Imprimir aquest article - Raco

196
que formaven el gruix de la seva biblioteca personal; sense oblidar les compensacions
econòmiques, que n’hi hagueren malgrat el compromís de percebre únicament les
despeses efectives. 132 També beneficià el Museu d’Història Natural del Seminari, que
gràcies a les col·leccions del Mapa que Almera hi dipositava provisionalment fou el
més important museu geològic de Catalunya fins al 1920.
Per a la Diputació, en canvi, el balanç no fou tan satisfactori, atès que els resultats
no respongueren a les expectatives, que no eren altres que aixecar un mapa geològic
en el que basar l’agronòmic, en un termini raonable de temps i amb uns costos
assumibles. Com hem vist, a partir de 1900 alguns diputats expressaren la seva preocupació
per la marxa del treball; l’any 1909 els projectes catalanistes i l’exigència
d’una topografia acurada l’havien convertit en anacrònic, i el 1918 es cancel·là definitivament
el mapa provincial, havent estudiat aproximadament un terç (2.500 km 2
d’un total de 7.718) de la superfície.
L’any 1915 la Diputació havia obtingut cinc fulls publicats a canvi d’una inversió
de 209.250 pessetes en un període de 30 anys, cosa que dóna un cost mitjà per full de
41.850 pessetes i 6 anys de feina. Si ho calculem full a full (taula XIII) es veu que els
costos foren cada vegada més alts. El primer full a 1:100.000, fet entre 1885 i 1888,
costà 3 anys de feina i 9.500 pessetes; els tres primers fulls a 1:40.000, fets entre 1888
i 1900, tingueren costos similars: entre 3,75 i 4 anys de feina i al voltant de les 25.000
pessetes cada un; mentre que els dos darrers (1901-1914) costaren bastant més: set
anys de feina i 47.500 pessetes per full. No obstant, si integrem totes les despeses del
full primer en l’edició definitiva de 1900, es comprova que superen encara aquesta
quantitat: 8 anys de feina i 48.000 pessetes (Taula XIII). El canvi de l’escala de
treball explica bona part d’aquest increment dels costos: com es pot comprovar,
treballar a l’escala 1:40.000 resultà 2,6 vegades més car que a l’escala 1:100.000; cost
que es duplicà en passar l’escala de treball a l’1:20.000.
Fulls
Temps Pessetes
Període Anys Anys/full Subvencions Per any Per full
1 1:100.000 1885/86-1887/88 3 3 9.500 (1) 3.166 9.500
1ª ed 1888/89-1891/92 4 4 15.000 (2) 6.250 25.000
2ª ed 1899-1900 1 1 13.500 (3) 13.500 13.500
Total full 1885/86-1892 8 8 48.000 6.000 48.000
1899-1900
2 i 3 1892/93-1900 (4) 7,5 3,75 66.250 (5) 8.833 33.125
4 i 5 1901-1914 14 7 95.000 (6) 6.785 47.500
Totals 1885-1914 29,5 5,9 209.250 7.093 41.850
Taula XIII. Cost temporal i econòmic dels fulls. (1) Incloses despeses d’edició; (2) Excloses despeses
d’edició del full 1:100.000; (3) hem aplicat la subvenció del segon semestre de 1899, i la meitat de les
subvencions de 1900 i 1901; (4) descontat un any; (5) inclou la meitat del pressupost extraordinàri de
1901, destinat a la despesa del gravador-topògraf, descontada la meitat de les subvencions de 1899 i
1900; (6) no inclou el pressupost de 1901.
132 Una senzilla estimació situa en 42.824 i 8.350 pessetes els ingressos obtinguts per Almera en concepte de
treballs de gabinet i d’honoraris, respectivament; dos conceptes no previstos en el conveni amb la Diputació.