Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona
Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona
Tercer trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
gratuïta<br />
Dos de maig, 249 08013 <strong>Barcelona</strong><br />
Tel. 93 246 32 00 - Fax. 93 244 85 44<br />
immaculadabarcelona@vedruna.org<br />
http://www.immaculadabarcelona.org<br />
cop d’ull revista trimestral de l’escola <strong>Immaculada</strong>. JUNY 2011<br />
Si jutges les persones no<br />
tens temps d’estimar-les.<br />
Teresa de Calcuta<br />
29
02 Editorial<br />
03 Ampa<br />
Fi de curs i fi de Junta<br />
04 Calaix de sastre<br />
05 Educació Infantil<br />
Els primers treballs<br />
cooperatius. Un dia ‘no’<br />
qualsevol<br />
02<br />
Editorial<br />
08 Educació Primària<br />
Treballem els animals. La vida<br />
ens somriu. Fish & Chips<br />
14 Els Jocs Florals<br />
Els millors textos, les FLORS<br />
16 ESO<br />
20 Personatge Protagonista<br />
Carolina i Pepa Picas<br />
21 Mira, escolta, llegeix…<br />
22 Dansa<br />
El 18è Festival de Dansa<br />
23 Bàsquet<br />
Basquetmaniàtics<br />
24 Un racó per pensar<br />
Adéu a uns alumnes, hola a<br />
més persones<br />
25 Primers auxilis<br />
Reanimació cardio-pulmonar<br />
26 Entreteniments<br />
27 Racó TIC<br />
Aulaclic.es<br />
Equip de revista<br />
U na<br />
vegada més, aquesta última edició del<br />
“Cop d’ull” intentarà recollir l’actualitat<br />
de l’ escola en un any en què els valors<br />
s’estan posant a prova en molts dels àmbits de la<br />
nostra societat.<br />
Des dels clàssics esportius, als debats quotidians<br />
fi ns als moviments socials que irrompen als carrers<br />
per a demanar a les administracions respecte<br />
per als drets col·lectius davant d’una situació<br />
econòmica i social sense precedents en les últimes<br />
dècades. Cal aprendre a valorar i triar la opció<br />
que es cregui més convenient amb independència<br />
de factors que no siguin sempre la voluntat<br />
pròpia. Així, l’escola ha desenvolupat nombroses<br />
activitats per a què els nostres nens i joves desenvolupin<br />
el seu propi criteri en les situacions<br />
quotidianes, que en el dia de demà esdevindran<br />
decisions importants sobre les quals hauran de<br />
ser responsables.<br />
En el present marc social, que com el mural d’inici<br />
de curs representa, ens trobem davant d’un<br />
gran laberint en el que tots hi som immersos. El<br />
lema i l’eix transversal treballats a l’escola a tots<br />
els nivells esdevé un punt de partida per a un nou<br />
plantejament en el que tots participem i en el<br />
que tots hem de ser capaços de tenir una opinió<br />
pròpia i saber expressar-la de la millor manera.<br />
Així, i després d’un any en el que hem après a<br />
valorar i triar objectivament el camí a seguir, des<br />
de l’escola esperem que les pautes que s’han intentat<br />
transmetre serveixin (com cada any amb la<br />
seva temàtica) per a col·laborar en la formació no<br />
solament acadèmica sinó també personal d’uns<br />
joves que en un futur no gaire llunyà formaran<br />
part de manera autònoma d’una societat de la<br />
que tots participem.<br />
Els nous corrents ideològics demostren que la societat<br />
és viva i activa, i que tot i les difi cultats dels<br />
camins a recórrer cal defensar les opinions pròpies<br />
i mantenir-se ferm. Entenem que si a l’escola<br />
s’aprèn a decidir-se i a expressar-se, es fomenten<br />
valors com la democràcia, la integritat i el respecte<br />
dotant al conjunt de la societat d’eines per fer<br />
un salt qualitatiu endavant.<br />
Un any més, esperem haver assolit els objectius<br />
inicials proposats i que l’evolució de tots plegats<br />
hagi estat plena i satisfactòria. Des d’aquest refl ex<br />
de la vida a l’escola, us volem desitjar unes bones<br />
vacances d’estiu en les quals gaudiu de la família<br />
i del temps de lleure. Segur que és ben merescut!<br />
Finalment, és necessari fer menció i agrair als<br />
membres de l’AMPA que enguany fi nalitzen la<br />
seva tasca, l’absoluta dedicació i bon treball realitzat<br />
en uns càrrecs que sovint comporten una<br />
elevada càrrega de treball i que han estat fonamentals<br />
per al bon funcionament de tota la institució.
03<br />
Ampa L’any<br />
Hola SAFITO<br />
2007 vam començar l’assemblea general amb aquest text. Enguany, en què set<br />
membres de la Junta donem per acabat el nostre mandat, ens volem acomiadar amb<br />
l’adaptació que n’hem fet.<br />
El jove i el paradís<br />
Un jove es va quedar adormit i va somiar<br />
que havia arribat al Paradís.<br />
Tot sorprès i disgustat alhora, veié els<br />
seus companys concentrats en els seus<br />
pensaments.<br />
—I això és el paradís? —va dir tot enutjat.<br />
—Si es fa el mateix que fèiem a la<br />
Terra!<br />
Aleshores va sentir una veu que li va dir:<br />
—Creus que aquests que veus són al Paradís?<br />
T’equivoques ben bé: el valor de<br />
Paradís és dins seu, de la mateixa manera<br />
que la vàlua de les persones no es mesura<br />
amb res que no estigui dins el seu esperit,<br />
la seva ànima i el seu cor.<br />
De manera semblant, el valor de l’AMPA<br />
és dins les persones que la formen.<br />
Nosaltres fem varies activitats conjuntes amb els<br />
nostres fi lls. El nen juga a bàsquet a l’escola, cada<br />
setmana competeix amb altres col·legis. I amb les<br />
nenes passem algun dia per la biblioteca, ens<br />
apropem al Cosmocaixa, etc.<br />
El passat mes d’abril, la Biblioteca de la Sagrada<br />
Família va organitzar un concurs de dibuix, per<br />
triar la seva mascota.<br />
Nosaltres un dia que vam anar, ens van explicar<br />
com anava. En el concurs podien participar nens<br />
i nenes fi ns a 12 anys.<br />
Això ho van fer per promocionar la lectura infantil<br />
i juvenil.<br />
Les meves fi lles van fer un dibuix, que havia d’estar<br />
relacionat amb el tema del “bosc”. La Carla,<br />
va pintar un conill molt eixerit, i la Laia un eriçó<br />
molt original.<br />
Es van presentar un total de 33 dibuixos de tota<br />
mena: un cargol, una fada, esquirols, mussols,<br />
etc…<br />
La guanyadora, va ser la Carla Machín, de<br />
6 anys, alumna de P5 de la nostra escola, amb<br />
aquest simpàtic conillet.<br />
Els tres dibuixos premiats (el conill, un arbre i un<br />
esquirol) van rebre un lot de llibres, un bloc de<br />
dibuix i uns colors.<br />
La Milla Sagrada Família<br />
Allà en el penjador tenia la roba que<br />
em marcava un nou repte, el repte<br />
de córrer, baixar un temps de cursa<br />
que mentalment havia programat i per<br />
altre banda, el compromís d’ajudar a l’organització<br />
de l’ AMPA a la cursa de la MI-<br />
LLA de la Sagrada Família.<br />
El temps no acompanyava, el dia es va aixecar<br />
gris, amenaçador de pluja, però pel<br />
carrer una colla de valents anaven treballant<br />
perquè un cop més la Milla es pogués<br />
dur a terme.<br />
Encara no havien posat totes les tanques<br />
del recinte que començava escalfant, múscul<br />
a múscul, com si estigués engrassant<br />
una màquina perfecta, m’estava preparant<br />
per poder entrar en joc; el paisatge idíl·lic,<br />
precisament davant d’un monument sinònim<br />
de culte, paciència, tradició … la Sagrada<br />
Família.<br />
Ara l’Ampa comença una nova etapa.<br />
Tenim per tant el millor que es pot esperar:<br />
futur, esperança i la possibilitat de<br />
continuar fent créixer la nostra Associació.<br />
Nous companys i companyes agafaran<br />
el relleu dels qui ara marxem de la Junta.<br />
Així ho vam fer nosaltres i així ho faran<br />
ells.<br />
Una Junta que, com hem anat repetint al<br />
llarg d’aquests set anys, no és més que la<br />
representant dels pares i mares. Ella no<br />
és l’Ampa: l’Ampa som tots i totes.<br />
Des del nostre lloc d’associats els animaren<br />
com els pares de l’Associació ens han<br />
animat i donat suport al llarg d’aquests<br />
anys. Ara, des d’aquí, us volem transmetre<br />
el nostre agraïment. Moltes gràcies.<br />
La Junta sortint<br />
El conillet es diu SAFITO, nom triat per la Biblioteca.<br />
Ara serà la mascota, i la podeu trobar a la<br />
web, cartells, i més coses que encara no sabem.<br />
Si la veieu, penseu que l’ha creat la Carla de l’escola<br />
<strong>Immaculada</strong>… també la podeu saludar.<br />
I sobretot, llegiu molt, pinteu i participeu en concursos,<br />
que mai se sap.<br />
Carla Machín, 6 anys.<br />
1r premi Mascota Biblioteca.<br />
Patrícia Perelló<br />
Laia Machín, 6 anys.<br />
Participant del concurs<br />
Sagrada Família.<br />
L’ organització de l ‘esdeveniment ja es<br />
feia sentir amb la música i la megafonia<br />
dels altaveus.<br />
De cop i volta la primera categoria “ d’atletes<br />
per un dia” o “veterans” estava a punt<br />
de començar; tot estava previst, res no podia<br />
fallar … i res no ha fallat!<br />
Ens hem provat un cop més, hem corregut<br />
per un tram del barri com si de veritables<br />
atletes es tractés, hem donat el millor de<br />
nosaltres mateixos, hem guanyat !<br />
Havia acabat una etapa i ara començava<br />
la segona.<br />
Com a membre col·laborador de l’ AMPA<br />
en aquesta activitat, teníem feina a fer;<br />
unes armilles ens delataven, el vermell del<br />
“ Monitor “ suggeria que ajudava a escalfar<br />
a tots aquells nens/es que participaven<br />
a la Cursa i el de color verd era el de l’“<br />
AMPA “, em coneguessin o no, jo era el<br />
Fi de curs i fi de<br />
Junta<br />
S’acaba el curs i com quasi<br />
tot en aquesta vida, tot té<br />
un fi nal. He participat a la<br />
Junta de l’Ampa durant tres anys.<br />
Hi ha hagut moments de tot, però<br />
sobretot, molts de satisfactoris<br />
pel fet de sentir-te necessària i<br />
que fas quelcom pels demés sense<br />
rebre res a canvi.<br />
Bé, això de no rebre res a<br />
canvi, m’agradaria puntualitzar-ho.<br />
Jo personalment, he<br />
sentit orgull per la meva escola,<br />
respecte davant els meus<br />
companys de Junta, reconèixer<br />
que un petit grup de persones<br />
poden fer grans coses si<br />
es posen d’acord i estan ben<br />
organitzats, etc. I sobretot,<br />
aquell sentiment que no te’l<br />
treu ningú de fer bé les coses.<br />
Aquest any he decidit deixar el<br />
meu càrrec juntament amb d’altres<br />
companys que porten molts<br />
més anys que jo. La Junta necessita<br />
renovar-se, aportar idees noves,<br />
il·lusió, i sobretot, gent amb<br />
esperit d’involucrar-se ni que sigui<br />
en una sola activitat de tantes<br />
que en fem.<br />
Vull donar les gràcies a tots els<br />
meus companys i companyes i dir<br />
que deixo la Junta, però no deixaré<br />
mai de col·laborar en tot el<br />
que tingui a veure en l’educació<br />
dels nostres fi lls i allà on faci falta<br />
mans.<br />
Des del meu petit article, animo<br />
tots els pares i mares d’aquesta<br />
escola a assistir a l’Assemblea<br />
General de juny, per tal de conèixer<br />
el funcionament de l’Ampa i<br />
veure que TOTHOM pot participar<br />
i serà molt ben rebuda la seva<br />
participació.<br />
Salutacions cordials i ànims als<br />
nous pares i mares,<br />
Marta Bahamonde<br />
punt d’enllaç. Hem ajudat a entrenar futurs<br />
atletes, hem saludat a pares i mares, en<br />
defi nitiva, hem gaudit d’un dia d’atletisme<br />
al barri.<br />
S’han fet fotografi es, s’han plasmat unes<br />
vivències esportives, ha quedat el<br />
testimoni de tot el que s’ha fet sota la creació<br />
i originalitat d’ uns fotògrafs, voluntariosos<br />
en tot allò que quedarà en el record<br />
, en els anals de les activitats de l’ escola.<br />
Hem aguantat estoicament el sol que de<br />
mica en mica s’anava imposant. Els Benjamins<br />
i Alevins han aconseguit un premi,<br />
un tercer lloc ben merescut; 120 € donava<br />
l’ Organització per la classifi cació dels 78<br />
participants de l’ escola que han acabat la<br />
cursa, i tot això amb un cel cada cop més<br />
blau.<br />
Toni Enento<br />
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
04<br />
Calaix de sastre<br />
Actuació guitarra<br />
El dilluns 30 de maig, els alumnes de tercer de primària van rebre<br />
una classe de guitarra d’en Rafael Soto. En Rafa ens va explicar<br />
les parts de la guitarra mentre tocava i cantava cançons d’actualitat<br />
conegudes pels alumnes.<br />
Des de l’equip de mestres del cicle volem agrair la seva aportació.<br />
Moltes gràcies!<br />
Alexis, Toni i Begoña<br />
Des de Vic, la<br />
nostra Josefina<br />
Montse Feliu<br />
Hola a tothom,<br />
Sóc la Marta, mare de tres alumnes<br />
d’aquesta escola, en Dani,<br />
l’Eva i en Víctor, i treballo com a<br />
mestra en una escola d’educació<br />
especial.... m’agradaria compartir<br />
amb tots vosaltres una experiència<br />
inoblidable!<br />
Tot va començar quan el meu<br />
fi ll gran, després d’insistir molt,<br />
va aconseguir que aquest últim<br />
<strong>trimestre</strong> anés a la seva classe a<br />
explicar quina feina feia.<br />
Ja veus, direu, doncs de mestra,<br />
no! Sí, sí, però als meus fi lls sempre<br />
els ha cridat molt l’atenció<br />
la meva escola, una escola on hi<br />
ha nens “especials” diferents a<br />
ells mateixos, als seus companys,<br />
nens que van en cadira de rodes o<br />
que caminen malament. Sempre<br />
han sentit curiositat per ells i és<br />
per això que en Dani volia que<br />
compartís la meva feina amb ells<br />
perquè és molt diferent a la que<br />
fan els seus professors amb tots<br />
els seus companys...<br />
He pujat les amples escales de la<br />
“casa Mare” a Vic i he entrat<br />
en la clara galeria que dóna al<br />
claustre de Santa Joaquima. La llum<br />
de mitja tarda omple l’espai d’una<br />
claror càlida. Giro a dreta i a esquerra<br />
fi ns arribar allò que anomenen la infermeria.<br />
És una sala molt lluminosa<br />
on hi ha algunes germanes grans fent<br />
diferents activitats, alguna fa ganxet,<br />
una altra llegeix, algunes juguen al<br />
parxís.<br />
Entre aquestes darreres de seguida hi<br />
reconec la Josefi na. La “hermana” Josefi<br />
na que li dèiem quan jo era alumna<br />
encara, o senzillament la Josefi na, com<br />
li hem dit sempre el professorat de l’escola.<br />
Allà està ella, jugant al parxís amb<br />
dues germanes més, la mar de distretes.<br />
En veure’m de seguida s’ha alçat<br />
i m’ha va fet dos petons. La veig illusionada<br />
de veure’m. Llavors diu:<br />
Tants anys que vaig passar a l’escola...<br />
I és cert, perquè la Josefi na va estar a<br />
l’escola des de fi nals dels anys 60 fi ns fa<br />
Us confessaré que a mi em feia<br />
una mica de vergonya, perquè<br />
això de posar-me davant de 25<br />
nois/es se’m feia estrany tenint<br />
present que jo només en tinc 6<br />
d’alumnes..... però al fi nal em<br />
vaig decidir i li vaig dir que sí.<br />
Aquí va començar realment la<br />
feina més grossa. Si volia preparar<br />
alguna cosa amb cara i ulls i<br />
que els interessés m’ho havia de<br />
“currar”! Així que vaig preparar<br />
un guió i li vaig ensenyar a<br />
la seva tutora, la Montse. Li va<br />
semblar bé i vàrem quedar per<br />
un dia en concret. Ja em veieu<br />
a mi, preparant un power point<br />
amb tot allò que volia explicar,<br />
quina feinada!....però em va anar<br />
molt bé, la veritat, perquè quan<br />
vaig intentar resumir la feina que<br />
faig cada dia per a explicar-la en<br />
paraules senzilles, em vaig adonar<br />
de moltes coses: una d’elles<br />
és que la feina que faig m’agrada<br />
molt, l’altra és que faig una feina<br />
molt important per a aquest col-<br />
pocs anys. Al principi<br />
era mestra de Parvulari,<br />
i portava la classe<br />
de P5. En aquells<br />
temps en que es feia<br />
molta cal·ligrafi a i la<br />
m amb la a , mà, ella<br />
va ensenyar a escriure<br />
a una pila de nenes<br />
primer i també a nens<br />
després.<br />
Més endavant va<br />
agafar el càrrec de la<br />
porteria de l’escola.<br />
I durant una bona<br />
colla d’anys va ser<br />
la primera persona<br />
que veien tots aquells que entraven a<br />
l’escola. El seu caràcter dòcil, humil i<br />
senzill, però alhora desimbolt, la feia<br />
la persona ideal per aquell lloc.<br />
Ella coneixia a totes les famílies i els<br />
nens i nenes. Prenia els encàrrecs, repartia<br />
la seva miraculosa aigua amb<br />
sucre, que era bona per a tots els mals,<br />
i sovint els nens i nenes simulaven algun<br />
mal per poder baixar a veure-la.<br />
Després, un cop ja jubilada, va seguir<br />
fent un gran servei a l’escola, estant<br />
sempre disposada a ajudar quan li demanàvem.<br />
Ara, des de no fa gaire viu a Vic, allà hi<br />
troba la tranquil·litat que la gran ciu-<br />
lectiu, el de l’educació especial i<br />
que, per moltes coses que passin,<br />
ser mestra t’omple a molts nivells.<br />
Quina tonteria, pensareu...<br />
però a mi em va pujar la moral i<br />
em va donar forces per seguir endavant<br />
en aquests moments tant<br />
difícils de crisis que passem tots,<br />
i que també han afectat al meu<br />
centre.<br />
Jo pensava que en posar-me davant<br />
de tants nois em quedaria<br />
tallada i no sabria per on començar,<br />
però la veritat és que tant les<br />
dues tutores (perquè al fi nal ho<br />
vaig fer per als dos grups de 6è!)<br />
com tots els nois i noies em van<br />
acollir molt bé i no se’m va fer<br />
gens estrany parlar davant d’ells.<br />
Em va sorprendre gratament<br />
l’interès que els hi va generar la<br />
meva xerrada, les preguntes que<br />
feien, la seva curiositat per tot...<br />
va ser bonic i gratifi cant!.<br />
Però aquí no s’acaba la meva història,<br />
no! L’Eva també va voler<br />
que anés a explicar-ho a la seva<br />
tat ens nega a tots. Dubto que enyori<br />
el tràfec del carrer Mallorca o el soroll<br />
del camió de les escombraries.<br />
Hem estat una estoneta xerrant, però<br />
les seves companyes de parxís ja la reclamaven.<br />
Així que la deixo seguir la<br />
partida i li prometo que demà tornaré<br />
a pujar a veure-la i ens farem una fotografi<br />
a perquè tots els de l’escola la<br />
puguin veure.<br />
Com veieu tots els qui l’heu coneguda,<br />
encara que amb els cabells tots<br />
blancs, fa bona cara i se la veu feliç.<br />
Ja sap ella que, encara que se’n vagi<br />
a Vic, sempre serà la nostra Josefi na.<br />
classe i, és clar, no li podia de dir<br />
que no!<br />
També hi vaig anar, és clar, i<br />
també a les dues classes de 3er.<br />
I tots alhora, mare meva, 50 de<br />
cop! Però també va estar molt bé,<br />
em van acollir molt bé, tant els<br />
tutors com els nens i nenes...fi ns<br />
i tot em van demanar de tornar<br />
un altre dia per ensenyar-los més<br />
coses, i així ho vaig fer.<br />
Amb la meva experiència i per<br />
duplicat, us animo a tots a compartir<br />
una estona amb la classe<br />
dels vostres fi lls, per explicar el<br />
que vulgueu i cregueu interessant,<br />
la vostra feina, un viatge,<br />
una experiència, en fi , sempre us<br />
acolliran amb els braços oberts!<br />
Només em resta donar les gràcies<br />
als tutors, la Montse, la Lourdes,<br />
la Begoña i en Toni per deixar-me<br />
formar part de les classes<br />
i desitjar-vos un bon estiu a tots!<br />
Fins aviat!<br />
Marta Barberán
05<br />
Ed. Infantil P-3<br />
01 El pintor.<br />
02 Estampem samarretes.<br />
03 Juguem amb una diana i pilotes de colors.<br />
04 Juguem amb els colors de les fruites i les verdures.<br />
01<br />
UN DIA “NO” COM QUALSEVOL<br />
Imma Villanueva, tutora de P3 B “El Sol” i Montse Sordé, tutora de P3 A “La Lluna”<br />
H em<br />
tornat d’excursió. Una d’aquelles sortides<br />
que són l´estrella, que brillen i per molt que<br />
el sol no aparegui, sempre són per recordar.<br />
La pluja amenaçant ens ha fet patir durant dies, en<br />
Tomàs Molina i els seus iguals, han estat observats<br />
per part nostra esperant bones notícies. Finalment i<br />
després d´haver cantat la tarda anterior la cançó del<br />
“Sol solet”, el cel gris ens desperta; això sí, amb uns<br />
tímids fi lets de llum que ens porten esperança. Les<br />
gorres posades, i pugem a l’ autocar amb les manetes<br />
aixecades per acomiadar els pares i avis que ens miren<br />
amb cara dubtosa: estan caient gotetes!!!<br />
Hem telefonat a la casa, Can Canadell, i allà el sol<br />
brilla entre mig de núvols tafaners. Doncs, som-hi!!!<br />
Enfi lem la Meridiana i una línia separa el gris del<br />
blau que fa goig de veure.<br />
El dia ha estat d’allò més distret. Tot arribant un monitor<br />
ens esperava cantant amb una guitarra. Hem<br />
fet el nostre camí fi ns a la plaça del davant de la casa<br />
i hem esmorzat enmig de la verda natura. Quan hem<br />
acabat i recollit les bosses, un pintor molt “autèntic”<br />
ha presentat a tots els nens i nens la activitat que es<br />
faria més tard. Una pila de samarretes els esperaven<br />
per ser estampades de diferents colors amb esponges.<br />
El motiu eren diferents animals.<br />
Posteriorment han organitzat els grups per anar a fer<br />
02<br />
el joc dels colors: recollir fruites i verdures, tirar pilotes<br />
a una cistella… Han visitat l’entorn natural i els<br />
animals de la granja, sempre acompanyats de monitors<br />
que també els animen amb jocs i cançons.<br />
Rentem mans, ens seiem a dinar fent rotllana: carmanyoles<br />
amb carn arrebossada a trossets, croquetes,<br />
fi ns i tot pasta amb tonyina o salsitxes, a més dels<br />
clàssics entrepans acompanyats d’ algunes cireretes<br />
o poma talladeta. Però de cop, a un quart de tres,<br />
comencen a caure gotetes que es volen fer notar…i a<br />
recollir s’ ha dit!!! A l’ interior els hi posem les samarretes<br />
i anem pensant en tornar. Arribant hem de despertar<br />
a una gran majoria, cansats i plens d’alegria.<br />
A casa expliquem com ha anat . La nostra família<br />
sempre escolta les aventures amb molta atenció i decideixen<br />
què ens faran el sopar veient el nostre cansament.<br />
Ens revifem i ens decidim a passar les fotos del<br />
dia a la Plataforma perquè els pares i nens gaudeixin<br />
quan les vegin.<br />
Finalment, l’ alegria també la tenim nosaltres, i molta!<br />
Les cares de felicitat que veiem pujant les fotos<br />
ens distreuen de les nostres cabòries, aquelles que<br />
tenim escoltant les notícies del dia, aquells números<br />
que no paren de ballar afectant la nostra vida i la<br />
nostra esperança. Ells sí que són la nostra esperança!<br />
03 04<br />
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
06<br />
Sandra i Mònica (Classe de la Neu i classe de la Pluja)<br />
P reparar<br />
els nens en aquest tipus de<br />
treball els proveeix d’habilitats i<br />
d’estratègies per conviure i poder<br />
afrontar més positivament els confl ictes.<br />
Quan els nens i les nenes ho comencen a<br />
passar bé junts, els grups es van cohesionant<br />
i cadascú descobreix més fàcilment el<br />
lloc que li correspon.<br />
Podem començar a treballar en aquestes<br />
edats primerenques petites habilitats de<br />
comunicació i d’empatia.<br />
La cooperació estimula la imaginació collectiva<br />
i aquesta és més gran i potent que<br />
la d’un sol alumne. Les idees i les habilitats<br />
dels altres són regals per a la resta del<br />
grup.<br />
Durant el segon <strong>trimestre</strong> vàrem començar<br />
a treballar de manera cooperativa a la<br />
classe, dins de l’activitat complementària<br />
“Viure els contes”, concretament amb el<br />
conte de “La princesa i el pèsol.”<br />
Una vegada treballat el conte, l’activitat<br />
cooperativa consistia en fer una seqüenciació<br />
de cinc imatges; per tant, els grups<br />
de treball van ser de cinc alumnes escollits<br />
per les mestres. Cada grup es va distribuir<br />
les seves imatges, les van pintar, les van retallar<br />
i seguidament després de consensuar<br />
la seva col·locació en d’un full ja preparat<br />
per aquesta activitat, les van enganxar.<br />
Una vegada fi nalitzada la feina i perquè<br />
quedés constància, cadascú va escriure el<br />
seu nom i es van penjar els diferents murals<br />
a l’aula.<br />
Ed. Infantil P-4 ELS PRIMERS TREBALLS COOPERATIUS<br />
La segona feina de treball cooperatiu també<br />
la vam fer al segon <strong>trimestre</strong> i aquesta<br />
vegada estava relacionada amb l’aprenentatge<br />
de la lectoescriptura. A partir d’una<br />
etiqueta d’un producte determinat, els<br />
grups que en aquesta ocasió eren de quatre<br />
alumnes havien d’acabar d’escriure les<br />
vocals d’ unes paraules ja donades que estaven<br />
relacionades amb l’etiqueta.<br />
La tercera feina i última l’hem fet aquest<br />
tercer <strong>trimestre</strong> i també estava relacionada<br />
amb l’aprenentatge de la lectoescriptura.<br />
L’activitat era molt semblant a l’anterior<br />
però aquesta vegada la difi cultat era major,<br />
entre tots havien de pensar quatre paraules<br />
relacionades amb l’etiqueta que els<br />
havia tocat ( cada grup tenia una etiqueta<br />
diferent ) i una vegada pensades cada<br />
membre del grup havia d’escriure’n una<br />
amb la col·laboració de tot el grup.<br />
Aquest tipus de metodologia és habitual<br />
en els cursos de primària de la nostra escola<br />
i nosaltres amb aquestes experiències<br />
hem fet un petit tast per iniciar-los en el<br />
treball cooperatiu.<br />
01 Primer treball de lectoescriptura.<br />
02/03 Primeres experiències<br />
de treball cooperatiu.<br />
04 Segon treball de lectoescriptura.<br />
01<br />
02<br />
03<br />
04
07<br />
Ed. Infantil P-5<br />
ÉS L’HORA DELS ADÉUS<br />
J a<br />
ha arribat el fi nal de curs!<br />
Recollim carpetes, estoigs,<br />
bates i experiències viscu-<br />
des.<br />
Aquest curs s’acaba el nostre cicle,<br />
després d’haver gaudit d’un<br />
P3, P4 i P5 ben junts.<br />
Recordeu quan vam començar el<br />
P3! Aquells primers dies d’adaptació,<br />
de plors, d’aprendre a posar-se<br />
i treure’s la bata, de rentar-se<br />
les mans, de saber fer la fi la<br />
com un tren petitó. A P4, quantes<br />
hores vam estar aprenent a<br />
Cançó<br />
És l’hora dels adéus<br />
I ens hem de dir: Adéu-siau!<br />
Germans, dem-nos les mans,<br />
Senyal d’amor, senyal de pau.<br />
El nostre comiat diu:<br />
A reveure, si a Déu plau!<br />
I ens estrenyem ben fort,<br />
Mentre diem: Adéu-siau.<br />
No és un adéu per sempre<br />
És sols l’adéu per un instant,<br />
El cercle refarem<br />
I fins potser serà més gran.<br />
El nostre comiat diu:<br />
A reveure, si a Déu plau!<br />
I ens estrenyem ben fort,<br />
Mentre diem: Adéu-siau.<br />
La llei que ens agermana,<br />
Ens fa més forts i ens fa més grans.<br />
Si ens fa més bons minyons,<br />
També ens fa ser més bons catalans<br />
escriure el nom? Les estones de<br />
racons, de reconèixer lletres, del<br />
treball de les etiquetes, d’aprendre<br />
números, cançons noves i<br />
moltes coses més.<br />
No ens adonem i l’estiu torna a<br />
passar i ens tornem a trobar amb<br />
els nostres amics, començant un<br />
P5 amb molta il·lusió i amb moltes<br />
ganes de treballar. Com que<br />
Rosa Carreras i Ariadna Gomis<br />
som més grans, tenim més responsabilitats<br />
i més feina a fer. Els<br />
mesos han passat i alguns ja llegim,<br />
escrivim paraules senzilles i<br />
anem treballant la lletra lligada.<br />
Ara ja ens acomiadem fi ns el<br />
curs que ve, el Primer de Primària<br />
i passem un bon estiu.<br />
Agafem-nos les mans i cantem<br />
“L’hora dels adéus”.<br />
Classe del Bosc<br />
El nostre comiat diu:<br />
A reveure, si a Déu plau!<br />
I ens estrenyem ben fort,<br />
Mentre diem: Adéu-siau. Classe del Mar<br />
Tots junts!
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
08<br />
Ed. Primària 1r<br />
03<br />
Treballem els animals<br />
Marina i Núria (tutores de 1r.)<br />
D ins<br />
de l’àrea de medi, la classe dels Dofi ns i dels<br />
Pirates, estem treballant el tema dels animals.<br />
Per fer-ho de forma més vivencial i motivadora,<br />
alguns nens i nenes es van oferir per portar a l’escola<br />
la seva mascota de casa. Un dia a les classes va arribar<br />
un nou convidat, en Boni, el conillet de la Belkys. Com<br />
estàvem treballant els mamífers i ja coneixíem moltes<br />
de les seves característiques, els nens i nenes ho van<br />
poder comprovar, tot observant i manipulant l’animal.<br />
Fent una rotllana, vam envoltar el conill i vàrem<br />
observar com caminava, menjava, bevia…<br />
L’endemà, l’Anna va arribar amb els seus cucs de<br />
seda, encara que no són mamífers, vam aprofi tar per<br />
explicar quina classe d’animal és i la seva metamorfosi.<br />
Els vàrem observar, tot passant la caixa per totes<br />
les taules.<br />
En Ricard es va animar i ens va portar el seu conillet<br />
Kiko, de diferent mida i color que en Boni. Aquest fet<br />
va servir perquè els Dofi ns i els Pirates s’adonessin que<br />
tot i ser un conill, era ben diferent. Vam passar la gàbia<br />
per totes les taules mentre l’observàvem, el vàrem<br />
treure i tot explicant els seus detalls el van poder tocar.<br />
Per últim, una vegada dins la gàbia, el van dibuixar.<br />
Atenció! Tornen els cucs de seda! On són? L’Anna ens<br />
explica que són dins del capoll i que al cap d’uns dies<br />
sortirà una papallona. Ho veurem?<br />
Aquests tres convidats, no van ser els últims. Seguidament<br />
arribava el Dani, amb la seva tortuga Cosquillas.<br />
Aleshores, vam aprofi tar per explicar les diferents<br />
classes d’animals, comprovant que Cosquillas no és<br />
cap mamífer. Nens, que és? Un rèptil! Com podeu observar,<br />
pensem que va quedar prou clar.<br />
Un cop acabat el tema dels mamífers, comencem amb<br />
els ocells. El dilluns en Dani Prieto, es presenta a l’escola<br />
amb el seu ocellet Curro. Tornem a repetir el mateix<br />
procés que amb els conills, però aquesta vegada<br />
sense treure’l de la gàbia, per por de no recuperar-lo.<br />
Fem el dibuix al natural del canari.<br />
L’Anna ens dóna una notícia! Ja han sortit totes les<br />
papallones! I ja tenim la primavera a la classe, papallones<br />
amb ous inclosos.<br />
01 Com canta de bé el canari Curro!<br />
02 Dibuix al natural de les tortugues.<br />
03 Dibuixem el veritable Curro.<br />
04 Estem fets uns artistes.<br />
01<br />
02<br />
Ens arriben els últims tres convidats, tres tortuguetes,<br />
Messi, Craix i Panchito. Tots animats, després d’observar-les<br />
i remenar-les “una miqueta” fem un dibuix<br />
al natural.<br />
Com podeu observar, amb tanta fauna a les classes<br />
ens ho hem passat molt bé, tot aprenent moltes i moltes<br />
coses d’aquests diferents animals.<br />
04<br />
05 06<br />
05 La Laia ens mostra la Craix.<br />
06 Observem el conill Kiko.
09<br />
Ed. Primària 2n<br />
PETITS LINGÜISTES<br />
E ls<br />
alumnes de segon aquest <strong>trimestre</strong> hem treballat el diccionari.<br />
Per això, durant uns dies ens hem convertit en petits lingüistes i<br />
hem creat entre tots el nostre primer diccionari de la classe.<br />
Aquí us presentem un petit recull dels nostres treballs.<br />
CARTERA: Objecte destinat<br />
per portar-lo les persones a l’esquena.<br />
Té dues tires i pot ser de<br />
molts colors. És de roba o de<br />
plàstic i la podem trobar a les<br />
botigues. (Maria Bernárdez)<br />
CONILL: És un animal<br />
mamífer. Té orelles molt<br />
llargues i es desplaça saltant<br />
amb les quatre potes<br />
i té la cua curta. El pots<br />
trobar al bosc o també el<br />
pots tenir de mascota a<br />
casa. Poden ser de diferents<br />
colors. (Aina Dalmases).<br />
DÒMINO: Joc amb peces de<br />
fusta o de plàstic. Estan dividides<br />
en dos parts i en les<br />
dues parts poden haver animalets<br />
o puntets o altres coses<br />
i s’han d’ajuntar les peces<br />
iguals. (Roger Grèvol)<br />
GUANTS: Peça de roba per<br />
a no passar fred. Està fet de<br />
llana i es posa a les mans.<br />
(Pau Fernández)<br />
LLET: Beguda que surt de<br />
la vaca. La trobem en les<br />
botigues. Es beu per esmorzar<br />
a casa, a vegades, es beu amb<br />
galetes, cereals o sola. (Cristina<br />
García)<br />
LLET: beguda de color blanc<br />
que surt de la vaca. Es pot beure<br />
amb colacao, cafè o te i és molt<br />
sana i va molt bé pels ossos i pel<br />
cos. (Lena Juan)<br />
REIS MAGS: Són<br />
persones. Ells segueixen<br />
l’estrella que arriba<br />
fi ns a Jesús. El 5 de gener<br />
a les 00:00h vénen<br />
a deixar-nos els regals.<br />
Vénen del desert. Porten<br />
corona. Són màgics.<br />
(Daniel Mur)<br />
TREN: És un vehicle que va<br />
per vies i les persones poden<br />
viatjar amb ell. El condueix<br />
una persona i té vagons. (Sara<br />
Martínez)<br />
XIULET: Està fet de metall, plàstic<br />
o fusta. Té dos forats, el primer<br />
forat serveix per bufar i el segon<br />
serveix perquè l’aire surti i faci el<br />
so. (Pau Coulange)<br />
AMANIDA: Menjar que<br />
és molt sa, que té tomàquet,<br />
enciam, ceba, cogombre,<br />
…(Clàudia Blasco)<br />
AVIÓ : Vehicle<br />
que porta a les<br />
persones a molts<br />
llocs, pot volar i<br />
la persona que el<br />
condueix es diu<br />
pilot. Te fi nestres,<br />
una porta, té ales,<br />
hèlices i també<br />
rodes.(Alba Martinez)<br />
CAMBRER: Persona que treballa<br />
i porta menjar i begudes<br />
als clients que volen menjar<br />
o beure al restaurant. Para la<br />
taula i la despara quan acabem.<br />
(Marc Queralt)<br />
FORQUILLA: Estri de cuina<br />
per menjar carn, amanida o<br />
peix. Té tres o quatre punxes i<br />
s´agafa per un mànec. (Gerard<br />
Moreno)<br />
MECÀNIC: és un senyor i<br />
el seu ofi ci és arreglar cotxes,<br />
camions i motos. També els<br />
construeix.(Pau Carrió).<br />
ORDINADOR: objecte per<br />
buscar informació del que<br />
sigui i també serveix per jugar.<br />
Funciona amb electricitat.<br />
Té una pantalla, tecles<br />
i ratolí. (Roger Espuga)<br />
TORTUGA: 1. Rèptil amb<br />
closca que té quatre potes<br />
i camina a poc a poc<br />
i quan s´espanta s´amaga<br />
dins la closca. Pot viure<br />
a l´aigua, a la selva o és<br />
animal de companyia.<br />
2. Es diu d´una persona<br />
que va molt lenta (Laura<br />
Martí)<br />
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
10<br />
Ed. Primària 3 r<br />
LA VIDA ENS SOMRIU<br />
Begoña Corbella<br />
Toni Rojas<br />
La vida ens somriu i hem d’estar<br />
contents pel que som i el que tenim.<br />
Des del punt de vista de formació<br />
humana, creiem que aquest sentiment<br />
l’hem de fomentar en els<br />
nostres alumnes.<br />
A l’escola ens agrada molt que<br />
vinguin els pares a explicar-nos la<br />
seva feina o a compartir amb nos-<br />
La vida ens somriu<br />
E ls<br />
dies 12 i 19 de maig ha vingut<br />
la Marta, mare de l’Eva<br />
Soriano, mestra d’educació<br />
Especial, a parlar-nos sobre la<br />
seva feina. Treballa amb nens i<br />
nenes que tenen paràlisi cerebral.<br />
Van amb cadires de rodes, i quan<br />
fan gimnàstica seuen a un tub i les<br />
monitores els aguanten perquè no<br />
es caiguin. Quan mengen se’ls ha<br />
d’ajudar. La Marta els ajuda molt<br />
i fa una gran feina. També hi ha<br />
altres monitors per ajudar-los. Hi<br />
ha diferents classes, i quan fan<br />
música el Nil toca el piano. Quan<br />
no fan música el Nil té els braços<br />
rodant, però quan està davant<br />
del piano comença a tocar-lo. Hi<br />
havia sis alumnes, però una es va<br />
morir i van quedar cinc alumnes<br />
que es diuen: Nil, Owen, Óscar,<br />
Marc, Víctor i Èric. La que es va<br />
morir va ser la Pili, perquè tenia<br />
problemes i estava malalta.<br />
altres alguna vivència que trobin<br />
interessant. Estem molt agraïts als<br />
pares i mares que han vingut fi ns<br />
ara i animem els altres a fer-ho.<br />
Aquest <strong>trimestre</strong> a tercer ha vingut<br />
la Marta Barberán, mare de<br />
l’Eva Soriano, a explicar-nos la<br />
seva feina. Treballa a una escola<br />
d’Educació Especial, amb nois i<br />
noies que tenen paràlisi cerebral.<br />
Vam considerar interessant i educatiu<br />
que els nostres nens i nenes<br />
coneguessin realitats diferents a la<br />
seva. Moltes vegades ens posem<br />
tristos perquè no hem pogut anar<br />
a jugar al parc, perquè no ens han<br />
comprat l’última DS que ha sortit<br />
al mercat, ens enfadem amb un<br />
company per qualsevol motiu que<br />
potser no és tan important com<br />
ens sembla…<br />
A partir de les dues sessions que<br />
vam poder compartir amb la<br />
Marta, hem fet un text explicant<br />
el que més ens va agradar i sorprendre.<br />
Aquí teniu dos exemples.<br />
Chiara Ansotegui El dia de la Marta,<br />
la mare de l’Eva<br />
Ona Toro<br />
E l<br />
dijous passat va venir la mare<br />
de l’Eva Soriano. Ens va expli-<br />
car la seva feina, que era cuidar<br />
nens amb malalties, com per exemple<br />
la paràlisi cerebral.<br />
El seu cole es diu ASPACE. També<br />
ens va explicar que aquests nens tenien<br />
totes les seves coses d’un mateix<br />
color per saber distingir-les. S’entenien<br />
molt bé. Tenien unes joguines<br />
que els divertien molt. Tenies un gos<br />
que apretaves un botó i cantava, un<br />
elefant molt xulo i moltes coses més.<br />
El dia del seu “cumple” feien una<br />
cosa molt curiosa: agafaven un assecador<br />
i quan l’encenien s’apagaven<br />
les espelmes. Quan venien del cap de<br />
setmana els pares els hi gravaven el<br />
que havien fet, pitjaven un botó i ho<br />
explicaven. Amb la música es relaxaven<br />
moltíssim… Gràcies al treball de<br />
la senyora Marta aquests nens estan<br />
millor i aprenen a ser feliços.
11<br />
Ed. Primària 4 t<br />
E ls<br />
Anem a fer mató<br />
M. Carme Ibort i Carme Fraile<br />
nens de 4t han estat treballant<br />
la notícia durant les<br />
classes de llengua. Aquestes<br />
són algunes de les notícies que<br />
han succeït a la classe durant<br />
aquest <strong>trimestre</strong>:<br />
Óscar Martín visita l’escola<br />
Óscar Martín ensenya a dibuixar els seus<br />
personatges més famosos<br />
Dimecres 11 de maig, l’Óscar Martín, dibuixant<br />
de Tom i Jerry, va venir a l’escola <strong>Immaculada</strong><br />
per ensenyar als nens de 4t de primària<br />
els seus personatges: Tom i Jerry, i la senyora<br />
Spike. D’aquesta manera els nens van descobrir<br />
que tots els personatges dibuixen de la mateixa<br />
forma i només canviaven les orelles i feien<br />
que semblessin molt diferents entre ells.<br />
Els nens s’ho van passar molt bé perquè a part<br />
d’aprendre a dibuixar també els hi van regalar<br />
un còmic: “El terrorífi co mundo de Bobby”<br />
que l’Óscar va dedicar a cadascú dels nens com<br />
a sorpresa fi nal.<br />
Ian Sevane, 4t B<br />
El divendres dia 20 de maig la classe de 4t B del col·legi <strong>Immaculada</strong><br />
<strong>Vedruna</strong> de <strong>Barcelona</strong> va anar a fer mató.<br />
El divendres la classe de 4t B va anar a fer mató a Badalona.<br />
Van arribar i després d’esmorzar i jugar una estona, els hi van ensenyar<br />
el procediment per fer mató.<br />
Van escalfar la llet uns 38 graus, li van afegir un àcid i el van deixar<br />
quallar durant 30 minuts.<br />
Quan va passar aquest temps, el van tallar i ho van posar dins d’una<br />
forma sobre una gasa perquè deixés anar tot el líquid.<br />
Després de fer tot el procediment van gaudir d’un bon dinar i van<br />
tornar a <strong>Barcelona</strong> amb una mica de mató cadascú.<br />
Glòria López, 4tB<br />
Pilarín Bayés<br />
Era un dia molt especial pel meu<br />
amic Dani. Havia guanyat el 8è<br />
premi Pilarín Bayés. L’acompanyàvem<br />
la seva mare, la M.Carme<br />
que és la seva professora i jo. El<br />
premi li donaven a Vic perquè és<br />
on viu la Pilarín. Vàrem anar tots<br />
quatre cap a Vic on ens esperava<br />
l’àvia del Dani. El lliurament dels<br />
premis el feien en un teatre que es<br />
diu l’Atlàntida. Quan vam entrar,<br />
una noia es va dir on havíem de<br />
seure. Una vegada tots dins del<br />
teatre van dir els noms del jurat<br />
que havien decidit el guanyador<br />
i un d’ells era la Pilarín Bayés.<br />
Primer van dir els de cicle inicial.<br />
El Dani estava molt nerviós<br />
i va arribar el moment. Van dir<br />
els premis de cicle mitjà. La mare<br />
del Dani estava gravant molt<br />
emocionada. El Dani va sortir a<br />
rebre el premi acompanyat de la<br />
M.Carme i de mi (els dos també<br />
molt nerviosos). Tots tres vam<br />
sortir a recollir el premi. Quan<br />
vam acabar van fer una obra de<br />
teatre inventada i els nens havien<br />
d’anar dient coses. Després de<br />
l’obra, la Pilarín Bayés va pujar<br />
a l’escenari i va dibuixar dues<br />
persones. Així es va acabar. A<br />
la sortida ens van donar el llibre<br />
de tots els contes de tots els nens<br />
guanyadors o guanyadores i un<br />
fuet de Vic! Aquell dia va ser un<br />
De la playa al hospital<br />
dia molt especial pel Dani… i per<br />
la M.Carme i l’Aleix.<br />
Aleix Martín. 4t. A.<br />
El dia 26 de maig vaig anar a Vic<br />
a rebre el premi Pilarín Bayés<br />
juntament amb el meu amic<br />
Aleix Martín, la meva senyoreta<br />
M.Carme i amb la meva mare.<br />
Vam anar a un teatre nou que es<br />
diu l’Atlàntida. Vam haver d’esperar<br />
una estoneta.<br />
Quan vam baixar i vam entrar<br />
a la sala ens vam acomodar als<br />
nostres seients reservats. Van trigar<br />
una mica en començar.<br />
Van començar pels guanyadors<br />
de cicle inicial i van seguir pels de<br />
cicle mitjà. El primer en ser cridat<br />
vaig ser jo.<br />
Vam pujar a l’escenari, i jo estava<br />
una mica nerviós. Em van donar<br />
el premi.<br />
El premi era una estrella de Hollywood,<br />
deu exemplars dels contes<br />
i vint-i-quatre llibres.<br />
Quan van dir tots els premis, van<br />
fer obres de teatre inventades per<br />
nosaltres, feien riure una mica.<br />
Quan van acabar les obres ens<br />
vam fer fotos amb la Pilarín.<br />
Vam sortir a dinar a un bar i vam<br />
tornar en autocar a l’ escola.<br />
Daniel Ramos 4t. A.<br />
Una madre y su hija se quedaron dormidas cinco horas en la playa<br />
Raquel Pérez y su hija Paula de<br />
6 años estaban de vacaciones<br />
en las playas de Tossa. El viernes<br />
pasado llegaron pronto<br />
a la playa, a las 9 de la mañana.<br />
Después de bañarse se comieron<br />
un bocadillo y, como<br />
no habían dormido mucho la<br />
noche anterior, se tumbaron<br />
en la toalla y se quedaron dormidas.<br />
A las dos del mediodía<br />
un señor que paseaba su perro<br />
encontró a la hija y a la madre<br />
medio dormidas, con la cara y<br />
el cuerpo de color rojo como<br />
un cangrejo. Cuando el señor<br />
se acercó para despertarlas,<br />
vio que tenían los labios quemados<br />
y no las podía tocar del<br />
dolor que tenían.<br />
Enseguida llamó a la policía<br />
del pueblo y enviaron una ambulancia<br />
a la playa.<br />
Las llevaron al hospital de<br />
Blanes donde estarán hospitalizadas<br />
durante quince días.<br />
Los médicos han dicho que<br />
nunca se tiene que dormir en<br />
pleno sol en la playa y menos<br />
sin crema de protección solar.<br />
Las quemaduras son muy graves<br />
y podrían costarles la vida.<br />
Los médicos recomiendan poner<br />
siempre crema solar protección<br />
50 si las personas van<br />
a la playa.<br />
Helena Beltrán, 4t B<br />
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
12<br />
D es<br />
Ed. Primària 5 è<br />
Cantània<br />
Activitats de 5è<br />
Alumnes de cinquè<br />
El 6 de febrer vam anar en tren fi ns a Calafell per a visitar<br />
la Ciutadella Ibèrica. Quan vam arribar ens van fer<br />
deixar les motxilles i seure al terra per a explicar-nos de<br />
què anava la sortida. Ens van ensenyar les cases de la ciutadella<br />
i les eines i armes que feien servir, per exemple un teler. Després<br />
de veure el poblat vam anar a dinar a la platja.<br />
El 14 de febrer vam anar al circuit de circulació del Castell de<br />
Montjuïc. Va ser molt divertit perquè les bicicletes eren a la<br />
nostra mida i els semàfors nous de trinca. Primer va circular la<br />
classe A mentre la B tenia temps lliure. Els guàrdies ens penalitzaven<br />
si ens passàvem senyals. Ens van fer posar un casquet<br />
de paper sota el casc per a evitar encomanar-nos en cas d’exis-<br />
de 4t de primària que l’Alexis ens<br />
deia que a 5è faríem la Cantània i<br />
que ho realitzaríem a l’auditori. Ara,<br />
ja som a 5è, ja hem cantat. Ha estat del tot<br />
més emocionant, excitant, divertit,…<br />
Primer de tot, l’Alexis a principi de curs,<br />
ens va inscriure a aquesta sortida. Com són<br />
moltes les escoles que volen participar, es<br />
fa un sorteig per escollir quines són les que<br />
participaran. A nosaltres ens va tocar.<br />
La Cantània, aquest any era una mica rareta.<br />
Les cançons semblaven no tenir gaire<br />
sentit. Havies de comprendre de què anava<br />
tota la història per trobar sentit al que estàvem<br />
treballant. L’argument, doncs, parla<br />
de dos nois primitius, L’Alfred i l’Elisabeth.<br />
L’Alfred estima l’Elisabeth, però no sap parlar<br />
i no li sap comunicar, havia d’aprendre a<br />
parlar i expressar-se per poder dir quelcom<br />
tan especial. Viatgen per molts mars: el Grec<br />
on coneixen les lletres gregues (alfa, beta,<br />
omega, pi, theta,…), el Groc on coneixen el<br />
japonès i el xinès, el Roig on aprenen les lletres<br />
hebrees i palestines i el Negre on aprenen<br />
l’ucraïnès i el rus. Amb tants coneixements,<br />
tantes llengües apreses, l’Alfred ja li pot comunicar<br />
a l’Elisabeth que l’estima i ho fa un<br />
cop han arribat al Mare Nostrum, però se<br />
n’adonen que no estan en aquest mar, sinó<br />
que han anat a parar al Mare Monstrum on<br />
els hi tocarà enfrontar-se a grans monstres.<br />
Finalment acaben alliberant-se d’ells i acaben<br />
arribant al Setè Cel.<br />
Després de comprendre tot el que els hi<br />
passava a l’Alfred i a l’Elisabeth, nosaltres<br />
també enteníem la complexitat de les cançons.<br />
Tot i això, ens les vam aprendre amb<br />
molt d’interès. Algunes d’elles, a més a més,<br />
les acompanyaven algunes coreografi es i en<br />
alguns moments també havíem de fer ús de<br />
material que havíem creat a l’escola i a casa<br />
com: pals de pluja, coralls fets de paper ploma,<br />
lletres fl uorescents, paper de cel·lofana,<br />
mòbils de cartró… com es pot veure vam<br />
haver de treballar molt i gràcies a l’ajuda<br />
dels mestres, Alexis, Teresa i Mireia, i de les<br />
nostres famílies vam poder tirar-ho tot endavant.<br />
El dia 9 de maig estàvem molt nerviosos, era<br />
el dia de posada a punt. Anàvem a l’auditori,<br />
les nostres famílies també vindrien. Un<br />
cop vam arribar a l’auditori vam veure que<br />
hi havia moltes escoles, divuit, érem centenars<br />
d’alumnes. Tots cantaríem a l’hora! No<br />
semblava possible! Mai havíem assajat junts,<br />
cada escola feia coreografi es diferents i no<br />
totes les escoles cantàvem els mateixos troços<br />
de les cançons. Això no podia sortir bé!<br />
Dues hores abans que vinguessin els pares<br />
vam començar l’assaig general. Teníem un<br />
director molt simpàtic que ens va fer treballar<br />
de valent als centenars d’alumnes que<br />
hi havia dins l’auditori. Ens va corregir els<br />
errors que fèiem i ens van coordinar perfectament.<br />
El que semblava impossible, ja semblava<br />
possible.<br />
Acabat l’assaig general, vam fer una pausa<br />
de 10 minuts que vam aprofi tar per anar al<br />
lavabo i distreure’ns una mica, al mateix<br />
temps els pares entraven a l’auditori i agafa-<br />
tència de polls.<br />
El 13 d’abril vam anar a Can Dragó. Es tractava de compartir<br />
unes proves esportives amb nens i nenes discapacitats. Quan<br />
vam arribar ens van cridar pels colors d’unes cartolines que<br />
duiem a la samarreta i vam iniciar el circuit que tenia nou proves.<br />
Al fi nal ens van donar una medalla a cada nen/a.<br />
El dia 4 de juny va ser la Diada de Bàsquet. Va ser molt divertit<br />
encara que 5è i 6è vam perdre. Les alumnes de jazz van ballar<br />
el Waka-waka amb pom-pons com a animadores. Hi va haver<br />
concursos de triples i de dibuix. Al fi nal ens van donar molts<br />
regals.<br />
El dia 20 vam anar al Natupark. Ha estat una excursió esportiva.<br />
Vam anar penjats amb un arnès seguint un circuit pensat<br />
per divertir-se. Era una excursió de fi nal de curs, de tot un dia.<br />
Al Natupark hi ha tres circuits (verd, blau i vermell) que tenen<br />
diferent difi cultat.<br />
ven el millor lloc per veure’ns. Passat aquest<br />
temps vam tornar als nostres llocs i ja vam<br />
veure l’auditori ple. Cadascú de nosaltres<br />
buscava a la seva família. No era una feina<br />
fàcil! Era com buscar una agulla en un paller.<br />
Però quasi bé tothom va localitzar els<br />
familiars.<br />
Havia arribat l’hora de la veritat, començava<br />
el concert. Primer vam cantar la cançó de<br />
Blésquere, després la cançó Grega, seguidament<br />
la cançó Groga, després la cançó Roja,<br />
la cançó Negra, la cançó Índica, la cançó del<br />
Mare Nostrum, la cançó del Mare Monstrum<br />
i per últim la cançó del Setè Cel. Va<br />
ser impressionant! Totes les coreografi es van<br />
sortir molt bé, tothom anava a l’hora, tots<br />
els materials que havíem preparat es veien<br />
a la foscor, tots sonaven a l’hora,… Era realitat!<br />
L’esforç de les divuit escoles, més l’esforç<br />
dels divuit mestres d’educació musical i<br />
plàstica donava com a resultat una Cantània<br />
esplèndida.<br />
Abans d’acabar el concert, vam repetir la<br />
cançó Roja fent sortir els mestres de música<br />
a l’escenari. Ells també es mereixien un gran<br />
aplaudiment.<br />
A la sortida de l’auditori, tothom ens va felicitar,<br />
ens van dir que tot havia estat perfecte.<br />
Tots vam tornar cap a casa contents i molt<br />
feliços, sabent que aquesta serà una experiència<br />
que mai oblidarem.<br />
Gràcies a tots per ajudar-nos a acabar amb<br />
èxit la nostra Cantània!
13<br />
Ed. Primària 6 è<br />
Fish & Chips<br />
Montse Murgó i Lourdes Miralles<br />
Que sí! Que sí! Que sí!<br />
Vam ser una de les escoles seleccionades per participar<br />
en el concurs de TV3 Fish & Chips. Des que ens<br />
ho van confi rmar els nervis no ens van deixar. Cada<br />
dia havíem de fer un comentari, una pregunta, un<br />
dubte… quin patiment!<br />
Quan va arribar el dia tots estàvem molt preparats i<br />
conscienciats, però en arribar a l’edifi ci “Imagina”,<br />
on havíem de fer la gravació, els neguits van tornar<br />
a aparèixer.<br />
Dimarts 10 de maig<br />
Vam arribar a l’escola a les 8:00h amb ganes d’anar a la<br />
televisió. Vam arribar al plató (edifi ci Imagina) caminant<br />
i quan vam entrar, vam anar a esmorzar a una sala.<br />
Vam acabar d’ esmorzar i vam anar,amb molt de silenci,<br />
a una sala on vam practicar els balls i la coreografi a<br />
del programa, mentre els qui concursaven (Alessio, Aina<br />
i Gemma) estaven preparant- se per sortir. Quan vam<br />
acabar de practicar els balls , vam anar al plató de FI$H<br />
& CHIPS. Vam conéixer al seu presentador que es diu<br />
Oriol Puig. Nosaltres érem l’ equip FISH. El rodatge va<br />
durar tres hores i trenta minuts. Va ser molt pesat estar<br />
tota l’estona drets. Al fi nal vam perdre (vam tenir mala<br />
sort), però ens ho vam passar molt bé , i això és el que va<br />
comptar d’aquesta sortida. Quan vam arribar a l’escola<br />
, estàvem molt contents pel fet de sortir a la televisió i<br />
d’haver-nos-ho passat molt bé.<br />
Toni, Dani, Núria i Gil<br />
01 Al Plató.<br />
02 Animant als concursants.<br />
03 Assajant coreografia.<br />
04 Concursants.<br />
03<br />
01<br />
Tot va anar molt bé. Els nens es van adonar què difícil<br />
és fer un programa correctament. Van experimentar<br />
que tot el que veiem per la televisió està més que<br />
preparat. Els càmeres van haver de fer moltes preses<br />
i per tant nosaltres moltes repeticions. L’objectiu era<br />
que tot sortís perfecte.<br />
No vam guanyar…vam tenir mala sort en una de les<br />
proves. Una llàstima… , però l’experiència viscuda va<br />
ser molt profi tosa.<br />
Un dia la directora de primària va venir a la classe i<br />
ens va anunciar que teníem l’oportunitat de sortir al<br />
programa de Fish & Chips.<br />
Van triar els deu nens i nenes que sabien més anglés de<br />
les dues classes per fer el càsting. Aquets eren: la Gemma<br />
, la Xènia, l’Aina, la Frida, el Ferran, l’Alessio , el<br />
Sergi , l’Arnau, el Jose Antonio i l’Albert.<br />
Van fer el càsting, que consistia en passar dues de les<br />
quatre proves que hi ha al programa.<br />
Unes setmanes després ens van dir que sortiríem al<br />
programa i els tres concursants serien: l’ Aina, l’ Alessio<br />
i la Gemma. Els suplents ens van dir que serien: la<br />
Xènia i l’Albert.<br />
Va arribar el dia i vam anar al plató caminant (edifi ci<br />
Imagina). Els tres concursants de la nostra escola i els<br />
tres concursants de l’altra escola van anar per separat<br />
a practicar i a maquillar-se.<br />
Mentre, els altres practicaven els balls i les cançons.<br />
Vam perdre per molt poc, però va ser una molt bona<br />
experiència per tots i també ens ho vam passar molt bé.<br />
Arnau, Sergi, Paula i Gemma<br />
04<br />
02<br />
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
14<br />
Jocs Florals<br />
RERE EL VIDRE<br />
Paula Vilaur, 4t d’ESO<br />
E l<br />
LA REALITAT<br />
D’UN GRAN AMOR<br />
Una vegada, la princesa Julieta<br />
contemplava la nit estrellada.<br />
Rumiava, malencònica, i recordava<br />
el primer amor frustrat.<br />
El mateix a qui, en nits com<br />
aquella, havia plorat desesperada.<br />
Dia rere dia, des de la torre<br />
sentia el soroll eixordidor,<br />
irat<br />
que feien les onades quan,<br />
amb les roques, xocaven assedegades.<br />
Cap indret de l’illa, cap entranya,<br />
no li suposava mai<br />
parany amagat,<br />
doncs cada racó, cada cel·la,<br />
sempre li van tenir la vida limitada.<br />
Un capvespre Julieta baixà<br />
de la torre, decidida i esperonada,<br />
ajudant-se del seu cabell infi -<br />
nit i daurat per a esmunyir-se<br />
fi ns al verd prat.<br />
Caminant bosc endins, un<br />
ordinador es convertí en una<br />
magnífi ca troballa.<br />
Tot observant-lo bocabadada<br />
va concloure: això és el<br />
que necessitava:<br />
Una fi nestra oberta, des<br />
d’on poder veure el món i dir<br />
fred comença a apoderar-se de<br />
cada racó de la ciutat, tenyint<br />
el cel de color grisenc i impreg-<br />
nant-me d’aquesta sensació estremidora<br />
que em desanima profundament.<br />
Milers de fulles, arrossegades pel vent,<br />
ballen al seu so, cobrint el terra de color<br />
castany i anunciant l’arribada del<br />
hivern.<br />
Els botiguers comencen a tancar els<br />
comerços, desitjosos d’arribar a les seves<br />
llars, on els espera un plat suculent<br />
i fumejant. En els seus rostres es refl ecteix<br />
l’esperança de que demà serà més<br />
la gent que creuarà la seva porta. Els<br />
miro a través del vidre, amb anhel, desitjós<br />
de tenir un lloc on anar, on algú<br />
romangui esperant-me, on s’alegrin de<br />
veure’m. La vista se’m ennuvola. Tinc<br />
por. Por a la solitud, por a la nit i les<br />
seves ombres, a l’enyorança i l’abandonament.<br />
Les llàgrimes, porugues,<br />
rellisquen pel meu rostre sense que pugui<br />
evitar-les. Ploro sense cobrir-me;<br />
lliure, deixant que els meus ulls es des-<br />
adéu a la tristor!<br />
Va navegar, incansable, pel<br />
ciberespai, i al facebook va<br />
desembarcar.<br />
I allí, mil i un prínceps ella<br />
cercà, però el blau mai no el<br />
va trobar.<br />
Un dia plujós i de grisor depriment,<br />
mentre Julieta consultava<br />
el correu,<br />
va rebre un missatge amable<br />
i graciós, signat per un noi<br />
anomenat Romeu.<br />
Colpida i reconfortada per<br />
la galanteria del noi, decidí<br />
entaular-hi amistat.<br />
Amb el pas del temps la relació<br />
s’enfortí, i ell en resultà<br />
del tot enamorat.<br />
Arribat el dia de Sant Jordi,<br />
Romeu volgué conèixer la<br />
preciosa Julieta.<br />
En un vaixelll i amb una rosa<br />
es presentà a l’illa; i com tocada<br />
per una màgica vareta,<br />
malalta d’amor quedà al<br />
moment la princesa, que<br />
rebé del noi el regal tan anhelat:<br />
Un petó cast i pueril amb<br />
què assaborí de manera defi<br />
nitiva el primer alè de llibertat.<br />
Noèlia Arribas, 4t d’ESO<br />
prenguin d’aquesta impotència que<br />
m’ofega.<br />
Fa mesos que vinc a dormir aquí, entre<br />
aquestes parets, que s’han convertit<br />
en l’únic lloc on em sento protegit.<br />
Aquesta situació es va apoderar de la<br />
meva vida, sense avisar-me, esmunyint<br />
els meus somnis sota les clavegueres,<br />
arrabassant-me tot el que considerava<br />
important, fent-me sentir un intrús<br />
allà on vagi.<br />
Els meus dies no tenen res d’especial,<br />
comencen i acaben sense deixar-me records<br />
perdurables a la memòria, passen<br />
lents i feixucs; no tenen cap impacte<br />
sobre el transcurs de la meva vida; la<br />
meva miserable vida.<br />
Sempre que puc, m’aturo davant la botiga<br />
d’electrònica i miro una de les moltes<br />
televisions que, exposades a l’aparador,<br />
esperen que algú les esculli.<br />
-Això no és cap cinema!- crida el dependent,<br />
mirant-me amb una ganyota<br />
de fàstic. “Per mi sí...No se n’adona<br />
que no el molesto?” - penso en respondre-li,<br />
però les paraules es converteixen<br />
en un sospir abans de sortir d’entre els<br />
meus llavis.<br />
Romanc assegut rere la màquina del<br />
caixer. Des d’aquí, observo el comiat de<br />
Podeu acabar de llegir cada text i els altres premis a la pàgina web de l’escola<br />
La dona que tremola<br />
Hi ha una dona que tremola<br />
perquè hi ha un monstre a l’armari.<br />
Mentre el veu sortir amb paciència,<br />
ella es posa tota tensa.<br />
La dona segueix tremolant<br />
malgrat ser valenta en el dia a dia,<br />
el monst re de les nits l’espanta tots<br />
els dies.<br />
Apareix sempre de sobte, assegut al llit<br />
o a la cadira.<br />
Però tot plegat fa ja ara uns mesos,<br />
la dona no té por del seu monstre.<br />
Poc a poc ha descobert,<br />
que tant sols està en els contes,<br />
que el seu monstre era de roba,<br />
que tot són cordes enganxades,<br />
no hi ha monstres a l’armari,<br />
tant sols penjadors, roba i sabates.<br />
La dona es va sentir alleujada<br />
malgrat que ara seguia tremolant,<br />
per la desgràcia que tenia<br />
poc a poc de fer-se gran<br />
i perdre així una mica cada dia,<br />
la innocència de la infantesa,<br />
ja mai més s’espantaria<br />
quan veiés la roba estesa.<br />
CESESTELA<br />
dos joves, que es fonen en un llarg petó<br />
mentre desitgen que el temps s’aturi,<br />
i aconsegueixen dibuixar un somriure<br />
trist als meus llavis. Em cobreixo amb<br />
dues mantes que vaig trobar en un dels<br />
contenidors del barri i recolzo el cap<br />
sobre un cartró. M’estiro, fent-me el<br />
dormit, intentant evitar que algun dels<br />
treballadors em faci fora. Sento les seves<br />
passes a prop, noto com s’aturen al<br />
meu costat i fi nalment continuen, desapareixent<br />
rere la porta. Les meves parpelles<br />
es tanquen, deixant que la foscor<br />
s’apoderi de la situació i el meu cos es<br />
relaxi. L’estómac em fa uns sorolls estranys,<br />
que m’obliguen a recargolar-me<br />
sobre mi mateix per evitar les fortes<br />
punxades.<br />
Sé que passaran hores fi ns que aconsegueixi<br />
adormir-me, no sense abans,<br />
com cada nit, recordar el somriure de<br />
la meva dona, la seva olor i les seves<br />
carícies, que em llencen dins un pou de<br />
records i nostàlgia. Ningú no és capaç<br />
d’entendre quant la necessito. Només<br />
em consola pensar que si fos amb mi<br />
estaria patint, cosa que no podria perdonar-me.<br />
...
LES AVENTURES DE L’ANNA<br />
Berta Emeterio, 2n d’ESO<br />
Anna és una nena a qui li<br />
agraden molt les aventures. L’ Sempre s’inventa històries en<br />
les quals ella és la protagonista i,<br />
el seu germà és l’antagonista de la<br />
història. El seu germà està fart de<br />
jugar amb l’Anna perquè per ella<br />
és una nena petita i s’avorreix molt.<br />
Pensa que quan sàpiga llegir li regalarà<br />
un llibre d’aventures.<br />
L’Anna té 6 anys i està aprenent a<br />
llegir. Com que el seu germà li ha<br />
dit que aviat li regalarà un llibre,<br />
ella està impacient per aprendre’n<br />
el més ràpid possible. Cada dia li<br />
diu al seu germà que ja sap llegir,<br />
però quan ho intenta davant seu no<br />
se’n surt.<br />
Ha arribat l’aniversari de l’Anna.<br />
Ella està esperant a rebre els seus<br />
regals. A l’hora de dinar es reuneix<br />
tota la família i en acabar li donen<br />
els regals. L’últim és el seu germà.<br />
Li dóna una capsa embolicada.<br />
Allà a dins hi ha un llibre d’aventures.<br />
L’Anna està molt contenta de<br />
tots els regals i en especial el del seu<br />
germà. Per fi ell podrà jugar tranquil<br />
i ella llegirà el seu llibre i així<br />
també podrà aprendre a llegir.<br />
L’endemà la mare de l’Anna l’ajuda<br />
a llegir al llibre. A ella li està<br />
agradant molt. Cada dia llegeixen<br />
juntes fi ns que al cap de dues setmanes<br />
l’Anna ja sap llegir. Cada<br />
dia llegeix un historieta del seu llibre.<br />
Avui li toca llegir una altra història,<br />
aquesta tracta d’una família<br />
que se’n va de vacances a un hotel.<br />
Ella entra tant en la història que se<br />
sent la protagonista. Li encanta la<br />
forma de parlar, d’actuar, de reaccionar,<br />
… d’ella. A vegades sent que<br />
està a l’hotel conversant amb ells.<br />
La història no s’acaba mai.<br />
L’endemà torna a agafar el llibre<br />
i no sap com, però de sobte li cau<br />
de les mans i ella apareix a un altre<br />
SEMPRE T’ESTIMAREM<br />
H i<br />
havia una vegada un ós<br />
panda que es deia Pol.<br />
En Pol estava una mica trist,<br />
pensava que els seus pares ja no<br />
l’estimaven. Com estava una mica<br />
trist va anar a veure els seus amics,<br />
Rafa la girafa, Badant l’elefant i la<br />
granota Miralleta.<br />
Li van dir que potser havia fet alguna<br />
cosa malament, però en Pol<br />
estava segur de què ja no l’estimaven.<br />
Badant es va apropar i li va<br />
lloc. No sap on està, però li sona<br />
molt. Pensa i pensa a veure si té<br />
algun record d’aquest lloc. No en<br />
té cap. Se’n recorda del llibre que<br />
estava llegint. Ja sap on està. Ha<br />
entrat dins el llibre. No sap com ha<br />
pogut passar això, però ara podrà<br />
viure la mateixa aventura que estava<br />
llegint. Allà està amb la família<br />
i representa que és la noia. Això li<br />
agrada perquè viu totes les aventures<br />
amb la família. Quan s’han acabat<br />
les vacances de la família ella es<br />
queda en un racó i apareix en un<br />
altre lloc. Va passant d’una aventura<br />
a una altra mentre que ella és la<br />
protagonista de totes les històries.<br />
Sempre es diverteix i té l’oportunitat<br />
de conèixer moltes coses noves<br />
que no havia vist mai o no n’havia<br />
sentit parlar d’allò, és a dir, que per<br />
a ella era inexistent.<br />
Va anant per tot arreu i per diferent<br />
medis. Potser avui està a dins<br />
de l’aigua I és una sirena com demà<br />
està en un Palau i és una princesa.<br />
Ha arribat el moment de canviar<br />
d’aventura ella ja hi està acostumada<br />
i s’espera un moment per<br />
passar a un altre lloc. Apareix a la<br />
seva habitació. De cop piquen a la<br />
porta es la seva mare que li diu que<br />
ha d’anar a sopar. Ella pensa que ja<br />
s’ha acabat el llibre i llegeix l’última<br />
pàgina per comprovar-ho, però no.<br />
Encara li queden motes més aventures<br />
per viure. A l’endemà se’n<br />
torna a anar a una altra història i<br />
a la nit torna a casa. Ho troba molt<br />
estrany no sap perquè passa això.<br />
Ella no se n’havia adonat però cada<br />
nit tornava a casa seva a sopar i a<br />
dormir perquè els pares no s’adonessin<br />
de que durant el dia no era<br />
a casa.<br />
L’Anna cada dia vivia una aventura<br />
amb el seu llibre i, gràcies a aquest<br />
va aprendre a llegir i va conèixer<br />
moltes coses noves.<br />
dir: - Ja has mirat la panxa de la<br />
teva mare? Potser és que està embarassada.<br />
En Pol va anar cap a casa i era veritat,<br />
la seva mare estava embarassada.<br />
En Pol va explicar la seva aventura<br />
als pares i li van dir: - “Sempre<br />
t’estimarem, Pol!”<br />
La Natura<br />
Els meus amics<br />
del bosc màgic<br />
GLOBOX<br />
C om<br />
cada tarda al sortir de l’escola,<br />
en Daniel anava a un bosc<br />
proper a casa seva, on l’espera-<br />
va un amic molt especial. Ningú sabia<br />
el seu secret ja que no el creurien.<br />
Quan va arribar es va trobar el bosc<br />
tot brut, uns arbres tallats i una mica<br />
cremats. De sobte, en Daniel va sentir<br />
uns crits: - Socors! Ajuda!<br />
Va anar corrent cap a on venien els<br />
crits i es va quedar de pedra quan va<br />
veure que qui demana ajuts era el seu<br />
amic... l’Arbre Màgic.<br />
-Què t’ha passat amic meu? - va cridar<br />
en Daniel en veure al seu amic mig<br />
cremat i amb les branques una mica<br />
trencades.<br />
-Ahir al vespre, van venir dos homes<br />
amb una destral i van fer un foc per<br />
escalfar-se. La resta ja t’ho pots imaginar...<br />
-Què puc fer per ajudar-te? - va preguntar<br />
en Daniel tot espantat- Estàs<br />
molt malferit!<br />
-Només hi ha una solució - va dir l’arbre-<br />
has d’anar a buscar a la fada del<br />
bosc, però només hi sap arribar un follet,<br />
el follet Globox.<br />
-On el puc trobar?<br />
-Has d’anar fi ns el mig del bosc, en<br />
arribar a una roca en forma de plàtan<br />
has de girar cap a l’esquerra, trobaràs<br />
un arbre sec i molt alt, aleshores gira<br />
a la dreta, fes deu passes i veuràs una<br />
cova, pica de mans tres vegades i sortirà<br />
del terra un xampinyó molt gros.<br />
Aquí és on viu en Globox. Digues-li<br />
que sóc el teu amic i necessito ajuda<br />
de la fada.<br />
-D’acord! Ho faré! - respon en Daniel<br />
tot segur- però tu sigues fort fi ns que<br />
arribi.<br />
-Ho intentaré... -va dir l’arbre amb un<br />
fi l de veu.<br />
En Daniel va sortir corrent en busca<br />
del follet. Va arribar al mig del bosc,<br />
va veure la roca, va trobar l’arbre i<br />
va entrar a la cova. Quan va picar de<br />
mans el xampinyó no sortia. Va tornar<br />
a picar més fort i de sobte, sota<br />
els seus peus, va començar a sortir un<br />
xampinyó vermell com no s’havia vist<br />
mai... era gegant!<br />
-Qui em desperta a aquestes hores?<br />
-va dir una veueta molt cridanera- estic<br />
fent la migdiada!<br />
-Perdó senyor Globox, sóc en Daniel.<br />
M’’envia el meu amic l’Arbre Màgic.<br />
-L’Arbre Màgic? Ha de ser molt urgent<br />
per a què et faci venir-me a buscar...<br />
Què li passa?<br />
...<br />
Podeu acabar de llegir cada text i els altres premis a la pàgina web de l’escola
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
16<br />
Aquest és el títol de la wiki que<br />
durant uns dies a les hores de tutoria<br />
hem estat treballant. Hem<br />
fet aquesta wiki per a conèixer<br />
millor totes les substàncies additives<br />
que ens envolten. Específi -<br />
cament vam treballar les drogues,<br />
el tabac, l’alcohol i com infl ueix<br />
la publicitat. Cada grup es va<br />
encarregar d’un d’aquests temes<br />
i vam anar cercant informació i<br />
col·locant-la a la wiki. Durant<br />
aquests dies vam esbrinar i descobrir<br />
coses que desconeixíem.<br />
Al fi nal, quan vam haver acabat<br />
la wiki, les professores ens<br />
van passar un qüestionari amb<br />
el qual vam haver d’observar i<br />
trobar la informació a partir del<br />
treball fet pels nostres companys.<br />
Gràcies a aquesta activitat tots<br />
ESO 1r Si coneixes, decideixes<br />
vam conèixer el mal que ens podem<br />
fer si desconeixem els efectes<br />
de les substàncies additives.<br />
La cosa no va acabar aquí. Per<br />
tal d’exposar-nos a una situació<br />
que podria ser quotidiana, vam<br />
veure una pel·lícula que tractava<br />
d’uns nens de tretze o catorze<br />
anys que es veien atrets pel fet<br />
de fumar. Un dels nens de la pellícula<br />
té un amic que fuma i li diu<br />
que a la festa que farà la Maria<br />
portarà tabac. Quan ell arriba a<br />
la festa, el seu amic, davant de<br />
tothom, li diu: “En vols un?”. I<br />
tu, què faries?<br />
Si voleu veure la feina que<br />
hem fet, podeu entrar a<br />
http://ves.cat/aHtR<br />
MARTA SEDEÑO, 1r ESO A<br />
JORNADES ESPORTIVES “UNA ESCOLA PER A TOTHOM”<br />
Va ser un dia especial, vam arribar a les<br />
9h a l’escola, perquè a les 10h començava<br />
l’activitat .<br />
Allà, una vegada ja vam sortir del<br />
metro, vam agafar diversos semàfors,<br />
aquell passeig tan bonic amb arbres i<br />
sorra que dóna a la carretera, i fi nalment<br />
al lloc on fèiem les activitats, Can<br />
Dragó.<br />
Fins al cap d’uns 20 minuts no vam<br />
començar, així que mentre tan vam fer<br />
temps perquè les altres escoles d’Educació<br />
Especial i Ordinàries anessin arribant.<br />
Una vegada totes les escoles ens<br />
vam trobar a Can Dragó, una senyora<br />
va començar a dir els grups, hi havia<br />
molts monitors. Jo em vaig trobar amb<br />
el grup que em tocava, i la primera acti-<br />
vitat em va agradar molt. La segona era<br />
una en la que havíem de córrer i saltar<br />
a una màrfega i en el moment del salt<br />
fer un intent de tombarella. L’altre que<br />
també em va agradar era la que ens havíem<br />
de posar en la pell d‘una persona<br />
amb cadira de rodes i fer un recorregut<br />
amb la cadira.<br />
Finalment un cop tots els grups vàrem<br />
acabar ens van donar una medalla.<br />
A mi aquesta excursió m’agrada perquè<br />
no discriminen a ningú, nosaltres estem<br />
feliços perquè ens ho passem bé i els<br />
nois de les escoles d’educació especial<br />
els hi costa, però s’esforcen al màxim i<br />
també s’ho van passar molt bé!<br />
Anna Enento 1r ESO B<br />
Xerrada sobre<br />
substàncies<br />
addictives<br />
L’altre dia , el pare d’una alumna de<br />
Primària de l’escola que és infermer,<br />
va venir a parlar sobre les substàncies<br />
additives. Primer ens va preguntar si<br />
sabíem que eren les substàncies additives.<br />
Li vam respondre i ell ens va<br />
completar la nostra defi nició. Després<br />
ens va parlar sobre el tabac, es<br />
va dir que abans, el tabac era un senyal<br />
de maduresa. Tothom que era<br />
important o que sortia per la televisió<br />
havia de ser fumant, sino, no et prenien<br />
seriosament. Ens va parlar sobre<br />
els seus components i ens va dir, per<br />
exemple, que un dels seus components<br />
era com un “matarratas” potent,<br />
ens va dir que ens quedéssim<br />
amb el nom de Poloni 210, ja que és<br />
la substància del tabac que ha trobat<br />
últimament, que és pràcticament<br />
com un verí. També ens va dir que la<br />
substància més coneguda del tabac<br />
és la nicotina, i que és essencial per<br />
al cos, molts aliments porten petites<br />
quantitats de nicotina, el problema és<br />
prendre nicotina de forma excessiva.<br />
Ens va explicar que la nicotina només<br />
et torna addicte durant 2 dies, però a<br />
les indústries tabaqueres això no els<br />
interessa i per això al paper del tabac<br />
hi ha moltes substàncies dolentes que<br />
prolonguen l’addicció. Ens va explicar<br />
que la indústria tabaquera i la<br />
petrolera eren les més riques del mó n.<br />
Finalment va parlar sobre l’alcohol,<br />
però va ser més breu perquè no li<br />
quedava gaire temps. Ens va dir que<br />
ell estava a favor dels càstigs durs pel<br />
que fa alcohol i conducció.<br />
Va dir que era curiós que quan els<br />
borratxos condueixen i xoquen, acostuma<br />
a morir l’altre. Ens va explicar<br />
que les discoteques són una gran font<br />
d’alcohol i que allà tothom et tempta<br />
per emborratxar-te. També va dir que<br />
a diferència del tabac, l’alcohol afecta<br />
més ràpidament a les neurones.<br />
Va arribar l’hora de plegar i les professores<br />
el van avisar que ja s’havia<br />
acabat l’hora.<br />
David Pérez 1r ESO B
17<br />
ESO 2 n<br />
L’Omer Fast a Caixa Fòrum<br />
E l<br />
dia 29/3/11 vam anar a<br />
Caixa Fòrum. Primer vam<br />
agafar el metro i vam baixar<br />
a Plaça Espanya, i vam caminar<br />
fi ns arribar a Caixa Fòrum. Vam<br />
esmorzar i vam entrar i ja ens<br />
esperava l’Agnès, la nostra guia.<br />
Seguidament vam anar a una sala<br />
on ens van ensenyar un reportatge<br />
de l’autor, l’Omer Fast. La<br />
meitat de la pantalla projectava la<br />
història d’un militar, que durant<br />
la guerra de l’Iraq va matar sense<br />
voler una senyora, i l’altre meitat<br />
projectava un altre reportatge<br />
amb el mateix protagonista però<br />
MI MUÑECO VIEJO Y YO<br />
Cuando el médico me dio los resultados de la analítica, me<br />
quedé helada, no me lo podía creer.<br />
Al llegar a casa, mi padre nos estaba esperando contenta<br />
pensando que todo había salido bien, pero no era así; en los<br />
informes médicos ponía que tendría que estar ingresada durante<br />
mucho tiempo, así que mi madre me mandó a hacer las maletas.<br />
Cuando entré en la que había sido mi habitación, una lágrima me<br />
recorrió la mejilla, entonces fue cuando me vino a la mente esos<br />
recuerdos de cuando yo era pequeña.<br />
Bajé las escaleras con la maleta en la mano, cansada, intentando<br />
no mostrar mi dolor, pero al fi nal mi padre se dio cuenta de mis<br />
sentimientos y decidió ayudarme y consolarme.<br />
A pesar de todo, decidí ir a la buhardilla para coger el muñeco<br />
viejo que mi abuela me regaló ya hace un montón de tiempo, el<br />
muñeco con el que había pasado buenos y malos momentos.<br />
Mi padre nos llevó hacia la clínica hospitalaria, donde estaría<br />
ingresada. Durante todo el recorrido, me preguntaba por qué me<br />
tenía que pasar a mí.<br />
Pero cuando llegué, vi que muchos otros niños estaban enfermos,<br />
y ya desde hacía tiempo. Así que por otra parte tenía suerte.<br />
Cada tarde me iba a la sala recreativa donde estaban los otros<br />
niños, donde podía disfrutar al menos de un rato y olvidarme en<br />
qué lugar estaba.<br />
Después de muchas pruebas, me encontraron una mancha en un<br />
pulmón. Así que decidí relacionarme con los otros niños con los<br />
que me encontraba cada día en esa sala para tener un poco de entretenimiento,<br />
y amigos con los que poder hablar y relacionarme.<br />
Los días siguientes, como os he dicho, me intenté relacionar más,<br />
y les enseñé mi muñeco, el muñeco viejo y un poco destrozado del<br />
cual os he contado antes.<br />
Un niño, con una enfermedad no muy conocida, me dijo que si<br />
le dejaba mi muñeco, y así lo hice, le dejé durante un tiempo; y<br />
cuando me lo devolvió, vi que su madre me lo había arreglado<br />
un poco para que no diera tanta pena, incluso yo mismo lo reconozco,<br />
no era de lo más perfecto, así que le di las gracias.<br />
Después de haberle conocido, cada día quedábamos a una hora<br />
determinada, para ir a ver a los otros niños que no tenían la misma<br />
suerte de poder tener un rato para divertirse.<br />
Decidimos pedirles a nuestras madres hilos, agujas y ropa para<br />
poder hacer muñecos parecidos al mío y dárselos a todos los<br />
niños del hospital, para que tuvieran un poco de compañía.<br />
La verdad es que me sentí muy bien al ayudar a otros niños, y mi<br />
estancia en el hospital se me hizo más corta.<br />
Sandra García de las Bayonas<br />
explicant les seves experiències<br />
amb una novia alemanya, que es<br />
comportava de forma estranya.<br />
L’Omer Fast va fer un collage, va<br />
fi car fets reals amb fets inventats<br />
i va combinar la fotografi a amb<br />
el vídeo. Això ho vam descobrir<br />
en donar la volta a la projecció, és<br />
a dir, vam poder veure de l’altre<br />
costat la part que ens explicava<br />
com havia estat el procés de creació.<br />
Després vam fer un taller: havíem<br />
de combinar diferents vídeos perquè<br />
sortís una frase, ens vam fi car<br />
en grups de dos o tres persones<br />
i vam començar a fer el muntatge.<br />
Primer havíem de subratllar<br />
la frase que volíem fer en un full<br />
(feta a partir de diferents parlaments);<br />
quan ja ho teníem subratllat<br />
vam començar agafar el vídeos<br />
i ajuntar-los perquè formes la<br />
frase amb l’ordinador i quan tota<br />
la gent va acabar vam escoltar<br />
totes les frases dels nostres companys.<br />
Va ser molt divertit!<br />
Després vam agafar el metro i<br />
vam baixar a Encants i vam tornar<br />
al col·legi… Tornem a la rutina!<br />
Sara Villeta<br />
El caer de las hojas<br />
Todos en la vida tenemos<br />
momentos inesperados<br />
en los que<br />
hemos sufrido o vamos a<br />
sufrir.<br />
Creo que ese sentimiento<br />
también lo viven las hojas:<br />
¿Os habéis parado a ver el<br />
momento en que una hoja<br />
está a punto de caer o se está<br />
secando?<br />
Una hoja primero vive y está<br />
rebosante de alegría; es de<br />
color verde, muy dura, muy<br />
atrevida e incluso a veces<br />
acaba en punta, que eso nos<br />
da a entender que no quiere<br />
que se le escape su alimento<br />
vital; el agua.<br />
Esos primeros días son maravillosos,<br />
siempre al lado de<br />
su madre; la rama, y de su<br />
padre; el tronco. Nunca tiene<br />
miedo porque está protegida<br />
y su padre mantiene a todos.<br />
¡Eso sí que es vida!<br />
Hasta aquí todo bien, pero<br />
después… ¿alguien piensa en<br />
lo que pasa después?<br />
Después es cuando viene lo<br />
malo:<br />
Primero cae el padre, la raíz<br />
de todo, el tronco, el elemento<br />
vital: se empieza a secar<br />
sacando cortezas, entonces<br />
se pone el traje militar e intenta<br />
ser duro, pero no puede.<br />
Las capas se le van cayendo<br />
y si no se le caen viene el<br />
típico niño pequeño y se las<br />
arranca. Ya empezamos con<br />
uno mal y la hoja empieza a<br />
ponerse de un toque amarillo<br />
con pequeñas manchas<br />
verdes.<br />
A continuación viene la madre;<br />
la rama, ella es la que se<br />
preocupa por la hoja, pero<br />
teniendo al tronco mal, ella<br />
se empieza a venir abajo,<br />
cada vez más débil, intentando<br />
aguantar a su hija con sus<br />
únicas fuerzas pero casi que<br />
no puede.<br />
La hoja que ya está de color<br />
marrón con pequeñas<br />
manchas amarillas empieza<br />
a secarse y a ponerse acartonada,<br />
sin poder ser tan fl exible<br />
como antes. Y las últimas<br />
manchas amarillas que<br />
le quedan se le tiñen de color<br />
totalmente marrón.<br />
En este momento es cuando<br />
la hoja empieza a tambalearse,<br />
cuando ve que ya está<br />
a punto de caerse, e inesperadamente<br />
viene una ráfaga<br />
de viento que la desprende<br />
de su rama. Aquí es cuando<br />
la hoja ve cómo se va separando<br />
de sus padres, de su<br />
raíz, de su elemento vital, y<br />
va cayendo lentamente dando<br />
vueltas con el viento que<br />
le ayuda a llegar a su único<br />
destino en ese instante; el<br />
suelo.<br />
Ahora ya está sola, sin ningún<br />
rumbo y únicamente<br />
dirigida por el viento que a<br />
ratos la podrá levantar, pero<br />
nunca será lo mismo, porque<br />
la levantará llevándola<br />
a otro sitio, pero ese sitio<br />
nunca volverá a ser con sus<br />
padres, ahora está sin una<br />
parte de ella.<br />
Nathalia Lara<br />
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
18<br />
ESO 3r<br />
LA SORTIDA A BTV<br />
Els alumnes de 3r d’ESO vam anar als estudis<br />
de la cadena de televisió BTV. Ens van ensenyar<br />
la redacció, la sala de reunió i els estudis on gravaven<br />
els serials o els telenotícies. Vam aprendre<br />
que el mobiliari ajuda a que quan nosaltres<br />
mirem els platós per la tele, semblen molt més<br />
gran, i en canvi són molt petits. També vam poder<br />
visitar la part on maquillen i vesteixen als<br />
que sortiran a la televisió. Ens van ensenyar<br />
com munten els vídeos.<br />
Els alumnes de 3r, en general tots, ens vàrem<br />
quedar una mica estranyats i sorpresos al veure<br />
que alguns programes no es gravaven als estudis<br />
de BTV, sinó a cadenes externes.<br />
Stefano Bona, Mireia Mateo, Emmanuel<br />
Ribeiro, Claudio Maiorana i Gabriela<br />
Mariscal.<br />
Una excursió sobre rodes<br />
El dia 21 de març els alumnes de 3r d’ESO vam<br />
anar d’excursió a l’Hospitalet, per tal de coincidir<br />
amb unes persones amb discapacitats físiques<br />
i aprendre a jugar a bàsquet asseguts en<br />
una cadira de rodes. Aquestes persones ja havien<br />
vingut prèviament a fer-nos una petita xerrada<br />
sobre les discapacitats i les seves conseqüències.<br />
En allà, primer de tot ens van ensenyar a botar<br />
la pilota ( no es podien fer més de dues braçades<br />
sense haver botat la pilota abans) i com girar<br />
amb la cadira, i la veritat és que era bastant<br />
complicadet, però un cop t’hi acostumaves ja<br />
era bastant més fàcil. Després d´aprendre els<br />
moviments bàsics va arribar l’hora del partidet:<br />
en vam fer uns quants per tal de què poguéssim<br />
jugar tots. En el partit, no van tenir gaire<br />
importància les regles de joc, ja que era més un<br />
partit per a gaudir que no pas per a jugar com<br />
a professionals. Resumint que va ser un dia per<br />
gaudir i passar-s’ho de meravella.<br />
Carlos Castillo Rivero<br />
VISITA AL MUSEU DELS INVENTS<br />
El passat dimarts 17 de juny vam<br />
arribar al museu al voltant de<br />
tres quarts de deu. A l’entrada,<br />
a l’esquerra, hi havia objectes de<br />
diferents colors en un aparador<br />
que representaven el laboratori<br />
d’un científi c. A la dreta hi havia<br />
un terra de vidre on podies veure<br />
la planta baixa del museu.<br />
Quan entraves al museu, primer<br />
trobaves la botiga amb els<br />
invents que es podien comprar<br />
com un mòbil que només rep i fa<br />
trucades, un aparell per fer ous<br />
durs quadrats o el boc&roll per<br />
portar l’entrepà de l’esmorzar.<br />
En el museu hi havia diversos invents<br />
exposats però que no podí-<br />
em tocar encara que volguéssim.<br />
Eren invents curiosos com per<br />
exemple un tovalló que treia la<br />
cobertura als mòbils.<br />
Els lavabos eren molt diferents<br />
als que hi ha ara. Tenien un mirall<br />
amb ràdio i a més una televisió.<br />
Vam posar la radio alta,<br />
escoltant música i era divertit<br />
perquè estava insonoritzat i no et<br />
sentien des de fora.<br />
Si vols veure invents originals o<br />
absurds (com la màquina més<br />
inútil del món, que s’apaga a ella<br />
mateixa), no ho dubtis, has de<br />
visitar aquest museu, t’agradarà!<br />
Carla Grau Gimenez
19<br />
ESO 4 t<br />
Viatge de final<br />
d’etapa a Astúries i<br />
Cantà bria<br />
Del 4 al 8 d’abril es va portar<br />
a terme el viatge fi nal d’etapa<br />
de 4rt d’ESO a Astúries<br />
i Cantàbria. Durant aquests dies, a<br />
part de gaudir d’una climatologia<br />
més pròpia del mediterrani que del<br />
cantàbric, es van realitzar diverses<br />
activitats lúdiques i culturals: vam<br />
baixar en canoes pel riu Sella, vam<br />
jugar a paint-ball pel bosc asturià,<br />
vam fer una batalla de neu als Picos<br />
d’Europa, llargues nits a l’alberg, de<br />
cabana en cabana, i vam visitar llocs<br />
d’especial interès com Ribadesella,<br />
Fuente Dé, Potes, Santillana del Mar,<br />
San Vicente de la Barquera i el Parque<br />
de la Naturaleza de Cabárceno,<br />
entre d’altres. Més enllà dels llocs on<br />
vam estar, alumnes i professors, vam<br />
poder compartir uns dies d’allò més<br />
divertits, que han servit per tancar els<br />
anys d’estada a l’escola amb un somriure<br />
d’orella a orella i amb un munt<br />
de bons records.<br />
Cal destacar el paper protagonista<br />
dels alumnes de 4rt d’ESO a l’hora<br />
d’organitzar i aconseguir recursos<br />
econòmics perquè tothom pogués<br />
anar de viatge. Han donat un bon<br />
exemple d’implicació, organització<br />
i responsabilitat, i han obert camí<br />
perquè els propers cursos els alumnes<br />
facin realment seva aquesta experiència.<br />
Felicitats i molta sort per a totes<br />
i tots!<br />
Equip de tutors de 4 ESO<br />
Comenius<br />
Del 16 al 20 de maig un grup<br />
d’alumnes de 4rt d’ESO vam<br />
anar a Estònia, dins l’intercanvi<br />
del Comenius. Durant aquests dies vam<br />
conèixer la regió de Tartu. L’estada a<br />
Estònia ens va permetre relacionar-nos<br />
amb gent nova i així practicar força<br />
l’anglès, i també conèixer els seus costums.<br />
Allà a Estònia tothom vivia amb<br />
una família diferent. Gran part d’elles<br />
viuen als afores de la ciutat i això els<br />
obliga a moure’s amb cotxe. Quasi bé<br />
tots els dies quedàvem al col·legi del poble,<br />
una escola força organitzada i molt<br />
diferent de les de <strong>Barcelona</strong>.<br />
Les activitats que vam fer van ser molt<br />
divertides i interessants. Un dia vam<br />
anar a la fàbrica de formatge, on ens<br />
van donar l’oportunitat de provar una<br />
barreja molt gustosa de formatge amb<br />
melmelada. Un altre dia vam visitar la<br />
presó de Tartu. Va ser una gran experiència<br />
poder veure com és una pressó<br />
de veritat. També vam anar al museu de<br />
les ciències. Va ser el dia més complet de<br />
tots perquè vam poder visitar el planetari,<br />
observar un telescopi i fer tot tipus<br />
d’activitats lúdiques realment molt interessants.<br />
Gran part de les nits ens reuníem amb<br />
tots els companys. Molts de nosaltres<br />
vam tenir l’oportunitat d’estar dins<br />
d’una sauna, ja que per a ells és molt<br />
habitual tenir-ne una a casa.<br />
L’estada a Estònia ha estat una experiència<br />
molt recomanable. Ens ha servit<br />
per fer un tast d’una cultura ben diferent<br />
a la nostra.<br />
Noèlia Arribas Navarro<br />
Els alumnes de 4t d’ESO s’acomiaden de l’escola<br />
Els alumnes de 4rt d’ESO acaben la seva estada a l’escola i, com cada any, deixen la seva empremta<br />
personal a la revista en forma de frases per tal de compartir amb tothom desitjos, records, consells<br />
i experiències dels seus 13 anys d’estada entre nosaltres:<br />
4ESO A<br />
“Camins que ara s’ esvaeixen,<br />
camins que ja són nous…” Gisela<br />
Royo Pérez<br />
Només em cal mirar enrere,<br />
per reviure tots els moments<br />
viscuts aquí dins. Una nova<br />
etapa s’estén al meu davant.<br />
Paula Vilaur Montoya<br />
Poc a poc hem anat aprenent i<br />
ara el camí ja està fet. Fernando<br />
Martínez Murillo<br />
13 anys fantàstics. Tota una<br />
vida per endavant. Jordi Rojas<br />
López<br />
Són molts anys viscuts en<br />
aquesta escola, i molts records<br />
acumulats. Ariadna Garriga<br />
Fabra<br />
Marxo de l’escola: miro enrere<br />
i només veig moments genials.<br />
Raquel Baena Babot<br />
Dos anys plens d’amistats que<br />
portaré sempre amb mi. Anna<br />
Cabello Laguna<br />
Plou, sembla que fa mal dia,<br />
l’escola s’acaba i hem de deixar<br />
enrere grans persones i<br />
moments. Però sortirà el sol,<br />
queda molt camí per descobrir.<br />
Laura Arnal<br />
Són 13 anys amb aquestes<br />
grans persones, 13 anys que<br />
mai oblidaré. La vida m’ha<br />
posat molts obstacles i gràcies<br />
a ells he sortit endavant. Miriam<br />
Viles<br />
13 anys convivint dia a dia<br />
moltes hores junts, creixent<br />
com a persones, valorant-nos<br />
més cada any, obrint i tancant<br />
els ulls amb les mans agafades,<br />
no estem sols, sempre os portaré<br />
dins, sou part de mi. Melanie<br />
Cordero Torrecillas<br />
Després de 13 anys hem anat<br />
creixent i vivint noves experiències,<br />
tot junts i ara toca acomiadar-nos<br />
per sempre. Judit<br />
Batlle Comas<br />
Després de tant de temps crec<br />
que mai podré conèixer a persones<br />
tan especials com vosaltres,<br />
sou inoblidables. Això no<br />
és un adéu per sempre, només<br />
un fi ns aviat. Laura Xifró Pont<br />
Aquest ha sigut un fi nal d’etapa<br />
amb molts records. Gessell<br />
Vega Sánchez<br />
Catorze anys d’aprenentatges.<br />
<strong>Immaculada</strong> <strong>Vedruna</strong>. Generació<br />
94/95 Albert Aventin Villamor<br />
Tretze anys d’experiències i<br />
records que sempre guardaré<br />
amb especial simpatia. Martí<br />
Castelló<br />
40 ànimes d’entre les centenars<br />
que han passat per aquest moment,<br />
cadascuna d’elles especial.<br />
I la generació del 95 també<br />
és especial. Gràcies a tots. Sergio<br />
Segura Guerrero<br />
Éxit, Superació Gorka Gómez<br />
García<br />
Aquesta etapa ja ha arribat a<br />
la seva fi , però sempre recordarem<br />
les experiències viscudes<br />
durant aquest període. Otger<br />
Rodríguez Bernades<br />
Qui la segueix, l’aconsegueix.<br />
Antonio Navas García<br />
Els records d’aquests anys mai<br />
els oblidaré. Tamara Soca<br />
4ESO B<br />
El grup del canvi marxa. Aldrin<br />
G.<br />
Hem passat molts moments<br />
únics. Laura R.<br />
Quins anys més macos. Recordeu<br />
sempre que sou genials.<br />
Meritxell L.<br />
Un conjunt d’emocions inolvidables.<br />
Aitor Gil Pallejà<br />
Persones que estimes i mai<br />
oblides. Jamaica Roig<br />
Ja hem acabat. Marc Torra<br />
Ja hem arribat al fi nal del<br />
camí. Roger Rovira<br />
Tot hi haver estat pocs anys a<br />
l’escola, dono gràcies a tots els<br />
professors que m’han ajudat.<br />
Gràcies! Marta Solà<br />
Un milió de records que sempre<br />
estaran amb nosaltres.<br />
Gràcies a tots. Nerea Román<br />
No dejes para mañana lo que<br />
puedes hacer hoy. Deisy Sailema<br />
Els moments viscuts a l’escola<br />
seran records que perduraran<br />
en la meva memòria. Noèlia<br />
Arribas<br />
Molts anys en aquesta escola<br />
i s’ha acabat. Ara toca mirar<br />
endavant. Rubén López<br />
13 anys plens de records. Gràcies!<br />
Oscar Gómez<br />
Veranito! Roger Boqué<br />
Tots som una gran família,<br />
generació del 95, gràcies! Júlia<br />
Figuerola<br />
Esperava aquest moment des<br />
fa temps. Aleix Vidal<br />
13 anys plens de bona història.<br />
Oscar Poncela<br />
Sense aquesta escola no seria<br />
qui sóc. Gràcies! Ivan Romano<br />
Visca! Ja arriba l’estiu! Sergi<br />
Gómez<br />
Esforça’t ara per poder viure<br />
millor el teu futur. Daniel Hurtado<br />
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
20<br />
Carolina Picas<br />
Pepita!, Pepita!, Va que és tard…<br />
Va! que anem tard a l’escola…<br />
però on ets?<br />
I la Pepita s’amagava darrera<br />
d’una butaca… (o al menys és el<br />
que jo recordo… ) el que si és cert<br />
és que ella no volia anar a l’escola,<br />
perquè deia que era un rotllo i<br />
així ho va manifestar al pare, un<br />
matí que ens acompanyava a l’escola.<br />
I el nostre pare, un home de poques<br />
paraules, va contestar; Ja<br />
m’agradaria a mi, poder anar a<br />
l’escola… si és la millor època…<br />
Aquestes paraules les he recordat<br />
així de clares sempre… potser<br />
perquè no les entenia.<br />
Què volia dir el pare?<br />
Què voleu que us digui! per a<br />
mi els primers anys de l’escola,<br />
a banda de les amigues, la resta<br />
era una tortura… la lliçó me la<br />
sabia poc, segur que quan em toqués<br />
dir-la em posaria nerviosa i<br />
encara tindria més difi cultats per<br />
dir-la. Ostres, allò era un rotllo!<br />
Què m’importaven a mi els reis<br />
Godos! I en castellà…<br />
I, a sobre, m’havia de fer càrrec<br />
d’aquella pesada de la meva<br />
germana petita… sempre fent el<br />
mico, saltironant tot el dia. Tant<br />
era així que la mare, quan la va<br />
dur a l’escola li va dir a la germana<br />
Josefi na: “aqui les traigo este<br />
torbellino…” i és clar, també en<br />
castellà.<br />
Anava a l’escola i encara no menjava<br />
sola i no cal dir que era una<br />
manefl a, sempre fi cant-se entre<br />
mig de les meves amigues i jo…<br />
Sí realment un rotllo! No li veia<br />
cap gràcia en això d’anar a l’escola,<br />
és evident que em permetia<br />
tenir amigues (sempre han estat<br />
importants per a mi) però, i les<br />
monges? Ostres!, això si que eren<br />
fi gues d’un altre paner… n’hi havia<br />
de tots els colors… la “hermana<br />
Josefi na” una castellonenca de<br />
pro, ni un mot en català, era com<br />
un sergent de la Guardia Civil (si<br />
se’m permet aquesta expressió).<br />
L’orgull era el pitjor dels pecats, sí<br />
senyor, el pitjor. Però és que amb<br />
l’orgull, també hi anava la confi -<br />
ança en un mateix i això també ho<br />
pretenien eliminar, sempre s’havia<br />
de ser temorosos de Déu i el Poder…<br />
Anys grisos, molt grisos! en quant<br />
a educació van ser els de la nostre<br />
infantesa, per sort tot no va ser ni<br />
trist, ni penós. Amb el temps les<br />
coses van millorar i les darreres<br />
monges que vaig tenir ja van ser<br />
molt i molt diferents d’aquelles<br />
dels primers anys. Les amistats<br />
han estat un bagatge important<br />
per a mi, l’amor a la família també<br />
i en quan als estudis qui més<br />
qui menys va poder fer una carrera.<br />
La Pepa va ser una d’elles, no podia<br />
ser res més que advocat… segueix<br />
sent una manefl a…<br />
Jo no, a mi m’anaven més les Belles<br />
Arts i vaig anar a la Massana.<br />
Però amb totes aquestes explicacions,<br />
estic deixant de banda<br />
aquell comentari que va fer el<br />
meu pare fa molts anys i que és<br />
el motiu principal d’aquest escrit.<br />
Ja m’agradaria a mi, poder anar<br />
a l’escola… si és la millor època<br />
de la vida!<br />
Ara entenc que tenia tota la raó,<br />
ara a mi, també m’agradaria anar<br />
a l’escola, ep! calma a l’escola que<br />
es fa ara, eh?<br />
No a la dels anys 50… això si que<br />
no. Sempre he tingut enveja de<br />
l’oportunitat que han pogut gaudir<br />
els meus fi lls, nebots i jovent<br />
en general de l’escola que ara,<br />
com a societat, tenim.<br />
Amb el seus ets i uts, però el grau<br />
de respecte, nivell educatiu i llibertat<br />
que es viu ara no té res a<br />
veure amb l’escola que vam tenir<br />
nosaltres… tot és millorable, evidentment<br />
i és la nostra obligació<br />
i sobretot del Govern, passant per<br />
tots els responsables dels diferents<br />
graus educatius. Millorar-la dia a<br />
dia, procurant donar i revertir a<br />
la societat allò que has rebut. Només<br />
així penso jo, podrem fer un<br />
país pròsper i lliure.<br />
Personatge protagonista CAROLINA I PEPA PICAS<br />
Pepa Picas<br />
Bé ara em toca a mi, sóc Pepa Picas,<br />
“la Pepita que no volia anar<br />
a l’escola”, jo el fet d’amagar-me<br />
no ho recordo, doncs llavors tenia<br />
tres anys, però sí que la mare m’ho<br />
va explicar moltes vegades. En<br />
canvi sí que recordo aquell matí,<br />
anys més tard, en que li vaig dir al<br />
pare “que era un rotllo” així com<br />
recordo la seva resposta. Tampoc<br />
ho vaig entendre en aquell moment,<br />
però després, amb el pas<br />
dels anys, sí que l’he entesa.<br />
Del meu pas per l’escola en tinc<br />
molt bon record, amb unes “hermanas”<br />
que eren exigents amb<br />
l’estudi, però en canvi molt més<br />
lliberals i obertes que la resta<br />
d’escoles religioses de l’època. Jo<br />
tenia una amiga que anava a una<br />
altra escola de la mateixa congregació<br />
a <strong>Barcelona</strong> i el que ella explicava<br />
no tenia res a veure amb el<br />
que nosaltres vivíem. Van ser anys<br />
d’estudi, però també de rialles i de<br />
passar-ho bé, de caps de setmana<br />
d’excursió, de caminades, de jugar<br />
a bàsket, amb un entrenador que<br />
era un noi de vint-i-quatre anys<br />
(i això als anys seixanta i en una<br />
escola de monges, Déu ni dó!) ,<br />
de continuar essent “torbellino”<br />
doncs recordo que un dia a classe<br />
de “Formación del Espíritu Nacional”<br />
pel fet de no parar de xerrar,<br />
la professora que era de la Falange,<br />
ens va castigar a mi i a unes<br />
amigues, a que pel proper dia li<br />
havíem de portar apresa la cançó<br />
del “Cara al sol” sota pena d’un<br />
zero! I ja em teniu a mi anant a<br />
casa de l’amiga, que la seva mare<br />
se la sabia, a fi de que ens l’ensenyés,<br />
i lo bo és que encara me’n<br />
recordo de la maleïda cançó…<br />
Un cop acabat el batxillerat elemental<br />
es va acabar la possibilitat<br />
de continuar a l’escola i vaig<br />
anar l’Institut per després anar a<br />
la facultat i acabar llicenciada en<br />
Dret.<br />
L’escala de la foto evidentment<br />
ara ja no existeix, però segons<br />
m’han dit, l’escalinata de l’entrada<br />
principal l’heu mantinguda,<br />
molts anys de pujar-la i baixar-la,<br />
molts bons records…
21<br />
Mira, escolta, llegeix…<br />
Juga<br />
Llegeix<br />
SI TU EM DIUS VINE, HO DEIXO<br />
TOT… PERÒ DIGUE’M VINE<br />
Albert Espinosa<br />
Un home abandonat per la seva<br />
parella reviu la seva infància per<br />
tal de trobar-se mentre busca<br />
un nen que ha desaparegut. El<br />
cas el conduirà a Capri, illa on<br />
afloren records de la seva infantesa<br />
i de dos personatges que<br />
el van marcar per sempre: el Sr.<br />
Martín i en George. Retrobar-se<br />
amb el passat portarà en Dani<br />
a reflexionar sobre la seva vida,<br />
sobre la història d’amor amb la<br />
seva parella i sobre les coses<br />
que són de veritat importants.<br />
Una lectura fresca i amena que<br />
no podràs abandonar.<br />
VANESA LÓPEZ, MESTRA<br />
SPORE<br />
És un joc d´ordinador que<br />
et convida a ser el propietari<br />
d´una galàxia on crear<br />
i desenvolupar criatures<br />
en diversos mons. Aquest<br />
joc m´agrada molt perquè<br />
et dóna una gran quantitat<br />
d´oportunitats de joc perquè té diverses formes<br />
de joc: tribu, cèl·lula, civilització, imperi<br />
espacial i criatures salvatges. Us animo a<br />
jugar-hi!<br />
FRANCESC LÓPEZ<br />
SHIN-CHAN<br />
Aquest personatge<br />
és un nen de 5 anys<br />
que viu a Kasukave i<br />
al qual li agraden les<br />
noies de 15 anys cap<br />
amunt. Té una mare<br />
amb mal geni i no treballa, el pare<br />
arriba cada nit ebri. Al nen no li agrada<br />
el pebrot però la seva mare l’obliga a<br />
menjar-lo, i el seu dibuix preferit és l’Ultra<br />
Heroi, un personatge que salva el<br />
món dels malvats amb el seu ultra-raig.<br />
Cada dia a d’anar a l´escola bressol<br />
però, com es queda adormit, la seva<br />
mare l´ ha de portar en bicicleta. Té<br />
quatre amics (Nene, Bochan, Masaho<br />
i Kasama) i un director al que li diu el<br />
Mafiós per la seva cara. Els cinc amics<br />
fan un exèrcit, l’exèrcit de Kasukave.<br />
MANOLO MIGUEL GALIANO, 2N ESO B<br />
PESADILLA EN ELM STREET<br />
Os la recomano perquè és una pellícula<br />
de por. Estàs gairebé tota la<br />
pel·lícula inquiet per saber què els hi<br />
passarà als protagonistes i com es<br />
resoldrà el misteri. En<br />
aquesta pel·lícula hi<br />
ha un protagonista<br />
que és el Freddy Cruguer.<br />
És qui remou<br />
tota la pel·lícula i fa<br />
tremolar els protagonistes.<br />
No apta per a totes les edats.<br />
JORDI GARRIGA, 2N B ESO<br />
RECUÉRDAME<br />
El film comença amb la història de dos<br />
joves que s´enamoren però el noi no<br />
té una bona relació amb el seu pare, al<br />
qual recrimina que no cuida la germana<br />
petita massa bé.<br />
Un dia, el jove, va a<br />
buscar al seu pare a<br />
les oficines del World<br />
Trade Center perquè<br />
sembla que hi ha un<br />
apropament entre tots<br />
dos, però …No us vull explicar el final!<br />
És una pel.lícula d´aquelles que són<br />
boniques i t´arriben al cor.<br />
ARIADNA RODRÍGUEZ<br />
PRICE TAG<br />
Jessie J<br />
És una cançó de la<br />
cantant i compositora<br />
britànica Jessie J i del<br />
famós cantant de rap<br />
B.o.B. Aquesta cançó<br />
ha sigut número 1 al<br />
Regne Unit, Irlanda i<br />
Escòcia i ara arriba aquí. Ens fa adonar<br />
de què el preu de les coses no és<br />
l’important, sino com són. També té un<br />
ritme original, encisador i nou. La recomanem<br />
a totes les persones que els hi<br />
agradi el pop britànic i el rap.<br />
IRENE EGEA, NATHALIA LARA I<br />
CRISTINA MAÑAS.<br />
LOS PROTEGIDOS<br />
És una sèrie que emet Antena 3. Tracta<br />
sobre un grup de nois de diferents<br />
edats i que són especials: tenen<br />
poders. Aquests nois han de fugir<br />
constantment de qui els persegueix<br />
perquè volen aprofitar-se dels seus<br />
poders. Hi ha una parella que es farà<br />
càrrec dels cinc nens especials i aquí<br />
començarà<br />
la seva<br />
convivència<br />
en aquesta<br />
comunitat gens<br />
habitual. És una<br />
sèrie divertida<br />
amb la qual et pots sentir identificada<br />
perquè aquests nois pateixen,<br />
s´enamoren…M´agrada molt per la<br />
seva originalitat!<br />
JUDIT MELERO<br />
CAPERUCITA ROJA<br />
És una pel·lícula que és d´estrena. La<br />
historia es basa en la antiga caputxeta<br />
vermella però en versió moderna.<br />
Aquesta caputxeta s´enamora d´un noi<br />
que és llenyataire i el noi d´ella, però la<br />
mare d´ella decideix casar-la amb un<br />
altre. La caputxeta haurà de lluitar pel<br />
seu amor. A més hi<br />
ha una altra historia<br />
que s´ha de resoldre,<br />
la d´un llop que mata<br />
gent i la caputxeta<br />
haurà d´esbrinar de<br />
qui es tracta…El final<br />
és inesperat!<br />
SARA VILLETA<br />
Escolta<br />
SPEAK NOW<br />
Taylor Swift<br />
Taylor Swift, la cantant country guanyadora<br />
de quatre Grammys, torna amb els<br />
seu nou disc “Speak now” després de el<br />
seu exitós “Fearless”. Ha venut més de<br />
un milió de còpies en una setmana, així<br />
superant el rècord del disc “Oops! I did<br />
it again” de Britney Spears.<br />
“Speak Now” és un<br />
disc en el que Taylor<br />
Swift dóna a conèixer<br />
les seves històries<br />
d’amor i desamor. La<br />
cantant ha compost<br />
lletra i música de cada<br />
un dels temes en conjunt i coproducció<br />
amb Nathan Chapman.<br />
Taylor va anunciar que cada cançó<br />
d’aquest àlbum estava dedicada a una<br />
persona que ha conegut, o ha estat important<br />
per a ella en aquests dos anys,<br />
en el seu camí a la fama.<br />
SÍLVIA GABASA<br />
Mira<br />
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
22<br />
Dansa<br />
JA FA 18 ANYS!<br />
A quest<br />
curs hem estat preparant<br />
el nostre “18è. Festival<br />
de Dansa i Jazz”.<br />
Com que aquest ha estat “l’any<br />
Maragall”, vam voler començar el<br />
festival fent la lectura del seu poema<br />
“La sardana”, mentre la nostra<br />
pianista tocava amb el piano la<br />
música de fons.<br />
També vam voler agrair la feina<br />
feta a l’Eduard –el responsable<br />
del teatre– que durant els 17 anys<br />
que hem fet aquí el festival ha estat<br />
al nostre costat, davant i darrera<br />
de les cortines, pujant i baixant,<br />
obrint i tancant llums,….<br />
I després vam donar pas als balls.<br />
Aquí podeu veure els diferents<br />
grups que hi van participar i què<br />
guapes estaven totes!
23<br />
C om<br />
ja sabeu molts de vosaltres el passat dissabte<br />
4 d’abril vam celebrar a l’escola la Diada de Bàs-<br />
quet.<br />
Va ser una gran festa plena de diversió partits de bàsquet<br />
sense límit i amb una participació per part de famílies<br />
i amics espectacular. Us volem felicitar i agrair a<br />
tots/es per la vostra col·laboració.<br />
No es tractava únicament de què els vostres fi lls/es, germans/es,<br />
néts/es, amics i amigues juguessin un partit de<br />
bàsquet i prou. El que es pretén amb aquest aplec any<br />
rere any, és gaudir de l’esport tots junts i sobretot reunir-nos<br />
en un ambient sa i divertit d’una manera lúdica<br />
i integradora, i on cada un de vosaltres té un paper fonamental.<br />
El recolzament que podeu oferir als infants és<br />
vital perquè puguin mantenir la il·lusió en el que estan<br />
fent i sobretot per veure que el que estan fent és valorat<br />
i fan participar als que més estimen d’una manera o una<br />
altra.<br />
Bàsquet Basquetmaniàtics<br />
Per part dels tècnics, ens vam sentir força arropats i moltíssims<br />
pares i mares ens van ajudar en tot el que els vam<br />
necessitar. Sobretot, al partit de pares i mares que van<br />
jugar vint persones i molts espectadors.<br />
També recalcar que es va celebrar el I Concurs de cartells<br />
per la diada amb un gran èxit de participació on es<br />
van donar premis als millors per equip i a tres guanyadors<br />
generals, que van ser:<br />
1r Biel Folch<br />
2n Marina Martínez<br />
3r Álvaro Parada<br />
Tots els dibuixos que es van presentar van ser de gran<br />
qualitat i va ser una llàstima no poder premiar a tothom.<br />
Moltes gràcies a tothom per la participació.<br />
Canviant de tema, vull remarcar que els infants de 2n de<br />
primària (i un de 1r) es van proclamar campions de la<br />
tercera jornada de bàsquet escola de l’Eixample.<br />
Us vull recordar que han fet tres trobades. A la primera<br />
no van guanyar cap partit, a la següent van demostrar<br />
una gran millora i van quedar segons i a la darrera jornada:<br />
CAMPIONS! Quina gran tasca han fet tot l’equip<br />
i la seva entrenadora, la Núria Figueras, àlies “La Guardiola”.<br />
Felicitats!<br />
Us volem agrair:<br />
A tots els nens/es per la vostra dedicació i esforç i per<br />
donar sentit a la nostra feina.<br />
A totes les famílies per les vostres matinades per acompanyar<br />
als nanos i per passar fred a les tardes de divendres<br />
pels camps de <strong>Barcelona</strong>. També per confi ar en<br />
nosaltres.<br />
A l’ Encarna, l’Àlex i la Carmen, perquè sense ells tot<br />
seria molt més complicat (i avorrit...)<br />
A la Yolanda i la Montse, per estar sempre amatents al<br />
que necessitem.<br />
Als pares i mares de l’AMPA, per la seva dedicació incondicional.<br />
Al Miquel, per fer-nos la feina més senzilla.<br />
I personalment, al Javi, al Marc, a l’Alba, a la Gemma<br />
i a la Núria, que sense ells res de tot el que fem seria<br />
possible, i perquè no sé si són els millors entrenadors del<br />
món, que podria ser, sino perquè són els millors companys<br />
que es poden tenir i un éssers humans extraordinaris.<br />
Sense cap dubte!<br />
Només em queda dir-vos que l’any que ve us esperem a<br />
tots/es i als que veniu de nous que no us en penedireu.<br />
Bon estiu a tots, basquetmaniàtics!<br />
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
24<br />
Un racó per pensar<br />
Adéu a uns alumnes, hola a més persones<br />
C om<br />
CREU DE SANT JORDI<br />
E l<br />
dia 27 d’abril la Generalitat<br />
de Catalunya va atorgar<br />
a la Congregació de les Ger-<br />
manes Carmelites de la Caritat la<br />
Creu de Sant Jordi. Per a nosaltres<br />
és el reconeixement públic de<br />
la tasca educativa realitzada per<br />
tantes educadores i educadors<br />
<strong>Vedruna</strong> al llarg de la nostra dilatada<br />
història. Un reconeixement<br />
que té els ulls posats en el camí ja<br />
recorregut, però també amb vistes<br />
al futur.<br />
Als mitjans hem trobat aquest<br />
text que és molt clarifi cador de la<br />
tasca duta a terme per la Congregació:<br />
“La congregació de les germanes<br />
<strong>Vedruna</strong> va ser fundada a Vic el<br />
1826 per Joaquima de <strong>Vedruna</strong>,<br />
una vídua que es va dedicar a<br />
intentar pal·liar les mancances i<br />
les necessitats de la gent del seu<br />
temps. Centrada en un principi en<br />
el camp educatiu, va fundar una<br />
primera escola a la seva pròpia<br />
llar, el Manso Escorial de Vic. A<br />
poc a poc, la congregació es va<br />
estendre i trenta anys més tard ja<br />
treballava a 89 escoles, a més de<br />
a equip de pastoral, i acabant un altre<br />
curs com any rere any, no podem fer més<br />
que veure com els ganàpies de 4t d’ESO<br />
surten de l’escola per no tornar ja mai més…<br />
Quan un els veu, havent estat professor/a,<br />
mestre/a seu; el primer que pensa és si estaran<br />
preparats per enfrontar-se als reptes que els depararà<br />
el futur immediat, i el no tan immediat…<br />
Car és indefectible en la nostra professió valorar<br />
i revalorar què fem i què han après, gairebé<br />
de forma malaltissa…<br />
Però com a estrictament equip de pastoral, el<br />
tema de preocupació, és el de saber fi ns a quin<br />
punt hem treballat amb ells les problemàtiques<br />
socials, els valors en les temàtiques que van més<br />
enllà de les estrictament acadèmiques i curriculars;<br />
en defi nitiva fi ns a on els hem treballat<br />
des del punt de vista humà. Doncs per aquesta<br />
escola i per extensió, a totes les escoles <strong>Vedruna</strong>,<br />
la dimensió humana és el veritable eix vertebrador<br />
de tota la feina que ens portem entre<br />
mans…<br />
És ara, fent revisió del passat que acompanya<br />
els alumnes de 4t d’ESO d’enguany; que un<br />
diversos hospitals i centres assistencials.<br />
Avui, només a Catalunya, les <strong>Vedruna</strong><br />
són presents en 36 escoles i<br />
en molts altres àmbits d’actuació.<br />
Així, les prop de 500 germanes <strong>Vedruna</strong><br />
existents avui a Catalunya<br />
treballen en una munió de camps.<br />
Sense abandonar l’educació i la<br />
sanitat, han sabut adaptar-se als<br />
signes dels temps i desenvolupen<br />
la seva activitat preferentment en<br />
molts àmbits “d’alliberament”,<br />
tant en institucions o entitats<br />
pròpies com alienes, del món de<br />
la immigració, la marginació, les<br />
presons i l’assistència als necessitats<br />
en general. A tot el món la<br />
congregació té a hores d’ara unes<br />
dues mil germanes, desplegades<br />
en 28 països de quatre continents.<br />
Aquesta característica d’avançarse<br />
al seu temps continua, doncs,<br />
avui molt viva en la congregació.<br />
De fet, les germanes Ve druna ja<br />
van ser precursores en l’àmbit<br />
educatiu en ple segle XIX. Així,<br />
entre 1826 i 1854 van treballar exclusivament<br />
en l’escola pública, a<br />
més dels hospitals municipals i a<br />
les cases de la caritat. Gràcies als<br />
convenis que van subscriure amb<br />
l’administració de l’època, rebien<br />
el sou d’una mestra, però amb<br />
aquests diners hi treballaven tres<br />
germanes, per la qual cosa podien<br />
diversifi car la classe en tres grups.<br />
És a dir, van crear, sense fer soroll,<br />
l’escola unitària.<br />
El servei generós i efi caç que han<br />
fet des de fa 185 anys les carmelites-<strong>Vedruna</strong><br />
al nostre país és<br />
inqüestionable. I des del primer<br />
moment van tenir molt clar que<br />
havien de maldar pels sectors populars,<br />
la Catalunya rural i la promoció<br />
de la dona. La seva contribució,<br />
mitjançant l’educació de<br />
milers i milers d’infants i joves i<br />
l’atenció als més necessitats, ha<br />
esdevingut un model a seguir.”<br />
Tribuna.cat. SIC. Servei d’Informació<br />
Català 28 d’abril de 2011.<br />
recorda les campanyes<br />
solidàries, els dies internacionals<br />
de la Pau,<br />
els esmorzars solidaris,<br />
les estones de pregària<br />
voluntària… els temps<br />
litúrgics amb aquelles<br />
velles quaresmes, les<br />
corones d’advent, els<br />
pessebres fets amb material<br />
reciclat… quantes<br />
i quantes coses que<br />
sumen i sumen, que<br />
mai resten, i que han de servir perquè ajudin<br />
a fer persones! Persones nobles, treballadores i<br />
eixerides, però sobretot bones, compassives, tolerants,<br />
que s’indignin davant les injustícies socials<br />
i mediambientals, que dediquin part de les<br />
seves vides a canviar el món que hereten quan<br />
neixen, i que els grans els hi transmetem sense<br />
compassió i amb certa indiferència! Si d’aquí<br />
uns anys ens els trobem sabrem<br />
la resposta… de moment,<br />
seguirem amb totes les<br />
altres promocions treballant<br />
la persona, perquè és el valor<br />
més important que podem tenir<br />
en el nostre entorn.
25<br />
Primers auxilis<br />
Primers Auxilis<br />
Durant uns dies van venir uns infermers<br />
a l’escola a fer unes classes<br />
sobre primers auxilis. No eren uns<br />
infermers qualsevol. No! Eren el<br />
Sr. Robert Martin i el Sr. Xavier<br />
Bernàrdez, pares de l’escola.<br />
Ens va explicar les formes de salvar<br />
a algú que s’estava ofegant,<br />
primers auxilis(PAS), emergència i<br />
urgència, D.E.A, el que comporta<br />
que no t’arribi oxigen al cervell. Us<br />
en farem cinc cèntims.<br />
Salvar algú que s’ofega<br />
Quan algú s’ofega cal animar-lo<br />
a que tussi fent que tregui el quelcom<br />
que l’està ofegant, si es veu<br />
que no ho aconsegueix expulsar,<br />
cal socorre’l amb la tècnica de Heimlich,<br />
que es basa en col·locar el<br />
puny sota l’abdomen i pressionar<br />
fi ns provocar-li ganes de vomitar.<br />
Primers auxilis<br />
Per socórrer algú cal fer els següents<br />
passos:<br />
Protegir alertar i socórrer.<br />
1) Protegir: Limitar l’accés a una<br />
unitat funcional per a assegurar-ne<br />
la integritat.<br />
2) Alertar: Donar notícia d’algu-<br />
REANIMACIÓ CARDIO-PULMONAR<br />
En l’assignatura d’Educació<br />
per la Salut, va estar venint durant<br />
unes classes un infermer<br />
anomenat Roberto Martín que<br />
treballava a la SEM. Ens va estar<br />
explicant els primers auxilis,<br />
com per exemple:<br />
-Reanimar una persona pas a<br />
pas.<br />
-Aquí demanar ajuda.<br />
REANIMAR UNA<br />
PERSONA:<br />
1. Consciència: per avaluar la<br />
consciencia es preguntarà a la<br />
víctima si ens escolta i com es<br />
troba.<br />
Si la víctima no respon (no<br />
percebem cap resposta) considerarem<br />
la víctima inconscient,<br />
avisarem a una ambulància assistencial<br />
(112) i passarem a<br />
preparar-nos per l’avaluació de<br />
la respiració.<br />
2. Preparació: Ens posarem a<br />
l’altura de les espatlles, traurem<br />
la roba que ens molesti del pit<br />
de la víctima, posarem a la víctima<br />
estirada sobre un pla dur<br />
(cap per amunt) amb els braços<br />
al llarg del cos.<br />
3. Respiració: L’avaluarem<br />
acostant un lateral de la nostra<br />
cara a la boca i nas de la víctima<br />
mentre que mirem el seu<br />
pit i abdomen. Busquem amb<br />
això sentir i / o sentir en la nostra<br />
galta l’entrada i sortida de<br />
l’aire de la víctima, al mateix<br />
temps que ens permet veure i<br />
observar el moviment respiratori<br />
del tòrax i abdomen. En<br />
cas de no sentir la respiració,<br />
posarem una mà al front, que<br />
empenyerà cap avall, i l’altra a<br />
la nuca, que tirarà cap amunt,<br />
aconseguint així estirar el coll<br />
elevant la mandíbula i amb ella<br />
la base de la llengua, tornant de<br />
nou a comprovar la respiració.<br />
4. Masatge Cardíac: Un cop fet<br />
tot això, posarem una mà sota<br />
l’altra (entrellaçant els dits)<br />
i amb els braços rectes i perpendiculars<br />
al pit de la víctima<br />
deixarem caure el nostre pes<br />
30 vegades i realitzarem dues<br />
insufl acions seguides (boca a<br />
boca).<br />
En fi nalitzar cada seqüència<br />
tornarem a valorar si la víctima<br />
respira o no. Si no hi ha pols<br />
seguirem realitzant seqüències<br />
fi ns que en torni a tindre. Quan<br />
el pols retorni tornarem a valorar<br />
la respiració.<br />
Eric Villagrasa i Jaume<br />
Sánchez 2n ESO A<br />
na cosa perquè estigui advertit i<br />
obri en conseqüència.<br />
3) Socórrer: Assolir algú la salvació.<br />
Preguntar-li com es troba i si no<br />
respon, és a dir que no està conscient,<br />
mirar si respira, de la següent<br />
manera:<br />
1) Fer la tècnica del mentó: Es<br />
bassa en agafar l’inconscient<br />
per la barbeta i el front i estirar<br />
cap enrere.<br />
2) Mirar si respira: Posar l’orella<br />
a 5cm de la boca per veure<br />
si respira i amb els ulls mirar el<br />
tòrax, de manera que es veu si<br />
s’eleva.<br />
3) Si no respira fer:<br />
• Massatge toràcic: Serveixen<br />
per fer circular la sang,<br />
El risc d’aquesta tècnica és el<br />
de fracturar les costelles de la<br />
víctima, però aquest risc és menyspreable<br />
respecte a la situació<br />
(mort segura de la víctima si no<br />
es fa res). Un es pot entrenar en<br />
aquesta tècnica amb un maniquí<br />
dissenyat per a aquest fi .<br />
• Boca a boca: És la ventilació<br />
assistida mitjançant diverses<br />
tècniques per a una persona que<br />
ha deixat o se li difi culta respirar.<br />
Consisteix principalment en<br />
mantenir les vies respiratòries<br />
buidades i estimular la inhalació<br />
i la exhalació.<br />
Per fer efectius aquests passos,<br />
s’han de fer 30 compressions<br />
toràciques i 2 inhalacions d’aire<br />
(Boca a boca).<br />
DEA desfi bril·lador extern automàtic,<br />
es col·loca en el cos del<br />
pacient i ell li va fent les càrreges<br />
elèctriques.<br />
Emergència i urgència<br />
Emergència: Esdeveniment greu<br />
i imprevist que demana una actuació<br />
immediata.<br />
Urgència: Nom donat genèricament<br />
a les malalties o traumatismes,<br />
generalment de caràcter<br />
greu, que requereixen l’aplicació<br />
immediata i ineludible d’un<br />
tractament adequat.<br />
Si els passa alguna Emergència<br />
o urgència han de trucar al 112.<br />
Marc Moreno i Marc Benavent<br />
2n ESO B
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011<br />
26<br />
Entreteniments<br />
Roger Boque. 3r ESO. Nerea Roman. 4t ESO.<br />
Laura Arnal. 4t ESO.<br />
Víctor Tris. 3r ESO.<br />
Dani Almarich i Eric Sevane. 3r ESO.<br />
Òscar Manresa i Lluc. 4t B.
27<br />
Racó TIC<br />
3<br />
5<br />
1<br />
AULACLIC.ES<br />
Equip TIC<br />
A rriba<br />
l’estiu i el temps lliure. Tenim moltes ganes<br />
de fer coses, però la crisi ens impedeix de<br />
fer totes aquelles que voldries. En matèria in-<br />
formàtica el equip TAC de l’escola us ajudarà a que<br />
pugueu avançar en els vostres coneixements informàtics<br />
mitjançant aquest recurs totalment gratuït:<br />
“Aulatic.es”<br />
Aulaclic és una empresa constituïda el juliol del 2002<br />
amb seu a València (Espanya) formada per persones<br />
amb formació universitària en informàtica i amb ganes<br />
de fer les coses bé.<br />
El projecte inicial, juntament amb la pàgina web va<br />
néixer el 1999, partint de zero i des de llavors ha anat<br />
creixent gràcies al suport dels seus visitants.<br />
La pàgina és molt intuïtiva i molt fàcil de fer servir,<br />
incorpora vídeos, captures de pantalla, fotografi es<br />
il·lustratives…de manera que els diferents cursos es<br />
troben molt detallats en tot allò que pot resultar un<br />
dubte per l’usuari.<br />
A la pàgina principal pots triar quin curs i amb quina<br />
versió del programa vols fer. Una vegada dins,<br />
com es veu a les fotos, tindràs l’índex dels continguts<br />
i més cap a baix un llistat dels vídeos i dels exercicis<br />
proposats.<br />
Si fas clic a qualsevol apartat de l’índex trobaràs<br />
l’explicació pas a pas amb captures de pantalles i si<br />
en aquell apartat veus la icona d’una càmera de vídeo<br />
pots veure l’explicació visualment.<br />
2<br />
4<br />
6<br />
Us desitgem un bon estiu i que aquest recurs us<br />
permeti gaudir una mica més de les eines informàtiques.<br />
COP D’ULL núm. 29 JUNY 2011