Imprimir aquest article - Raco

a l’estiu del 88, data en que es procedí a editar-lo. Ja imprès (Fig. 2A), fou exhibit
al Congrés Geològic Internacional de Londres, al que Almera i Bofill assistiren
comissionats per la Diputació entre el 12 i el 22 de setembre d’aquell any; constituí
una excel·lent targeta de presentació per als autors i propicià la intervenció d’alguns
dels millors especialistes estrangers en la confecció dels fulls que seguirien. 7
(Aragonès, 1998)
L’aixecament del full costà a la Diputació 4.500 pessetes en concepte de despeses
de camp (viatges extraordinaris inclosos), abonades amb càrrec als pressupostos ordinaris
fins l’estiu de 1888; més 5.000 pessetes per despeses editorials que es carregaren
al pressupost extraordinari del següent exercici.
Començament dels estudis a la Regió Segona (1888-89)
Just després d’assistir al Congrés de Londres, Almera consignà en el seu quadern
de camp el començament dels treballs a la Regió Segona, situada a ponent de la
primera, amb la idea d’efectuar-ne l’aixecament a 1:100.000. Ho prova un ofici de
12/3/89, en el que Almera demanà, apart de la quantitat extraordinària destinada a la
ampliació del full primer, l’habitual de 2.500 pessetes per tal de continuar treballant
a aquella escala. L’excursió inaugural es va fer a Castellví de Rosanes, i les que
seguiren es varen fer totes entre Gelida i Vallirana en companyia de Bofill. Una d’elles
fou sufragada pel patrici Eusebi Güell (19/07/89, a Garraf i la Pleta). Almera seguia
revisant la cartografia, aixecant esquemes aproximats de la xarxa hidrogràfica, però
sense cap suport geodèsic ni topogràfic (en una excursió a Begas, la Morella i Jafre,
el 6/05/89 consigna: la hidrografia y orografia está equivocada en el mapa de Coello).
No obstant, a partir de gener de 1889 començaren a intercalar les sortides per a la
revisió i ampliació del full primer, que es varen fer cada cop més freqüents, fins que
les del Garraf quedaren pràcticament abandonades.
Ampliació i revisió del Mapa de la Regió Primera (1888-1891)
Sense esperar l’edició del mapa de la Regió Primera, Almera havia sol·licitat a
la Diputació poder ampliar-lo a escala doble, al·legant que l’1:100.000 no permetia
representar tots els accidents topogràfics i geològics (12/11/87). Desprès de considerar
la possibilitat de publicar-lo a 1:25.000, Almera es decidí per l’escala
1:40.000, en funció de l’àrea i de la mida de les pedres litogràfiques. El suggeriment
fou assumit, i la Diputació aprovà a l’efecte un pressupost que havia de ser extraordinari
per tal de cobrir les despeses d’ampliació del full ja publicat (9/05/88)
(Aragonès, 1998).
La nova escala de treball exigia una base topogràfica molt més acurada y detallada
que la de Coello. Brossa –que no figura a la cartel·la del mapa com a topògraf, sinó
7 Consta, al final de la llibreta de camp núm. 5 d’Almera, que entre els que varen rebre el mapa a Londres
hi havia Barrois, Capellini, Carez, Choffat, Delgado, Gaudry, Geikie, Gosselet, Lapparent, Macpherson,
Margerie, Renevier i Vilanova. A més, Almera l’envià, entre d’altres, a Adán de Yarza, Caralp, Depéret,
Dollfus, Douvillé, Escot, Jentszch, Landerer, Ropley, Saporta, Thos, Vézian i Vidal.
123