89 escoles, a més de
a equip de pastoral, i acabant un altre
curs com any rere any, no podem fer més
que veure com els ganàpies de 4t d’ESO
surten de l’escola per no tornar ja mai més…
Quan un els veu, havent estat professor/a,
mestre/a seu; el primer que pensa és si estaran
preparats per enfrontar-se als reptes que els depararà
el futur immediat, i el no tan immediat…
Car és indefectible en la nostra professió valorar
i revalorar què fem i què han après, gairebé
de forma malaltissa…
Però com a estrictament equip de pastoral, el
tema de preocupació, és el de saber fi ns a quin
punt hem treballat amb ells les problemàtiques
socials, els valors en les temàtiques que van més
enllà de les estrictament acadèmiques i curriculars;
en defi nitiva fi ns a on els hem treballat
des del punt de vista humà. Doncs per aquesta
escola i per extensió, a totes les escoles Vedruna,
la dimensió humana és el veritable eix vertebrador
de tota la feina que ens portem entre
mans…
És ara, fent revisió del passat que acompanya
els alumnes de 4t d’ESO d’enguany; que un
diversos hospitals i centres assistencials.
Avui, només a Catalunya, les Vedruna
són presents en 36 escoles i
en molts altres àmbits d’actuació.
Així, les prop de 500 germanes Vedruna
existents avui a Catalunya
treballen en una munió de camps.
Sense abandonar l’educació i la
sanitat, han sabut adaptar-se als
signes dels temps i desenvolupen
la seva activitat preferentment en
molts àmbits “d’alliberament”,
tant en institucions o entitats
pròpies com alienes, del món de
la immigració, la marginació, les
presons i l’assistència als necessitats
en general. A tot el món la
congregació té a hores d’ara unes
dues mil germanes, desplegades
en 28 països de quatre continents.
Aquesta característica d’avançarse
al seu temps continua, doncs,
avui molt viva en la congregació.
De fet, les germanes Ve druna ja
van ser precursores en l’àmbit
educatiu en ple segle XIX. Així,
entre 1826 i 1854 van treballar exclusivament
en l’escola pública, a
més dels hospitals municipals i a
les cases de la caritat. Gràcies als
convenis que van subscriure amb
l’administració de l’època, rebien
el sou d’una mestra, però amb
aquests diners hi treballaven tres
germanes, per la qual cosa podien
diversifi car la classe en tres grups.
És a dir, van crear, sense fer soroll,
l’escola unitària.
El servei generós i efi caç que han
fet des de fa 185 anys les carmelites-Vedruna
al nostre país és
inqüestionable. I des del primer
moment van tenir molt clar que
havien de maldar pels sectors populars,
la Catalunya rural i la promoció
de la dona. La seva contribució,
mitjançant l’educació de
milers i milers d’infants i joves i
l’atenció als més necessitats, ha
esdevingut un model a seguir.”
Tribuna.cat. SIC. Servei d’Informació
Català 28 d’abril de 2011.
recorda les campanyes
solidàries, els dies internacionals
de la Pau,
els esmorzars solidaris,
les estones de pregària
voluntària… els temps
litúrgics amb aquelles
velles quaresmes, les
corones d’advent, els
pessebres fets amb material
reciclat… quantes
i quantes coses que
sumen i sumen, que
mai resten, i que han de servir perquè ajudin
a fer persones! Persones nobles, treballadores i
eixerides, però sobretot bones, compassives, tolerants,
que s’indignin davant les injustícies socials
i mediambientals, que dediquin part de les
seves vides a canviar el món que hereten quan
neixen, i que els grans els hi transmetem sense
compassió i amb certa indiferència! Si d’aquí
uns anys ens els trobem sabrem
la resposta… de moment,
seguirem amb totes les
altres promocions treballant
la persona, perquè és el valor
més important que podem tenir
en el nostre entorn.

25
Primers auxilis
Primers Auxilis
Durant uns dies van venir uns infermers
a l’escola a fer unes classes
sobre primers auxilis. No eren uns
infermers qualsevol. No! Eren el
Sr. Robert Martin i el Sr. Xavier
Bernàrdez, pares de l’escola.
Ens va explicar les formes de salvar
a algú que s’estava ofegant,
primers auxilis(PAS), emergència i
urgència, D.E.A, el que comporta
que no t’arribi oxigen al cervell. Us
en farem cinc cèntims.
Salvar algú que s’ofega
Quan algú s’ofega cal animar-lo
a que tussi fent que tregui el quelcom
que l’està ofegant, si es veu
que no ho aconsegueix expulsar,
cal socorre’l amb la tècnica de Heimlich,
que es basa en col·locar el
puny sota l’abdomen i pressionar
fi ns provocar-li ganes de vomitar.
Primers auxilis
Per socórrer algú cal fer els següents
passos:
Protegir alertar i socórrer.
1) Protegir: Limitar l’accés a una
unitat funcional per a assegurar-ne
la integritat.
2) Alertar: Donar notícia d’algu-
REANIMACIÓ CARDIO-PULMONAR
En l’assignatura d’Educació
per la Salut, va estar venint durant
unes classes un infermer
anomenat Roberto Martín que
treballava a la SEM. Ens va estar
explicant els primers auxilis,
com per exemple:
-Reanimar una persona pas a
pas.
-Aquí demanar ajuda.
REANIMAR UNA
PERSONA:
1. Consciència: per avaluar la
consciencia es preguntarà a la
víctima si ens escolta i com es
troba.
Si la víctima no respon (no
percebem cap resposta) considerarem
la víctima inconscient,
avisarem a una ambulància assistencial
(112) i passarem a
preparar-nos per l’avaluació de
la respiració.
2. Preparació: Ens posarem a
l’altura de les espatlles, traurem
la roba que ens molesti del pit
de la víctima, posarem a la víctima
estirada sobre un pla dur
(cap per amunt) amb els braços
al llarg del cos.
3. Respiració: L’avaluarem
acostant un lateral de la nostra
cara a la boca i nas de la víctima
mentre que mirem el seu
pit i abdomen. Busquem amb
això sentir i / o sentir en la nostra
galta l’entrada i sortida de
l’aire de la víctima, al mateix
temps que ens permet veure i
observar el moviment respiratori
del tòrax i abdomen. En
cas de no sentir la respiració,
posarem una mà al front, que
empenyerà cap avall, i l’altra a
la nuca, que tirarà cap amunt,
aconseguint així estirar el coll
elevant la mandíbula i amb ella
la base de la llengua, tornant de
nou a comprovar la respiració.
4. Masatge Cardíac: Un cop fet
tot això, posarem una mà sota
l’altra (entrellaçant els dits)
i amb els braços rectes i perpendiculars
al pit de la víctima
deixarem caure el nostre pes
30 vegades i realitzarem dues
insufl acions seguides (boca a
boca).
En fi nalitzar cada seqüència
tornarem a valorar si la víctima
respira o no. Si no hi ha pols
seguirem realitzant seqüències
fi ns que en torni a tindre. Quan
el pols retorni tornarem a valorar
la respiració.
Eric Villagrasa i Jaume
Sánchez 2n ESO A
na cosa perquè estigui advertit i
obri en conseqüència.
3) Socórrer: Assolir algú la salvació.
Preguntar-li com es troba i si no
respon, és a dir que no està conscient,
mirar si respira, de la següent
manera:
1) Fer la tècnica del mentó: Es
bassa en agafar l’inconscient
per la barbeta i el front i estirar
cap enrere.
2) Mirar si respira: Posar l’orella
a 5cm de la boca per veure
si respira i amb els ulls mirar el
tòrax, de manera que es veu si
s’eleva.
3) Si no respira fer:
• Massatge toràcic: Serveixen
per fer circular la sang,
El risc d’aquesta tècnica és el
de fracturar les costelles de la
víctima, però aquest risc és menyspreable
respecte a la situació
(mort segura de la víctima si no
es fa res). Un es pot entrenar en
aquesta tècnica amb un maniquí
dissenyat per a aquest fi .
• Boca a boca: És la ventilació
assistida mitjançant diverses
tècniques per a una persona que
ha deixat o se li difi culta respirar.
Consisteix principalment en
mantenir les vies respiratòries
buidades i estimular la inhalació
i la exhalació.
Per fer efectius aquests passos,
s’han de fer 30 compressions
toràciques i 2 inhalacions d’aire
(Boca a boca).
DEA desfi bril·lador extern automàtic,
es col·loca en el cos del
pacient i ell li va fent les càrreges
elèctriques.
Emergència i urgència
Emergència: Esdeveniment greu
i imprevist que demana una actuació
immediata.
Urgència: Nom donat genèricament
a les malalties o traumatismes,
generalment de caràcter
greu, que requereixen l’aplicació
immediata i ineludible d’un
tractament adequat.
Si els passa alguna Emergència
o urgència han de trucar al 112.
Marc Moreno i Marc Benavent
2n ESO B

COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
26
Entreteniments
Roger Boque. 3r ESO. Nerea Roman. 4t ESO.
Laura Arnal. 4t ESO.
Víctor Tris. 3r ESO.
Dani Almarich i Eric Sevane. 3r ESO.
Òscar Manresa i Lluc. 4t B.

27
Racó TIC
3
5
1
AULACLIC.ES
Equip TIC
A rriba
l’estiu i el temps lliure. Tenim moltes ganes
de fer coses, però la crisi ens impedeix de
fer totes aquelles que voldries. En matèria in-
formàtica el equip TAC de l’escola us ajudarà a que
pugueu avançar en els vostres coneixements informàtics
mitjançant aquest recurs totalment gratuït:
“Aulatic.es”
Aulaclic és una empresa constituïda el juliol del 2002
amb seu a València (Espanya) formada per persones
amb formació universitària en informàtica i amb ganes
de fer les coses bé.
El projecte inicial, juntament amb la pàgina web va
néixer el 1999, partint de zero i des de llavors ha anat
creixent gràcies al suport dels seus visitants.
La pàgina és molt intuïtiva i molt fàcil de fer servir,
incorpora vídeos, captures de pantalla, fotografi es
il·lustratives…de manera que els diferents cursos es
troben molt detallats en tot allò que pot resultar un
dubte per l’usuari.
A la pàgina principal pots triar quin curs i amb quina
versió del programa vols fer. Una vegada dins,
com es veu a les fotos, tindràs l’índex dels continguts
i més cap a baix un llistat dels vídeos i dels exercicis
proposats.
Si fas clic a qualsevol apartat de l’índex trobaràs
l’explicació pas a pas amb captures de pantalles i si
en aquell apartat veus la icona d’una càmera de vídeo
pots veure l’explicació visualment.
2
4
6
Us desitgem un bon estiu i que aquest recurs us
permeti gaudir una mica més de les eines informàtiques.
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011