Eren altres temps \ge La riBdona de Sant^ Eug*-gnia, ^ I.'avi i ...
Eren altres temps \ge La riBdona de Sant^ Eug*-gnia, ^ I.'avi i ...
Eren altres temps \ge La riBdona de Sant^ Eug*-gnia, ^ I.'avi i ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
7 <strong>Eren</strong> <strong>altres</strong> <strong>temps</strong><br />
<strong>\ge</strong> <strong>La</strong> <strong>riBdona</strong> <strong>de</strong> <strong>Sant^</strong> <strong>Eug*</strong>-<strong>gnia</strong>,<br />
^ I.<strong>'avi</strong> i^alazar havia llogat un <strong>de</strong>le apartaments dé la seva casafa un cefonel'<br />
retirat. El corotiel tenia dona,cunyat 1 un reguitzell <strong>de</strong> criatures: <strong>de</strong>s d/un noi<br />
^alguna "bessonada) ^<br />
en edat militar fins a dos o tres ( qui sap BÏTs»5«MUrf»^ ^q.ue encara caminaven<br />
<strong>de</strong> quatre grapes , X'ex-coronel era fili;^! i no yuc precisar si havia manat<br />
soldats filipins o soldats espanyols encara que Qoasl goso afiímar que els sol*<br />
dats que Bon Prancisco <strong>de</strong> las Cuevas manava eren <strong>de</strong> la mateixa raça que ell ,<br />
TJn home tant menut nom^s podia manar homes menuts. Cap home <strong>de</strong> grandària natural<br />
no l'hauria obeït.<br />
Don Francisco ote las Cuevas,quan jo el vaig conèixer,pJ^ he dit, oficial re<br />
tirat,^s a dir que ja no manava cap llei <strong>de</strong> soldats i aquest fet simplifica la<br />
meva responsabilitat <strong>de</strong> cronista.<br />
Iia família <strong>de</strong> Don Francisco mereixite ^sser immortalitzada. Dissortadament jo<br />
no puc oferir-li mès que algunes engrunes <strong>de</strong> la meva prbpia immortalitat •<br />
Els <strong>de</strong> las Cuevas eren A^^garM^S-ft esquifida sulhora que esquifits <strong>de</strong> cari».
2<br />
Tota la família plegada, Cn^tvint-hl els dos nois grans i l'oncle,cabien en<br />
un armari trtool • Tots eren grocs <strong>de</strong> fyéXl ,elB iills, esbiaixats,el nas aixap-<br />
fat.els cabells negres i oliosos,talment troques <strong>de</strong> fil o <strong>de</strong> seda unta<strong>de</strong>s amb<br />
mataries grasses, ten BB movien amb una gràcia i lleugeresa <strong>de</strong> ballet : alats,<br />
ingrkvids .Ko <strong>de</strong>splaçaven xin al^ d'aire^com moguts per un ritme secret i sobre<br />
natural •<br />
Farla·^Ten en veu baixa i arrossegaven les esses fins a suggerir una escapada<br />
d'aire en un caníl» <strong>de</strong> cautxú» I, la mirada d'aquelles nines-fatalment botonets<br />
d'ateabeja, ,eren d'una dolçor serïifica.<br />
Ità cortesia i la gentilesa <strong>de</strong> la família filipina no tenia parió en el nostre<br />
país «Penso que en cap país europeu.<br />
Amb t'esposa <strong>de</strong> Bon Prancisco no hi vaig tenir cap mena <strong>de</strong> tractes «Ketava<br />
sempre enfeinada a pre-fabricar,infantar,alletar i traginar criatures. Ko sor-<br />
tia mai <strong>de</strong> casa • Maniklo,que era el meu preferit, m'havia explicat que la seva<br />
mare no parlava castellà, líomós parlava tagal,llengua que tots empraven en família.
Ç^Paq-uitOjel gran 1 Manolo, el segons, van aprendre a ballar sardànee,!, lle-*<br />
vat <strong>de</strong> comp/tar-lesjho feien tan hé com qualsevol <strong>de</strong> nos<strong>altres</strong>, Manolo, s^npre<br />
a<strong>de</strong>slsura<br />
es posava al meu costat i, iiaMrila*AB,m'eBtranyia la mò.» Ko com ho fan els bons<br />
sardanistes a l'hora <strong>de</strong>l repartiment <strong>de</strong> passes, ( Qu^ en sabien ells d'aixb!)<br />
sintf per a donar-me a entendre que estava enamorat <strong>de</strong> mi. Mai no digu^ cap pa<br />
raula que <strong>de</strong>ixés suposar-4Íte« Jo ho havia d'en<strong>de</strong>vinar i ho en<strong>de</strong>vinava»<br />
ín Manolo era \XD. producte exbtic i per tant s'enamorava^^T^una manera exbtica^<br />
Els pocs preten<strong>de</strong>nts que jo havia tingut fins aleshores : el fill <strong>de</strong>l graner,<br />
el fill <strong>de</strong>l camicer i dos o tres con<strong>de</strong>ixebles <strong>de</strong> l'Escola Dalmau-Carles,gasta<br />
ven una grolleria i una rusticitat aclaparadores compara<strong>de</strong>s a la finor i <strong>de</strong>li<br />
ca<strong>de</strong>sa <strong>de</strong> Manolo. Manolo no se'm va <strong>de</strong>clarar mai com hom ho feia en aquella %pcf<br />
ca: Bis nois <strong>de</strong>ien i^'T'estimo** i les noies inclinaven el cap,envermellien <strong>de</strong><br />
rostre i callaven «Jo no m'hi havia trobat mai però ho havia llegit en alguna<br />
noveM-a <strong>de</strong> Pérez Escricii segueixo convençuda que així mateix passtga a la^^^<br />
(yi€ta real »<br />
El/germk <strong>de</strong> la Senyora <strong>de</strong> las Cuevas, es <strong>de</strong>ia Agapito. No puc assegurar que<br />
es<br />
1í#Hnamorat <strong>de</strong> la tieta però tampoc no puc assegurar que no ho EMÈÉM esti.
, 4<br />
í'Aga3p#to era encara més fi i reverenci6s que els seus nevots. A cada frase<br />
tue adreçarà a la tleta afegia sefiorltaJ-nolinava el torç:*^ Buenas tar<strong>de</strong>s^se-<br />
fíorita" ,^Que noche màs calurosa,seflorita" ,"Hasta mafiana,sefíorita";^ Mai no usa-ua<br />
cap d'aquelles galanteries <strong>de</strong> caire ibèric que solien emprar els galantejadcrs<br />
<strong>de</strong>l país. Amb el seu castellà rudimentari però correcte i el seu accent d'essaS*<br />
llisquents i xiuladisses,Agapito resultava un tipus poc corrent.<br />
<strong>La</strong> tieta opinava que ni ella ni jo no haviem d'ennavegar-nos en l'aventura<br />
matrimonial amb individus d'aquella raça.Ferqub, <strong>de</strong>ia, els fills que ens naixe<br />
rien semblarien més aviat conillets o simis que criatures humanes. iJo amb prou<br />
Bren<br />
feines tenia dotze anys i en el matrimoni no hi pensava. En les asioretes sí. Saa<br />
d'allò més divertit»*. ^ ^<br />
De moments'íer^jl'enamorament ist^-piXo i d^ Manolo no presentaven cap caire<br />
<strong>de</strong> resolucié urgent. Els dos joves s'acontentaven d'insinuar-se : ser i no seç<br />
estar i no estar, voler i no voler .<br />
En l'en<strong>de</strong>mig l<strong>'avi</strong> Salazar havíTlnvitat els quatre homes <strong>de</strong> la família fi<br />
lipina a passar una tarda amb nos<strong>altres</strong>. L<strong>'avi</strong>,la tieta i jo fèiem els honors.
Eaviem tormat un rotlle awolt d'un vetllador fals Lluís ZV <strong>de</strong>l q.ual ja he<br />
parlat en <strong>altres</strong> ocaslong#Resultava una reunió molt correcta» Ningií no posava<br />
una cama damunt <strong>de</strong> l'altra,ni es gratava,ni fumava,ni reia. Els joves, és a d±x:<br />
la tieta,Agapito,Paco/Manolo i jo, es adreçaven esguard i somriuree|aiBcretí^ J4<br />
sslms. Bis dos ez-mllitars, el cec 1 ^^jfaVytQftflei" el foraster^comentaven el <strong>temps</strong><br />
m^s aviat calorós d'aquella tarda d'estiu.Potser el filipí recordava <strong>altres</strong> tacr<br />
<strong>de</strong>s
- No nos prive <strong>de</strong> eee plaBer !<br />
Xa tieta, <strong>de</strong>sprès d'haver-se fet pregar \ma mica mésyva asseure's al piano»<br />
Encetïi els primers compassos <strong>de</strong> la Marxa Turca <strong>de</strong> Mozart»<br />
mosca*<br />
Tothom escoltava en vm absolut i profund silenci , Nom^s s'oïa el vol <strong>de</strong> la<br />
En aaca>ar,la pialii^sta fou calorosament aplaudida • Bn voler abandonar<br />
el tamboret,esclatà una protesta general»<br />
" Otra £iesa,seflorita Eufèmia!<br />
- No nos quite la miel <strong>de</strong> la boca,sefíoríta EUfWia!<br />
- Sefíorita Euffemia, por favor^ tina piessessita màs I<br />
Xa tieta , cada cop més encesa <strong>de</strong> galtes,més tremolosa <strong>de</strong> mans i <strong>de</strong> llavis<br />
va atacar una Rapsbdia Hongaresa <strong>de</strong> Litz. Al meu entendre no era <strong>de</strong> Ütz ni era<br />
rapsbdia ,Però ningd no semblava participar en la meva opÍni
a produj&ir yo?<br />
- Por favor, no se haga rogar, intervenia l<strong>'avi</strong> Salazar<br />
- Però ei yo no BÍ tocar nada!<br />
- Toca, Agapito,intervenia gre-ument Don rrancisoo <strong>de</strong> las Cuevas^<br />
-. Si !<br />
- Si r<br />
- Si r<br />
- H^galo usted por mi, balbotejava la tieta més encesa encara <strong>de</strong> galtes»<br />
"- Desí <strong>de</strong>té <strong>de</strong> una ve»,tiito»<br />
L'Agapito es va alçar <strong>de</strong> la cadira. Molt ceremoniosjj. i solemnenMnÉ s'inclin^a<br />
dayant <strong>de</strong> la tieta»<br />
- Le pido perd6n antissipadamente »<br />
S'atansà al piano,Advertí a l'assemblea:<br />
- Deepu^s <strong>de</strong> la perfecta ejecusiÓn <strong>de</strong> la sefíorita Eufemia Salazar ,van a enccatrar<br />
lo mÍo aburridf ss simo,<br />
Seia en el tamboret giratori. S'alçava tot seguit. En rectifica ^va l'alçada.<br />
Es girava ceremoni6s aS5ES3£ft l'auditori.<br />
7
" Plegaria<br />
- Iies ofreseré ty>»grfTrtf a la Virgen" • £s lo idnico que Sjé*<br />
Haria posat les mans damunt <strong>de</strong>l teclat. "Les Ta apartar. Va alçar-se novík-<br />
ment^f^u giravoltar el seient fins el mkxim d'alçada. Però encara no començaTa*<br />
- Con el penniso <strong>de</strong> uste<strong>de</strong>s voy a qiiltar-me los puflos.<br />
al costat<br />
Bis <strong>de</strong>posità curosament itamock <strong>de</strong>l teclat • Fora la nosa <strong>de</strong>ls pujiys plax mi-<br />
donats yel pianista es disposava a atacar la pïegkria q.uan es girà un cop m
arpegiB i, per sobre <strong>de</strong>ls axpegis, s'enlaira la melodia. Amb m^s o menys es<br />
perit evangèlic ,1a seva m'k esquerra semblava ignorar el que feia la dreta.<br />
Qiian 11 sortien els arpegls, no 11 sortia la melodia • Quan 11 eortia la melo<br />
dia no 11 sortien els arpegls. Va j)legar a mitja pregtoia.<br />
•daineMfüihvno mie"<br />
- Tengo tan poca memòria, s'excusà.<br />
Tomà a prova^r 1 tornà a plegar . S'havia girat somrient.<br />
- Dessldldamente la he olvidado<br />
Amb molta <strong>de</strong>jcalma es va itamar a posar el coll,els ptinys,la corbata,la ja^-<br />
Uueta • S'Inclinava cerimonlosament:<br />
- TJste<strong>de</strong>s perdonen.<br />
Tothom va aplaudir,fins l<strong>'avi</strong> Salazar 1 el senyor <strong>de</strong> Xas Cuevas.<br />
li'Agapito somreia amb un somriure htimil <strong>de</strong> presíigitador fracassat.<br />
El dia <strong>de</strong>clinava, ia tieta va fer portar dos quinquers <strong>de</strong> petroli 1, tot se<br />
guit ,tma safata amb refrescs c Tothom estava asse<strong>de</strong>gat. Tot xerrupnat l€rxata-<br />
d'ametlles feta a casa refrescada en trocets <strong>de</strong> glaç,els <strong>de</strong> las ^uevas exha^
la-^ven grans sospirs <strong>de</strong> satisfaccid •<br />
Una estoneta <strong>de</strong>sprès els quatre homes es <strong>de</strong>sfeien en reverencies,<br />
- Ha sido xm gran ^lasseer»<br />
- Tfiaa maravllla <strong>de</strong> conelerto»<br />
- Afcra^<strong>de</strong>ssldísssiroos, seflor Salazar»<br />
- A los pi^s <strong>de</strong> usted,sefíorlta Eufèmla·<br />
- Beso a usted la mano Don Agapito,<br />
- Repito que muchísslmas gràslas»<br />
- ias gracias a uste<strong>de</strong>s,va acabar l<strong>'avi</strong> Salazar.<br />
l/[-l/UV\f)(\^\^<br />
10
~rf 3o»<br />
\ \<br />
nosatlHiree vam marxar <strong>de</strong> <strong>La</strong> Rodona per anar a viure a la Pujada <strong>de</strong> Sant<br />
,l<strong>'avi</strong> Salazar 4» llogar l'apartament a un coronel retirat. El coronel te<br />
nia dona ,ctmyat i im re^iitzell <strong>de</strong> criatures: <strong>de</strong>s d'un noi casador fins a<br />
dos o tres «awMtOíJ^^^'iMK q.ue encara caminaven a quatre grapes, L'ex coronel era<br />
filipí i no puc precisar si havia manat soldats filipins o soldats espanyols<br />
encara que qnasi goso afirmar que els soldats que Don Francisco <strong>de</strong> las Cuevas<br />
manava eren <strong>de</strong> la mateixa raça que ell perquè un home tan menut nom^s podia-<br />
''Se. *<br />
manar homes menuts. Cap home <strong>de</strong> grl,nd§.ria nonnal no l'hauria obeit,<br />
Don Prajícisco <strong>de</strong> las Cuevas,quan jo el vaig conèixer era,com he dit, oficial<br />
retirat ,es a dir que ja no manava cap llei <strong>de</strong> soldats jji<strong>de</strong>i^i^Cbiçiiïfe^a.ast-nir'^-<br />
^SSs^/eçt i aí3|tuest fet simplifica la meva responsabilitat <strong>de</strong> cronista.<br />
Aquesta família filipina mereixeria ésser immortalitísada , Disortadament<br />
jo no puc oferir-li m^s que algunes engrunes <strong>de</strong> la Dieva pròpia immortalitat<br />
plasmada en aquestes membries.
\<br />
El^ <strong>de</strong> las Cuevas eren <strong>de</strong> grandli-ria esquifida alhora que esquifits <strong>de</strong> carns.<br />
Teta la família plegada,incluint-hi els dos nois grans i l'oncle,cabien en un<br />
armari trèmol. Tota eren grocs <strong>de</strong> pell^amb els ulls esbiaixats,el nas aixafat<br />
i els cabells negres i olioses, talment xaia. troca <strong>de</strong> fil o <strong>de</strong> seda untada amb<br />
raatbries grasses . Quan es movien ho feien amb una grb,cia <strong>de</strong> ballet : alats, in-<br />
gr^vids, sense <strong>de</strong>splaçar voci al^ d'aire, com moguts per un ritme secret.<br />
Parlaven en veu baixa i arrossegaven les esses fins a suggerir una escapada<br />
d'aire en un4 canoii»*a <strong>de</strong> cautxú; I la mirada d'aquelles nines - talment boto<br />
nat s d'atzabeja - era d'una dolçor ser^fica.<br />
<strong>La</strong> cortesia i la gentilesa <strong>de</strong> la famflia filipina no tenia pari(5 en el nostre<br />
país - Penso que en cap país europeu -<br />
Amb l'esposa <strong>de</strong> Don Francisco no hi vaig tenir cap llei <strong>de</strong> tractes. Estava<br />
sempre enfeinada a pre-fabricar,infantar i alletar criatures i no sortia mai<br />
<strong>de</strong> casa. Dem^s, ]yianolo,el segon <strong>de</strong>ls nois grans, que era el meu preferit,m'lMRd.<br />
havia explicat que la seva mare no parlava castellà. Womls parlava tagal,llen-<br />
gua que tots empraven en família.
Paquito,el gran i Manolo varen aprendre a "ballaf sardanes,!, llevat <strong>de</strong> comp-<br />
tar^lesjho^feien tan bé com qualse^tfol <strong>de</strong> nos<strong>altres</strong>, Manolo sempre es posava al<br />
meu costat i, <strong>de</strong> tant en tant m'estrenyia la m^. Wo com ho fan els bons sardaren^<br />
nistes per avisar a la parella a l'hora <strong>de</strong>l repartiment <strong>de</strong> passes - que'sabia<br />
ell <strong>de</strong> tot aixb! - sind per a donar-me a entendre que estava enamorat <strong>de</strong> mi.<br />
Mai no va dir-me cap paraula que <strong>de</strong>ixés suposar-ho • Jo ho havia d'en<strong>de</strong>vinar -<br />
i ho en<strong>de</strong>vinavay»opït^o?S^ï^^:b^'^tewwiks
Agapito era encara mls compliïnent(5s i reverenciós que els nevots . A cada mot<br />
que adreçava a la tieta afegia seftorlta,inclinava el torç. " Buenas tar<strong>de</strong>s,sefio-<br />
rita*'." Que noche mas calurosa^sefíorita"." Hasta ma£.ana,sefÍoritai*' • Kai no usa<br />
va cap d'aquelles galanteries ibèriques que acostumaven emprar els galanteja-<br />
dors <strong>de</strong>l país en aquella ^poca. Amla el seu castellà rudiL·'.entarl però correcte,<br />
i el seu accent d'esses 13.isquents i xiuladisses ,Agapito resultava un tipus<br />
poc corrent .<br />
ta tieta opinava que ni ella ni jo no haviem d'ennavegar-nos en l'aventura<br />
matrimonia3. B^m^ individus d'aquella raça - Jo encara no tenia dotze anys -<br />
Perquè, <strong>de</strong>ia, els fills que ens nftLxerien semblarien més aviat conillets o simis<br />
que criatures humanes •<br />
De moment,perb, l'enamorament d'Agapito i Manolo no presentaven cap caire <strong>de</strong><br />
resolució urgent • Els dos joves s'acontentaven d'insinuar-se : ser i no ser,<br />
estar i no estar, voler i no voler •<br />
En l'en<strong>de</strong>mig,íhiooMi Salazar havia invitat els quatre mascles <strong>de</strong> la família<br />
filipina a passar una tarda amb nos<strong>altres</strong>, l<strong>'avi</strong>,la tieta i jo fèiem els honors.
Tots seierr. a l'entorn d'un vetllador,fals Lluis XV <strong>de</strong>l que^ ja he parlat en<br />
<strong>altres</strong> ocasions. Era una revin±(5 jnolt correcta • Mngií no posava \uia cama dainxint<br />
<strong>de</strong> l'altra , ni es gratava,ni ftm:ava »*-'^«wi«v« ni reia.wí^Jí^e^K^aíh+w.<br />
Kls joves, ^s a dir: la tieta,Agapito, Manolo,Paco i jo ens adreçàvem es -<br />
guards i somritires <strong>de</strong> simpatia . Els dos ex militars ,eX cec i el foraster,co<br />
mentaven el <strong>temps</strong> més aviat calor
- Toque usted,por favor, selorita.<br />
- Ko nos prive <strong>de</strong> ese plaser» x<br />
Xa tieta, <strong>de</strong>sprls d'haveaa^se fet pregar una mica m^s, va asseure's al piano^<br />
Encetà els primers compdfeos <strong>de</strong> la Marxa Turca <strong>de</strong> Mozart.<br />
Tothom escoltava en un profund i absolut silenci • íTom^s s'ola el vol <strong>de</strong> la<br />
mosca.<br />
En acafear.la pianista fou calorosament aplaudida • Perb quan volgujé abandó»»<br />
nar el tamboret, esclatà una protesta general •<br />
- Otra piesa,seflorita Eu-femia,<br />
- No nos quite la miel <strong>de</strong> la boca, seflorita Eufemia.<br />
- Sefíorita Eufemia,por favor una Mesesita màs...<br />
Iia tieta,cada cop m^s vermella <strong>de</strong> galtes ,m^s tremolosa <strong>de</strong> mans i <strong>de</strong> llavis<br />
va atacar una Hapsòdia Hongaresa <strong>de</strong> Litz. - Al meu entendre,no era <strong>de</strong>, Litz ni<br />
era rapsbdia perb aixb nom^s m'ho semblava a mi. -<br />
Va tenir un gran ^xit. No crec que el propi Pedrewsky hagués estat més aplau<br />
dit .<br />
- Ahora te toca a ti, tüto Agapito^ va insinuar Paco.<br />
Agapito va plegar les mans com <strong>de</strong>manant misericbrdia •
- Despuls <strong>de</strong> las maravillas que ha optenido la sefíorita Kufemia,^ c6mo me voy<br />
a atrever yo?<br />
- Por favor no se haga rogar, Intervingué l<strong>'avi</strong>,<br />
-i Però si yo no s^ tocar nada!<br />
- Toca,Agaplto, va fer greument Bon Francisco <strong>de</strong> S<strong>La</strong>s Cuevas,<br />
- Sí!<br />
- S'í !<br />
- Sí !<br />
- ÏÏagalo usted por mi, balbotejava la tieta més encesa <strong>de</strong> ga3,tes que mai.<br />
~ Desí<strong>de</strong>té <strong>de</strong> xma ves,tlito.<br />
Agàpito es va alçar <strong>de</strong> la cadira • Molt cerimoniosament si'inclink davant <strong>de</strong><br />
la tieta.<br />
- Le pido perdon antiaipddamente.<br />
S'atansa al piano. Advertí a 1'assembleaÍ<br />
- Depué5 <strong>de</strong> la perfecta e.iec^BJón <strong>de</strong> la sefíorita Eufemla van a encontrar lo mio<br />
ajburridísljno •<br />
Va seure al tamboret giratori . S'alça tot seguit. En rectifick l'alçada.
Bs girà <strong>de</strong>vers l'auditori.<br />
- les ofreserl'Jfc Ple^^aria a la Virgen . Es lo línico que sé.<br />
Havia posat les mans damunt <strong>de</strong>l teclat quan es va repensar • Va alçar-se<br />
novament ^fév. giravoltar el seient fins el màxim d'alçada. Però encara no co<br />
mençà.<br />
- Con el peimiso <strong>de</strong> uste<strong>de</strong>s voy a quitarme los pufíos ,<br />
Els <strong>de</strong>posità curosament al costat <strong>de</strong>l teclat. Fora la nosa <strong>de</strong>ls punys mldo-<br />
nats,el pianista es disposava a atacar la piegària quan es girà un cop més i<br />
amb un somriure torbat,digué:<br />
- Con el permiso <strong>de</strong> uste<strong>de</strong>s me quitaré también el^cuelD^o j: la corbata.Hase<br />
tanto calor!<br />
Se'ls va llevar i encara no semblava ben <strong>de</strong>cidit a coniençar quan Paquito W<br />
aconsellà:<br />
- Quítate también la chaquetajtilto.<br />
Agapito es va adreçar a la tieta 1 a mi.<br />
- Ko me atrevo <strong>de</strong>lante <strong>de</strong> las sefSoritas.<br />
<strong>La</strong>. tieta 9k va tornar a ^msea^s<strong>de</strong>ss^ ttm.xfeWnew/L dU-aon Agapito
FinalJBien-b va atacar la Plegaria a la Vírgen • Sona un acord, <strong>de</strong>sprés tot '<br />
d'arpegis i, per sobre <strong>de</strong>ls arpegis,s'enlairà la melodia. Am"b més o menys espe-<br />
Mt evangèlic/ la seva mk esquerra semblava ignorar el que feia la os^a'»»^ dreta<br />
• Quan li sortien els arpegis ,no li sortia la melodia. Quan li sortia la<br />
melodia no li sortien els arpegis .Va plegar a mitja pregtoia.<br />
- Tengo tan poca memòria, s'excusa,<br />
T2im^ a proWar i tomà a plegar . S'havia girat somrient.<br />
- Besididamente la he olvidado.<br />
Am£ molta <strong>de</strong> calma es va tornar a posar els pujiys,el coll,la corbata i el jec<br />
S'inclinà ceremoniosament.<br />
- Uste<strong>de</strong>s perdonen.<br />
Tothom va aplaudir,fins l<strong>'avi</strong> Eusebi i el senyor <strong>de</strong> las Cuevas^.<br />
Agapito somreia amb un somriure humil <strong>de</strong> presdigitador fracassat.<br />
El dia <strong>de</strong>clinava. <strong>La</strong> tieta va fer portar dos quiquers <strong>de</strong> petroli i, tot se- ^<br />
guit una safata amb refrescs.<br />
Els quatre homes es <strong>de</strong>sfeien en reverencies.<br />
- Ha sido un gran plaser.<br />
- Una maravilla <strong>de</strong> consierto.
- Agra<strong>de</strong>ssidíssimos,sefíor Salazar.<br />
- A los pXés <strong>de</strong> usted, sefíorlta Eiifémia.<br />
Quan van haer marxat,la tieta emnien'à l<strong>'avi</strong> al menjador, L'kvia ens rebé<br />
amb l'entrecella arrugada.<br />
-i Que gente mds pesada, ^sta!<br />
- Son muy "buenos, comenta l<strong>'avi</strong>,<br />
I m2ílt divertits,vaig fe^r jo en el meu interior,<br />
nova acabar d'enamorar-se <strong>de</strong> la tieta ni Manolo <strong>de</strong> mi<br />
Kl Agapíto (nUSÍga^el-Q'1^ van gfíabftr dl|^'Qnatnorar-ae flA-l·^R'^le -<strong>de</strong> la tictar-ïri.<br />
-gl·-Koirgt do -mi, ïïo se'ns van <strong>de</strong>clarar i nosaJ.tres ^w«e nc|vQi»| haver <strong>de</strong> tra^<br />
cassar-nos a refuisar aquell amor exbtic. *rtU-''Vfi]ic-ii£ïasèier
d'oïr-me./E3- seu'rostre, expressava ^lna beatitud serMica. ïota la família "^<br />
m'escoltava aanb goi^ però el més entusiasmat era elf p*»*^.<br />
Poc tem.ps <strong>de</strong>pfés ja tovava a 1/Opera en ^poca <strong>de</strong> "fires, Sobrequés m'havia<br />
fet entrar a l'orqiíestra.Ocupava el •«^f«©íN=*à^«uí«(3? faristol costat per costat<br />
Cei^meu mestre, J^vcç^scj^&^-^n^^^^^phoo^ú^é:^^ No hajvia anat m^ a sen*»<br />
tir opera i tot d'una no solament podia oïr-la sinó participar-hi encara que<br />
fos mo<strong>de</strong>stíssimament, <strong>La</strong> empresa <strong>de</strong>l teatre no em pagava res perquè ccnsi<strong>de</strong>rat-<br />
va que amb vjglEolXyioloncelyn'hi havia prou. Perb la mava satisfacció era la<br />
millor <strong>de</strong> les pa^es. Ultra tocar el violoncel m'hi ^ivteïí^^-S^-'^t^e'tní-'^ïrlt^^^<br />
^ ^1 ° It^íl^ï^ joR m^fíjaclQTei·i tant o m6i\ nnç jg ygprofVcintTft'Vil ^•^ift.rribava aD. jBatre<br />
Ktmicipal amb el meu violoncel]«ír eníT.ndat ,travessava la platea poc iliumina^<br />
da.apHs* anjiiioiao. 'X^nu^J característica <strong>de</strong> resclosit i <strong>de</strong> fum cigarreta consumida<br />
que solen fer els llocs (fancats. Desenfundava l'instrument i començava d'afi-<br />
nar-lo en mig d a^PitjJJa ©«ÇflEfi&s^fíSe,/üe quintes superposa<strong>de</strong>s que fonnaven tot c<br />
9*«i instmm.ents <strong>de</strong> corda,<strong>de</strong> vent,,.Elis violmistes i 41 s violer '"' ' - - ^ -<br />
, iJWïC W- 3. gf ir fint-,Algi.^njlff i.ni íiïi i kwmri ©*g·ftrr-é%«^ pu<strong>de</strong>nt*-bé^w* i mi^'<br />
'*^ . ' ^ ' « ^ ^ ' (<br />
es mocava estrepitosarrent plenyèn-se d'un fort refredat .(.^Venien £i^ can-
tants en^iantats,erabufandats,embarretats. Les dones tanibé «assajaven "ben abri-<br />
ga<strong>de</strong>sy^Fpl^^ aires <strong>de</strong>^ fiv.i|ji3l·'íirjyíta'li«
dones i homes elegants.B13.es enfloca<strong>de</strong>s i enjoia<strong>de</strong>s, elliS amb coll i pitrera"^<br />
midonato . Es-veien molts brav-*ços i escots famenire nusy ventalls amb plomes i<br />
lliientons, s'oïa la bonior <strong>de</strong>l públic i l*ií
^f I / / / I<br />
ïs/co/ifiaTa A m qom/a An/amicI l·/'eicpjíica/ra ^Is sífeus<br />
'all ib/lei<br />
in.<br />
eïl//havi a/ f itrt e^at<br />
ipre^í^ tenia una<br />
àn. vnl miif ."nr 1 obli<strong>de</strong>ssin CODI ell les havia oblida-<br />
<strong>de</strong>s W*1*^&C^ % i<strong>de</strong>a <strong>de</strong>l matrimoni l'horroritzava JGugfl^feK^x:b·